Empanada Cultural del 3/11/2021 — Especial Sitges 2021: Lamb, Nitram, Mona Lisa and the Blood Moon, Silent Night i Limbo — Palmarès, ex aequo i recomanacions

Panorama general de l’episodi

Especial Sitges 2021 amb repàs focalitzat al palmarès i a les pel·lícules més comentades del festival. Els conductors comparteixen experiència, criteris i discrepàncies sobre el jurat i els molts ex aequo d’aquesta edició.

"Quan en un palmarès es reparteixen massa premis, queda lleig: els ex aequo desllueixen."

Destaquem en 10 punts

• Lamb (Valdimar Jóhannsson): gran guanyadora; també Citizen Kane a direcció revelació i millor actriu per Noomi Rapace.
• Nitram (Justin Kurzel): millor direcció i millor actor per Caleb Landry Jones; retrat incòmode i humanitzat del responsable de la matança de Port Arthur (1996).
• Lucifer (Peter Brunner): interpretacions de Franz Rogowski i Susanne Jensen, compartides ex aequo amb Caleb L. Jones i Noomi Rapace.
• Mona Lisa and the Blood Moon (Ana Lily Amirpour): millor música, film d’inauguració i premi de la crítica jove; microcosmos nocturn pop-electrònic amb poders telequinètics.
• Silent Night (Camille Griffin): millor guió i premi del públic; apocalipsi íntima amb mirada infantil lúcida.
• Limbo (Soi Cheang): millor fotografia (Cheng Siu-Keung); neo-noir en B/N digital a l’ombra de Hong Kong.
• The Innocents (Eskil Vogt): menció especial; nens amb poders i dilemes morals.
• The Trip (Tommy Wirkola): comèdia negra salvaje a cabana; 2a més votada pel públic.
• Debat sobre el jurat (Ali Abbasi, Alaska, Antonio Trashorras, Luna María Lidón i Joaquín Reyes) i la idoneïtat dels ex aequo.
• Apunts de seccions i ecos de leitmotiv licàntrop; vista posada en Terror Molins i Cardoterror.

El festival: experiència, ex aequo i jurat

Logística i ritme de Sitges

• Entrades volant i necessitat d’estar “sempre en línia” per caçar alliberaments de localitats.
• Dinàmica de premsa: mirar pel·lis mentre es controla el mòbil.

Jurat i seccions

• Jurat oficial: Ali Abbasi, Alaska, Antonio Trashorras, Luna María Lidón i Joaquín Reyes.
• Es parla de Brigadoon (amb presència de Raúl Arévalo al jurat) i de la menor visibilitat dels curtmetratges en cròniques generalistes.

Polèmica ex aequo

• Sensació general: massa ex aequo “deslluïxen” el palmarès i dificulten decisions fermes i llegibles.

Pel·lícules clau

Lamb (Valdimar Jóhannsson)

• Drama fantàstic islandès sobre la maternitat, la família i la gran mare natura, amb to de folk horror i ecos de western.
• Posada en escena pausada, simbòlica i sense abusar del “gran gir”.
• Referències esmentades: Jan Švankmajer, Eraserhead (Lynch).
• Premis: Millor pel·lícula, Citizen Kane (direcció revelació), Millor actriu (Noomi Rapace).

"La gràcia de Lamb no és un gran gir final, sinó la construcció pausada i simbòlica."

Nitram (Justin Kurzel)

• Retrat d’un monstre real: context de la matança de Port Arthur (Tasmania, 1996) i crítica al fàcil accés a les armes.
• Estudi de personatge que “humanitza” sense exculpar; responsabilitat també sistèmica i social.
• Premis: Millor direcció i Millor actor (Caleb Landry Jones).

Lucifer (Peter Brunner)

• Produïda per Ulrich Seidl; ambient alpí asfixiant, relació mare-fill turmentada.
• Interpretacions potents de Franz Rogowski i Susanne Jensen; comparteixen premi ex aequo amb Caleb L. Jones i Noomi Rapace.
• Debat: “Luce més” premiar treballs menys coneguts que repartir amb estrelles.

The Innocents (Eskil Vogt)

• Menció especial. Nens amb poders telequinètics lluny de la mirada adulta; joc moral entre innocència i maldat.
• Connexió autoral amb Thelma.
• Dilema: fins on es pot “jutjar” la crueltat quan no hi ha maduresa?

Mona Lisa and the Blood Moon (Ana Lily Amirpour)

• Inauguració. Millor música i premi de la crítica jove.
• Microcosmos de nits múltiples sota una “lluna de sang”; to festiu, hibridació pulp, electrònica i clàssics (arrenca amb Dean Martin).
• Protagonista: Jeon Jong-seo (Burning); amb Kate Hudson i Ed Skrein.
• Tema: llibertat desitjada d’una jove amb poders telequinètics que fuig d’un manicomi.

Silent Night (Camille Griffin)

• Millor guió i premi del públic. Apocalipsi íntima de Nit de Nadal en una casa de camp; comèdia negra amb ecos pandèmics.
• Mirada infantil (Roman Griffin Davis) com a contrapès crític davant el relat oficial i una app governamental d’eutanàsia.
• Familiars de la directora interpreten els germans a la ficció, afegint versemblança a la dinàmica domèstica.

The Trip (Tommy Wirkola)

• Comèdia negra salvatge de “parella a la cabana” amb pla mutu d’assassinat i visita sorpresa de presidiaris.
• Protagonitzen Noomi Rapace i Aksel Hennie.
• 2a opció del Premi del Públic; gran receptivitat a sala.

Limbo (Soi Cheang)

• Millor fotografia (Cheng Siu-Keung). Neo-noir en blanc i negre digital: textura plana, caos visual i misèria urbana a Hong Kong.
• Thriller policial de persecucions memorables; protagonista Gordon Lam.

Hand Rolled Cigarette

• Amb Gordon Lam: amistat/aliança entre un exmilitar de Hong Kong i un immigrant pakistanès.
• Context postcolonial i de desarrelament; complement perfecte a l’univers de Limbo.

Altres apunts i connexions

• Leitmotiv de l’edició: home llop i aullits; presència icònica a projeccions.
• Recordatori històric: American Psycho (Mary Harron, 2000) ja va inaugurar Sitges; correcció a qui deia “primera dona a inaugurar” amb Amirpour.
• Crítica als mitjans per poca visibilitat dels curts; rebot amb TV3 per no destacar millor curt oficial.
• Properes parades: Terror Molins i Cardoterror, on recuperaran títols destacats de Sitges.