Empanada Cultural
Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.
Subscriu-te al podcast
Gaudí i Oscars 2020: nominacions, polèmiques i l’anàlisi d’El faro (The Lighthouse)
Panorama general
Retorn de Carles Martínez a la tertúlia, amb una agenda clara: premis Gaudí, puntades als Goya i als Oscars 2020, i una anàlisi d’El faro (The Lighthouse). To entre crític i festiu, amb especial atenció a les tensions entre criteri artístic, política de premis i consum audiovisual actual.
"Gaudí, del verb gaudir" – la gala com a celebració, però també com a espai de controvèrsia.
Premis Gaudí
Context i dinàmica de nominacions
- Doble via lingüística: millor pel·lícula en llengua catalana vs no catalana.
- Crítica a les nominacions de “relleno” en algunes categories, i a la competència desigual en apartats tècnics (produccions modestes vs grans dispositius).
- Els Gaudí com a aparador de l’ecosistema: política cultural, subvencions i representativitat.
Pel·lícules destacades i temes
- La innocència (Lucía Alemany) – coming of age valencià amb Carmen Arrufat excel·lent.
- Tracta el pas a la maduresa, família i parella, i toca l’actualitat del MeToo i els (micro)masclismes. - Pararel·lisme amb l’espot dels Gaudí (Bad Gyal + Eduard Farelo): empoderament femení i crítica a l’assetjament, amb to pop i simbologia (el “drac” redemptor).
- La hija de un ladrón (Belén Funes) – retrat paterno-filial amb Greta i Eduard Fernández.
- Debat sobre si Eduard és realment protagonista o secundari de pes. - Film majoritàriament en castellà, però arrelat al context local.
- El viatge de la Marta (Neus Ballús) – vacances, mirada turística quasi colonitzadora i de nou relació pare-filla (Sergi López destacat).
- Liberté (Albert Serra) – peça d’hipnosi sensorial: suggerir per sobre de mostrar; gran treball lumínic i de to, però no és per a tots els estómacs.
- El hoyo (Galder Gaztelu-Urrutia) – distopia brutalista: explícita en “sang i fetge” però amb discurs no banal; candidata forta en efectes.
- Ojos negros – un altre coming of age amb veu pròpia.
Categories tècniques, interpretacions i absències
- Desfasatge en apartats tècnics: competències poc comparables; exemples històrics amb grans produccions (Bayona) versus cinema íntim.
- Ausències notables: Iván Massagué (El hoyo) no nominat a actor protagonista.
- Doble nominació d’Eduard Fernández: protagonista per La hija… i secundari per Mientras dure la guerra (on fa un gran paper).
- Reivindicació de Quien a hierro mata (thriller sec i demolidor) i de la composició musical en diverses candidatures.
Plataformes, festivals i “europees”
- Elisa y Marcela (Isabel Coixet): polèmica al circuit de festivals (Berlinale) pel segell Netflix.
- A “llengua estrangera/europea”: barreja de temporades i cronologies (p. ex. Lazzaro felice, La favorita, Retrato de una mujer en llamas, Lo que arde).
- Forta defensa de Retrato… com una de les pel·lícules de l’any.
Quiniela Gaudí
- Millor pel·lícula catalana: Els dies que vindran (Carles Marquès-Marcet) com a favorita.
- Millor pel·lícula en llengua no catalana: debat entre La hija de un ladrón (perfil Gaudí) i El hoyo (impacte i múscul genèric).
Oscars 2020
Nominacions clau i tendències
- Millor pel·lícula: The Irishman, 1917, Joker, Érase una vez en Hollywood, Historia de un matrimonio, Parásitos (doble candidatura: internacional i absoluta), Jojo Rabbit, Mujercitas, Le Mans 66.
- Nota sobre la comèdia: Hollywood sovint hi és al·lèrgic, però Jojo Rabbit despunta com a sàtira negra valenta.
Actors, absències i pronòstics
- Favorit a actor: Joaquin Phoenix (Joker).
- Scarlett Johansson, doble nominació (protagonista per Historia de un matrimonio i secundària per Jojo Rabbit).
- Absències sonades: Christian Bale (Le Mans 66), Robert De Niro (The Irishman), i especialment Willem Dafoe (El faro).
El faro (The Lighthouse) – Anàlisi
Porta d’entrada: el duet actoral
- Willem Dafoe i Robert Pattinson signen un duel interpretatiu d’alta tensió.
- Dafoe evita el clixé del “mariner” i el transcendeix; - Pattinson aguanta el pols amb mètode i vigor.
Forma, so i atmosfera
- Blanc i negre, format quadrat i disseny de so omnipresent (el mar, el vent, la sirena del far) creen encarcerament i angoixa.
- Sinopsi: dos farers aïllats a Nova Escòcia (finals del segle XIX) entren en una espiral de desconfiança i bogeria.
- Equilibri entre decisió estètica i funció narrativa: la forma no és postureig, sinó part del sentit.
Lectures i referències
- Motiu central: catàbasi –
> "Un descens als inferns" que erosiona identitats i jerarquies.
- Imatgeria i simbolisme: el lloc (la llum del far, el “tresor”), la mirada que encega, la mar com a força indiferent.
- Comparacions útils:
- Lars von Trier, La casa de Jack (tram final com a descens literal); - Ecos temàtics amb La pell freda (Sánchez Piñol): aïllament, possessió d’una “llum/tresor”, i erotisme ominós.
- Punt de discussió: alguns “plans-pel·lícula” de gran grandiloqüència; per a uns, cohesionats amb el relat; per a d’altres, manieristes.
Tancament
- Comiat distès i coda musical amb la shanty marinera Doodle Let Me Go – un eco perfecte del món mariner d’El faro.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Que! Th setups! Fins demà! How are you?! Muy bien, pero hoy vienes en forma de doctor Bombosi? Hoy vienes como Carles Martínez? No, no, no. Hoy vienes a sustituir a Ferran? No, no, no, no, no, no, no. Todo un poco, ¿no? Hoy soc yo. Torno, torno perquè... Ha tornat, el bonvingut. El bonvingut, Carles Martínez. ¿Aquí el tenim? Sempre es bo tornar a casa. Sí, la dicha és bona, ¿no? Sempre. ¿Sí? ¿Y hoy la dicha és bona o què? Hoy la dicha és bueníssima. Bueno, ¿de què vamos a hablar? ¿Qué farem? Está clarito que hemos tenido que tirar de un professional para hablar del faro. Hablaremos del faro, está claro. No del fari, ¿eh? No del fari, ¿eh? No, también, el fari también. El fari también. Pero el faro, el faro ahí con su lua cromática, con su rostro viridiano. Pero sobre todo hablaremos de los premios. Los premios que empiezan esta noche, los premios Gaudí, pero que... Uns cuans, ¿no? Es la época de festival, ¿no? Sí, ahora empiezan. Bueno, yo creo que, aunque hemos hablado de los premios en otras ocasiones, siempre como una cuestión política y que muchas veces dirigida para los intereses de unos pocos, ¿no? Y no representando a la gran mayoría. Al final, también, la idea de premiar es una idea de joia, ¿no? De Gaudí. Si recordáis el eslógan, ¿no? O el titular de los premios, es Gaudí, ¿no? Gaudí encompañado a la filla, Gaudí encompañado al para, Gaudí con mesa de banda al cinema. Sí, sí, claro que sí. Gaudí a merra final, ¿eh? Gaudí, del verb Gaudí. Exacto, porque al final los premios te los puedes tomar así, ¿no? Vestidos horteras apartes y la mur de alfombra roja, como he comentado, al final te los puedes tomar pues como una gran celebración. Oye, donde todo vale, ¿no? Y al final, si hay algún olvidado, pues nada. Si no lo recuerdan los Gaudí, quizá lo recuerdan en los Goya. Sí, o en los Feroz. O como le va a pasar a Dolor y Gloria, que no lo recuerdan en Estados Unidos, pero por suerte lo han recordado en los Feroz, ¿no? Muy bueno. Esperemos, ¿no? Que no lo recuerden en Estados Unidos. Esperem que no. Perquè, bueno, també hem de comptar que per primer cop tenim un actor del modo bar així famós que és de color, que és negra. Que Sant Antonio Banderas l'han nominat com a actor de color. És molt fort. Estava flipant. Que sí que està molt moreno, eh? Que quede claro que Paul nunca utilizaría la expresión de color, pero que el artículo que explica la situación dice actor de color y es como lo han nombrado en Estados Unidos. Aquí no nos da miedo decir que son negros. Hay una necesidad, una necesidad imperiosa de catalogar a todo lo que tiene que ver con... Todo lo que no son ellos. Exacto. Todo lo que no son ellos. Todo lo que no son ellos. Que en el fondo sí que son ellos, porque ellos nacieron como, pues, a unos italianos aquí, a unos irlandeses allá, a unos indios, a unos negros, pero de repente es como, bueno, este... Es un poco como el negro de Vox. Es como el negro de Vox. Este es Spanglish. Claro, pero es como el negro de Vox, ¿no? El negro de Vox, claro, no, no, él se junta con Vox porque es la manera de limpiar su imagen. Por favor, ¿qué es lo que quiere limpiar? La seva imatge. Claro, es lo que él quiere. Es lo que él quiere, ¿no? Limpiar sus orígenes, seguramente. Bueno, jo crec que tot això, els Òscars, això es resumeix en una frase amb el tema de les ètnies i de tot això que és... You people. You people. The Irishmen. They wouldn't die. Bueno, en parlarem d'això, no, nois? Sí. O sigui, farem un pupurri de Goyas, d'Òscars, de Gaudís, venim dels Ferots. De Gaudí de la vida, també. També, també. Gaudí, sobre todo, de El faro. Película, ¿no? La setmana pasada la dejamos El Listón Cinematogràfico Muy Arriba con 1917, que me parece que alguien la tenía la oportunidad de verla esta semana, ¿no? Sí, jo he anat aquesta semana. La veritat, que m'ha al·lucinat. Sí? Sí, sí. Bueno, en parlem una miqueta més tard. Parlarem del 1917 i, evidentment, tancarem amb el faro. Però què us sembla si comencem amb quin? Amb el tema premis. Amb quin? Gaudí. Els Gaudí? Vinga, endavant. Amb R, eh? Amb R final. Bueno, doncs què en comenteu? Doncs mira, dels Gaudí tenim. Que a millor pel·lícula... Bueno, aquí ja fa un temps vam estar parlant del cinema català i vam veure com el cinema català en el fons moltes vegades era en castellà. És una qüestió de mercat, no? Però els premis Gaudí juguen a dues bandes. Tenim millors pel·lícules en llengua no catalana i tenim millors pel·lícules evidentment en llengua catalana. Jo crec que de vegades quan llegeixes les nominacions de millor pel·lícula dius aquesta gent s'ha quedat set opcions. Vull dir, perquè que els dies que vindran de Marquès Marcet hi estigui té molt de sentit. Que el viatge de la Marta o inclús la Innocència de Lucía Alemany i el viatge de la Marta de Neus Ballús que hi siguin també. Hòstia, però aquesta pel·lícula de Manresa, l'Esteve Soler, el Gerard Quinto, Set raons per fugir, es nota clarament que és una pel·lícula de relleno, no? Sí, jo crec que... I això es troba en totes les gales de premis que sempre hi ha... Per exemple, poso un cas molt tonto i no és que estigui saltant... Bueno, que collons... Sí, que estàs una empanada. En el cas dels Òscar, per exemple, el premi amb millor cançó original que posin la pel·lícula de Star Wars, està clar que no guanyarà millor banda sonora que el original. No, banda sonora. De banda sonora, exacte, Pol, de banda sonora. Però és per augmentar més que ja que són 58, pot ser, nominacions al John Williams o quantes... No, clar, clar. Era un mogolló. És com a les Lligues del Madrid. Però jo crec que, Adriano, que és l'exemple este que ho veus, no? De dir, hòstia, s'accions o moments de la gala en què veus claríssim quins són els que podrien optar i veus claríssim també quins són els que no optaran i estànd d'arrayà, no? De hecho, en los Premios Gaudí parece bastante claro, las quinielas apuntan a que en mejor película Marqués Marset tiene muchísimas posibilidades. Sí, sí, totalmente. Y que no nos sorprenda la inocencia de Lucía Alemany, también muy aplaudida. A mí me ha encantado que esta pelea. Y además la inocencia es una película que empata con el vídeo promocional de los Gaudí, que como ya he comentado, es el vídeo promocional que nos permite de nuevo ver al Tandem Farelu o al Tandem Batguial. Y de alguna manera ese videoclip o ese anuncio promocional bebe de la misma problemática, conflicto o realidad que podamos ver en Lucía Alemany con la inocencia. Sí, sí que ya con una vídeo molt estereotipada pel que fa... En general, la inocencia de Lucía Alemany insisto, es una bona película. Comentemos, por ejemplo, de que va la inocencia, ¿no? Porque hemos... Exacto. Yo no la he visto. La inocencia es una peli, es lo que los críticos les gusta tanto decir, el coming of age, ¿no? Es decir, Nem ha explicado la historia de un personaje... El hacerse grande, ¿no? Exactamente. El perder la inocencia. Y eso es una historia que han visto muchísimos blogs. ¿Pero por qué? Porque se entera que los reyes son los padres. ¿Por qué pierde la inocencia? Bueno, la inocencia tiene que ver, pues, con lo que le pueda pasar a una chica de 15 años un verano en Valencia, en un año que no se explica, pero que podríamos identificar como muy reciente, sale de fiesta con sus amigas, se va a la piscina, el no hacer nada en esos veranos en los que pasan los días y las noches... De hecho, me parece que esta chica que comentas, perdona, es Karma Arrufat, ¿no? Exactamente. Carmen Arrufat, que está también nominada como mejor protagonista femenina. Exactamente. En los premios Gaudí. Y yo creo que sería un premio Mon Marascut perquè fa una gran interpretació. Doncs bé, la inocencia se centra una mica en un fet traumàtic que li passa a aquesta noia en aquest estiu i que d'alguna manera posa en un estat d'atenció, d'estrès, el concepte d'innocència, en ella. Llavors, la peli, la gràcia està una mica en com aquest concepte cap on tira, és a dir, si realment es reafirma com a tal o hi ha un pas a la maduresa i això evidentment s'enfoca en la seva relació amb la família, amb el seu pare i la seva mare, amb les amistats, amb les seves amigues. I amb la pareja, no? I amb la pareja també. I amb una parella, exactament. Llavors, sí que hi ha aquest punt d'estereotip que jo crec que ve a través de la parella que té, que és el tete de València, ja s'ha de ahí amb la seva droguita. Llavors, jo crec que està bé el que has comentat, Adrià, és a dir, de com aquesta visió estereotipada que es dona de l'actor que surt a la peli de l'innocència amb l'anunci dels Gaudí. És també és també el que podem de nuevo el que es lo mismo, recordemosle al oyente de què trata el vídeo promocional, així brevemente podemos ver a Bat Giel i su padre Eduard Farellu que estan compartiendo un momento en un espacio más bien burgués, una casa muy agradable, pero és un momento que estan compartiendo por separado, ¿no? El Farellu no sé si està leyendo o està viendo la tele, me parece que està leyendo y Bat Giel està viendo una serie a través del móvil mientras va recibiendo continuamente mensajes del que aparentemente es su pareja. Tanto es así, tanta es la presión de esa pareja que la llegamos a ver finalmente a través de la ventana del apartamento y como lo que entendemos que està viendo ella gira alrededor de la ficción y de una ficción muy exagerada porque oímos rugir a un dragón, ¿no? De repente la insistencia, una insistencia que podría ser claramente acoso, ese acoso por parte del novio rati, ¿no? Así más bien horterilla. Con la motilla o el chanda que le está esperando en el exterior reconoce que no puedes vivir sin mí, de repente encuentra su destino y es la muerte a través del dragón. Esto sucede en tres minutos, motivo por el cual Batgirl, que de alguna manera es la mujer empoderada que conecta con Targaryen en ese momento cargándose al noviete, se acerca de nuevo al padre y le dice papa, ¿anemos al cinema? Y yo creo que aquí está muy bien, ¿qué nos está contando? Hay una visión estereotipada, como estás diciendo, el Kanye de la moto, que en el caso de la peli de la inocencia, pues claro, esa película allá pesa más este estereotipo masculino. Aquí estamos hablando de una aparición de 30 segundos que es eliminada con mucha rapidez en la película entiendo que no, de la inocencia. Exactamente, pero claro, al final, en el caso del Gaudí, está claro quin es l'objectiu, ei, anem al cine, deixem una mica les sèries, deixem Joc de Trons de banda, sortim de casa, no agafem el malo i anem al cine, sortim al cine perquè d'aquí podíem començar un programa ràdio inclús, que de fet a l'11S em vas dir a Adrià que li vau dedicar amb pèls i senyals, un programa al tema de la taquilla. Bueno, és interessant ir a consumir cine no solo català sinó cine també en català. Exactament, de sortir al cine. Por otro lado, hay algo que me ofrece esta comparación y es que parece ser que la mujer se empodera siempre, no es así, no es para nada así, pero el ejemplo que tenemos tanto con la inocencia como con el videoclip de Canadá es que esas dos mujeres se han empoderado pero sobre todo se han empoderado también a través de la compañía de alguien que merece ser comido por un dragón, ¿no? Quiere decir que me gustaría ver el empoderamiento femenino también en una situación más normal, más agradable, más equilibrada porque parece que aquí la Batgirl se empodera, recurre al cine y recurre sobre todo al vínculo paternal porque lo que tiene al otro lado de la ventana es patético. Y luego, ¿en qué momento estamos viviendo? Es decir, estamos viviendo en la era Me Too, estamos viviendo en la era en la que el acoso está a nivel marketing, a nivel publicitario muy, muy, muy present con anuncios, con etiquetas, con estamps, con no sé qué. Es decir, realmente vivemos en una época on s'està apostar molt fort sobretot per mostrar amb pèls i senyals, amb neón pràcticament, de dir, ei, el acoso, la mujer, los micromachismos, que no comentaves, tot això, micros o macros. És a dir, realment és el moment ara en què tot aquest cine de sobte cobra una dimensió molt actual a través de lo social, a través de lo polític i tot això. Jo us anava a dir que heu relacionat a l'espot amb la innocència i jo no l'he vist la pel·lícula, però sí que inclús m'ha recordat que aquí crec que sí que l'heu vist que és la de La hija d'un ladrón de pare-filla molt interessant. Això connectaria amb l'altra realitat de les nominacions. No, no, t'ho dic perquè també hi ha la figura del nòvio que no ho és tan, òbviament, que és l'Àlex Moner, que fa ell el paper del... De la propera pell, no? De la propera... La propera pell per Isaac i la cuesta, però fa una pel·lícula també increíble. No, però que em refereixo que el personatge que fa La hija d'un ladrón també és el motorista... Però no és tanquillo perquè realment es volca... L'heu vist aquí? No. No l'hem vist. Ah, no l'heu vist? Estàs dient La hija d'un ladrón de Belén Funes, que per cert està nominada als Gaudí. Sí, que té un mogollón. Té un mogollón de... Lo gracioso es ver com este videoclip promocional se vincula a las pel·lícules de habla catalana, como La inocencia, pero también como comenta Spol, a las pel·lícules nominadas de lengua no catalana, entre las cuales parece ser que La hija d'un ladrón tiene todas las apuestas. Sí, però alhora també és aquestes pel·lícules que sí, que també es parla català, el que passa que majorment es parla castellà. Però crec, inclús et diré que la primera frase que es diu a la pel·lícula és en català. Crec que sí. Però la Greta, que és la Greta Fernández, que és la filla de Bernández, que és la protagonista, principalment parla en castellà. I una cosa que em sembla curiós, ja que parlem del tema de les nominacions dels Gaudí, em sembla molt curiós que a part que ja té moltes nominacions, té moltes nominacions tècniques aquesta pel·lícula. I tècnicament no és reggaet destacable. Que d'altra banda també em sembla interessant perquè d'aquestes pel·lícules no et dic un man bé el cor d'aquests d'estar per casa. Però sí que és veritat que crec que està nominat si no recordo malament a Millor So. Què dius? Millor So. Jo crec que aquí el Pol acaba de ressaltar una cosa molt interessant i sobretot es veu en les gales dels Gaudí. Jo ho he vist dels anys que he anat de sobte, no sé, veurà Premies Millors Afectes Espacials o Millor So. Llavors veus que a sobte estan combatint pel·lículas, produccions catalanes que, clar, igual tens una com Lo Imposible de Bayona que, clar, això és... En el aparato técnico. És bestial però luego tens al lado una producció pues muy honesta i molt... Sí, però incomparable. Però incomparable. Desa perspectiva. Desa perspectiva. Però luego quan tu estàs ahí sentado i lo ves i de repente dicen Lo Imposible de Bayona y al lado yo qué sé El viaje al cuarto de una madre te pongo ese ejemplo y todo esto es el cambio que hay entre los planos la producción y todo Y evidentemente la que gana es el viaje al cuarto de una madre. Sí, sí, sí. Perquè Bayona pasa d'estallar. Bayona es lòbico. No, pero això va a passar va a passar amb el Bayona d'un monstruo i anar a verme va a passar que estava nominat a l'assaco de coses d'aquestes tècniques i no se'ls va endur i és absurd. Però és que mira... Però era porque dice un monstruo viene a verme pero el Bayona no viene a verme entonces a la puta calle. Però mireu, mireu per dir algunes de les nominacions jo no estic desmarxant a mi em va agradar molt la pel·lícula Sí, pero seguramente priorizarías los premios de carácter actoral la agencia artística Sí, sí, sí. O el guión o película que no los premios exacto. Per exemple millor soste nominada millor muntatge a millor efectes especials per sort, no? Però millor direcció de producció que dius tampoc és una gran... Bueno, de hecho quasi todas las películas Escolta, eh millor vestuari que el vestuari és el que passa més desapercebut des del punt de vista que és molt justament d'estar per casa. Però sabeu què és el que més queda l'atenció de tot això que, hòstia allà et dones compte de dir venga pues apostad más por el cine a nivel político y a nivel académia y todo bueno, principalmente políticos porque al final aquí podríem passar aquest tant per cent que hem d'assolir a nivell de subvencions a la cultura per part pues de... Hosti, que sembla li sona a Pasola No, de Sánchez de Sánchez i d'Iglesias que a ver si con ese mandato a ver si la pasta que va hacer la cultura crece no sea solo base para titulares sino que sea también la base para un cambio Esto es lo que más resalta que ves los premios y dices pues apostad más por el cine porque si no pasan esas cosas es un discurso que hemos escuchado muchísimo por la directora de la academia y zona pasola y de hecho es una persona súper coherente cuando habla de aquí tuvimos la oportunidad de escuchar algunas aparte de una entrevista el día que estábamos reflexionando sobre la producción de cine catalán pero volviendo a lo que decía y sí que es cierto que casi las películas troncales de estos premios Gaudí siguen abarcando las nominaciones no solo de ficha artística sino de cine técnico y de qué películas estamos hablando pues las mencionadas la de los días que vendrán del Carlos Márquez Márquez de la cual hemos hablado muchísimo en Empanada Cultural El viaje a la Marta que es una película bastante interesante que de nuevo habla de relación padre e hija en este caso es el Sergi López el padre que están de viaje en un ahora no recuerdo exactamente el país centroafricano pero están como viaje vacacional viaje turístico Sergi López que también sale en la inocencia haciendo de papá Bueno es que el Sergi López es el Onno Surt Exacto es el gran actor en plan pásate por aquí que igual tengo un papelillo para ti y acaba siendo un protagónico pero bueno porque es de esos tíos que con su actitud tan espontánea y tan de hasta par casa en este tipo de cine tan social o que intenta ahondar en una realidad más cercana a las clases populares Sergi López siempre tiene un papel ahí lo tenemos en el viaje a la Marta que no solo reflexiona sobre esta relación paterno filial como hacen otras películas sino que también nos habla de la mirada del turista casi colonizadora y de eso es algo que nosotros y yo en primera persona sufrimos en la ciudad de Barcelona y bueno en todas las ciudades turísticas ¿La recomiendas? ¿La recomiendas? Yo sí evidentemente que sí Tú tuviste la oportunidad de ver la primera película de la Neus Ballus que es La Plaga que yo no la he visto documental pero glorioso que los Gaudí los va guanyar Exactamente maravilloso documental muy recomanable La Plaga de Neus Ballus Muy interesante pero si volviendo a lo que decíamos nos vamos a mejor dirección de nuevo repiten La hija de un ladrón Carlos Márquez Marcet en este caso hablaríamos de Belén Funes detrás de La hija de un ladrón del Márquez Marcet detrás de los días que vendrán Lucía Alemán detrás de La inocencia y Neus Ballus detrás del viaje de Marta O sea, paridad Total No, mesca, paridad Si nos vamos ya a películas de lengua con o catalana sí que es cierto que han rescatado algunas obras que tienen otras nominaciones pero no a ese nivel ¿De qué hablamos? De Liberté de Alberserra que yo sí que he tenido la oportunidad de verla ¿Y qué tal? Una peli súper aplaudida entre la crítica porque desde luego ofrece algo distinto pero desde luego esa de dejen correr la imaginación dejen volar la imaginación ese día tenéis que llevar vamos, una intoxicación de imaginación porque es una película difícil es una película difícil que que de alguna manera te puede llegar a atrapar ¿no? con esa vertiente casi hipnótica de los diálogos del tono de la puesta en escena pero bueno estamos hablando de Alberserra no es nuevo ¿no? no es nuevo nos habla un poco del libertinaje de la perversión una perversión que se siente no se llega a ver continuamente pero se intuye ¿no? y él sí que es un gran representante de esta idea de que en el cine más que mostrar hay que sugerir ¿no? y Alberserra lo consigue lo consigue con un resultado bastante bizarro pero yo creo que lo consigue eso sí no es apta para todos los gustos apetitos estómagos eso me gusta mucho esa diferenciación que estableces entre la sugerencia en el cine contra yo pondría la espectacularidad creo que estarían esos dos polos ahí enfrentados bueno pero llavors está bé que competeixi contra el Ollo eso es en aquel sentit en películas de habla de lengua no catalana está el Ollo la hija de un ladrón que ya la hemos mencionado Liberté y ojos negros ojos negros sí que la vi esta sí que la puede ver yo digo lo del Ollo porque no es que sigui molt explícita o me te unido es muy brutalista el Ollo es muy brutalista pero no es explícita en eso lo vam hablar ya cuando asitges no es una película que exploti molt fàcilment el tema és una distopia al final una distopia pots o no explicar-ho molt directa és a dir tu has de crear l'imaginari crec que no és explícita en el sentit narratiu home sí que ho és en el sentit de sang i fetge i suposo que en aquest sentit s'endurà jo crec que bastant segur els efectes especials però no és un sang i fetge festiu exacte no és un gore no és un serie de... és curiós que hagáis esta comparació de algun modo perquè sí que és cierto que en Liberté narrativament és a dir a través del diàlogo i a través de lo que es sugiere continuamente és muy explícita és és és és és és però a l'hora de la verdad i després estem en el siglo XXI un consumidor audiovisual que no ha vist i si no que se ponga el live leak i verà i no és ficció no és com el dragón del anuncio de los Gaudí que se come el dragón és ficció i se come aquella realitat que no gusta que és la realitat del acosador però en aquest cas juega en una direcció contraria se habla se proyecta visualment i sí que evidentment es ve en alguns moments en algunes secuencias situaciones un tanto bizarras dentro del aparato sexual pero mucho menos de lo que continuamente se está anunciando en la película ¿no? todo dentro de esa burguesía decadente ¿no? sí, pero en un único espacio eso sí trabajado de manera lumínica vamos soy consciente de que aquí en mejor fotografía ¿no? ah vale ahora mismo no sabría decir si está Liberté pero vamos sin lugar a dudas yo la pondría ¿no? Artur Tort las veo que es el director de foto de esa peli de Albert Serra de Liberté que podría ¿qué tenemos en mejor fotografía? de los Gaurí tenemos Los días que vendrán de nuevo Marqués Marcet la vida la vida la Sara es una película que estrenaron creo en verano esa que tal yo no tuve la oportunidad de verla o que arde o la película de Santiago fillol ahí está Santiago fillol metido de la Pompeu ¿sí? y la hija de un ladrón pero no está Liberté pero un altre cop la fotografía es que a mí me me ha gustado la película pero es que técnicamente no es una ¿quina? ¿quina? la hija de un ladrón la hija de un ladrón es a dir estar nominada a fotografía em sembla una mica extra yo creo que en este caso Liberté tendría que estar sí o sí eso es una maravilla pensad que Liberté sucede más o menos en lo que sucede un día en lo que cae la noche y llega el amanecer y hay un trabajo lumínico expresivo que continuamente está apelando a la narración o la narración continuamente dialoga con esa iluminación me extraña muchísimo que no esté o no me extraña en el fondo como hemos hablado en los premios es tan muchas veces tan alarmante ver películas que no deberían estar como películas que están o películas que no están y te preguntas o sea lo veis el Gaudí a mejor foto para Artur Tort de Liberté debería estar debería estar pero no está nominada ni siquiera está nominada ni siquiera está nominada una de las ausencias de los Gaudí bueno a mí una altra absencia que es potser quasi bastant flagrant jo crec que a més que es català vull dir no estem dient que es l'Ivan Massaguer de Loyo o sea el protagonista de Loyo no está nominada no está pues la ausencia bastant bèstia perquè és una molt bona interpretació això no pot ser en protagonista masculino està el David Verdaguer dels Días que Vindran el Udovar Fernández de La Hija d'un Ladrón Carrelle Halde aquí han rescatado al Bayona que hablábamos antes que m'encanta perquè és de la Seu d'Urgell però sí, sí evidentemente con ese apellido evidentemente Mientras Dure la Guerra Vale, de Amenábar A ver, està bé Carrelle Halde Yo no he visto No, la pel·lícula és una merda La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula és dolentíssima i ho vam comentar que de les tres pel·lícules possibles que enviàvem com a Espanya als Oscars que al final han entrat Dolor i Glòria vam enviar-la Con mucho dolor y poca glòria Exacto Vam enviar també Mientras Dure la Guerra de l'Amenábar i vam enviar també bueno, vam enviar vull dir vam posar Sí, se planteava El laberinto de las tortugues D'animació Eh, la vaig veure no fa tant Em va flipar O sigui, la vaig trobar Una meravella Està basada en un còmic Sí, sí, sí O sigui, una brutalitat I a més tornar a veure buñoles aquest prisma Hauria sigut l'oportunitat d'enviar un tipus de cinema diferent de no fer A veure L'Almodó la pot agradar més o menys i pots valorar positivament la seva nova aportació que evidentment és una miqueta millor que la resta d'aportacions que venien que venien gaudint d'ell o no gaudint Però en el fons ja ha obert camí Vull dir que ha fet molt pel cinema espanyol No és que sigui un gran amant del seu cinema però trobo que ha fet molt perquè ha obert les portes del cinema espanyol en general Ara que en el moment que aquest cinema espanyol ja continua sortint i continua donant petites joies per què no apostar per aquest nou cinema espanyol i continuar encara apostant per un tio que va obrir portes però que ja prou Jo el que sí que us diré és que no heu vist la pel·lícula de La hija d'un ladrón però us animo que penseu i reflexioneu quan la veieu si realment Eduard Fernández és protagonista o secundari perquè jo vaig al·lucinar bastant que el nominéssim com a protagonista suposo per fer el doblete per la filla però a la pel·lícula jo en cap moment jo pensava que era un duet d'interpretacions i ell surt bastant de tant en tant no et diré igual que a l'exmoner perquè l'exmoner surt molt poquet però no té el pes d'un acte protagonista ara que entenc que ho han fet des del punt de vista de no podem ficar-lo de secundari i a la filla de protagonista perquè aquí tenim secundaris millors actors secundaris els premis Gaudí aquí tenim bueno doncs tenim Alex Brandemull per madre exacte és madre que és la llarg metratge madre que sorgeix d'un curt que per cert estava bastant bé del Soro Goyen de Rodrigo Soro Goyen tenia un curter que es deia madre l'ha convertit en pel·li i Alex Brandemull és un dels que opta al Gaudí a millor acte secundari després tenim Alex Moner que deia Pol ara que surt té un paparet petitet per la hija de un ladrón ho fa bé ara no crec que ho guanyi per el paper que va fer allà aquí saltem per exemple el premi que li van donar a l'actor aquest que sortia a la pel·lícula de aquesta de ara no ara no em surt esto es como de jubilado de ahora no me sale era de Soro Goyen precisament bueno yo aquí estoy viendo el reino el reino la pel·li del reino li van a acabar donant bueno li van a donar a Antonio de la Torre a millor Antonio de la Torre es van a donar un premi pero també li van a donar un secundari a un actor que surt en aquesta pel·li que ara no sé si era no sé bueno mientras Carles encuentra sus notas porque el Carles eso es molt de radio esto es muy de Carles pero mientras Carles encuentra sus notas hacer notar una cosa sobre todo no solo entre nosotros sino también al oyente que claro es que Eduard Fernández si está nominado como actor secundario pero no por la hija de un ladrón curiosamente Eduard Fernández tiene dos nominaciones como actor una como actor protagonista en la hija de un ladrón que no puedo a pesar de lo que dices al menos tendría que verla para ver el carácter y el peso que tiene dentro de la narración pero es que claro resulta que es actor secundario en Mientras dure la guerra y aquí sí que fa un bon papel de fet aquí yo creo que sí que se'l pot endur porque aquí aquí yo el veig poter el seu paper y el cuarto es Enrique Auqué con Quina Hierro Mata que ahí nos puedes iluminar un poquito Pol Pol es la que l'ha visto no l'heu vist vosaltres jo és de les grans que recomano i de fet jo crec que que és d'aquestes que té opcions a nivell també pues nacional no? Goya però Quina Hierro Mata em sembla una d'aquestes pel·lícules thriller que ja potser estem acostumats a veure un Luis Tossard des de Mientras Duermes també no? O en la celda o en la celda 211 sí és una pel·lícula que t'atrapa i sobretot al final et deixa fet merda hòstia però ja la miraré molt rebantat a més l'està Movistar Plus que no se'ls pot fer propaganda sí sí però perquè és una pel·li que a més Paco Plaza a mi m'encanta Netflix no es promociona així que Movistar de tanto en cuando també tendria que aparecer faig un parèntesis amb això que deia és a dir tu parlaves de l'Àlex Moner de dir home realment mereix que li donin un gaudí en aquest cas per una interpretació tan curteta home venim Reino de Sorgoy en el que l'actor Luis Tahera que hi ha un moment que està en un balcó i explota ja amb la cara roja i comença a dir tota una sèrie de barbaritats mentre l'Antonio de la Torre li està gravant tot lo que està dient no sé si recordar aquesta cena sí sí sí perfectament allò aquell moment que és curtet per tota la pel·lícula que és li va mereixer a Luis Tahera endur-se un Goya i llavors molta gent ho va discutir però si és que solo és ese momento en la pel·li bueno pues que no és el momento el peso que té i hay que ver el peso que tenga a nivel narrativo eso también el peso que tenga dentro de la realidad cinematográfica que se está ofreciendo realment Moner dona en aquest momentet que apareix algo como para decir es que podría optar al Gaudí no yo bueno en la meva opinió jo crec que no és un personatge que està bé que està treballat entre cometes és un personatge que és l'antítesi del que estàvem dient del motorista acosador és a dir és un personatge pues ya solo por esto bienvenido sea és un pare absent però no del tot absent en el sentit de ahí lo dejo sinó que és una persona que va apareixent i que l'ajuda fins a cert punt a ella llavors és un paper no et diré de malvado perquè no ho és al revés és el tipus paper que podria estar interpretat per un personatge malvat però no ho és llavors és una cosa intermitja bueno d'un padre que ha desatendido sus responsabilidades en el fondo sí però es dona a entendre com que el fill l'ha volgut ella i és com que ja no estaven junts llavors és com una història ¿y a su vez hay un reflejo del moner con el propio Eduard Fernández que a su vez puede haber sido un padre que ha desatendido sus responsabilidades la pel·lícula ja la veureu però juga bastant amb la idea del reflejo del padre el tema de sobretot quien te va cuidar cuando hi ha molta idea d'estar sola però absolutament sola en el mundo i a més ets responsable de massa gent i com a dona important també que sigui com a dona i ojo Greta a mi és una actriu que no em feia massa altres la Tumber la Tumber la que va en velero la que va en velero que largos són los barques en barco curiosamente varios tándems unos reales Eduard Fernández es padre de Greta Fernández otro real que en este caso no hay nominación pero están detrás de la promoción Eduard Farelu y Bad Gial o Alba Farelu me sembra que has diu Alba Farelu sí yo diría que has diu Alba Farelu y un tándem no real y es el de el de el Sergi López con la actriz que ahora no recuerdo es un hombre evidentemente pero si lo hace en la película ¿cuál? El viaje de la Marta de Neus Bayus de nuevo nos hablan de una relación paterno-filial oye yo creo que con todo esto podríamos avanzar a los Goya que aunque queda un poquitito más bueno no sé si queréis aportar algo de los Gaudí sí que es cierto que hemos hablado de Quien a Hierro Mata que es una película que suma muy pocas Elena Andrada se llama Elena Andrada el viaje de Marta de Neus Bayus Elena Andrada una persona a tener en cuenta una actriz a tener en cuenta lo que os estaba comentando es que Quien a Hierro Mata también está nominada como mejor música original no hemos hablado de las músicas aún pero aquí en Mejor Música Original coinciden Quien a Hierro Mata La Vida es en Salazar Amat que también le hemos mencionado Ojos Negros que justo habías dicho que habías tenido la oportunidad de verla Carlas y un peliculón que la pueden ver todos nuestros oyentes en Netflix Elisa y Marcela y los que me conozcan saben que estoy de broma ¿no? Elisa y Marcela que creo que es la única nominación que tiene este año Escuchet exacto Escuchet el año pasado con la librería sí que No, sí, ella sí que va a tenir premis Lo que pasa es que muchas veces Cucheto y ser catalana está esperando mucho más los Goya y ya no hablemos de los premios europeos por ejemplo A més, ahora ha fet una serie McBeau que es diu Foodie Lovers Sí, sí, está bastante Habla la Laia Costa Y esa de Elisa y Marcela estará en Berlín No, estuvo en Berlín Estuvo, perdón Es una película que además estuvo en Berlín y generó mucha controversia porque era una película de Netflix y así como los franceses en Cannes en la Berlinae tampoco hizo mucha gracia Es decir hay otra serie de festivales o premios donde hay mucha más tolerancia al origen de las películas y sus producciones en la Berlinae hubo bastante controversia con el hecho de que una película televisiva o una película promocionada y producida por Netflix contara entre la programación de la Berlinae Jo per tancar amb els Gaudí us faig un dubte perquè no ho sé realment és una de les pel·lícules nominades de llengua estrangera és La Charo Felice Aquesta pel·lícula no fa més anys Bastant Bastant Jo recordo haver-la vist fa com dos o tres Clar, La Charo Felice la vam poder veure el Sitges no aquest passat sinó l'anterior Llavors per aquesta nominada és que no m'entenc A més, producció el 2018 això I abans, eh Bueno, aquí realment com a producció és de l'any 2018 2018 és que no ho entenc no ho entenc, eh vull dir, no sé per què si s'ha colat o què home, òbviament té possibilitats Sí, a nosaltres ens va encantar Adri, t'acordes que la vimos en el Festival de Sitges un dia superlluvioso que vam arribar i estàvem tots empapats és un pel·lículon és imaginar el nivell d'esa pel·lícula que jo en el mismo festival la volví a ver algo que uno no hace cuando está consumiendo una media de tres o cuatro pel·lícules al día lo que no haces és volver a ver una pel·lícula sigues ficha tiras adelante pero Lázaro Felice me pareció tan interesante y me pareció además una película que ofrecía mucho más de lo que aparentemente podías leer en un simple visionado que la volví a ver sí que es cierto lo que dices, Paul que coincide Lázaro Felice extrañamente nominada con La Favorita que sí que por ejemplo ha sido la gran ganadora de los premios de cine europeo Lo que arde que has comentado esta película gallega y Retrato de una mujer en llamas ojo esa es una película que también comentamos en Empanada Cultural que después Paul tuvo la oportunidad de ver y que es una maravilla junto con Lázaro Felice de las mejores del año pasado la de Retrato de una mujer en llamas puede ser estaría en ese top 5 a lo plastelina que yo dilataría y acabaría metiendo en vez de 5 películas 10 Retrato de una mujer en llamas es un peliculón y si no está en las 5 primeras está en las 10 primeras es decir de las mejores películas del año pasado La Favorita también pero quizás es una película que como no es tan antigua como Lázaro Felice pero sí que es cierto que es una película que nos remite ya que también no al año pasado que sería el 2019 sino al final del 2018 Yo creo que aquí aquí tiene opciones la Retrato Més que res no només perquè tampoc vull dir que sigui bueno es de gran magnitud per dir-ho així la Favorita y sabemos que els Gaudí o lo que ardi lo que ardi Por cierto ahora que estabais hablando de Retrato de una mujer en llamas de Celine Sciamma que es la directora que te acuerdas que es la ella ganó guión Gelhud que es una peli que nos encanta Van de fill Nosotros tuvimos la oportunidad de hablar muchísimo no solo sobre Retrato de una mujer en llamas sino de la propia directora y es interesante ver su filmografía y ver como realmente tiene una intención muy clara no hablaremos de cine feminista pero de un cine que sí sabe ubicar a la mujer en la situación de poder o reflexionar alrededor de los papeles que ha ocupado la mujer en el pasado y qué destino le espera y eso es algo que veíamos muchísimo en Retrato de una mujer en llamas pero sí avancemos veamos qué nos depara esta noche qué nos depara el glamour de Alfombra Roja y las últimas decisiones del jurado pero para acabar cuál sería vuestra quiniela al menos en cuanto a mejor peli Gaudí ¿están dient Gaudí? Sí, sí Gaudí Gaudí Jo crec que película catalana Carles Marqués Marcet Sí Bueno, es una película que yo sí Els dies que vindran Sí, els dies que vindran I jo crec que en llengua no catalana jo crec que té bastantes possibilitats La hija d'un ladrón Sí, pero tú dirías que esta es la mejor película de las que has porque tú has visto L'Oyo, por ejemplo sé que no has visto ni Liberté ni Ojos Negros en este caso entre las dos ¿con qué te quedas? ¿con el Oyo o con la hija d'un ladrón? Però és que l'Oyo o sigui si parlem de la idiosincràsia dels Gaudí et diria la hija d'un ladrón perquè és molt més molt més el rotllo Gaudí Bueno, i connecta com decíamos con el videoclip no? o promocional ¿Y tú qué dirías, Carles? de millor película no catalana en llengua no catalana pareceu que venim de l'any no sé si va a ser en tierra firme que va guanyar justament de Marques Marcet el de aquesta el de millor película en llengua no catalana el 2017 pero en este caso él viene con una película nominada claro dentro de la categoría pero viene ya un poco con los bolsillos llenos de porque el bardagué que se ganó el premio ya claro y para mí ¿quina sería Los Vengadores? Endgame no, claro yo el problema es que voy volar al Paul voy mañana Adriano ¿La ha dirigido él? Paul Diggler voy mañana a las 4 mañana a las 4 de la tarde voy al cine Valmes a ver la esa de La Hija de un Ladrón desde que empezó con nosotros la hija voy a ver con ella con la Hija de un Ladrón no, no, no es que desde que no ya Daniel la orden al Gaudí hasta que yo el tío hacía 4 cortos y ahora míralo yo no puedo opinar porque Liberté que me has dicho no la he visto La Hija de un Ladrón tampoco el hoyo yo diría el hoyo como Millo Pillo Millo Película Ñega no Catalana a mí me agrada muy realmente sí, pero yo o sea, yo creo que es menja todas las otras obviamente Ojos Negros está muy bien pero no es el rollo pero no es el rollo del Gaudí perdoneu justamente Ojos Negros que también trata sobre ese paso que hemos visto muchas veces pero que curiosamente tanto en la inocencia como en los ojos negros yo creo que se consigue como un poco una voz propia por parte de las dos directoras y es algo muy interesante es súper interesante lo hemos visto cuántas veces el viaje iniciático de toda persona pero seguramente lo hemos visto liderados por un hombre muchas más veces que liderados por una mujer ese viaje iniciático ya era hora pues pasamos a a nuestro Tito no, no el Tito Oscar o el señor Goya ¿con quién queremos hablar? ¿con quién queremos hablar? ¿Tito Oscar? sí, además Oscar va, venga hablemos hablemos del del Tito Oscar welcome to the Dolby Theatre of Los Angeles where it's up in the 92 official edition of the Academy Awards the Oscars the Oscars the biggest the magnificent the Oscars 2020 the most expected cinematographic moment of the year here in Hollywood LA we got Morgan Freeman Daniel Deleuys Joaquin Phoenix Warren Beatty Steven Spivick and of course Mr. Adriano Calero and Paul Diggler bueno, como todos saben los presentadores de los Oscars ya no tienen trabajo porque ya no quieren presentadores primero querían presentadores negros ahora ya con los Oscars no entonces dicen va, pues ¿qué les ha pasado a los presentadores de los Oscars? que están en el paro y los hemos tenido que contratar no en Hollywood señor, usted no está en Hollywood that's the reason because I'm here in Radio Dazberg está en Radio Dazberg thank you thank you very much invite me to the program this is your cinematographic problem really important for me que vuelva a Warren Beatty thank you very much and the Oscars goes to La La Land tremendo ese momento tremendo como Warren Beatty se lavó las manos y no dijo nada le metió el gol y si Faye Dunaway no, Faye Dunaway le metió el gol a Faye Dunaway que cogió el sobro como, tío no te enteras toma, toma y Warren Beatty que seas tú la que la cagues se olía que aquí había uy, uy, uy que aquí yo no quiero hacer el tonto no quiero hacer el ridículo pero al final por lo visto lo acabaron haciendo los dos desgraciadamente porque no se lo merecían es nada eso es lo que acabó pensando todo el mundo cuando en el fondo fue un error de producción es un error de gestión inevitablemente tuvías a los dos señores ya de edad avanzada y decías pobretes ¿y qué tenemos este año en los Oscar? home, yo creo que aquella polémica polémica asegurada a part del que hem dit del tema com sempre a part del que hem dit del tema d'Oscars ara ja no sé si es so white son passat pel forro i ara es so raised perquè ara amb el tema de bandera siendo de color em sembla brutal bueno, mira el mejor película tenemos The Irishman de Martin Scorsese 1917 de San Mendes comentada la semana pasada Joker de Todd Phillips Era si una vez en Hollywood de Quentin Tarantino Historia de un matrimonio de Noah Baumbach Parásitos de Bong Joon-ho en este caso es una película coreana que también compite como mejor película extranjera Esto no se había visto No, no se había visto hasta la época si competías en una sección como era de mejor película extranjera ya no competía Bueno, se había visto a Roma pero no Roma como mejor película Exactamente Roma había competido en aspectes tècnics pero no como mejor película y a més de Netflix Jojo Rabbit de Taika Waititi I això sí que és bèstia que estigui nominada Jo encara no l'he pogut veure però que em sembla una comèdia negra que ironitza sobre el racisme l'holocaust i el nazisme que estigui nominat i no només a millor película després ho mirem ¿Tiene un puntito Tarantino en el sentido de Malditos Bastardos? Potser és que clar és Taika Waititi estem parlant d'una persona que no només últimament ha fet Thor ha portat aquest humor absurd i potser una mica tirana negra però no a Marvel sobretot ve de la peli diguéssim per la qual que es funeix a Taika Waititi que és What we do in the shadows Clar però això ve d'abans perquè abans i havia fet amb els Flight of the Conquest havia fet una sèrie a Nova Zelanda bé, és que clar ve de molt ve de molt Sí, surti una de cierta trajectòria en el mercado neozelandès que gràcies a esta pel·lícula que nombrabas jo crec que sobretot se da a conocer ja en el resto del mundo Tanto és així que la sèrie esta tu la fuiste a ver després de la pel·lícula se hizo una sèrie Ah, sí ella està dient sí, exacto Adriano tu estàs diciendo que de What we do in the shadows después se convirtió en sèrie la pel·lícula después se convirtió en sèrie Sí, jo vaig veure la pel·lícula que em va semblar normaleta sincerament a mi m'agraden bastant els documentals i això però aquí em semblava una mica normaleta i la sèrie el primer episodi la van passar al fenòmen i la vaig veure bueno, els dos primers està bé m'agrada més que la sèrie millor que la pel·lícula que la pel·lícula Bueno, això aquí lo relevante és el hecho de que una comedia porque Hollywood siempre ha tenido alergia a las comedias a nivell de premios mira todo lo que he nombrado pero mira lo que he nombrado Érase una vez en Hollywood Tarantino no sería bien bien el líder bueno, sí ves que su cine es un cine tan particular que mezcla drama y comedia pero a la hora de la verdad Érase una vez en Hollywood si la tuvieras que encajar ¿dónde la pondrías? Esa sí que tendría que estar Pues yo no pongo en comedia Érase una vez No, no Yo estoy en la de Taika Waiti No, yo os pregunto Érase una vez en Hollywood ¿No la pones en comedia? No, no, no pero esa sí que tiene que estar en Mejor Pel·lícula Sí, no, no Yo creo que es de las primeras veces que estoy bastante de acuerdo con todas las nominaciones Nos faltaban dos, por cierto Mujercitas de Greta Gerwig Que tú sí que estás muy feliz Simplemente No, a ver No me pareciera una mala película Simplemente que no me parecía una muy buena película que era lo que esperaba de Greta Gerwig y su revisión de Mujercitas Y después Le Mans 66 Ah, eso arriba Ese pique Sí, sí Eso va arribar Oye, pero de puntillas Sí, porque no se n'ha parlat tan poco como toda la resta A Bale A Christian Bale con Matt Damon Bajo la dirección de James Mangold Y es una peli súper aplaudida Pero sí que es cierto que aquí ha pasado de manera muy desapercibida Además, a través de citar esa película vuelvo a poner sobre la mesa la idea de la ausencia loca de Christian Bale como mejor actor no sé si o de secundario o de reparto o principal que no está no está ni nominado Sí, porque es verdad que en Mejor Actor tenemos a Fénix con Joker Joaquin Phoenix todo el mundo tenía claro que iba a ser una nominación Clarísimo ¿no? Sí, y se lo va a llevar Adam Driver por Historia de un matrimonio A mí Adam Driver me encanta Yo creo que no aquí no te puse Pero bueno en la medida que Historia de matrimonio es una película que de estas que no marca paquete ¿no? O sea, el no Baumbach no es un tío ni efectista todo lo contrario él lo que intenta siempre hacer es de la realidad más cercana de lo doméstico una obra y una reflexión provechosa que es yo lo que creo que te quedas ¿no? con Historia de un matrimonio que como decíamos es más Historia de una ruptura y te ofrece el camino que no deberías seguir si estás en una situación de crisis ¿no? Pero sí está claro que si alguien destaca de esa película es la Scarlett Johansson A mí me parece una maravilla Nominada dos veces por cierto en estos Oscar Por In Game No, por Jojo Rabbit Jojo Rabbit como mejor actriz secundaria y por Historia de un matrimonio como mejor actriz Yo sí que faría un apunt ahora que estamos en temas de actuación de nominaciones es que m'ha semblat estrany que es quedéssin fora Robert De Niro per ilgandés y William Dafoe William Dafoe a mí me parece una interpretación brutal al Faro Esto nos acerca al Faro pero lo de William Dafoe en el Faro a ver si incluye en el tándem actoral a Robert Pattinson porque lo hace muy bien y lo hace extremadamente bien para tener un gigante como el William Dafoe al lado que un William Dafoe te hace parecer malo pero es que es un personatge el que interpreta William Dafoe que es tan ya no et dic ni estripat es que ya es un superpersonatge y que podía caer en el estereotipo barato ¿verdad? del marinero sí podía caer podía caer fácilmente que rebenta el estereotipo es una actuación del método puro yo veo ahí un heredero Brando un heredero Daniel Deleuys Pattinson y Dafoe y la ausencia jodida que nos tiene los Oscar no es una peli fàcil porque por aquí si algú la vol veu el Faro que encara está bueno encara está la semana pasada Farre que está estrenada pero no es una película fàcil de digestió fàcil en el sentit de es una película de terror psicològic però és una pel·lícula de terror que si algú ha vist coneix Robert Eggers que és el de The Witch la bruja no és una pel·lícula òbviament no esteu anant a veure Annabelle no com es diuen aquestes no esteu anant a veure inclús diria no esteu anant a veure Midsommar que a mi també és una gran absència jo crec dels Oscars si està l'Ollo ai l'Ollo ojalá no tiene ninguna nominación Midsommar no jo hòstia ara ho hauria de repassar jo crec que no jo crec que no francament igual ho tenia més complicat un Midsommar per estar als Oscars i el Faro a mi sí que em crida més que no estigui sí perquè el Faro està en fotografia només el Faro el Faro està amb una nominació que jo crec que també és mereixer el de so el disseny de so sí correcte però està com a fotografia sí què li passa al Faro en cuanto al tema del sonido perquè a mi me parece increíble el trabajo el disseny de sonido que hay en la pel·lícula és increíble però sí que es cierto que ya empieza a un nivel que me parece que no le hace justicia a la evolución o involución de los personajes al final el Faro es la historia de dos fareros que tienen que de alguna manera que vivir en una pequeña isla donde está el Faro durante cuatro semanas son dos fareros que además es el farero principal que es William Dafoe y su ayudante que es el Robert Pattinson que coinciden por primera vez en esa profesión y de alguna manera se están conociendo a lo largo de esas cuatro semanas cuatro semanas que como se imaginará al oyente no son cuatro semanas en la ribera maya es en un faro de Nueva Escocia que para el que no sepa dónde está muy cerquita de Lequebec muy cerquita de Lequebec claro al final Robert Eggers el director de esta película es un hombre de Nueva Escocia perdón de Nueva Inglaterra donde ocurría su anterior película La bruja que mencionabas Paul lo que pasa es que esa película estaba contextualizada en el siglo XVII en pleno fervor religioso la película de ahora es siglo XIX un poquitito eso un poquitito al inicio del XX creo que es directamente no es 1890 representa que es 1890 y es en Nueva Escocia que es pasando la frontera de Estados Unidos a Canadá de Maine a Canadá pero entiendo que es un territorio que él ha podido conocer y seguramente habrá estudiado la época entonces estos dos señores en un fotografiados en un blanco y negro espectacular ¿no? están encarcelados de algún modo y ese encarcelamiento ya viene propuesto por el formato sí que es cierto lo que decías Paul que es una peli que a priori puede resultar farragosa exacto y no la mejor elección para un día de esos en lo que no sabes qué ver y dices va venga pues me voy al cine y veo el faro pero todo aquello que te pueda estar preocupando en un inicio creo que se responde positivamente a lo largo de la película porque ni no es esclava no es esclava de sus decisiones técnicas es decir ese formato cuadrado creo que está muy bien utilizado no es un postureo me parecía mucho más tendenciosa la bruja que no el faro porque el faro me parece una película que sí toma estas decisiones de formato cuadrado de un blanco y negro y de priorizar un diseño de sonido y de musicalizar la película a través del sonido literal del sonido de la naturaleza de la ira de la naturaleza pero al margen de eso cuando ya te metes en la película te das cuenta de que todos aquellos pequeños prejuicios que hayas podido tener se responden como decía positivamente porque no hay nada de eso no hay para mí no hay quizás en el plano final sale el espíritu más Eggers esa gran dilocuencia que le representaba en la bruja pero no aquí aquí me parece una peli que aunque evidentemente tiene una apuesta profunda y unas referencias muy importantes que ahora a ver si Carlas nos puede comentar sí que es cierto que es una peli que es hasta te podría decir de fácil digestión final o sea sí lo que pasa es decir estoy de acuerdo en lo que al final pesa más en esa película no más que pesa lo que celebras más es vaya película que locura y como entras en esa locura y como te arrastra y te dejas llevar por ella pero yo creo que sí esa pose esa pompa esa se la sigues viendo se la veo sobre todo y aquí podíamos comparar a Roger Eggers director de La Bruja y ahora de The Lighthouse Ari Aster director de Eneditary Las Peries de Midsommar veos claramente que en la zona película se han venido un poco arriba o un poco bastante y en el caso de El Faro yo destaco sobre todo más que ese plano final que sí que es muy pompa y voy a buscar aquí el gran plano con la gran clave el artificio puro el manierismo yo creo durante la es el plano es el plano película la peli tiene varios momentos en los que creo que Eger se viene muy arriba y está bastante emborrachado de toda esa locura que provoca la soledad de los dos personajes en la isla en ese isla y busca ese momento hay un momento un plano que recordaréis al que oír la película que ves a Willem Dafoe como si sale como una luz de los ojos un faro y es una especie de titán desnudo en medio de la noche entonces ahí es a partir de ahí donde puedo entrar bastante a cuchillo con las referencias mitológicas esotéricas mistéricas que posee esta película antes de que empiece la segunda hora del programa porque hoy tenemos una segunda hora donde nos hablarás de las referencias esotéricas antes de que empiece esa segunda hora yo en respuesta a lo que dices y después Paul dices que te parece también eso que estaba comentando Carras porque yo considero lo contrario que o bien yo no digo que no haya toda una apuesta por ese lenguaje cinematográfico que tiene que elevarlo a él como gran director eso es evidente que está pero está tan bien hecho también en el engranaje de la película está tan bien que de alguna manera esos planos películas funcionan en la propia narración y en ningún momento tengo la sensación de estar viendo episodios que era un poco lo que me pasaba con La Bruja en La Bruja era evidente la narración que había y desde una perspectiva literal tenía mucha más chicha pero no podía evitar tener la sensación de ir en un tren que va haciendo paradas y en El Faro me pasa lo contrario tengo la sensación de estar precisamente en esa cárcel con los personajes en las que ellos se han visto obligados a vivir y para aquel oyente que aún no haya ni podido leer una sinopsis sobre la película que sepan que estos dos hombres encerrados en esa isla porque en una isla se tiene la sensación de encierro evidentemente lo que van a vivir es un viaje a los infiernos totalmente es un descenso a los infiernos bueno esa la bullaría es lo que los hieros llaman una catábasis el descenso a la vez que esto nos recuperaría la empanada cultural la catábasis no llega al capítulo final de qué película por favor Paul si fuiste tú el primero que la vinculaste nada más ver la película La casa de quién La casa de Jack de Lars von Trier de Lars von Trier es el último capítulo de la película La casa de Jack buen apunte no saps perquè em pensava que estaves dient que abans has comentat que se t'ha escapat Carles per equivocació però que a mi em va recordar inclús a La pell freda el faro des del punt de vista no només del tema de la illa sí La pell freda que és el llibre del Sánchez Pinyol l'adaptació bastant dolenteta bastant molt no l'he visto el sitge es la vapulearon és molt dolenta l'adaptació però el llibre parla té un rotllo la forma de l'aigua des del punt de vista d'aquesta mena anfibi però que és una tacana a la illa d'un far també amb dues persones que també un arriba allà i es troba el tio cortit i aquest tio cortit en aquest cas del faro és la seva reserva i el seu tresor és la llum del far que és el patin no pot pujar allà sota cap mena de i a la pell freda és que té un d'aquests amfibis que ataca a la illa i en aquest cas els dos humans que hi ha allà té captiva una amfíbia des del punt de vista com una esclava sexual i ell òbviament li diu no la pots tocar però és ella la que intenta seduir-lo però també és la luz del lugar sí ho trobo com amb un cert un punt de paral·lelisme potser Eger s'ha coviat de Sánchez Pinyol no sé, això ho hem de preguntar a la següent entrevista nois, estem acabant ja sí, sí queden un minutet i mig que conste que los Goya no los hemos eliminado porque seamos independentistas ni nada por el estilo si voleu ens despedim amb la música de Doodle me encantaría pero entonces saca la botella de whisky ya por favor y ven aquí con nosotros a hacer unas danzas circulares es algo que recordaran todos los espectadores que vayan a esa película a posteriores una maravilla a Lighthouse ens veiem la setmana que ve oye un placer compartir esta tertulia con vosotros y Carles esto ha sido programa tertulia más que programa película plano y programa tertulia pues venga mucha más empanada adiós adiós a Mac Hoorah, me allah gals, doodle-let-me-go. Ho, doodle-let-me-go, me gals, doodle-let-me-go. Hoorah, me allah gals, doodle-let-me-go. As l'ar was out a-walkin' down by the riverside. Hoorah, me allah gals, doodle-let-me-go. It was ere l'a seen this pretty gal a-swimmin' in the tide. Hoorah, me allah gals, doodle-let-me-go. Ho, doodle-let-me-go, me gals, doodle-let-me-go. Hoorah, me allah gals, doodle-let-me-go. As l'ar was out a-walkin' all in the bright moonlight. Hoorah, me allah gals, doodle-let-me-go. It was ere l'a seen this gal a-swimmin' in her eyes, they shone so bright. Hoorah, me allah gals. Hoorah, me allah gals, doodle-let-me-go, me allah gals, doodle-let-me-go.