Empanada Cultural del 17/11/2021 — Especial Producte Nacional: Tres (Out of Sync), Nada (Laforet) i el retorn d’Historias para no dormir

Visió general

Programa especial d’Empanada Cultural dedicat a recomanacions espanyoles de 2021, equilibrant cinema, sèries i còmic. El to és desenfadat i crític, amb barreja de català i castellà, i una premissa clara: valorar les obres per la seva qualitat i les idees que desperten, més enllà d’etiquetes d’“espanyolitat”.

"Les comentarem per la seva qualitat, per la reflexió que estimulen."

Temes principals

• Cinema: el thriller líric i fantàstic Tres (Out of Sync) de Juanjo Jiménez
• Còmic: l’adaptació gràfica de Nada (Carmen Laforet) per Claudio Stassi
• Sèries: la nova temporada d’Historias para no dormir (homenatge a Chicho Ibáñez Serrador)

Cinema — Tres (Out of Sync) de Juanjo Jiménez

De què va

• Protagonista: C., dissenyadora de so (Marta Nieto), comença a percebre l’àudio amb retard respecte a la imatge.
• High concept: un “diferit sonor” que es converteix en metàfora de la identitat i del trauma.
• Títols: a Espanya, Tres; internacionalment, Out of Sync.

"Cuenta la búsqueda de identidad de una mujer sin nombre."

Per què destaca

• One-woman show de Marta Nieto, amb una interpretació centrada i subtil.
• Escriptura i posada en escena precises, sense pompositats: fantàstic d’autor amb ressò líric.
• Seqüències clau de “palmades” i cronòmetre que visualitzen el decalatge creixent entre so i imatge.
• Connexions cinèfiles: El cielo sobre Berlín (Wim Wenders) i La ciudad de Sylvia (José Luis Guerin) per l’escolta de veus urbanes i lectura de llavis.

Context i reconeixements

• Trajecte de festival: Mostra de Venècia → Sitges → sales comercials (5 de novembre).
• Premi: Méliès d’Argent a Sitges (explicat com a classificatori cap al Méliès d’Or dins la Federació Europea de Cinema Fantàstic).
• Autor: Juanjo Jiménez (Barcelona). Anteriorment, el curtmetratge Timecode: Palma d’Or a Cannes, Premi del Cinema Europeu, Goya i Gaudí, i nominació a l’Oscar.

Apunts de repartiment

• Miki Esparbé, aquí en clau de company de feina bonhomiós; correcte però limitat segons els conductors.

Còmic — Nada (Carmen Laforet) per Claudio Stassi (Astiberri)

La proposta

• Relectura d’un clàssic de 1945, escrita i dibuixada en ple confinament.
• Ambient claustrofòbic i decadent de la Barcelona de postguerra; feminitat atrapada en l’àmbit domèstic i itinerari vital d’Andrea (de l’arribada a la ciutat al pas a l’adultesa).

Temes i personatges

• Família disfuncional (Juan, Angustias, Román, l’àvia, Glòria…) amb violència soterrada, control i bohemia.
• Contrapunt de llibertat: estudi, amistats (Anna), cercles artístics.
• Motifs: maltractament familiar, primer amor, traïcions, ferides de guerra civil, classe social.

Dibuix i color

• Paleta molt treballada: marrons/sèpies i blaus foscos per a interiors opressius; Glòria pèl-roja com a focus cromàtic disruptiu; exteriors polsosos i bohemis amb més color.
• Escenes memorables: el posat nu de Glòria, el clímax tràgic final.

Punts febles

• Excés de monòlegs interiors (plana/vinyeta molt carregada de text), herència de la novel·la.
• Algunes rigideses de traducció (ús reiterat del “jo/yo”).

Joc meta (frases 40s vs segle XXI)

• El programa juga a endevinar si cites catastrofistes sobre Barcelona són del llibre o d’ara; el resultat subratlla la vigència temàtica de Nada.

"No me llevaba nada… al menos así lo creía entonces."

"En el barrio chino solo hay perdidas, ladrones y el brillo del demonio."

Sèries — Historias para no dormir (2021, Amazon Prime Video)

Context i llegat

• Homenatge a Chicho Ibáñez Serrador (gènere i televisió espanyola). Recordatori del doble vessant: el showman d’“1, 2, 3…” i el autor de terror (Mis terrores favoritos, Historias para no dormir).
• Nova temporada produïda amb Alejandro Ibáñez (fill), presentada a Sitges. 4 capítols com a remakes/reescriptures.

Els capítols comentats

• Freddy (Paco Plaza) — El millor del pack segons el programa. Thriller d’assassinats amb ventríloc i titella, ambientat a la Madrid de la movida; Carlos Santos clavat com a Chicho. Retrat de les misèries de l’èxit i ansietats creatives; participació de Miki Esparbé.
• El doble (Rodrigo Sorogoyen) — Futur proper postpandèmic on et pots comprar un doble; intriga d’identitats duplicades. “Un Black Mirror espanyol” (Vicky Luengo, David Verdaguer).
• El asfalto (Paula Ortiz, guió de Rodrigo Cortés) — Actualitza l’episodi de 1966 amb un repartidor-rider que queda enganxat a l’asfalt. Idea potent però execució fluixa; no transcendiria com l’original (Mingote, denúncia social).

Recomanacions

• Veure els remakes i recuperar els originals (disponibles també a Prime). Avis sobre ritmes/actuacions vuitanteres que poden costar, però memòria imprescindible del gènere a TV espanyola.

Moments i cites que destaquen

• Declaració d’intencions:

"No mesclem les xurrels amb les merines… comentarem les propostes per la seva qualitat."

• Sobre l’“extra” promès (Asian Film Festival): es fa teaser a l’inici, però no s’arriba a desenvolupar en el tram emès.

Conclusió

• Un episodi equilibrat i contundent: un film d’autor amb idea altíssima (Tres), un clàssic literari revisitat amb múscul visual (Nada) i un retorn televisiu que combina homenatge i reinterpretació (Historias para no dormir).
• Missatge central: la creativitat “nacional” és plural, no estereotípica, i connecta el passat amb les inquietuds del present.