Especial videojocs: Chris Marker i Level Five, homenatge a Kim Ki-duk, Balloon (Asian Film Fest) i crònica dels Game Awards (TLOU2, Hades, Among Us...)

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! La vacuna! Fins demà! Fins demà! Bona! La poqueta! Fins demà! Beïn! Fins demà! amb l'uniforme blaugrana, el culer. Agafo el mando i m'aseca el sopar. Aviam com funcionava. I quan miro el reloig, em quedo parat. Era de noche i se ha xomanyada. Vinga, va, vinga, que el Barça és el més gran. Vinga, marqueu collons, que els amics se'm adormiran. Sort que tinc dels videoxocs, que m'aniven la temporada. Sort que tinc aquest culer, amb Màrius Malateva i xorada. Va, va, va, Barça. Campanada Flema, Barça. Bravo, Emilio. Bravo, Emilio. Què tal? Avui fem un especial de videojocs, que som tres, més el Emilio quatre. Però, ep, ep, que tenim una altra persona aquí a prop. Bueno, a prop no, està la Palma. Pol, estàs per aquí? Estàs connectat o no? Hola. Ui, Pol, com estàs, Pol? Com estàs, perdona, que t'he de pujar el volum. Parla, Pol, aviam. Crec que estic molt lluny, perquè em sentíeu. Has pujat el nivell. Vale, què tal? Lo importante es, si saben repetir la melodía, de... A ver, a ver, que m'ha gustado este estribillo. Va, va, va, va, Barça. Ese és el final, però l'estribillo... Sí, Carles... Va, vinga, va. Ni se lo sabe. Digues, Pol, digues. Boníssim, o sigui, Carles, em sembla lo mejor. Mira que hem fet molt bassa, que hem fet coses, eh? Però, tio, lo mejor musicalmente que he escoltat amb molt de temps, tio. A més, em fa gràcia aquest llibre que has mencionat, el d'Identidad Gamer, que a més jo també el tinc per aquí, ja fa temps m'ho vaig llegir, però és que m'ha vingut al cap una anècdota, aquest llibre, perquè crec que és molt recomanable llegir, això tot per entendre tot això dels gamers, no? Però que és que hi ha el teorema de M. Rajoy. Ostres, ho sabies, això, en el llibre? I és que el que planteja és que l'he trobat aquí ara ràpid amb el llibre, perquè diu, el teorema... O sigui, què és això del M. Rajoy? Que és el treball de llengües aquest mític, no? Però que el canvi en part és el gamer el que elige el gamer, i és el gamer el que quiere que sean los gamers el gamer. Perquè ser gamer no vol dir res, al canvi de fi, no? Exacte. Bueno, doncs, nois, avancem cap al menú del dia, d'acord? Aún que jo me quedaria comentant la cançó mucho tiempo més, però és veritat que ho íbamos molt cargadits d'informació. Els videojògos, inevitablement, dan molt de sí. Mira, he acabat reconeixent que dan molt de sí. És veritat, és? Dan molt de sí. Però, oi, maravilloso, jo no sé, la carrera radiofónica està ahí ja, a tope, però la carrera musical, esto ja és una realitat. Sí, sí, sí. De moment la tenim aparcat, eh? Perquè el Miliu no pot deixar la partida en pausa, o sigui que tornará més tard. Has pasado un hip hopete més festivo, no? Sí, sí, sí, ja tocaba. Has dejo la chuleria inicial para irte a algo más festivo. Siempre puede volver el hip hop, pero es ir alternando. Doncs anem al menú del día, nois. Endavant. Menú del día. Què tenim per que havies fet, Adriano? Perquè em sembla que aniràs tu primer, no? Jo primero. En principio iba a ser como una especie de telonero de la gran velada que habéis disfrutado hace muy poquito, de los Game Awards. Pero, hostia, es que claro, me has dado una recomendación que conste que es una película que me la ha recomendado Ferran, eh? No la he buscado. Ahora, cuando me pusiste claramente que era de Chris Marker, dije, genial, vamos a ver qué edad. Va, doncs, després d'aquest entrant, no?, que farà l'Adrià, no?, ve el plat gros, que són la cobertura de Game Awards, oi, Pol? Sí, sí, una cobertura que, bueno, de fet, és primera prova a foc, ja ho direm després, però que vam fer com aquest directe de fins les 5 del matí, i d'aquí, doncs, us parlarem, farem un resumillo de tot el que va passar i, bueno, certes anècdotes i conyes, basicament. Doncs avancem, anem directament cap a la secció. Enhorabona per la cobertura dels Game Awards, eh? Sí, després en parlem més en detall, gràcies, Carles, però avancem ja, que ve cinema i ve carregadet, oi? Cinema Eso es cinema, eh? Cinema, acabamos de escucharlo. Cinema, y ya la melodía apunta en una dirección un poquito triste, porque, por eso mismo, por el cinema, me vais a permitir que antes de entrar en Level 5 y Chris Marker, recordemos brevemente a uno de los cineastas que hacían precisamente eso del cine, de la realidad cinematográfica, algo mágico, algo distinto, con una obra que muchas veces estaba cercano, muy, muy, muy rozando la genialidad, y últimamente no estaba siendo tan bien comprendida, pero ahí está para ser revisitada a pesar de su triste muerte. Es que estoy hablando del director surcoreano Kim Ki-duk y de su reciente partida. Noticia de ahí, ¿no? Bueno, es del... Exactamente hace muy poquitos días fue el... ¿El viernes? ¿El 11? ¿El viernes? Sí, el viernes. Y además fruto de la... ¿Del COVID? Sí, sí, es que es lo jodido, ¿no? Muerto a los 59 años, a nueve días de cumplir los 60, muerto en Riga, además, muy cinematográfico. Estaba buscando caso. Estaba en Letonia. Estaba buscando caso. Parecía que se pretendía establecerse allí. Llegó en noviembre y al poco tiempo contrajo el maldito coronavirus y no lo superó. Y la rabia evidentemente es doble porque se ve... Se va un grande y se va por complicaciones de una enfermedad que aún es ciertamente inexplicable, ¿no? Que hay muchos que no queremos creer, pero joder, cuando se cobra una víctima como esta... Pero bueno, quedémonos con su cine, que jamás morirá. Especialmente con películas como La Isla, ¿no la de...? ¿No Michael Bay? Sí, claro, claro. Isla Seom, peli del año 2000 con la que precisamente se dio a conocer en Occidente, ya lleva unas cuantas pelis, pero llegó a Occidente pisando fuerte y gracias a esa mezcla de cine poético y violentamente desgarrador que le abrió las puertas, claramente, de los festivales europeos y de algunos premios. De hecho, La Isla, de algún modo, inspiró a Janeke en su siguiente película, del 2001, La Pianista. Y La Isla también fue nominada al León de Oro en Venecia, donde se acabó llevando la mención especial. Y luego vendrían Primavera, Verano, Otoño, Invierno y Primavera, una película igual de autoral, pero más accesible para todos los públicos. De hecho, fue premio del público en San Sebastián. La Isla es demasiado brutal. No demasiado, es muy brutal. Va y viene, va y viene. Veremos que en su cine se mantiene en lo lírico y en lo desgarrador, pero evidentemente hay tonos y hay veces que se pasa, que se pasa. En Samarit Angel, por ejemplo, Oso de Plata y Mejor Director en Berla Berlinale, o la que para mí es su mejor película, Hierro 3, que se llevó El León de Plata y Mejor Director en Venecia. O Time, o Aliento, o Dream. Maravillosas películas que, a pesar de sus breves títulos, abren mundos infinitos. Es que es un director que te agrada. Sí, molt. De hecho, es muy triste para mí que se haya marchado todo y que es cierto que en su última época ya no estaba llegando a ese nivel de genialidad al que me había acostumbrado. Y, de hecho, en la última época no solo su cine no estaba al nivel, sino que su imagen también había quedado muy deteriorada. Empezó a recibir denuncias por malos tratos. Bueno, no abriremos ese libro ahora, porque, de hecho, me gustaría traer Kim Kuduke en algún momento y poder hablar de su cine con mayor propiedad. Hoy no has vingut a hablar de Kim Kuduke. No, no, para nada. Pero, ¿qué os parece que si le despedimos dejando que sea él mismo quien lo haga? Y ya que en el pasado tuvimos esa oportunidad de escuchar, pero en clave cómica, su propia versión de Arirang, que es esa suerte de himno coreano, En manos de Kim es también una película y en su pensamiento es pura redención. Amén. Amén. Amén. Amén. Ja, ja, ja, ja, ja, ja. Ja, ja, ja, ja, ja. Ja, ja, ja, ja, ja. Ja, ja, ja, ja. Ja, ja, ja. y estaba de una soga colgando, un problema técnico acabó provocando que esa mujer quedara suspendida por la soga durante bastantes segundos. Y parece ser que eso de alguna manera no solo fue muy duro durante el rodaje, aunque la película realmente yo creo que se salvó, sino que le marcó ya de por vida y a partir de ahí ya encontramos un kinky-dook diferente. Pero bueno, vamos a level 5, ¿no? Deberíamos ir a level 5. Pero claro, yo estoy aquí hablando de Asia. ¿Cómo que deberíamos? Sí, porque, a ver, una cosita. Es que la actualidad manda y estamos en Asia. ¿Qué os parece si también recordamos la película ganadora del Asian Film Fest? Que está claro, Ferran, que sí, que han sido los Game Awards, los Oscars del videojuego, ¿no? Como te guste llamarlos. Pero el Asian también ha sacado su palmarés esta semana y aunque no es esta película de Dardarmen, sobre la cual escuchamos esta banda sonora hace unas semanas, se ha llevado algún premio de Dardarmen, la comentamos aquí, se ha llevado un premio en su sección. Pero la película que ha ganado el Festival de Cine Asiático, esta edición, ha sido Balloon. Globo, del director tibetano Pema Tse Den. Aunque, desgraciadamente, si la buscáis, y creedme que deberíais buscarla, tendréis que buscarla como producción china, por razones bastante obvias. Sí. Y tranquilo, Ferran, que no me voy a enrollar. Es que no me voy a enrollar mucho más. Pero, ya sé que nos toca hablar de Level 5, pero con total sinceridad, os digo que Balloon merece muchísimo más vuestro tiempo. No es de temática adecuada para el programa de hoy, pero Balloon es una maravilla. Porque, ¿cuántos de vosotros podríais decir que conocéis la realidad tibetana? Al margen de la ocupación china y de sus conflictos, ¿eh? Es decir, que sabéis del pueblo tinetano. Que ya no solo como visten y hablan, sino cómo piensan, cómo se comportan, esos detalles cotidianos que forman su vida. ¿Tentina al Tíbet sirve como referencia? Yo solo una peli que... No, siete años en el Tíbet. En el 2015, Calopozi, una peli de niños, pobreza en Nepal, muy interesante, por cierto. Pues esa película, seguramente la has podido ver, si es del 2015, gracias a Pema Cheden. Hostia. Porque eso que comentaba, esa realidad cotidiana del Tíbet, es algo que nos ofrece continuamente Pema Cheden. Es el primer tibetano que estudió en la escuena de Chile de Beijing, en Pekín, y el primer director en filmar una película completamente en idioma tibetano, en China. Y desde su debut en 2005, esta fue la primera película, poco a poco ha ido ganando fama, incluso liderando esto que se conoce ahora como la nueva ola del cine tibetano, que progresivamente va cobrando fuerza, con estos ejemplos que has mencionado también, Carlas, este ejemplo en concreto, y no sé si lo sabéis, pero es que fue Wong Kar Wai quien de alguna manera le acabó de catapultar a Occidente, porque Wong Kar Wai produjo su anterior película, la de Balloon me refiero, Jinpa, del 2018, esta película ganó el mejor guión en el Festival de Cine de Venecia, y yo de hecho descubrí su cine por esa película, me alucinó en su momento, Jinpa, y ahora ya me ha acabado de convencer con Balloon, y rápidamente, ¿de qué va Balloon? Pues es la historia de una familia, de una familia pastoral que vive en las austeras y hermosas tierras altas de Qinghai, allí donde no hemos llegado nunca, y tras la muerte de uno de los componentes de esta familia, su forma de vida se ve amenazada por las estrictas multas que se dieron durante décadas en China, esto ya, por suerte ha acabado, pero sabéis que al formar parte de China y el Tíbet, estaban jodidos y tenían otro hijo, y así Cheden nos muestra cómo la realidad idílica de la vida en medio de la naturaleza puede resultar también abrumadora, como esa política que la gestionaba, pero es una peli que está llena de amor, de confusión, de espiritualidad, la reencarnación, la fe, el budismo, la vida, la muerte, todo ello se da a mano en Balloon y encima de Pema Cheden. Y ahora sí, ahora sí, por fin ha llegado el momento que todos estaban esperando, minuto 20, bien, vamos bien, 18, 18, vamos fuertes, vamos fuertes, y le llega el turno a Chris Marker y a su película sobre videojuegos Level 5, y llega la IET, ahí, llega la banda sonora de la IET dándolo todo, después lo comentamos, por cierto, banda sonora que Chris Marker decidió utilizar a partir de su propia versión de la banda sonora de Vértigo, de Vértigo, de hecho, encontraríais similitudes en esta canción que sonaba y la propia banda sonora de Vértigo. De Trevor Duncan, esa música. Maravillosa, maravillosa, pero yo quiero matizar, Ferran, porque está claramente es una película de Chris Marker sobre los videojuegos, pero tú te la has visto, es decir, sí, yo l'havia visto en el seu día y vaig dir, va, vaig a vacilar a l'Adriano que siempre dic que els videojocs no em creu quan li dic que sona algo més i l'he tornat a veure i dic, Déu meu, què he fet, perquè ja veureu que l'Adriano li traurà suc, no, lo següent. No, a ver, és una película... Clar, és que aquí... Hòstia, Pol! Ferran, no, jo m'he quedat coses, m'he quedat coses perquè dic, és un poco ortopédico, això que estem fent aquí a la distancia, però dic, el tema de que... O sigui, a mi que hi ha pelis bones de videojocs, sobre videojocs i tot, però és que Level 5, que jo, ja t'ho vaig dir per guants, Ferran, no en tenia ni idea que existia aquesta peli, al posar-me-la... No, jo no l'he acabat, o sigui, ha sigut com... ¿Qué és este ensayo, pagillator? Es que... Bueno, ara no ho es comuna, que quede claro, que quede claro, que quede claro, Pol, que és una película para ser pensada. Totalmente. No és una película para disfrutar ahí en el sofacito con la mantita en invierno, no, no, no. És una peli de museo, és una peli para ir a verla al CTCB, que és d'où que la pasaron. Yo sobre esa Level 5 só vull recuperar una frase que dijo Jordi Costa arran de una crítica del libro de Imá, de Xigodar, que decía és un cine que plantea al espectador com un hermeneuta, com un interpretador de textos visuales, no? És que tienes que leer, tienes que estar concentrado. Y es el contrapunto perfecto en este programa sobre videojuegos, un poco de exigencia. Qué fet, qué fet, Rafa. Parlan, Parlan, a cada programa jo trec el Jesús Franco, però el Carles, tío, porta 10.000 programes parlant del Jordi Costa, eh? I d'hermenauta i hermeneuta busca la manera... De cualquier manera sabe cómo entrar el término hermeneate para decir que es un libro sobre Mollins. No, pero es cierto, es cierto lo que dice Costa, está claro que has mencionado a Godard y es que cuando hablamos de Marquer, aunque no estamos hablando de la Nouvelle Vague, porque, os voy a poner un poquitito al día, porque para aquellos oyentes que no se acaben de ubicar en el terreno Marquer, recordarles que Marquer fue uno de los exponentes del movimiento cinematográfico que se llamaba la Hive Gauche, la orilla izquierda. ¿Y por qué se llamaban así? Porque también estaba la Nouvelle Vague. Es decir, es un movimiento en paralelo, incluso más vanguardista que la Nouvelle Vague, donde se encontraban otros cineastas de los cuales hemos hablado como Agnès Varda o Alain Genet, Maggi Ritura, que en el fondo era una escritora pero que también hizo grandes colaboraciones en el cine o incluso dirigió India Song, una maravilla, o Hiroshima Monamur, de la cual hablaremos. Pero si por algún motivo he recordado Marquer, es por un cortometraje, un cortometraje de ficción del año 62, cuya banda sonora, ya lo he dicho hace rato, nos está acompañando y es la banda sonora de la GT, la Terminal. Supongo que aquí, siendo amantes como sois de la ciencia ficción, la habréis visto. Exacto, y es la única película que había visto que toma. Bueno, había visto, había visto Seven Five, pero no había asociado que era la mateixa persona. Capaz, la GT es la que a Iván que inspira a Doce Monos. Exactamente, inspira a Terry Gilliam en el 95 para su película Doce Monos. La GT simplemente es un fotomontaje de 28 minutos en blanco y negro que le valió la fama internacional. Pero lo más gracioso, y es muy bueno, es jodidamente bueno, pero lo gracioso es que Marquer sea principalmente recordado por una ficción que fue su única ficción cuando lo que él hacía era principalmente esta suerte de ensayos fílmicos. Es decir, Level Five es claramente un ensayo fílmico o como otros le atribuirían el documental subjetivo. Totalmente, Max Súper Acertat. Sí, es un tío que pilla material de archivo y lo lee, precisamente como comentabas en relación a Costa. Él también lee ese material de archivo, lo pone en crítica, lo pone en estudio y sus películas son resultado de todo eso. Pero, ¿sabéis además también por qué nadie conoce a Marquer o muy pocos? Porque es que el tío se negó sistemáticamente a conceder entrevistas, por un lado. Por otro lado, se divertía ofreciendo versiones muy contradictorias de su propia vida y de su juventud y cuando alguna vez lo solicitaban una fotografía, para ilustrar, pues ya sabréis, un reportaje, un libro o una entrevista, Marquer enviaba, cuando lo hacía, una foto de su gato preferido. Es un tío que siempre ha contribuido a esta imagen en la sombra, ¿no? Pero volvamos a Level 5, por favor. Volvamos a Level 5 porque de un hilo, es muy densa. De hecho, Ferran, ¿qué os parece y el resto de oyentes que escuchamos su tráiler? ¿Qué es lo que no puedo hacer? Request U.S. Command. Request Japanese Command. A ver, que es una peli del siglo pasado, creo que queda bastante claro, ¿no? Por los sonidos. Y que Okinawa tiene un papel muy importante, ya resulta evidente. Pero también hay una protagonista, una protagonista mujer, Laura, y su interlocutor, es un interlocutor silencioso, porque está ausente en toda la película. Y es su pareja. De alguna manera entendemos que ya no está ahí. No sabemos si se ha marchado, si han roto, si han muerto. Y esta pareja estaba creando un videojuego, un videojuego sobre la guerra de Okinawa, que ahora Laura debe entender, no solo entender, jugar y finalizar. Y así, de este modo, la película se va paseando, porque hay una idea de paseo por la historia, muy cargado de contenido, evidentemente, no penséis que es un paseo ligero, pero hoy sí es una peli que parece que devanee, ¿no? Entre las imágenes, por un lado, de Laura, hablándole a cámara, a su amante, en un fuera de campo casi espiritual, en un primer plano semipicado que se intercala continuamente con esas imágenes del propio juego, que en el fondo son imágenes de archivo, de la guerra, de los propios testimonios que la vivieran, la guerra de Okinawa, la batalla de Okinawa enmarcada en la Segunda Guerra Mundial, ¿no? Y ya, ya desde el inicio, vemos un montaje de diferentes manos moviendo el ratón y dando paso a una pantalla sobre la que se suceden imágenes y ahí aparece esa voz en off, ¿no? Una voz en off que reflexiona sobre el significado es algo que de alguna manera navega y sobre todo el cine de Marker, ¿no? Es su voz, que reflexiona. Es su voz, es la voz de Marker. Hay dos voces. Está, por un lado, la voz de la actriz, de Laura, que... Catherine Belcodia. Sabía que entrarías ahí, no, no, es que lo sabía. De hecho, te iba a preguntar, Carlas, porque sí que he visto algunas pelis de ella, no es un nombre que me sonara, ni un rostro tampoco, he de decir que es un rostro que menos mal, porque funciona bastante bien para sostener la imagen en ese primer plano inagotable, resultar un poco difícil, porque sí que es cierto que por un lado tenemos esta historia de Okinawa, de la batalla de Okinawa y su propia historia, que es un auténtico drama que ahora iremos desentrañando de alguna manera, pero que juega en paralelo con una imagen repetitiva, que a veces incluso pueda resultar casi pedante, porque es una persona reflexionando continuamente a partir de la idea de un juego que no consiga acabar. Y es que, claro, al final, lo que está haciendo Marker con esa voz es, de alguna manera, crear una historia de amor sobre la guerra. Hay una capa que él decide crear, que es la historia de ese amor, así fue un amor ya imposible, sobre el testimonio de la guerra y esa combinación de elementos es lo que creo que da finalmente a la película un sentido mayor y eso es lo que conecta perfectamente, por ejemplo, con Hiroshima Monamug, que he mencionado. De Resnay. Exacto, porque es una película que también juega en esa dirección, aunque yo diría que, ostia, Hiroshima Monamug para mí es un 10 de película. Intocable. Alén Gené. De hecho, Alén Gené y Marker han colaborado en varias películas juntos, aunque de alguna manera era Gené el del poder, por así decirlo. Está bien, ¿eh? Pero en Level 5, y ahí es donde creo que Ferran también puede aportar bastante, en Level 5 la excusa esta del videojuego, porque, como os he dicho, es claramente un documental sobre la batalla de Okinawa. Subjetivo, ¿eh? Llamabas, Adri. Sí, un documental subjetivo, porque no deja de ser el mismo quien relee las imágenes, pero al final también te das cuenta de que son imágenes que por mucho que estén leídas por Marker no pueden ser leídas de otra manera. Ya. Hay algo que está también contenido en esa excusa del videojuego, y es la clara intención que tiene Marker, de aprovechar la elección de comandos, la repetición, el volver a intentarlo para cambiar el desenlace de la guerra y la memoria, como pretendió realmente Japón a nivel gubernamental, ¿no?, después de la guerra, pero no, Marker nos demuestra que no es posible. perquè aquest és el paralelisme que jo li veig que vol fer la pel·lícula, o sigui, jo et dic, Adrián, una pel·lícula de videojuegos i per anar a recomanar-te les típiques de Super Mario Bros o Red Dead Wild, dic, voy a vacilar-te i, clar, al final, el videojoc és una excusa perquè Marker vol parlar de la inamobilitat de la història, i dels fets que han passat, inclús de la història escrita, no tant la història real, no? I el tema és que això té molt a veure amb els jocs perquè els jocs, encara que et donguin molta llibertat, sobretot actual, que aquesta pel·lícula és del 97 i té una visió de com podrien ser els jocs del futur una mica antiga, no? Sí, claro, evidentemente es un cine que de alguna manera no pasa la prueba del tiempo porque esto ha contenido su discurso en la parte del videojuego, no en la parte de la historia. Sí, sí, però aquest valor dels videojocs també són sistemes tancats que no permeten, no? Predeterminados. Com et diu, jo li intentava fer això al joc i el joc em diu, no, no puedo hacer, com era Harakiri, no puedo hacer playa. I don't know how to Harakiri, no? Llavors això queda molt marcat com a concepte de aquesta és l'excusa del videojoc. Claro, porque la historia se puede revisitar pero no se puede cambiar. Marquere en este caso no es Tarantino con su One's Upon a Time in Hollywood, no? Y el videojuego, como tú bien dices, aunque permite la repetición infinita de vidas y por lo tanto de narraciones, sigue un esquema prefabricado, un esquema que no se puede alterar si no viene, no? Si no viene dado y en este caso la historia ya viene dada y como tú bien dices, I don't know how to Harakiri. una máquina no podría saberlo y el concepto Harakiri es muy importante también en la película porque lo fue para Japón y en el fondo lo fue para la historia, no? Hay ese momento donde la máquina no sabría cómo hacer un Harakiri, un Harakiri, un sepuko, un ritual de suicidio y en el fondo es lo que marcó la respuesta de Japón en la guerra, no? Porque sin la resistencia de Okinawa, y eso nos lo cuenta la película, no habría existido Hiroshima y si no llega a existir Hiroshima nuestro tiempo presente podría ser muy diferente, no? Lo curioso es como los japoneses ven en el suicidio porque desde aquí se ve con una capacidad, bueno, con un criterio muy distinto, no? De hecho hay un momento en la película que me parece maravilloso que compara a Japón con España y hablan de cómo la relación con la guerra de un país, y es curioso, no? que Marquez se vaya a España porque habla de la relación con la guerra, no? Y por un lado dice como a pesar de que decidirían el suicidio como respuesta a esa guerra, sí que es cierto que en tiempos de paz Japón no prefiere jugar antes que enfrentarse a la guerra y mostraba a España como un país que en época franquista sobre todo, desafía la guerra y cómo lo hace, con los toros o con ese cara al sol, hay una idea de cara al sol implica desafiar a la muerte, no? Y eso es algo que Japón no haría aunque acaba haciendo y me gustaría pensar que aunque España va de que desafía mucho la guerra a poco ladrador, a poco mordedor al final, no? porque al final la guerra, el cine de guerra no existe y es algo que también nos quiere contar Marquer, no? El olor de la guerra por ejemplo no se puede representar ni en films ni en novelas y eso hace que todo cine que intente hablar de guerra sea un cine de mentiras, sea un cine falso porque el cine de guerra no sería, no existe porque no habría espectadoras que lo pudieran ver, no? Hay algo muy importante y seguramente por eso Marquer elige el concepto videojuego, no el concepto bélico para hablar sobre una guerra que nos ha marcado a todos, yo veo algunas miraditas ya tipo western por aquí o no? ¿Vais bien? Portem mi choreta de programa a la Gama Wots para parlar vale, pues mira, simplemente un par de cuestiones a rescatar por un lado lo que está sonando ahora ojos negros ojos negros es una canción tradicional rusa que suena en la película en un momento mágico y es cuando de una manera indirecta nos cuenta que el general que estaba detrás de todos los comandos que se enfrentaron a Estados Unidos en esa segunda guerra mundial evidentemente ante esa derrota tuvo que ofrecer su vida al emperador ¿no? y entonces dice uno que se pregunta dice la película ¿qué le pasaba por la cabeza al general Cho cuando ofreció ese púco al emperador? y en el fondo parece ser que en el momento en el que se está va antes de ofrecer su vida le pregunta al emperador si recuerda el pase de olas del Danubio una película de Stenberg que vieron ambos en Saigón en el año 41 y en ese momento además sonaba la melodía que ustedes oyen que es ojos negros ¿no? es realmente una película muy densa como decíamos el otro día en relación a Manc una película con muchísimas capas de reflexión pero muy más duras ¿eh? las capas que Manc sí evidentemente cuando cuentan que Okinawa dividió su o sea que 150.000 personas que son un tercio de la población de Okinawa murió que además el gobierno japonés de alguna manera era consciente y los puso allí para morir para de alguna manera para perder pero no perder de manera vergonzosa porque para ellos la derrota la aceptación de la derrota era esa vergüenza entonces los llevó a suicidarse continuamente por esa herencia del samurái evidentemente el código del bushido exacto pero en el fondo porque es un suicidio que no es solo la respuesta de la cultura japonesa a la guerra es la provocación del propio gobierno está manipulando a su propio pueblo de ahí que después surgieron historias como como lo cookie que Bea nos trajo hace ya unos cuantos meses de esa necesidad de Japón de ofrecerse al mundo de una manera infantil vulnerable con este concepto veis Adriano que te he regalado una peli que podrías darla por la total hora de hecho simplemente aquellos que quieran disfrutar de una película de videojuegos que no sea claramente un producto de consumo para los gamers clásicos que vayan a Marquer y que vayan a Level 5 o que si no vayan a Isaac La Cuesta cineasta español que hace un resumen muy interesante sobre el cine de Marquer que se llama Las variaciones Marquer y ahí lo dejo señores ahí lo dejo muy bien Adriano es una película dura una película difícil és molt interessant el que planteja com ho veus l'Adriano té corda per rato però no ja hem acabat Adriano ara vamos a los Game Awards anem al plat fort que vienen con cine también sí una miqueta cap al Game Awards som-hi videojocs bueno bueno aquí estem eh Pol sí que és que va fer gràcia va fer gràcia perquè és com és com si jo tingués una T10 saps o sigui només puc entre 10 cops però quan entro dic som-hi has anat a comprar el pa amb la T10 sí però cuentas con nuestra atención Pol a tope doncs aquest any els Game Awards podríem dir que ha sigut un any estrany perquè la veritat és que s'esperaven moltes novetats però al final tot ha quedat bastant diluït perquè clar Pol què hi ha hagut durant l'any home a veure a part del tema de la pandèmia que és obvi però és que clar a més els videojocs collons que s'han nutrit i bé home és una de les grans indústries que ha triomfat en aquest tema després també hi ha el tema de les connexions online que si han funcionat més o menys bé les bioconferències que bueno que també els Game Awards van patir jo crec aquest tema però està clar que és una cosa que la indústria del videojoc ha triomfat moltíssim a l'hora de de bueno de fer-se de jugar-se i de tot a de coses que també hi ha hagut molts delays no? Sí no però sobretot com que ha sigut un any tan connectat com comentaves voler esperar i a més tothom suposava com que no hi ha hagut E3 potser els Game Awards es converteixen en aquest gran lloc de novetats exact però tot l'any hem tingut conferències tot l'any hem estat veient novetats amb el que al final potser esperàvem massa d'una cosa que ja hem vist durant l'any bueno però escolta però també és veritat que ells mateixos els dels Game Awards ja anticipaven òbviament ho han de fer però anticipaven que havia de ser el gran any o sigui el Game Awards d'aquest any no només pel tema dels premis i també hi havia una competència molt bèstia però és que és les presentacions tu t'havies de quedar amb els ous saps? en plan uau i no no no al final ha sigut una miqueta decepcionant en aquest sentit també s'ha de dir que han tingut limitacions per Covid perquè no han tingut públic allà a la sala i tot ho han fet amb connexions online i tot ha resultat una miqueta fred fredot oi Pol? sí sí a veure al final clar les connexions algunes estaven gravadíssimes vull dir que les reaccions eren oh gràcies por el premis saps com molt molt així però hi havia que sí els premis grossos serien una mica els que van connectar amb la típica webcam o sigui connexions histriòniques algunes hi havia un dels guanyadors no recordo quin era que hi havia el tio parlant de càmera de la webcam i la dona a fora a l'altra banda del vidre passant fred era el de Last of Us de mejor innovación accesibilidad que la tia estava a fora passant fred aquí hi ha un problema Ferran que és que inclús en el món dels videojocs i el que serien los Oscars del videojuego no ens hem desempallagat del cinema no hem tingut molt famoset aquest any hem tingut per exemple Keanu Reeves perquè venia amb el tema del cyberpunk Tom Holland Brie Larson Gal Gadot i Christopher Nolan de Chris Marker a Christopher Nolan i què vol les seves intervencions com les vas veure a veure aquí hi ha una cosa que ens va estranyar en el directe perquè clar tu veus que vindrà Keanu Reeves que vindran actors en general i vindrà Christopher Nolan comptant que hi ha premi d'actuació en videojoc i premi de direcció en videojoc òbviament hauria de ser algú tipus Tom Holland o Keanu Reeves o així entregues el d'actor i l'altre del direcció doncs no aquí Keanu Reeves entrega a direcció que no té cap mena sentit i Christopher Nolan el premi gordo la grossa de Nadal que és el millor joc és que això sí que no s'entén per res jo tenia una pregunta és novetat que hi hagi tanta gent del cine presentant aquests Game Awards cada any n'hi ha més l'any passat ja hi va haver gent i cada any n'hi ha més perquè aquesta simbiosi existeix també és veritat que és la indústria que més ven és la indústria que menys no és que no només ha caigut és que ha pujat durant la pandèmia ha comentat Pol que durant el directe ens vam estrenyar és que ja ho hem mig comentat abans vam fer un directe al Pol i jo el primer directe d'empanada a Youtube que van ser quant Pol 4 hores i mitja 4 hores quasi 5 era va ser una burrada bueno més la preparació clar però va ser bueno un salto al vacío i tan divertidors com a puta mare de veritat o no home a veure érem dues persones que vam resistir el Pol i jo vam estar a tope ojo érem dues persones dos persones doy fe d'ello més 3 o 4 perquè el xat estava que ardia el xat en directe que estàvem fent el directe hòstia entre l'Abel Adriano l'Abel a tope l'Abel a tope nuestro público sediento de información gamer no? me encanta però va ser brutal perquè realment la majoria es van quedar fins a les putes 4 o 5 de la matinada que és com va acabar era por vosotros o por el resultado de los premios era por el tráiler que no apareció del que ja parlarem d'aquí un rato mira aquest directe el teniu penjat a Youtube les 4 hores i 37 minuts però estem pendents a fer un resum de 20 minuts perquè entenem que 4 hores de Ferran i Pol analitzant això pot ser una mica pesat una bona marató gamer Pol què et sembla si entrem ja als premis entrem als premis doncs mira tu quin diries em sembla que estem d'acord que va ser el gran triomfador de la nit a veure a veure aquí l'estofas 2 això està claríssim perquè a més es van dur 7 premis que són joc de l'any millor direcció millor joc d'acció d'aventura millor narrativa millor disseny d'àudio i millor interpretació i innovació en accessibilitat o sigui va reçar amb els grans perquè realment són els grans premis i a partir d'aquí bueno és que va ser un despropòsit quin quin joc va ser el gran perdador el gran perdador va ser Ghost of Tsushima hasta jo us diria això el gran perdador Ghost of Tsushima en un joc que aquí empanada anem parlant molt bé el vam portar a donar un gazpacho i només s'han portat un premi bueno un i mig podríem dir perquè se'n va portar millor direcció artística que és just i després el consol podríem dir de ser el preferit del públic perquè és el que es va portar sí però aquest clar aquest ja se sabia aquest va sortir perquè un que va per vots de públic doncs es va saber abans però sí sí només en el que és la gala millor direcció artística bueno el gran perdador i Ferran deixa'm dir-te que el gran perdador també veig empanada perquè com a Shekino t'agraden els jocs nipons no els escrius bé perquè hi ha Shekiro de los quedadores de Shekino de Shushima de Shushi de Shushi jo de hecho he de decir que yo precisamente adolezco de mucho japonismo ha quedado claro també i de hecho Marquer evidentemente també i ostia estava casi convencido de que Ghost of Shushima sobre todo por tu testimonio Paul iba a ser és que aquesta era la sensació i aunque nos trajiste també Ferran Last of Us el primer i tu que has dit m'ha llegat els voces de Caladrià no té a Last of Us 2 a casa seva pues ja saps a guanyar empanada me està afectando de una manera seria i los agües que faràs serà la secció de videojocs però a lo Marquer seguramente jo lo que quería decir en base a estos premios que habéis mencionado este gran ganador Last of Us parte 2 ¿qué era dices esto de innovación en accesibilidad? ho explico perquè és un premio important o mejor interpretación a ver claro és el que parlàvem és el que parlàvem Paul parles tu de la interpretació i jo faig després la d'accessibilitat? sí aviam jo aquí us diré que és un dels que tenia bastant clars de que guanyaria o sigui Miki Iniela anava direccionada a Laura Bailey que és el personatge que fa o sigui és el personatge d'avi que és com vindria a ser el Dolent però és una innovació des d'un punt de vista no només interpretativa o sigui la interpretació és bona però és que a part és sense fer massa spoilers però és un personatge que acaba sent també tot i ser el Dolent acaba sent bueno proper al jugador en el sentit de jugabilitat llavors jo crec que també hem de tenir en compte una cosa aquí s'han dut molts molts premis de narrativa de so de tot però és que estem parlant i això és cada cop més les indústries es toquen ja ho hem dit abans amb tots els convidats és que és el joc cinematogràfic o sigui és un joc és un joc que és pur cinema però hi ha aquest afegit que és que tu ets protagonista actiu de la pel·lícula i hòstia hi ha altres que no ho van fer també potser que és com el Metal Gear 4 que ens en reïm l'altre dia Ferran que és un d'aquests jocs del Kojima que al final és una pel·lícula com que el tio no pot fer pel·li perquè no pot ser el gran director de cine doncs serà el gran director de videojuegos però en aquest cas jo crec que la balança està molt ben equilibrada i estos perdona estos actores o actrices que estan en videojuegos i que d'alguna manera un poco como lo que comentaba en relación a Markel pueden ser revisitados continuamente hasta el infinito tengo la sensación de que deberían tener un caché más elevado i saps què passa que vam començar com a actors de doplatge molts i després s'ha anat a buscar com que ara hi ha el motion capture i això és el premi que no es dona només a la interpretació de veu també es dona als moviments com que se'ls captura la cara al final són ells també preguntaves pel premi d'innovació d'accessibilitat això és un premi molt important perquè des de fa molts anys clar els jocs estan dissenyats d'una manera que si tu ets per exemple del tònic potser no el pots jugar i cada cop s'està apostant més per afegir modus de joc que treguin els colors i els posin per del tònic o per gent que tingui potser problemes auditius que no tots siguin sons i coses d'aquest destí oi estem parlant d'un escenari de videojocs inclusius moltíssim de fet s'està apretant bastant el tema de la inclusivitat en els videojocs i Last of Us va tenir crítiques per això perquè és un joc protagonitzat per un personatge LGTBI i a més de forma forçada diuen alguns de forma totalment legítima diuen altres ja ens diem Last of Us és un molt bon joc però la sensació de que ha rassat de forma una mica injusta està allà oi Pol? sí, sí, sí a veure jo crec que també hi ha el punt aquest que dèiem hi ha un la gran competició òbviament era Last of Us i Ghost of Tsushima són jocs que com acabaven passant també en el món del cinema vull dir són jocs que estan competint per l'omà salto i són super diferents o sigui un com a pel·lícula per dir-ho així jugable és una història narrativa lineal directa a Ghost of Tsushima la dificultat és hòstia fes tot el que han fet a Ghost of Tsushima amb un obert és a dir la diversitat la disparitat de personatges de mini narratives com els personatges són rodons però alhora són no sé sí que és veritat que vale s'endú directa artística perquè és una generalitat el que han fet però hòstia la música el so tot el que estava també nominat l'estofas que és el que s'ha endut s'ho podia tranquil·lament endur alguna cosa o el so sushima llavors hi ha un punt que hòstia no sé és complicat de fet continuem amb premis perquè sí que hi ha hagut una altra sorpresa grata que ha sigut aquest joc aquest joc independent Ades que ha guanyat premi millor joc independent i premi millor joc d'acció per davant de Doom Eternal sí jo el Doom Eternal que li estic fotent canya aquests dies perquè és l'últim que em vaig comprar que estava de rebaixes el Doom Eternal sincerament és un pepinazo dels que ja sabeu vull dir Doom és la mítica saga d'aquests anys un shooter d'aquests en primera persona bueno de rebentar dimonis bàsicament però sí que és veritat que és un joc que s'ha sabut reinventar perfectament sense aprendre l'essència i és un joc a més tu assenyalaves quan estàvem fent el directe que la veritat és que no sabia massa això que era la música la música també era era dinàmica respecte bueno segons dispares segons quin arma portes depèn del teu sistema de joc és una música que està feta per capes i depenent de l'acció que estiguis fent de l'armament que portis és una passada ara des que m'ho vas dir ho he estat mirant més a mesura que jugo ja es nota i entra molt però clar estàs parlant d'Hades o sigui Hades un joc d'aquests superindependents bueno ja portem uns quants anys de joc independents en lo alto hi havia Celeste Cuphead hi havia Disco de L'Eisum però en aquest cas Hades que a més és un joc que jo sincerament no havia escoltat en ma vida i ha estat a bastantes seccions però és que clar li donen a millor joc independent que el que dèiem fa uns dies era justament jo crec que li donen perquè també està nominat a millor joc en general és com a les pel·lis dels Oscars quan una pel·li que és un pepinazo però que és internacional li donen el Premi Internacional i així ja no guanya la millor pel·li excepte aquest any que va passar que va guanyar les dues exacte Escolta Pol em sembla alguna cosa que em sembla que ha arribat el Milio per aquí Hòstia com a temps senyor que no podia posar pausa a la maquineta collons esto es un vici els videoxocs a mi m'anima la temporada però ho sé d'una cosa en Mario Bros me la té ben xurada home 35 anys de celebrar en aquest any del Mario Bros que ho sàpiga que ho sàpiga senyor Milio doncs mira potser hi ha un joc que li interessa que és un guanyador moral podríem dir Pol que és l'Amongas que ha guanyat l'Amongas que ha guanyat Pol per això l'insult això què ha guanyat l'Amongas Pol l'Amongas doncs mira s'endú dos premis que és el millor joc per mòbil que bueno és un joc que pot estar molt ben optimitzat per mòbils però és que a sobre que és multiplataformes i ja està no sé quantes plataformes està realment però és un bon bazo va guanyar amb millor multijugador perquè és bàsicament el que és un Among Us però és que a més va guanyar per sobre d'Animal Crossing que és el gran joc el gran joc d'això i diria que fa el gai és indignant és indignant és que llevàvem un rato en plan Among Us Among Us entre nosaltres Among Us Among Us ok hi va hi ha una pausa entre la geina Among Us no Among Us en bikini el que ha passat també doncs sí va guanyar ja ho has dit multijugador i mobile per això dic Camilio que potser és un joc que t'interessa saps de què va aquest joc aplica aplica aquest joc sou un grup d'amics que veu és online i esteu reparant se suposa que heu de reparar una nau cadascú ha d'anar a una zona però dintre d'un dels teus amics un és un infiltrado un alien l'octavo passajero i es tracta de descobrir què és a través de parlar i que anau que de naulesa de Montserrat va acabar o no el marandero el marandero no mira ara que estem així en broma estem en broma va haver-hi una gran broma durant fins ara hem dit els grans guanyadors o els grans pares però va haver-hi la gran broma la gran broma que va ser és a dir vosaltres imagineu-vos una cosa surten les nominacions van sortir ja fa unes setmanes però va ser com allò de que no ho dius d'atenció però quan ho veus en pantalla gran al Game Awards com si ho veus en pantalla gran en els Oscars i t'apareix imagineu-vos que està manc o jo què sé el irlandès el no sé què no sé quantos i et surt The Room o colega d'on despenir cotxe sí llavors què passa entre los nominados imagina't imagina't el nivell llavors surt un videojoc que es diu No Man Sky que és un videojoc a part de que ja té uns quants anys tres anys diria quatre quatre anys tres o quatre tres anys perdó no 2016 2016 perdona és un videojoc que el van criticar molt al moment perquè van fer un hype recordes no Adriano aquesta paraula van fer un gran hype amb aquest videojoc que era un videojoc com d'aventura espacial però massiu massiu vol dir hipermassiu que tu podries anar conquerint planetes fent batalles galàctiques per dir-ho així i trobaries a todo el mundo conectado llavors la gent quan el van treure amb tot aquest hype la gent no es trobava i llavors els del videojoc deien no, no, no això és que no es trobeu perquè clar el món és tan gran que hi haurà moments que estàs a solitud i després es va veure que no que era tot mentira i no hi havia online no havien implementat el mètode online però ells deien no, és que l'universo del juego es tan grande que aún no s'havéis encontrado emoció enganyada i tots els programadors allà corre, corre que no es pillen saps i què ha passat a l'Ariana que ha passat amb el nom exacte és un joc que bueno que dóna en l'anonimato perquè és un joc d'aquests quasi per dir fraude i hòstia no només va estar nominat sinó que guanya amb millor joc continuat que és un joc com a servei un joc continuat vol dir un joc que porta molts anys en marxa com que és online i que ofereix un bon servei clar, estem parlant d'un joc que quan va sortir estava trencat i que clar 4 anys després l'han arreglat se suposa i ara guanya el concepto sería un premio a la trayectoria exacte però és que en el fondo és que ahora que se puede hablar de juego antes no se hablaba de juego clar, és un joc i sobretot perquè competia amb altres jocs ja m'estic enfadando amb coses que no debería enfadar exacte, exacte això que dius Ferran això que dius Ferran que és que hi havia altres competidors si no recordo malament això, el Falgai tots aquests que són els jocs del moment el Fortnite és a dir l'Àpex el Falgai és que no sé si hi estava però l'Àpex el Fortnite tots aquests sí que són jocs que són el Fortnite us sonarà perquè és que el Fortnite es fa un poca de tots el meu fill juga en el Fortnite el Marc amb el nanos me contaste no sé si me anticipo pero me contaste una anécdota bastante interesante Ferran sobre Fortnite no sé si tenéis en relació a Tenet i en relació a Nolan ah bueno sí ara quan arribem quan arribem aquí sí perquè això va ser divertidíssim que també va ser molt divertit Pol no sé si recordes quan el tio de No Man's Sky va rebre el premi que estava punxant totes les pantalles diuen el seu nom i el tio s'estava fotent una birra i va fer com blacabó que m'ha caigut a mi el premió sabeu aquells moments que estàs és a dir tu estàs esperant però estàs luchando contra los grandes los mayores i tu estàs pensant bueno mira però al menos és que una nominació però és que diuen el teu nom i tu estàs en plan estàs amb el pijama estàs amb les pantufles dius merda doncs aquest tio la reacció d'aquest tio va ser èpica mira anem avançant ja més premis ja més així en general som-hi Final Fantasy VII Remake va guanyar millor banda sonora i millor RPG que són uns premis que a mi em van ofendre una miqueta no dic que sigui un mal joc però estem parlant d'un joc que és un remake que òbviament ha sigut molt esperat la banda sonora és boníssima però no deixa ser un remake de la banda sonora original que també era boníssima i millor RPG compatia amb altres jocs que han aportat coses noves al món de RPG mentre que Final Fantasy ha millorat una miqueta del seu sistema però que no deixes un sistema clàssic què és RPG? RPG Role Playing Game és un joc de rol després què més tenim Pol clar i després aquest és un remake però després hi ha una mena de seguiment a una mítica saga que bueno saga que té molts braços perquè no és que sigui molt llarga la saga però que és Half-Life que van presentar Àlix Half-Life Àlix que va guanyar millor joc reta virtual jo crec que és el premi que més segur teníem a l'hora de fer la quiniera totalment perquè és un joc que crec que ha absorbit perfectament tot el concepte de reta virtual és un joc que tu deies també Ferran que era que podia haver guanyat tranquil·lament el de so o sigui com ha jugat amb tots els aspectes tècnics és un joc que crec que marca marca el futur de l'UBR clarament després tenim el Fall Guys que podríem també demarcar-lo com un perdedoret perquè és un joc que també podia haver guanyat molt i només va guanyar millor suport de la comunitat és a dir que el millor premi i millor suport vol dir que els usuaris interactuen amb els creadors i els diuen i aquí hi ha un fallo això seria millorable no sé què i és un joc que es va millorant també tenim l'Animal Crossing que per mi sí que és un perdedor també que només ha guanyat millor joc familiar òbviament que l'ha guanyat perquè és un joc que ha fet ha salvat vides durant aquest confinament un joc que et permet interactuar amb els teus amics s'han celebrat aniversaris virtuals a través d'aquest joc i només s'han portat aquest premi què més tenim penseu que és una espècie molt més naïf vanila del Second Life o sigui allò de festa festa a la teva casa per als teus amics festa no sé què llavors jo crec que sí que és veritat que durant el confinament va ser el bon basso ara que també et diré una cosa jo crec que és un premi que li donen perquè gane algo de la mateixa manera que li donen un al Fall Guys perquè gane algo perquè són els jocs del moment un comentari només ha dit vanila vanila és un sabor que a mi m'agrada molt pel xalat un xalat de vanila ostres milions aquesta és la teva aportació ja pots anar a tu el vanila el gust de vanila és tan clàssic i tan antic com aquest que presentem ara que és el retorn de Tony Hawk com oílo aquest el coneix l'Adriano el mítico el Tony me recorda a skates és que és el que és és l'esquate punk que sonava aquella pilla mítica de com s'hi llamava? hòstia que és en Slater a Cielo de l'Avismo la vam parlar en un gazpacho va sortir així de refiló però no la trobem ara Adriano perquè Tony Hawk però skater 1 i 2 han fet un remake dels dos jocs junts ha guanyat el millor joc d'esports i a veure també vol dir una cosa és que la competició seria molt grotesc que guanyés perquè hi havia el nuevo NBA són els jocs que surten cada any l'NBA el FIFA el Dirt i al final són jocs que mínimament tot el FIFA i l'NBA dius és que cada any surts cada any i cada any surto aquesta és la gran polèmica a vegades surt cada any però és que surt que potser ser una expansió que no cal que et compris un puto joc de zero saps llavors bueno és el que te quería jo crec que molt mal escut te quería preguntar en el fondo perquè digo hòstia veo que el juego el deporte como tal no está no está en la liga de esta gala le llaman deporte com que no sí liga esport en general en base a los premios que habéis ido mencionando no veía el concepto deportivo en ninguno de ellos y yo digo que quedan arrinconados estos premios no només n'hi ha que és aquesta secció es diuen esports i carreres per si acaso se los junten però és que després hi ha tots els premis d'e esports que és el moment en què el Pol i jo vam aprofitar per anar al lavabo fer un cafè perquè no ho sentim no és el nostre fort després hi ha el premi a millor debut que va ser Fasmofobia que va anar per davant d'un que el Pol creia que era favorit sí que era el Mortal Shell Mortal Shell perquè és d'aquests que algun cop he portat de tipus Souls-like d'aquests jocs difícils per dir-ho així resumidament però sí que és veritat que a l'hora que guanyes Fasmofobia que és un joc que és d'aquests molt immersiu de terror a més un terror bastant pur bastant clàssic en primera persona no sé sincerament ole que guanyi perquè també em sembla un joc que com a debut és un pepinazo és un joc molt simple com a mi pel que he vist perquè no l'he pogut jugar encara però bueno Mortal Shell hauria estat bé perquè sobretot els hauria donat allò els hauria carregat les bateries per fer coses molt xules a aquesta gent però bueno aviam què tal i per tancar hi ha premis sí per tancar hi ha els premis Pol un que ens fa gràcia perquè en veritat és un bon joc però clar fa gràcia que el millor simulador o joc d'estratègia ha sigut el Flight Simulator de Microsoft aquest joc de volar pel món el joc és espectacular això això és bueno relaxa un joc que relaxa en èpoques de confinament entiendo que ara sí és una manera de viure jo entenc que és pels gràfics sobretot perquè jo sincerament hi ha una cosa que no acabo d'entendre que són aquests simuladors és a dir als Estats Units ho peten els Flight Simulator el Track Simulator o sigui que tu agafis un camió i te vais a dar vueltes i entre que coses el Farm Simulator o sigui un dels jocs més venuts l'any passat és el Farm Simulator és que un simulador tractors ens anem a la granxa ens anem a la granxa aquí mira passem ja Pol el que comentàvem al principi que és el tema de les coses que esperàvem que passessin i que no han passat hi ha hagut un gran fail que a més si veieu al directe veureu el Pol per perdre els estreps constantment que era l'anunci d'Elden Ring no Pol? sí Elden Ring és bueno ja no sé si dir el nou joc o el suposat nou joc de Front Software aquella companyia que vam portar fa temps que feia el de Sekiro els Dark Souls el Bloodborne doncs és el nou joc que a més està està agermenat l'està escrivint el de Joc de Trons o sigui a R.R. Martin però però clar és un joc que es porta parlant d'ell des de fa no sé mínim dos anys jo crec no sé és com la gran broma és a dir a cada E3 a cada mini cosa de presentacions es diu que sortirà alguna cosa i de fet hi havia gairebé l'anunci oficial que sí que sortirien en aquest Game Awards igual igual que tothom donava per suposat que sortiria algú nou de God of War Ragnarok que no hi ha hagut res també es parlava que hi hauria el tràiler de la peli d'Uncharted ja que Tom Holland venia a presentar això que deies del Nolan acabo de fer tu dir que ara el Nolan just abans que presentes el premi el Geoff Keighley el presentador de la gala va dir hey por cierto la última película de Nolan la podréis ver en Fortnite en directo i ara passamos a Nolan que s'acaba de quejar de que HBO va estrenar l'esperit senzill i és com tios en sèrio però vaja va haver-hi aquests moments també hi ha altres coses que van sonar perquè va haver-hi rumors sobre un remake del Metal Gear Solid fet per Bluepoint que són els que acaben de fer el remake del Demon's Souls i a més ojo que Metal Gear Solid està com de novetat per dos bandes que és el Bluepoint que són els que més han fet el remake de Demon's Souls per la Play 5 i també està en boca perquè Oscar Isaac ja està confirmat que jo sàpiga com a actor quasi confirmat quasi confirmat com a Solid Snake a la pel·lícula que faran de Metal Gear i també Kojima us agrada la idea aquesta sí sí sí el que passa que de Konami en Konami perquè un rumor era aquesta possible remake i després hi havia el possible això sí que era molt descabellat que era que Kojima el director de Metal Gear fes les paus amb Konami companyia de la que va marxar amb una petada per ressuscitar el projecte Silent Hill que era aquell teaser PT que va haver-hi a la Play 3 no? Play 4 ja sí, sí era i clar tampoc res de res i l'anunci més destacat i aquest sí que va ser confirmat i sorpresa va ser el retorn de la saga Mass Effect que a més torna a deixar enrere Andromeda i torna els personatges originals amb Shepard que és un personatge que en el 3 mor llavors és com no vamos a ressuscitarlo porque el anterior no funciona del todo però més molt Pepino molt Pepino aquest tràiler i després potser un altre destacable és el de Calisco no? aquell Calisco no sé com es deia Calisto sí Protocol Calisto Protocol que veus que és el creador dels creadors del Dead Space clar Pepinazo que s'espera un joc un joc que sembla una epopella terror especial per lo tal molt Dead Space com tu comentes però vaja que ens estem aquí queden dos minutets de programa Pol anem resumint podríem dir que els premis en veritat van ser justos poc repartits poc repartits molt poc repartits poc repartits però justos al final no ha guanyat excepte no me'ns caig bueno al final és el que comentàvem moltes vegades en relació a otro tipo de galas que al final los premios son puramente políticos que si en el fondo fueran más coherentes acabarían siendo muy injustos porque realmente cuando una película es una gran película es que lo es en base a aplastar al resto que no lo son tanto siempre hay descontento sí i a nivell d'anunci és una total decepció és a dir els Game Awards aquest any tot i que nosaltres hem fet aquest directe de 4 hores i mitja han sigut potser dels més fluixos tot i que havíem promès había que prometer y eso ya sabéis lo que genera Adriano no canvio ni música ho deixem aquí de moment tenim els Game Awards penjats sencers a Youtube vols fer alguna mena d'agenda perquè em sembla que m'has dit que ja estrenes bueno hay un peliculón però peliculón que estrena en el próximo viernes que se llama Martín Eden que vayan a verlo es una película que seguro que comentaremos y no es la única porque me parece Carles que tú tienes otra en mente sí yo tengo Baby de Juanma bajo yo el director de Airbag un thriller de maternidad que pasó por Sitges que también se estrena ¿y ahí se llevó algo? creo que mira mejor banda sonora original exacto doncs amb aquestes dos películes al cinema que ja es pot anar al cine encara que no ho sembli Pol tu tens alguna cosa d'agenda o què? no no bueno que ha sortit el Cyberpunk 2077 sí no hi ha més agenda s'acabó s'acabó doncs nois ho deixem aquí Adriana vols dir alguna cosa més? simplemente como parte de esa agenda ya lo anunciamos la semana pasada está Josep película de animación y también está Kira entonces todo esto la semana que ve ho recollirem en un programa que farem la semana que ve dedicat a l'animación doncs nois me'n vaig a jugar el Màrius Bruno Pol Emilio u deixem aquí Patunet Pol Patunet Emilio gracias Patunet Pol us hostimo chao Patunet Pol Patunet Pol ¿la