Empanada Cultural del 13/10/2021 — Jodorowsky desfermat: El Papa Terrible, Dune i El Incal; Lourdes de Jessica Hausner; i agenda Sitges (Titane, Benedetta)

Panorama general del programa

• To desenfadat i irònic amb retorn de col·laboradors i presentació de xarxes del programa.

• Eix temàtic doble: religió i poder vist a través del còmic d’Alejandro Jodorowsky, El Papa Terrible, i del cinema amb Lourdes (2009) de Jessica Hausner.

• Deriva cinèfila sobre Dune (Lynch i Villeneuve) i el projecte no filmat de Jodorowsky, i tancament amb agenda (Sitges, Titane, Benedetta, etc.).

Còmic: El Papa Terrible (Jodorowsky)

Context i punt de partida

• Còmic ambientat el 1503, després de la mort d’Alexandre VI, amb un ‘joc de trons’ per accedir a la Santa Seu. Protagonista: Giuliano della Rovere (el futur papa Juli II), retratat com a ambició, nepotisme, extorsió i violència.

• Jodorowsky assumeix llicències històriques (anacronismes, personatges barrejats) per bastir una sàtira política-religiosa coral (Borgia, Miguel Ángel, Maquiavel com a ‘mà dreta’).

To, temes i límits

• Còmic per a majors d’edat: erotisme explícit i transgressor (sodomia, masoquisme, incests), violència i sàtira anticlerical. No hi ha gratuïtat: la provocació serveix el discurs.

• El protagonista funciona com a antiheroi; el terme maquiavèl·lic queda quasi superat per un ‘julianesco’. L’obra és una sàtira política en clau de House of Cards papal amb pulsió Manara (erotisme integrat a la narració).

Equip artístic i traç

• Guió d’Alejandro Jodorowsky. Dibuix principal de Teo (estil franco-belga, gran detall); darrer volum amb canvi de mà que redueix el detall.

• Comparacions amb altres obres de Jodorowsky en còmic: Os Borgia, l’univers d’El Incal, Megalex, Metabarones, Tecnopadres.

‘Jodorowsky és un genial constructor d’històries… amb una obsessió pel sexe anal, el menyspreu a l’església, la màgia i la filosofia marciana’ — crítica citada irònicament al programa.

Jodorowsky, el creador

• Artista polifacètic (cinema, còmic, teatre), provocador però amb discurs i sentit de la posada en escena. Es parla de la seva psicomàgia i de la seva figura pública tan magnètica com controvertida.

De Jodorowsky a Dune i l’univers d’El Incal

El Dune que no va ser i el que va inspirar

• Documental recomanat: Jodorowsky’s Dune. Gran preproducció (Pink Floyd, Dalí, Giger, Stones) i un dossier visual que va irradiar disseny cap a altres sagues: ecos a Star Wars i Alien (via Giger).

• Frustrat el film, Jodorowsky canalitza la visió a El Incal (amb Moebius) i derivats; un univers dens que concentra la seva grandiloqüència de ciència-ficció.

Dune al cinema

• Comparativa Lynch (1984) vs Villeneuve (2021): la nova versió excel·leix visualment i en escala, però alguns la perceben emocionalment incompleta (esperant segona part i expansions).

Cinema: Lourdes (2009), de Jessica Hausner

Lourdes, el lloc

• La ciutat (15.000 habitants) rep milions de pelegrins: turisme religiós amb botiguetes, records, ampolletes per l’aigua de la gruta de Massabielle i una logística mastodòntica.

• Convivència entre fe i ‘verificació’: oficina de constatació mèdica i comitè mèdic internacional per als suposats miracles. El programa ironitza el maridatge fe–ciència.

Sinopsi i personatges

• Protagonista: Christine (Sylvie Testud), amb esclerosi múltiple, viatja a Lourdes buscant canvi i consol més que no pas fervor. S’hi creuen desig, gelosia, esperança i cinisme en el si de la comunitat (voluntaris de l’Ordre de Malta, infermeres, malalts…).

• La posada en escena: plans fixos i llargs, to gèlid i naturalista, construcció a foc lent que exposa la doble moral i les misèries humanes darrere l’aparença de bondat col·lectiva.

‘Per què jo? Creu que algú que pot utilitzar les cames és necessàriament més feliç?’ — reflexió de Christine (tràiler)

Lectura temàtica

• La pel·lícula deixa millor a l’Església (institució) que als fidels: la comunitat revela hipocresia, egoisme i fragilitat.

• Equilibri entre humor i tendresa vs. cinisme; crítica sense crueltat gratuïta, amb empatia per la vulnerabilitat humana.

Interpretacions i premis

• Sylvie Testud (compassada, matisos a la mirada), amb secundaris com Léa Seydoux, Bruno Todeschini i Elena Lowenson.

• Guardons: Premi FIPRESCI a Venècia; Millor pel·lícula (Sevilla, Varsòvia); Millor actriu europea (2010) per a Testud.

Jessica Hausner i ecos amb Little Joe (2019)

• Directora austríaca, estil autoral, precís i hipnòtic (Lovely Rita, Hotel).

• Little Joe (2019): anticipa imagineria de pandèmia; comparteix debat sobre sanació vs. acceptació i el paper del sistema; més efectista que Lourdes però amb posada en escena coherent i control del timing.

Agenda i estrenes

Sitges i voltants

• Titane (Julia Ducournau): Palma d’Or a Cannes; to físic i radical, present a Sitges i cartellera.

• Benedetta (Paul Verhoeven): provocació religiosa en clau de convent i desig; en diàleg amb el to transgressor del còmic de Jodorowsky.

• Dune (Villeneuve) i altres títols del moment (Last Night in Soho, etc.) en l’horitzó post-festival.

Idees clau

• Religió com a teatre de poder: al còmic (papa Juli II) i al cinema (Lourdes), el focus és la comunitat i les seves contradiccions.

• Provocació amb propòsit: Jodorowsky estira els límits per il·luminar hipocresies i pulsions; Hausner refreda el to per mostrar la mateixa veritat amb sutileza.

• Imaginari transvasat: el Dune no filmat de Jodorowsky fecunda el cinema posterior; el seu univers cristal·litza en El Incal i derivats.