Empanada Cultural del 14/12/2020 — Especial videojocs: Chris Marker i Level Five, homenatge a Kim Ki-duk, Balloon (Asian Film Fest) i crònica dels Game Awards (TLOU2, Hades, Among Us...)

Panorama general

Episodi especial dedicat als videojocs que combina cinema d’autor, festivals i la gran gala anual de la indústria. L’equip obre amb humor i presentacions, i entra en matèria amb un bloc de cinema: homenatge a Kim Ki-duk, recomanació de la guanyadora de l’Asian Film Fest, Balloon (Pema Tseden), i un dossier central sobre Level Five (1997) de Chris Marker —una peça d’assaig fílmic sobre videojocs, memòria i la Batalla d’Okinawa.

El tram final és una crònica crítica i àgil dels Game Awards: format fred per la pandèmia, celebritats convidades, un triomf apoteòsic de The Last of Us Part II (7 premis), reconeixement a l’escena indie amb Hades, fenòmens com Among Us, la sorprenent redempció de No Man’s Sky, i un reguitzell d’absències sonades (sense rastre d’Elden Ring ni nou God of War). Es tanca amb anuncis destacats (retorn de Mass Effect i el terror espacial de The Callisto Protocol) i una petita agenda de cinema i videojocs.

Cinema

In memoriam Kim Ki-duk

• Recordatori de la figura del director sud-coreà, mort recentment per complicacions de la COVID-19, als 59 anys.

• Obra destacada: La isla (Seom, 2000), que va obrir-li portes a Europa; Primavera, verano, otoño, invierno… y primavera, Samaritan Girl, i especialment Hierro 3.

• Clau estilística: combinació de lirisme i violència; oscil·lació entre el poètic i el desgarrador.

• Nota crítica: últims anys menys inspirats i polèmica pública; es proposa revisitar l’obra amb perspectiva.

"Quedémonos con su cine, que jamás morirá."

Asian Film Fest: Balloon (Pema Tseden)

• Guanyadora del Festival de Cinema Asiàtic: Balloon (Globo) del tibetà Pema Tseden.

• Valor cultural: finestra a la quotidianitat tibetana (llengua, pensament, espiritualitat) més enllà del relat de l’ocupació.

• Context: Pema Tseden, primer cineasta tibetà format a Beijing, líder de la “nova onada” del cinema tibetà; anterior èxit amb Jinpa (produïda per Wong Kar-wai, premi a Venècia).

• Temes: família pastoral a Qinghai, política de fill únic, reencarnació, budisme, amor i pèrdua.

• Recomanació: imprescindible per conèixer una realitat poc representada i plena de matisos.

Dossier: Chris Marker — Level Five (1997)

De què parla realment Level Five

• Un documental subjectiu sobre la Batalla d’Okinawa encabit dins l’excusa d’un videojoc en construcció. La protagonista, Laura, reprèn el joc del seu company absent per entendre i finalitzar la simulació.

• Eix temàtic: videojocs, memòria i història. El joc permet repetir, provar i canviar comandes, però no pot alterar el destí del que va succeir.

"Request U.S. Command. Request Japanese Command."

"I don’t know how to harakiri."

• Tesi clau: la història es pot revisitar però no reescriure. El videojoc, com a sistema tancat, evidencia els límits de la interactivitat davant la realitat històrica.

Capes i referències

• Marcs estètics i intel·lectuals: tradició de la Rive Gauche (Agnès Varda, Alain Resnais), assaig fílmic i lectura crítica d’arxiu.

• Vincles: La Jetée (1962) —fotomuntatge seminal que inspirà 12 Monkeys— com a precedent del pensament sobre temps i memòria.

• Música: ecos de Vértigo i peces com Ojos negros, que s’entrellacen amb les reflexions històriques.

Okinawa, Japó i la impossibilitat del cinema bèl·lic

• Línia argumental: el suïcidi ritual (harakiri/sepukku) com a codi d’honor (bushidō) i instrument polític; el govern empeny una població a la derrota sense vergonya.

• Idea poderosa: sense la resistència d’Okinawa, potser no hi hauria hagut Hiroshima; i el nostre present seria un altre.

• Sobre la representació de la guerra: el cinema no pot reproduir elements com l’olor; tota imatge de la guerra conté ficció. El videojoc és el dispositiu que Marker usa per parlar d’aquesta paradoxa.

"El cinema de guerra no existeix tal com va ser; la seva representació és sempre parcial."

• Paralllels: comparació cultural Espanya–Japó sobre el gest davant la mort i la guerra; connexions amb Hiroshima mon amour.

Game Awards — Crònica crítica

Format i to de la gala (any pandèmic)

• Gala freda i deslocalitzada: connexions online, reaccions gravades i poca espontaneïtat.

• Presència creixent de celebritats del cinema: Keanu Reeves, Tom Holland, Brie Larson, Gal Gadot i Christopher Nolan (ironia: promoció de projeccions a Fortnite mentre critica els estrenes streaming).

• L’equip fa un directe de 4h37 a YouTube com a “prova de foc”: comunitat activa i humor noctàmbul.

Els grans premis

• The Last of Us Part II — guanya 7 premis: Joc de l’Any, Direcció, Acció/Aventura, Narrativa, Disseny de So, Interpretació (Laura Bailey) i Innovació en Accessibilitat.

- Accessibilitat: referent en modes per daltonisme, opcions auditives i d’accessibilitat àmplia. - Interpretació: personatges amb matís moral, captura de moviment i veu al servei d’una experiència cinematogràfica jugable.

• Ghost of Tsushima — el gran perdedor: només Direcció Artística i Premi del Públic.

Fenòmens i sorpreses

• Hades — Millor Joc Independent i Millor Joc d’Acció: consolidació de l’escena indie com a motor creatiu.

• Among Us — Millor Mòbil i Millor Multijugador: el joc social de la temporada, simple i ubiqüe.

• No Man’s Sky — Millor Joc en Curs: redempció d’un projecte que va néixer fracturat i que avui es reconeix com a servei sostingut.

Altres reconeixements destacats

• Doom Eternal: menció a la banda sonora dinàmica per capes (ajustada a l’acció i armes).

• Final Fantasy VII Remake — Millor Banda Sonora i Millor RPG: celebrat però amb debat pel caràcter de remake.

• Half-Life: Alyx — Millor VR/AR: referent tècnic i d’immersió; defineix estàndards de la realitat virtual.

• Fall Guys — Millor Suport de la Comunitat; Animal Crossing — Millor Joc Familiar (bàlsam del confinament).

• Tony Hawk’s Pro Skater 1+2 — Millor Esports; Microsoft Flight Simulator — Millor Simulador/Estratègia.

• Phasmophobia — Millor Debut: terror immersiu de primera persona.

Absències i anuncis

• Absències sonades: sense tràiler d’Elden Ring (FromSoftware + G.R.R. Martin), ni novetats de God of War: Ragnarok, ni Uncharted (malgrat Tom Holland), ni remake de Metal Gear o revifada de Silent Hill (rumors amb Kojima i Konami).

• Anuncis que sí arriben:

- Mass Effect — “will continue”: retorn a la línia de Shepard, intenció de deixar enrere Andromeda. - The Callisto Protocol — terror espacial dels creadors de Dead Space.

Valoració final

• Premis poc repartits però en bona mesura justos segons el criteri del jurat;

• Decepció en l’apartat d’anuncis després d’un any de hype i micro-conferències contínues.

Agenda i tancament

Estrenes i llançaments

• Cinema: Martin Eden i Baby (premi a la BSO a Sitges), i es recorda Josep i Kira de l’animació.

• Videojocs: Cyberpunk 2077 ja disponible.

"Els premis són polítics; quan hi ha una gran obra, tendeix a aixafar la resta."

Idees clau en 5 punts

• Level Five articula una tesi poderosa: el videojoc pot repetir i simular, però no pot reescriure la història.

• The Last of Us Part II es consolida com a dominador de l’any i referent en accessibilitat.

• Hades i Half-Life: Alyx confirmen la maduresa de l’indie i de la VR.

• Among Us i No Man’s Sky exemplifiquen, respectivament, el joc social massiu i la redempció a llarg termini.

• La gala acusa el format pandèmic: menys sorpresa i un hype que juga en contra.