Empanada Cultural del 27/10/2021 — Especial Sitges 2021: Lamb triomfa, Nitram sacseja, Mona Lisa (millor música), Silent Night (Premi del Públic) i el noir de Limbo

Resum de l’episodi

Especial Empanada Cultural dedicat a Sitges 2021: una cobertura àgil basada en el palmarès (amb debat pels molts ex aequo), la crònica d’assistència al festival i una anàlisi de les cintes clau. El programa combina mirada crítica i entusiasme cinèfil, amb un fil conductor temàtic al voltant de la família, la maternitat, l’ecoterror, la telequinèsi i la representació del mal.

Idees clau

• Lamb (Guanyadora): retrat sobri i simbòlic sobre la maternitat, el dol i la gran mare natura, amb to de folk horror i ecos de western.
• Nitram (Millor Direcció i Actor): biopic tens sobre la massacre de Port Arthur; lectura incòmoda per com «humanitza el monstre» i interpel·la la responsabilitat social; premis compartits d’interpretació amb Luzifer.
• The Innocents (Menció especial): nens amb poders com a metàfora del pas a l’adultesa i del mal no gestionat.
• Mona Lisa and the Blood Moon (Millor Música i film inaugural): mixtura pop-neon-electrònica; microcosmos nocturn a Nova Orleans; crítica a tòpics mediàtics (fals «primera dona que inaugura Sitges» recordant American Psycho 2000, Mary Harron).
• Silent Night (Millor guió i Premi del Públic): sàtira apocalíptica amb ressò pandèmic, mirada lúcida infantil i debat sobre eutanàsia.
• Limbo (Millor Fotografia): blanc-i-negre digital que renova el thriller de Hong Kong, entre neo-noir i sordidesa urbana.
• Debat: molts ex aequo «desllueixen» el palmarès i obren discussió sobre criteris de jurat.
• Leitmotiv 2021: homenatge a l’home llop, amb aullets i ecos dels Tres Porquets a sales.

"Si un palmarés té sentit és perquè es prenen decisions fermes—even arriscades—i la resta ja jutjarà."

Temes principals

Lamb (Valdimar Jóhannsson) — Guanyadora Secció Oficial

• -
• Parella de grangers islandesos adopta una criatura; el film evita el truc del «gran gir» per construir personatges i atmosfera.
• -
• Referents: Otesánek (Jan Švankmajer), Eraserhead (Lynch); to de folk horror i aire de western rural.
• -
• Temes: maternitat, pèrdua, protecció/posseïment i ordre natural; simbolisme ecològic.
• -
• Premis: Pel·lícula, Direcció revelació (Citizen Kane) i Millor Actriu (Noomi Rapace, compartit).

Nitram (Justin Kurzel) — Millor Direcció i Millor Actor (Caleb Landry Jones, ex aequo)

• -
• Relectura de la matança de Port Arthur (1996, Tasmània): denúncia de l’accés fàcil a armes i retrat psicològic sense moralisme.
• -
• «Humanitzar el monstre»: el film mostra factors socials/familiars i la responsabilitat col·lectiva sense eximir la culpa individual.
• -
• Estètica i posada en escena contingudes; moments domèstics i autoregistre en càmera que intensifiquen la incomoditat.

Luzifer (Peter Brunner) — Interpretacions ex aequo (Franz Rogowski, Susanne Jensen)

• -
• Produïda per Ulrich Seidl; visió austera i tel·lúrica de la marginalitat a la muntanya; interpretacions extremes que, per alguns, haurien merescut els premis sense compartir.

The Innocents (Eskil Vogt) — Menció especial

• -
• Bloc residencial noruec on nens descobreixen telequinèsi i jocs «invisibles» als adults.
• -
• Dilema: innocència vs. malícia, capacitat de dany sense consciència plena; eco de Brightburn però més ètic que «terror pur».

Mona Lisa and the Blood Moon (Ana Lily Amirpour) — Millor Música i inauguració

• -
• BSO híbrida (de Dean Martin a electrònica) com a motor narratiu i d’ambient; microcosmos de neó i nits humides a Nova Orleans.
• -
• Protagonista: Jeon Jong-seo; amb Kate Hudson i Ed Skrein. Telequinèsi com a via de llibertat i crítica a l’explotació.
• -
• Correcció històrica: no és la primera dona que inaugura Sitges; ja ho va fer Mary Harron amb American Psycho (2000).

Silent Night (Camille Griffin) — Millor guió i Premi del Públic

• -
• Sopar de Nadal en última nit de la humanitat (núvol tòxic); sàtira amb ecos pandèmics i app governamental d’eutanàsia.
• -
• Roman Griffin Davis (Jojo Rabbit) aporta la mirada escèptica i lúcida; aparició dels seus germans (família de la directora) en repartiment.

The Trip (Tommy Wirkola)

• -
• Parella en crisi va a la cabana per… matar-se mútuament i cobrar l’assegurança; tot es complica amb tres fugitius.
• -
• Comèdia negra salvatge, ritme i inventiva gore-light; crowd-pleaser ideal de Sitges.

Limbo (Soi Cheang) — Millor Fotografia

• -
• Blanc-i-negre digital «aplanat» que difumina cossos i brossa als suburbis de Hong Kong.
• -
• Thriller policial: persecucions magistrals, policia torturat (Gordon Lam) i assassí en sèrie; ressuscita el noir hongkonguès.
• -
• Complement: Hand Rolled Cigarette (amb Gordon Lam) sobre veterans abandonats i nova migració pakistanesa.

Altres punts destacats

• ### Jurat i ex aequo
• -
• Jurat mediàtic (Alaska, Joaquín Reyes, Antonio Trasorras, Maria Lidón, Ali Abbasi, etc.).
• -
• Ex aequo abundants: alguns oients i els tertulians ho veuen com una diluïció del veredicte.
• ### Brigadoon i curts
• -
• Menys cobertura de Brigadoon; queixa per poca visibilitat dels curtmetratges a TV3 i en cròniques.
• ### Leitmotiv 2021
• -
• Homenatge a l’home llop; aullets en sales i música dels Tres Porquets com a running gag.
• ### Logística Sitges
• -
• Entrades voladores, cues i «ull al mòbil» per rescats d’última hora; 30-40 pel·lícules en 10 dies per part de l’equip.
• ### Agenda i tancament
• -
• Esment a Last Night in Soho (Edgar Wright) i propera cobertura a Terror Molins.