Empanada Cultural del 11/5/2022 — Japó, televisió i límits de l’exposició personal; anàlisi de Red Rocket (Sean Baker) i tancament amb la nova pantalla del videojoc català

Panorama general

Episodi polièdric amb tres eixos principals:

• Japó i exposició personal: trajecte vital de Marco, del primer contacte professional fins a la immersió cultural i la fama a la TV japonesa, amb els límits del humor negre i la “productització” de la vida privada.
• Cinema – Red Rocket (Sean Baker): lectura musical amb NSYNC, retrat d’un antiheroi i crítica al somni americà i al fenomen del “suitcase pimp”.
• Videojocs – Nova Pantalla: focus en l’ecosistema català i el futur del mitjà, amb l’exposició al Palau Robert.

1) Japó i exposició personal

Orígens i immersió cultural (de l’au pair a la segona casa)

• Porta d’entrada professional i convivència que deriven en una immersió lingüística intensiva.
• Matrimon i convivència amb Shiori: fluïdesa oral més que ampliació de vocabulari o gramàtica, i capacitat de pensar i respondre més ràpid en japonès.
• Set anys de vivències fins a sentir Japó com a “segona casa”.

Em “atreu” Japó perquè la seva manera de pensar, comunicar-se i fer és radicalment diferent —per a bé i per a mal— del que havia vist fins ara.

• Clau cultural: el país es percep des de fora com únic en oficis, maneres de fer i codis socials.

Salt a televisió i reconeixement social

• Feines inicials a Tòquio: cafè de conversa en anglès (trencar la vergonya iniciant converses) i extres (anuncis de Pokémon, promocions, documentals).
• Programa d’aeroport a Narita (“Què has vingut a fer al Japó?”) que deriva en una sèrie d’11 episodis (inicialment en preveien 3) a partir d’un viatge en bicicleta de Tòquio a Okinawa (2.500 km, amb travessa marítima entremig), demanant allotjament a locals per aprendre idioma i cultura.
• Efecte pantalla: reconeixement al carrer (Hiroshima→Okinawa), invitacions, “gambate” (ànim/esforça’t) i petites ajudes espontànies.

Límits, humor i “ser producte”

• A la TV japonesa hi ha censura/curadoria moral i es retallen bromes de humor negre (contrast amb YouTube, on hi ha més marge però també límit clar per a audiència japonesa).
• Referència a David Suárez com a model de humor negre que seria inassumible a Japó (dificultat amb la ironia; lectura massa literal de la broma).
• Exposició controlada:

- Gravació del retrobar-se amb els sogres per televisió com a accelerador del canal de YouTube (fins i tot amb samarretes amb el nom del canal; +1.000 subscriptors en 10’). - Filosofia YouTube: mostres el que vols i et guardes la resta.

“Ens tornem producte quan podem ser consumits; el risc és que el personatge es mengi la persona.”

2) Cinema – Red Rocket (Sean Baker)

Per què sona NSYNC? Relectura irònica d’un himne pop

• “Bye Bye Bye” opera com a leitmotiv que re-significa les imatges (a l’estil de “Singing in the Rain” a A Clockwork Orange): la cançó pop es torna comentari irònic sobre el protagonista i el seu passat caduc.
• Sean Baker, referent indie (Florida Project): naturalisme, actors professionals + no professionals, retrats d’espais i marges del capitalisme.

Trama i personatges: el retorn del “guaperes acabat”

• Mikey Saber (Simon Rex), ex actor porno, torna de LA a Texas City sense res ni ningú que l’esperi; s’instal·la amb exdona i exsogra.
• Presentació: derrota simpàtica i seducció persistent d’un antiheroi narcisista, amb la ciutat (Texas/Galveston, 2017, era Trump) com a personatge.
• Apareix Strawberry (Suzanna Son), ingenuïtat i carisma; la seva veu aporta una segona versió musical de “Bye Bye Bye”.

Temes: somni americà i “suitcase pimp”

• Crítica a la ambició cega del somni americà: el protagonista és un delirant/sociòpata narcisista que arrastra i exposa els altres.
• “Suitcase pimp”: figura del captador/gestor que parasita talent (al porno i més enllà).
• Títol “Red Rocket”: col·loquial per al pene erecte del gos (sexualitat com a subtext porós en tota la posada en escena).

Curiositats i recepció

• Integració de A24 en l’escenari (mural), com a joc meta.
• Simon Rex: passat real a la MTV, Scary Movie i material pornogràfic dels 90; el passat torna a internet i dialoga amb el seu paper.
• Reconeixements: Cannes (Secció Oficial); Independent Spirit a millor actor; aclamació de la crítica de Los Angeles.

Els carismàtics seductors (de YouTube o del porno) poden ser perillosos quan estan disposats a exposar-ho tot.

3) Videojocs – “Nova Pantalla” al Palau Robert

Focus en el videojoc català i el futur del mitjà

• Banda sonora evocada: Gris (Conrad Roset), com a exemple icònic del talent local.
• Exposició “Nova Pantalla”: nova pantalla com a nivell i com a futur del videojoc; posa en valor la indústria catalana i les seves possibilitats.
• Comissariat: Joan Galí (Azucrac i Lúdica), Marc Angrill (Lúdica) i Albert García (Generació Digital – iCat/RAC1): nova fornada (generació 90) que impulsa discurs i ecosistema.
• Context d’indústria: el videojoc com a sector que supera cinema+musica en volum i que el confinament ha impulsat.

El videojoc és indústria cultural clau a Catalunya: “Nova Pantalla” n’articula el relat present i el salt cap al que vindrà.