Empanada Cultural del 12/10/2020 — Especial Hispanitat: sàtira d’Espanya, Pàtria (HBO), La mort de Guillem i El baile de los caídos (Franco zombi) + Sitges/Malnacidos

Obertura: Hispanitat sota la lupa, sàtira i contradiccions d’Espanya

"Te quiero, puta" com a tornada-metàfora d’una Espanya que diu estimar mentre degrada.

• Arrencada amb ironia musical (Rammstein) per retratar una dicotomia molt espanyola: discurs d’afecte vs pràctiques d’abús.

• Crítica punyent a la monarquia, al suposat estat del benestar, als desnonaments, a la precarització de la sanitat, al model turístic i a la repressió (llibertat d’expressió, 1-O, etc.).

• Revisió sarcàstica del “Día de la Hispanidad”/“de la raza” i del relat del “encuentro de los mundos”.

Sèries: Pàtria (HBO)

Context i polèmica

• Basada en la novel·la de Fernando Aramburu; showrunner: Aitor Gabilondo.
• El cartell promocional (víctima vs botxí a presó) genera CancelHBO i debat sobre una suposada equiparació.

Focus i temes

• Dues famílies: la de l’assassinat del Xato (empresari) i la del fill integrant d’ETA (impost revolucionari al fons).
• Estructura temporal entre fets passats i 2011 (alto el foc definitiu) amb el retorn de Bittori al poble.

Virtuts i límits

• Intenta el diàleg de dols (no equipara violències, sinó el dolor).
• Es detecta equilibri calculat i moments de melodrama i “quasi” pornografia emocional; risc d’equidistància.
• Producció i interpretacions molt sòlides; una de les millors sèries locals d’HBO.

Idees clau

• “Lo personal és polític”: el relat privilegia l’empatía individual per sobre del debat institucional.
• Necessitat de parlar-ne sense carnet de víctimes i sense jerarquitzar el dolor.

Cinema: La mort de Guillem (Carlos Marqués-Marcet)

El cas i el relat

• Reconstrucció del crim feixista (1993) contra el jove antifeixista valencià Guillem Agulló i de l’onada d’impunitat posterior.
• La pel·lícula se centra en el buit i el dol de la família (1993–1997) i en la injustícia del sistema judicial.

Recursos formals

• Potent diàleg entre imatge d’arxiu i ficció; la realitat irromp amb força i emoció.
• Opcions de so i llengua (valencià) que busquen veritat i materialitat del buit; debat sobre la intel·ligibilitat.

Impacte i debats

• Evita el morbo explícit del crim i opta pel respecte.
• Gran intensitat en el tram final recuperant fotografies reals; recorda Vals con Bashir en el xoc realitat/representació.

Punt crític

• Algunes decisions de càsting i el desig d’alguns oients de més “mala llet” contra els agressors i l’entramat feixista.

Llibres: El baile de los caídos (José Trabajo + Miguel Gallardo)

Premissa i to

• What if satíric: Franco ressuscita en versió zombi per intentar un nou cop d’estat a l’Espanya actual.
• Humor negre per radiografiar el present: no és un llibre “sobre Franco”, sinó sobre la política d’avui.

Procés creatiu i llenguatge visual

• Text base de Trabajo i materials falsos d’estil documental de Gallardo (cartells, plànols, propaganda “Fox”/Vox) per jugar amb la realitat.

Límits de l’humor i llibertat d’expressió

• Treball sense autocensura, amb advocats al darrere i certa por no per Franco sinó per polítics, jutges i mitjans actuals.
• El humor com a eina de catarsi (autisme, càncer, franquisme): “el humor sana”.

Possibles camins

• Idea d’adaptació audiovisual sobre la taula: més abast, més incomoditat pública. Comparació amb el to més “blanc” de Polònia.

Bonus: Sitges i “Malnacidos”

Crítica

• “Malnacidos” (inauguració Sitges): entreteniment que cau en blanqueig del franquisme, posant “bons i dolents” als dos bàndols i desplaçant el mal a “uns altres” (alemanys), perdent la oportunitat de sàtira política sobre el feixisme latent.

Avanç

• Avís d’especial Sitges al pròxim programa (Mandíbulas, Last Words, Savage State, etc.).

Idees força

• Sàtira com a mirall: de la Hispanitat al franquisme zombi, el programa denuncia contradiccions estructurals a Espanya.
• La cultura (sèries, cinema, llibres) com a espai per tramitar el dol, construir memòria i exercir crítica política.