Empanada Cultural del 8/10/2022 — La Nova Carn avui: Cronenberg (Crimes of the Future), Junji Ito, Joel‑Peter Witkin i Giger — cos, desig i l’abjecte

Panorama general de l’episodi

"Llarga vida a la nova carn" — amb aquest crit, el programa obre una travessa per la Nova Carn i el body horror a cinema, manga i arts visuals.

Eix central: la Nova Carn com a estètica del cos pervertit i l’abjecte, on el plaer es confon amb el dolor, Eros es troba amb Tànatos i el cos esdevé camp de batalla entre tecnologia, malaltia i desig.

Editorial: Què és la Nova Carn i per què ara

• Definició: estètica perversa del cos; representació obscena (allò “fora d’escena”) lligada a la mort i al tabú.
• Referents ràpids:

- Cinema: Cronenberg (Videodrome, Shivers, The Fly), Barker (Hellraiser), Tsukamoto (Tetsuo). - Art i performance: Cindy Sherman, Orlan, Carolee Schneemann. - Actualitat: tornada de Cronenberg amb Crimes of the Future i ressorgiment del debat sobre cos, tecnologia i ecologia.

• Tò: ironia i advertiment d’estómac sensible — «si acabeu de menjar, espereu una mica».

Cinema: David Cronenberg — Crimes of the Future

De què va

• Parella d’artistes performatius (Saul Tenser i Caprice) que exhibeixen la mutació i extirpació d’òrgans nous com a espectacle, en un futur on el dolor gairebé ha desaparegut.
• Ecosistema de personatges: revolucionaris que volen aprofitar la fama de Saul, policies d’antivici, mare que rebutja la maternitat, nen que menja plàstic, administratives excitades pel registre d’òrgans.

Temes clau

• Cos i màquina: associacions i dissociacions entre carn i tecnologia.
• Malaltia com a canvi: la mutació com a possible revolució interior i social.
• Sexualitat: ambigua, dolorosa i tecnificada; «la cirurgia és el nou sexe».
• Identitat i alliberament: el cos com a text on inscribir-hi sentit.
• Eco-crisi: del metall al plàstic (gran idea que queda suggerida però poc desenvolupada).

Lectura crítica del programa

• Virtuts:

- Imatge i composició: posada en escena clàssica i precisa per mostrar l’horror sense histerisme formal. - Música de Howard Shore: leitmotiv atmosfèric i narrativa musical sòlida. - Connexions amb l’etapa 80‑90 (la “gran època” Cronenberg): nova carn en estat pur.

• Ombres:

- Sensació de “catàleg” o greatest hits: enumeració d’idees sense dur-les a un nou nivell. - Subtrames que no arriben enlloc i llavors temàtiques que no es reguen. - To desajustat: la línia interpretativa de Kristen Stewart trenca el registre; el policia d’antivici (Welket Bungué) queda tòpic i desintegrat del conjunt. - Impacte menor si es compara amb obres com Videodrome, The Fly, Crash o Dead Ringers.

Verdict del grup

• Pel·li apreciable com a retorn i compendi del seu imaginari, però més nostàlgia que novetat. Per a un autor novell seria notable; per Cronenberg, queda curta.

Còmics: Junji Ito — el mestre del body horror

Per què importa

• Traç reconeixible: línia exuberant, composicions belles dins del grotesc.
• Tò temàtic: del surrealisme i l’escatologia al terror lovecraftià de l’allò desconegut.
• El cos com a amenaça: el rebuig i la mutació parteixen de l’interior cap a l’exterior.
• Guardons: Eisner 2021 a millor guionista/artista.

Obres destacades

• Tomie (1987) — shojo serialitzat a Monthly Halloween

- D’entrada angelical, Tomie és una entitat immortal que esclavitza pel desig i regenera el cos amb inquietant facilitat.

• Uzumaki (1998‑99) — seinen a Big Comic Spirits

- Un poble maleït per les espirals: obsessió, metamorfosi i implosió de la matèria cap al motiu espiral. Adaptació anunciada a Adult Swim (mini sèrie de 4 episodis).

• Gyo (2001‑02) — seinen

- Peixos amb potes metàl·liques impulsats per l’“olor de mort” envaeixen la terra; híbrids peix‑màquina‑humà i degradació de cossos. Sota-text: por nuclear i crisi evolutiva.

• Black Paradox (2014, ed. esp.)

- Quatre desconeguts que volen fer un suïcidi col·lectiu; doppelgängers, robots i identitat duplicada en una trama més accessible però salvatge.

Idees força

• Junji Ito és nova carn en vinyeta: bellesa en l’abjecte, ansietats modernes i cos com a text mutante.

Art: Joel‑Peter Witkin, Cindy Sherman i H. R. Giger

Joel‑Peter Witkin (fotografia)

• Obstinat per cossos mutilats, caps tallats i bodegons abjectes; maltracta el negatiu (rallats, àcids) per fer emergir l’abisme en la imatge.
• Traumes i reescriptures: del Cistell amb fruites (Caravaggio) i Les Menines (Velázquez) a un petó entre dues meitats del mateix cap — crítica al narcisime de l’“autoselfie”.
• Obres com “Carrot Cake” (1980) desnormativitzen el desig i dignifiquen cossos no normatius.

Cindy Sherman (autorretrat i rol de gènere)

• Autorretrats com a eina d’autoconeixement i interrogació del rol femení: transformació, màscara i identitat.
• Confluència amb la nova carn: el rostre i el cos com a espai mutable i discursiu.

H. R. Giger — Necronom V (1976)

• Femininitat monstruosa i erotisme biomecànic. La il·lustració concentra la sensualitat que el cinema sovint edulcora o omet.

Agenda i tancament

• Avanç del Festival de Sitges (6‑16): pròxim episodi, especial Sitges.
• Proposta transversal: dialogar cinema fantàstic amb patrimoni local (p. ex. “La morfina” de Santiago Rusiñol al Cau Ferrat) per pensar estats alterats de consciència.

Idees clau que queden

• La nova carn continua sent un mirall incòmode del nostre temps: tecnologia, ecologia, cos i desig.
• Entre catàleg i reinvenció: el debat obert sobre si Cronenberg actualitza o recicla.
• El manga i la fotografia porten el body horror a límits que el cinema comercial rarament travessa.