Empanada Cultural

Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.

Horari d'emissió
Dissabte
14:00 - 16:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Famílies en crisi: Surrealisme de Max Ernst, "El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes", El buen patrón i Fue la mano de Dios

Editorial: la família com a eix de l’episodi

  • Inici d’any, "cuesta de enero" i la nostàlgia postnadalenca com a marc per parlar de la família.
  • La família com a antídot i problema: famílies de sang, de lloguer (Airbnb/Idealista), laborals i polítiques.
  • Idea recurrent i provocadora: “Tot és la família” (salut, nervis, feina, precarietat...).

"La única familia de valientes es aquella que lucha por llegar a fin de mes."

Art: Surrealisme i Max Ernst

Context i "família" surrealista

  • El grup surrealista com una "família" d’artistes (Buñuel, Dalí, Magritte, Miró, Cocteau, Masson...).
  • Max Ernst (Brühl, formació en Filosofia i Psiquiatria; París; camp de concentració el 1939) com a investigador incombustible de tècniques i formes.
  • Dadaisme, irracionalitat i el lema d’André Breton:

> "La belleza será convulsiva o no será" Ernst el reinterpreta: > "La identidad será convulsiva o no será"

Tècniques clau de Max Ernst

  • Frotage (frotter + collage): fregar un llapis sobre paper damunt textures per activar la pareidòlia i fer emergir formes.
  • Grattage: rascar pintura seca per generar relleus.
  • Calcomania: transferències amb vidre i metall per obtenir figures orgàniques aleatòries.

Obres comentades i la família

  • -
  • "L’Évadé (El fugitiu)" (1926): exemple de la convulsió identitària i formal del seu mètode.
  • -
  • "Europa després de la pluja" (1941): paisatge orgànic-catastròfic, un Guernica en versió Lovecraft; metàfora de la guerra que destrueix la família.
  • -
  • "La Verge Maria castigant el nen Jesús davant de tres testimonis": sàtira que trenca el cànon religiós familiar; testimonis al fons: Paul Éluard, el mateix Max Ernst (com a testimoni) i André Breton. El nen perd l’aureola: desmitificació humorística i irreverent.

Idea força

  • La "família" apareix en múltiples capes: la colla surrealista, la família evangèlica deconstruïda i la família monstruosa de formes sorgides del frotage.

Literatura: El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes (Tatiana Tibuleac)

De què va (sense espòilers)

  • Alexi, narrador i pintor famós en el present, relata l’últim estiu amb la seva mare, a instàncies d’un psicòleg, per reconstruir el vincle maternofilial.

Estructura i to

  • Novel·la de dues parts:

- 1a: ràbia, ira i humor negre (molt corrosiva). - 2a: reconciliació i redempció a través de la malaltia i el patiment.

  • Estil: cruel, abrupta, inflexible, però amb una prosa bella i plena de metàfores.

"Aquella mañana en que la odiaba más que nunca, mi madre cumplió 39 años... La habría matado con medio pensamiento."

"La falta d’amor s’hereta d’una generació a l’altra, encara que es pot reparar."

Temes

  • Duel i trauma (germana morta), institucionalització, violència simbòlica del llenguatge, mirada adolescent que caricaturitza la realitat fins al riure nerviós.
  • Crisi del mite de la mare i camí cap a l’acceptació.

Apunts editorials

  • Debut: 256 pàgines; lectura ràpida i impactant. Premi UE i reconeixements al país de l’autora. Continuïtat amb "El jardín de vidrio" (temes de tradició i llengua).

Cinema: famílies laborals i famílies napolitanes

El buen patrón (Fernando León de Aranoa)

  • Sàtira sobre la família laboral: Julio Blanco (J. Bardem) és un patró paternalista que tracta la plantilla com a "fills".
  • 20 nominacions als Goya; Bardem en mode camaleònic i cor coral d’intèrprets (Manolo Solo, Óscar de la Fuente, Almudena Amor...).
  • Símbol central: la bàscula desequilibrada a l’entrada de la fàbrica —idea d’“equilibri” forçat: la mà dura com a falsa solució.
  • Tò i missatge: humor com a crítica a la precarietat; posada en escena controlada i guió hermètic que busca eficàcia.

Fue la mano de Dios (Paolo Sorrentino)

  • Autobiogràfica i íntima: Nàpols, família, somnis i destí. Menys pompa, més proximitat emocional.
  • Dues parts: celebració familiar estival i punt d’inflexió dramàtic que precipita el pas a la maduresa.
  • Maradona com a mite d’unitat popular i "destí" (la "mano de Dios" del 86); carta d’amor a Nàpols.
  • Influència felliniana (eco d’"Amarcord"), però amb segell propi. Aparició del mentor Antonio Capuano com a peça clau.
  • Premi Gran Jurat a Venècia; disponible a Netflix; candidata d’Itàlia a l’Oscar internacional.

"Los hechos no siempre son reales, pero las emociones sí" (Sorrentino)

Fil conductor

  • De la "família empresa" al teixit familiar popular napolità:
  • -
  • el col·lectiu com a refugi i engranatge,
  • -
  • l’individu entre lleialtats i desenganys.

Idees clau (takeaways)

  • La família és múltiple: biològica, escollida, laboral i simbòlica; pot protegir o asfixiar.
  • L’art surrealista d’Ernst convulsiona la identitat i desmunta el cànon familiar/religiós amb humor i tècnica.
  • La novel·la de Tibuleac mostra la ferida maternofilial i la possibilitat (dolorosa) de reparació.
  • El bon patró revela la paternitat corporativa com a forma de control en temps de precarietat.
  • Sorrentino celebra i plora la família; del mite col·lectiu (Maradona) a la intimitat del dol i la creació.

Seccions de l'episodi

Editorial: la família com a eix

Editorial: la família com a eix

0:43

Reflexió irònica sobre la 'cuesta de enero', la nostàlgia de Nadal i la família en totes les seves formes (biològica, de lloguer, laboral i política). Idea clau: "Tot és la família".

Art: Surrealisme i Max Ernst

Art: Surrealisme i Max Ernst

10:07

Context del grup surrealista, bio de Max Ernst i exploració de tècniques (frotage, grattage, calcomania). Obres: 'L’Évadé', 'Europa després de la pluja' i la sàtira religiosa de la Verge i el Nen. Eix: bellesa/identitat convulsiva i família deconstruïda.

Literatura: 'El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes' (T. Tibuleac)

Literatura: 'El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes' (T. Tibuleac)

27:44

Lectura d’obertura i anàlisi d’una novel·la en dues parts: odi corrosiu i reconciliació per la via del patiment. Estil cruel però bell, temes de trauma i reparació maternofilial. Reconeixements i obra posterior.

Cinema (1): El buen patrón

Cinema (1): El buen patrón

46:19

Sàtira sobre la 'família laboral' amb Bardem com a patró paternalista. 20 nominacions als Goya, símbol de la bàscula desequilibrada i crítica de la precarietat. Guió hermètic, humor com a eina de denúncia.

Cinema (2): Fue la mano de Dios

Cinema (2): Fue la mano de Dios

1:01:30

Crònica íntima i autobiogràfica de Sorrentino: Nàpols, família i destí amb Maradona com a mite. Dues parts (celebració i trauma), influència felliniana, presència de Capuano. Premi a Venècia i disponible a Netflix.