Empanada Cultural del 15/3/2020 — Feminismes a cinema, videojocs i còmic: Harriet, Invisibles, La Camarista, La candidata perfecta, La ola verde, Horizon Zero Dawn i Y: L’últim home

Idea general del programa

Episodi especial (8 de març) amb un fil conductor clar: la representació de les dones i les lluites feministes a través de cinema, videojocs i còmic. El to és àgil, irònic i proper, amb una obertura metafòrica al jardí que introdueix temes com el sostre de vidre, l’autonomia, les plagues i la cura.

"Prepareu els pitets, que aquí comença l'empatx... la bacanal radiofònica."

Punts clau

Feminisme transversal: des de biopics i documentals fins a distopies en videojocs i còmics.

*Crítica a la hipersexualització i al male gaze*** en videojocs; reivindicació de protagonistes femenines complexes (Aloy a Horizon Zero Dawn).

Memòria històrica i drets: Harriet Tubman, sufragi femení i la lluita actual pels drets reproductius (Argentina).

Visibilitat de dones adultes: Invisibles posa el focus en la invisibilització a partir dels 50.

Distopies amb mirada de gènere: móns reconfigurats per dones (Horizon Zero Dawn, Y: L’últim home).

Obertura narrativa: el jardí com a metàfora

El Pol obre amb un recorregut pel seu jardí per parlar, en clau simbòlica, de cura, autonomia i límits:

Carbassons que es “limiten” perquè la flor creixi millor: metàfora de com s’educa/controla el creixement.

Plantes de marihuana femenines que “rebutgen mascles”: al·lusió irònica a espais d’autonomia i a l’estigma social.

Sostre de metacrilat que frena el creixement de les plantes (femelles): clara metàfora del sostre de vidre.

Truc contra les baboses amb cervesa: mirar els problemes amb estratègies laterals en lloc de la confrontació directa.

A continuació, presenta el dia i el tema: Empanada Cultural en directe, amb cinema (Harriet i estrenes amb focus de gènere), videojocs (Horizon Zero Dawn) i còmic (Y: L’últim home).

Cinema: dones, història i lluites (Adriano)

Introducció als estrenes i al “50/50” de la setmana

Dels 14 estrenes, en destaca 7 amb presència femenina rellevant (5 dirigides per dones i 2 d’homes amb voluntat de donar veu a temes de gènere).

Debat sobre l’“oportunitat” del calendari (8M) i la visibilització.

Esmenta sense ressenyar: documental Frida (Gianni Troilo) i el thriller El ritmo de la venganza (Reed Morano) per sota del notable.

Harriet (Kasi Lemmons)

Biopic de Harriet Tubman interpretada per Cynthia Erivo (també autora de la cançó Stand Up).

Contingut històric: abolicionista i sufragista; 13 missions d’alliberament (~70 esclaus), participació a la Guerra Civil i activisme pel sufragi.

Context de drets: sufragi femení als EUA el 1920 (blanques); les dones negres no van poder votar àmpliament fins a 1967.

Valoració crítica: Erivo, magnífica; però el film cau en personatges plans i to sensacionalista (barreja de biopic, western i to “superheroic”). L’ús de les desmais/epifanies de Harriet sents forçat i massa Hollywood.

Invisibles (Gracia Querejeta)

Drama coral i quotidià sobre tres dones al voltant dels 50 (Emma Suárez, Adriana Ozores, Nathalie Poza) que caminen i conversen en un parc.

Tema central: invisibilització de les dones a partir d’una edat, en clau eròtica, professional i social.

Forma: 17 passejos en Steadicam que funcionen com a teràpia en moviment. Producció austera (18 dies de rodatge) i pròxima adaptació a sèrie (projecte originalment pensat com a sèrie).

Dues imprescindibles i un documental

La camarista (Lila Avilés): retrat de la precarietat i invisibilitat d’una camarera de pisos en un hotel de luxe a Ciutat de Mèxic. Ascens social promès però elusiu; vida fora de camp; metàfora de classe i de gènere.

La candidata perfecta (Haifaa Al-Mansour): conflicte de gènere a Aràbia Saudita a través d’una doctora; mirada continuista després de La bicicleta verda.

La ola verde (Que sea ley): documental sobre la lluita per l’avortament legal a l’Argentina; premiat a Donostia i presentat a Cannes.

"Que el aborto sea legal, seguro y gratuito. Que sea ley."

Videojocs: Horizon Zero Dawn (Ferran)

Món i història

Distopia post-cataclisme on la natura i les màquines zoomòrfiques conviuen; societats tribals han oblidat la tecnologia.

Protagonista: Aloy, criada per un foragit, troba el dispositiu Focus (visió augmentada) i inicia la recerca del seu origen (Elisabet Sobeck), la corrupció de les màquines i la veritat del món.

Tribu Nora de tradició matriarcal; Gaia com a IA-mare terra: símbols de cura i regeneració.

Representació i gènere

Aloy, exemple de protagonista femenina no hipersexualitzada: disseny funcional, caràcter empàtic i decidit, sense caure en tòpics.

Crítica al male gaze:
Noies hipersexualitzades amb armadures inviables.
Excuses de la indústria (“els nois no s’hi identifiquen”, “és més difícil animar dones”).

Dada clau: prop del 48% de gamers són dones — els tòpics de mercat no s’aguanten.

Valor artístic: banda sonora evocadora, món obert preciós, narrativa que revela el passat amb ritme.

Context de producció: motor compartit amb Death Stranding; DLC un any després; seqüela en desenvolupament.

Còmics: del Rellotge de l’Apocalipsi a Y: L’últim home (Pol)

Pròleg apocalíptic

Referència a Iron Maiden i Two Minutes to Midnight per parlar del Doomsday Clock: el món, metafòricament, a 100 segons de la mitjanit.

Y: L’últim home (Brian K. Vaughan i Pia Guerra, Vértigo)

Premissa: una plaga elimina tots els mascles (humans i animals) excepte Yorick Brown i el seu mico Ampersand.

Format i abast: 60 números (2002–2008); to de road movie post-apocalíptica amb misteri central: per què ha passat i per què ells sobreviuen.

Personatges i món:
Yorick: escapista, immadur — evolució cap a l’adultesa.
Acompanyants clau: Agent 355 i la doctora Alison Mann.
Antagonismes: Filles de les Amazones (grup supremacista) i figures de poder que volen controlar la reproducció (p. ex., una general israeliana).

Lectura de gènere:
Alguns van titllar l’obra de masclista per retratar un món caòtic sense homes.
El còmic ho matisa: el caos s’explica per l’absència sobtada d’homes en estructures de poder històricament masculines, no per incapacitat femenina.

Adaptació audiovisual: llarg via crucis de producció — pilot rodat (2019), canvis de protagonista i showrunners. La sèrie continua en camí.

To, llengua i estil del programa

Conducció bilingüe (català/castellà), to distès i punyent.

Seccions netes: cinema, videojocs i còmics, amb intercanvis i anotacions culturals.

Ús d’humor i metàfores per aterrar *conceptes com sostre de vidre, male gaze, cures i autonomia*.