Empanada Cultural del 20/9/2020 — Festa electrònica i cultura queer: RuPaul Drag Race, DJs a Berlín i Eivissa, i l’origen del Chicago House

Visió general

Episodi d’Empanada Cultural dedicat a la festa i a la música electrònica, amb un fil conductor clar: la celebració, la cultura queer i la història dels sons de club. Després d’una obertura festiva, el programa entra fort amb RuPaul Drag Race (context, terminologia i polèmiques), salta al cinema amb dues mirades complementàries sobre DJs i nit —Berlin Calling (Berlín) i La leyenda de Frankie Wilde / It’s All Gone Pete Tong (Eivissa)— i culmina amb una classe magistral sobre Chicago House i els seus himnes. Tanca amb agenda cultural (cinema, videojocs, La Mercè i museus) i comiat musical.

"La festa és festa en tant que s’acaba" — una idea que travessa el bloc de cinema i dona sentit a l’efímer de la nit.

Cultura: RuPaul Drag Race — identitats, espectacle i debat públic

Què és el drag i per què importa

• Definicions clau: drag (expressió artística puntual), travesti/transvestit (rol de gènere en el vestir), trans (paraigua de transgènere i transsexual; implica identitat i transició).
• Orígens i etimologia: el terme “drag” apareix documentat a finals del s. XIX; es vincula a actors interpretant rols femenins i, popularment, també a l’acrònim “Dressed As a Girl”.
• Malentesos i persecució: del rebuig social a la radada de Stonewall (1969) i la seva memòria; es recomana un documental a Netflix i es critica el film “Stonewall” de Roland Emmerich per simplista.

Qui és RuPaul i què fa el seu show

• RuPaul Andre Charles (San Diego, 1960): model, showman i icona drag; esclat musical als 90 (Supermodel, 1993) i cara visible del col·lectiu.
• Frase icònica:

"You can call me he, you can call me she... I don't care as long as you call me."

• Format del reality (des del 2009): càsting massiu, reptes setmanals, passarel·la, acting, comèdia, cosir, cantar… amb ritme altíssim, barroquisme visual i una capa educativa (història queer, relats personals) darrere l’esperpent.

Polèmiques i límits de la inclusió

• Crítica recurrent: “mainstreamització” del drag i explotació capitalista del format reality, amb risc de perpetuar estereotips.
• Cas 2016: declaracions de RuPaul sobre no admetre persones trans en transició; antecedents d’ús de termes ofensius al programa. El 2018, disculpa pública i reconeixement d’aprenentatge continu.
• Debat de fons: reality com a mecanisme d’exposició vs. inclusió. El programa admet varietat d’estils drag i funciona com a porta d’entrada massiva, sense substituir l’underground.

Cinema: Berlín vs. Eivissa — DJs entre l’èxtasi, la caiguda i la redempció

Dues pel·lícules, dues ciutats

• La leyenda de Frankie Wilde (It’s All Gone Pete Tong, 2004) — Paul Kaye encarna un DJ fictici en clau de fals documental a Eivissa; cameos de DJs (Tiesto, Carl Cox, Paul Van Dyk), deliri, humor negre i retrat de la decadència i la desaparició d’un ídol.
• Berlin Calling (2008) — Paul Kalkbrenner fa de DJ Icarus i composa la BSO (amb l’himne “Sky and Sand”). To més dramàtic i existencial, amb Berlín com a textura sonora (fins i tot amb jocs sobre l’U-Bahn).

Escenes i temples de la nit

• Berlín: clubs-mite com Berghain; maratons de cap de setmana; modernitat industrial i techno.
• Eivissa: Bora Bora, Amnesia… sol, platja, afters i la sensació d’un somni que s’acaba (el “baixón” com a cara B de la festa).

Idees clau

• L’actitud col·lectiva i la llibertat d’expressió defineixen la festa més que l’espai.
• Del hedonisme a la moraleja: com la creativitat pot ser camí de retorn després de l’excés.

Música: Chicago House — del sermó de Jack a l’himne de la pista

House vs. Techno (a grans trets)

• House: ~120–130 BPM, arrel afro i herència disco; Techno: ~140–150 BPM, més dur i mecanitzat.

Cançons i artistes imprescindibles

• Marshall Jefferson — “Move Your Body” (1986): himne fundacional.
• Frankie Knuckles & Jamie Principle — “Your Love”: el Godfather del House en estat pur.
• Larry Heard (Mr. Fingers) — “Can You Feel It”: dimensió espiritual; s’hi incrusta el sermó de Chuck Roberts (“In the beginning there was Jack… let there be house”) i versions amb “I Have a Dream” de Martin Luther King.
• Connexió ballroom: el house ressona a documentals com Paris Is Burning i a la cultura voguing.

Context històric i ecosistema

• 1979, Disco Demolition Night (Chicago): foguera simbòlica (i homòfoba) contra la disco; el House sorgeix “de les cendres” amb nova energia nocturna i DIY.
• The Warehouse (Frankie Knuckles) i Music Box: clubs clau per consolidar el so.
• WBMX: ràdio essencial per divulgar el House.
• Evolució: cap a Acid House i la seva arribada a Europa (The Haçienda, Manchester) i el techno més dark (Berlín).
• Reconeixement cívic: carrers amb noms de DJs i House Unity Day a Chicago.

El cos com a metrònom: el “Jacking”

• To jack: portar el ritme al cos; base de la dansa House. Ritual col·lectiu, comunitari i catàrtic.

"In the beginning there was Jack… and Jack declared: let there be house."

Agenda i recomanacions

Cinema

• En cartellera: Pinocho, Uno para todos (recomanables per aportacions concretes).
• Reestrena/Terrenys coneguts: Terrence Malick — Knight of Cups (avis per navegants: bellesa visual, discurs dispers).
• Streaming: Enola Holmes (Netflix) — anunci d’un especial Sherlock Holmes al proper programa.
• Festivals: Fascurt (Mas Nou, 24–26 set.) — edició adaptada, entrades amb reserva.

Videojocs

• Mafia: Definitive Edition (25 set., PS4/Xbox One/PC).
• PlayStation 5 — llançament 12/19 de novembre (segons regions), preus: 499 € (amb disc) / 399 € (Digital Edition).

Barcelona — La Mercè i Museus

• La Mercè: edició híbrida (presencial + virtual), entrades amb reserva i alta demanda.
• Portes obertes (24 h) a equipaments com Palau Robert, CaixaForum, Pavelló Mies van der Rohe, Museu del Disseny, MACBA, Arts Santa Mònica, entre d’altres.

Dades ràpides

• Xarxes del programa: YouTube/Instagram/Facebook “Empanada Cultural”, Twitter “Empanada Cultura” (sense L).