Empanada Cultural del 7/12/2020 — Especial Hollywood sòrdid: Mank (Fincher), The Fade Out i Hollywood Babilònia
Anàlisi formal i temàtica de Mank: diàlegs vertiginosos, blanc i negre amb recursos clàssics modernitzats, citacions a Citizen Kane, política i fake news, i debat intern sobre virtuts i límits de l’enfoc. Valoracions dividides però recomanada sobretot a cinèfils.
Noir ambientat al Hollywood de finals dels 40: assassinat d’una estrella, guionista amb memòria fragmentada, corrupció sistèmica i ecos del #MeToo. Equip creatiu en estat de gràcia i edició recopilada molt cuidada.
Crònica d’escàndols del Hollywood clàssic i el substrat moral del codi Hays. Connexions amb Drive i Scorpio Rising, i casos emblemàtics (Arbuckle, Hearst/Chaplin/Ince) que revelen la doble moral darrere el glamur.
Recordatori d’estrenes i recomanacions: Mank (Netflix), La Vampira de Barcelona, El Padrí III (recut), Josep; i avanços de The Game Awards i Cyberpunk 2077. Comiat de l’especial Hollywood sòrdid.
Visió general de l’episodi
Un episodi temàtic sobre el costat fosc de Hollywood que connecta passat i present: Mank de David Fincher (Netflix), el còmic The Fade Out (Brubaker & Phillips) i el llibre Hollywood Babilònia (Kenneth Anger). El fil conductor: com el glamur fabrica mites mentre amaga misèries, poder i manipulació.
"No es pot retratar una vida en dues hores; només pots deixar-ne la impressió."
Cinema: Mank (David Fincher)
Eixos principals
- Modernitat vs classicisme: la pel·lícula juga a recuperar formes clàssiques (blanc i negre, foses a negre fetes amb llum física, contrapicats a l’estil Welles) amb un pols contemporani de muntatge i ritme verbal.
- Capes i referències: ecos de Capra, Ford (La diligència), Citizen Kane i fins i tot moviments de càmera que recorden a Blue Velvet. Quan apareix Welles, el llenguatge visual cita explícitament Kane (angles baixos, veu amb eco quasi "semidiós").
- Temes: el guionista com a loser audaz dins la faràndula; poder mediàtic de Hearst; fake news i propaganda als anys 30-40 (resonància amb el present); política (eleccions a Califòrnia), i la creació d’un mite a partir de memòries fragmentàries.
- Interpretacions: Gary Oldman descomunal com Mank (malgrat el desajust d’edat); Welles (Tom Burke) poc present però magnètic i amb presència sonora i moral.
- Recepció del grup:
- Alguns l’eleven com a pel·liculó dens i exigent que tracta l’espectador com a adult. - Altres la troben massa derivativa i, per moments, avorrida per la seva devoció cinèfila.
"La narrativa és un cercle concèntric, com un bollo de canyella, no una línia recta cap a la sortida més propera."
Apunts tècnics que brillen
- Blanc i negre amb textura i grain calculat.
- Muntatge àgil i diàlegs a metrònom alt.
- Recursos clàssics reaprofitats amb intenció moderna.
Còmics: The Fade Out (Ed Brubaker & Sean Phillips)
Context i trama
- Finals dels 40, llista negra i clima de caça de bruixes a Hollywood.
- Assassinat de Valeria Somers enmig d’una superproducció. El guionista Charlie Parrish (bloquejat i amb memòria esfilagarsada) sospita de la versió oficial i inicia una recerca entre corrupció, màfia i misògina d’època.
Temes i to
- Noir pur: alcohol com a anestèsic, sexe com a instrument de submissió, violència com a reglament i hipocresia com a ideologia.
- Connexions amb el present: ecos clars del #MeToo i del control d’imatge de les relacions públiques.
- Estructura que juga amb memòria i reconstrucció (Memento, Chinatown vibes) però sense trampes ni farciment.
Equip i edició
- Brubaker (guió), Phillips (dibuix) i Elizabeth Breitweiser (color): el color aporta atmosfera densa i olfactiva (perfums, whisky, fum) que potencia el noir.
- Publicat per Image Comics; edició recopilada (Panini) amb ~400 pàgines i extras jugosos.
Llibres: Hollywood Babilònia (Kenneth Anger)
D’on venim: l’escorpí de Drive
- La jaqueta de Drive (Winding Refn) amb l’escorpí remet a Scorpio Rising (1964) de Kenneth Anger: underground iconogràfic (moteros, símbols religiosos i nazis, rock’n’roll) que obre la porta al costat més transgressor.
Què explica el llibre
- Crònica d’escàndols del Hollywood clàssic (publicat a França el 1959): contrast frontal entre decorats faraònics i vides desenfrenades.
- Casos paradigmàtics:
- Fatty Arbuckle i la mort de Virginia Rappé (culebrot judicial i reacció pública furibunda). - William Randolph Hearst, Marion Davies i l’episodi del iot amb Chaplin i el director Thomas Ince (lenda negra tapada). - Hays Code: moralització industrial contractada pels propis estudis; poder i diners per maquillar la imatge.
Tesi
- Darrere el happy end del codi Hays hi ha control, censura i doble moral. El llibre encaixa amb l’episodi mostrant que la sordidesa no és una excepció, sinó una estructura.
Recomanacions i agenda
- Veure Mank a Netflix (ideal si abans/revés es mira Citizen Kane).
- Còmic: The Fade Out, top noir contemporani.
- Llibre: Hollywood Babilònia, peça clau per entendre l’altra cara del mite.
- Estrenes/bonus: La Vampira de Barcelona, nou muntatge de El Padrí III, Josep (animació), i a la setmana següent The Game Awards i Cyberpunk 2077.

