Empanada Cultural del 21/6/2021 — La mort en joc: adéu a l’E3, “La extremaunción”, pena de mort a l’Iran (There Is No Evil) i “The Green Mile”

Visió general

Episodi temàtic sobre la mort que enllaça cultura pop i reflexió: de la “mort” de l’E3 a la mort física i moral, passant per la pena de mort a l’Iran i la representació literària i cinematogràfica a Stephen King. El programa contraposa humor i religió, responsabilitat i obediència, injustícia i compassió.

"L’E3 ha mort." "La mort és un canvi… una oportunitat per als que ens quedem a aquest costat."

• -
• Temes clau: adéu a l’E3 i nou paradigma (Summer Game Fest), còmics (“La extremaunción”), cinema iranià (There Is No Evil), literatura i cinema (The Green Mile).
• -
• Eix conceptual: la mort com a canvi, com a dilema ètic i com a experiència social i íntima.

Còmics: “La extremaunción” (Oriol de la Torre i Albert Mañosa)

De què va

• -
• Un capellà, el pare Alfonso, visita un famós monologuista anticlerical (Álvaro Costa) que demana l’extrema unció en el seu llit de mort.
• -
• Gir: el capellà es nega a administrar el sagrament perquè ha perdut la fe.
• -
• El relat es converteix en un duel dialèctic sobre dogma vs. raó, por vs. convicció i el paper de l’humor.

“L’humor és capaç de diluir el terror més profund i de posar en evidència allò més inquestionable... És un arma de gran poder.”

(Eco, a “El nom de la rosa”): “Una simple broma pot fer trontollar el mur més gruixut de qualsevol dogma.”

Claus i context

• -
• Títol i context: l’extrema unció (avui “unció dels malalts”) com a ritual de comiat i reconciliació, relectit aquí amb ironia i humanisme.
• -
• Miralls creuats: el còmic mostra el comediant que busca redempció i el capellà que dubta —dos personatges que han “perdut la fe” en sentit ampli.
• -
• Comentari sociocultural: pressions, autocensura i riscos del discurs humorístic en contextos sensibles.
• -
• Estil: blanc i negre, traç caricaturesc, poc diàleg, to oníric; format quasi teatral de “dues veus en una habitació”.
• -
• Gènesi: idea concebuda com a curtmetratge; finalment, millor servida en format còmic.
• -
• Imaginari: portada amb la Mort jugant escacs (metàfora de la negociació fútil amb la mort, més que escena literal).

Per què llegir-lo

• -
• Fàcil i potent: 93 pàgines, lectura àgil però plena de girs i idees.
• -
• Debat assegurat: ideal per llegir i discutir en grup —humor, religió, ciència i fe entrellacen tensions molt actuals.

Cinema: “There Is No Evil” (La vida de los demás) de Mohammad Rasoulof

El que tracta i com ho fa

• -
• Quatre històries independents, 150’, sobre la pena de mort a l’Iran, filmades des de la mirada dels verdugos (botxins) més que no pas de les víctimes.
• -
• Dada clau: el servei militar (obligatori) pot forçar els homes a executar —“apartant el tamboret” en les penes per penjament—, fent-los partícips del sistema.
• -
• Línia ètica: el film interpel·la la responsabilitat individual en context autoritari i el dret a dir no (objecció de consciència).

“Muerte y libertad”: la versió de Milva de “Bella Ciao” accentua el leitmotiv del sacrifici per la dignitat.

Forma i recepció

• -
• To coral i poètic; la primera història és “de 10” i actua com a ganxo moral; les següents completen la mirada polièdrica (alguns hi veuen moralització).
• -
• Premi: Ós d’Or a la Berlinale (2019/2020). Debat sobre la dimensió política dels premis —un discurs necessari i valent.

Rodada contra el règim

• -
• Rasoulof, perseguit des de 2010: passaport retirat, presó domiciliària.
• -
• Estratègia de rodatge: presentades com quatre curts amb equips diferenciats per aconseguir permisos; el director només dirigia fora de Teheran; la seva filla va recollir el premi.
• -
• Missatge de fons: “No hi ha maldat” com a constatació que els botxins són “ordinaris”, no monstres —i precisament per això el sistema és més inquietant.

Literatura i cinema: “The Green Mile” (Stephen King) / “La milla verda” (Frank Darabont)

Context i trama

• -
• Publicació seriada (1996) en sis entregues (0,99$), després volum únic (1997).
• -
• Adaptació de Frank Darabont amb Tom Hanks i Michael Clarke Duncan.
• -
• 1932/35, corredor de la mort (“milla verda” pel linòleum verd): en John Coffey, home negre, condemnat injustament per la mort de dues nenes blanques.
• -
• Realisme màgic: Coffey té “el resplendor” (poder de sanació); cura el ratolí Mr. Jingles i fins i tot el dolor del protagonista.

Temes

• -
• Injustícia i racisme: el poble exigeix un culpable; la veritat importa menys que la venjança.
• -
• La mort com a part de la vida: acceptació, comiat i compassió; no sempre hi ha “miracle”.
• -
• Lletjor moral vs. bondat senzilla.

“I’m tired, boss. Mostly of people being ugly to each other.” L’“ugly” aquí és una categoria moral, no estètica.

Per què revisitar-la

• -
• Posa en diàleg la pena de mort amb la dignitat humana, i connecta amb el debat de Rasoulof des d’un registre emocional i fantàstic.
• -
• Recorda que la pitjor mort pot ser la pèrdua de fe en la vida i en els altres.

Tancament

• -
• Anuncien proper episodi i el possible comiat d’un dels integrants.
• -
• Leitmotiv que travessa tot l’episodi: morir per renéixer —de l’E3 a nous formats; de l’humor a la fe; de la por a la responsabilitat.