Empanada Cultural del 15/10/2022 — La nova carn: Cronenberg i 'Crimes of the Future', Junji Ito i el body horror, i l’art pertorbador de Witkin, Sherman i Giger

Overview del programa

"The new flesh" — la nova carn com a fil conductor d’un episodi intens i pertorbador.

L’episodi d’Empanada Cultural aborda la nova carn des de tres fronts:

• Cinema: el retorn de David Cronenberg amb "Crimes of the Future" i un debat crític sobre si aporta novetats o bé un "greatest hits" del seu imaginari.
• Còmics/Manga: un descens a l’obra de Junji Ito i el seu body horror (Tomie, Uzumaki, Gyo, Black Paradox).
• Art: la fotografia i la iconoclàstia de Joel-Peter Witkin, les performances identitàries de Cindy Sherman i la sensualitat biomecànica de H.R. Giger.

A la part final, agenda amb el Festival de Sitges i avís d’un especial al proper programa.

Presentació i fil conductor: què és la “nova carn”?

"La mort només és el principi"

• La nova carn s’entén com una estètica del cos que mescla eros i tànaos, allò que és obscè (el que queda fora d’escena) i la fascinació per la metamorfosi i la mutilació.
• Referents clau evocats: Videodrome, Shivers, The Fly, Hellraiser (Pinhead), Tetsuo.
• Marc teòric: el cos com a escenari de l’inconscient, l’erotisme dislocat i la fricció plaer/dolor.

Cinema: Cronenberg i "Crimes of the Future"

Context i temes

• Cronenberg torna després de 8 anys amb una peça que molts perceben com a testament fílmic de la seva etapa 80-90.
• Temes centrals: el cos i la màquina, el desig, la malaltia com a revolució, sexualitat ambivalent i tecnològica, identitat i alliberament.
• Línies memorables del tràiler i la pel·lícula:

- > "It is time to listen" - > "The world is a much more dangerous place now that pain has all but disappeared" - > "Let us not be afraid to map the chaos inside"

Valoració crítica (debate)

• -
• Punts forts: composició visual sòlida, to melancòlic, música de Howard Shore, ecos de David Lynch.
• -
• Dèficits: guió que enumera idees sense desenvolupar-les prou (pistes sobre el plàstic/ecologia), subtrames que es dilueixen, cues de to (interpretació de Kristen Stewart) que treuen potència al discurs.
• -
• Diagnosi general: més reiteració que risc; sensació de “fanfiction de Cronenberg” en lloc de veritable reinvenció.

Comparacions i genealogia

• Relectura de filmografia: Shivers, The Fly, Crash, Dead Ringers, Videodrome.
• Discussió sobre la vigència dels temes en el s. XXI i el relleu generacional amb Brandon Cronenberg (Antiviral, Possessor).

"La cirugía es el nuevo sexo" — lògica de la nova carn portada a l’extrem performatiu.

Còmics/Manga: Junji Ito i el body horror

L’autor i l’estil

• Junji Ito (mestre del mal rotllo): traç reconeixible, composicions que busquen bellesa en el grotesc, fascinació per allò inquietant i l’indesxifrable (ecos de Lovecraft).

Obres clau

• -
• Tomie: femme fatale immortal que regenera el cos i esclavitza des del desig.
• -
• Uzumaki: una maledicció d’espirals que consumeix un poble; metàfora implacable amb imatges icòniques. Adaptació anime (Adult Swim) en camí.
• -
• Gyo: peixos amb potes metàl·liques i l’“olor de mort”; mutants peix-màquina-humà; por nuclear i crisi de l’evolució.
• -
• Black Paradox: quatre desconeguts i un suïcidi col·lectiu que vira cap a dobles (doppelgänger) i identitats tecnològiques.

Claus de lectura

• -
• Cos com a amenaça i alteritat radical.
• -
• De l’interior cap a l’exterior: terror que germina al cos i en deforma la realitat.
• -
• Potència visual que convida a lectures socials (ansietat, tecnologia, trauma col·lectiu postnuclear).

Art: Witkin, Sherman, Giger — iconoclàsties del cos

Joel-Peter Witkin

• Bodegons de carn i mort, caps tallats, negatius ratllats i corroïts amb àcid: bellesa dins la lletjor.
• Reescriptures d’icones: de Velázquez (Les Menines) a una Venus desbordant, passant per un "petó" de dos caps de la mateixa persona — una necro-icona contra la cultura del selfie.

Cindy Sherman

• Autoretrats com a dispositiu d’identitat: performance del rostre, gènere, rol social i mirada crítica al canó de bellesa.

H.R. Giger

• Biomecànica sensual i feminitat monstruosa ("Necronom IV/V"): el pont entre art d’avantguarda i imaginari fantàstic (Alien), sovint més radical a l’art que al cinema comercial.

Agenda i tancament

• Festival de Sitges (6–16): anunci d’un especial al proper programa.
• Recordatori de xarxes i podcasts/videocasts.

Idees clau

• La nova carn com a marc per pensar el cos: desig, dolor, tecnologia i identitat.
• Cronenberg signa un retorn elegant però poc disruptiu.
• Junji Ito: el body horror més imaginatiu i opressiu del manga contemporani.
• Witkin–Sherman–Giger: l’art contemporani com a espai on la perversió i la transgressió esdevenen pensament visual.