Empanada Cultural del 24/11/2019 — Literatura en femení: Virginia Woolf, Maite Carranza i Gaudí; cinema brasiler amb “La vida invisible” i Gaming Ladies als videojocs

Panorama general

Episodi especial d’Empanada Cultural dedicat a la literatura en femení i a les seves ressonàncies en cinema i videojocs. Parteix de Virginia Woolf i la seva tesi d’“una habitació pròpia” per abordar:

• Bretxa d’autoria i visibilitat de les escriptores.
• Entrevista a Maite Carranza: gènere, temes delicats i el Gaudí jove de “La Leda i el Drac”.
• Cinema: crítica de “A Vida Invisível de Eurídice Gusmão”.
• Videojocs: el cas “Gaming Ladies”, el masclisme i la necessitat d’espais segurs.
• Agenda cultural i cloenda amb una cita de Woolf.

Editorial: la base de Woolf i la bretxa de visibilitat

• A partir d’“Una habitació pròpia”, Woolf reclama independència econòmica i personal per crear.
• Dades recents apunten a una infrarepresentació d’autoria femenina (p. ex. 2018: només un ~32% de títols signats per dones).
• Exemple de pseudonimització per esquivar prejudicis de mercat: J.K. Rowling.

«La dona a la literatura reina; a la història, gairebé no hi apareix».

Llibres: entrevista a Maite Carranza (gènere, temes i Gaudí)

Veus femenines i perspectiva de gènere

• Carranza defensa que escriure des de l’experiència pròpia ja incorpora perspectiva de gènere.
• - Ha tractat temes delicats i complexos:
• Abusos sexuals infantils
• Mutilació genital femenina
• Declaracions anti-masclisme (p. ex. a “Safari”).

“Travestisme literari” i personatges

• Reivindica la capacitat d’habitar l’altre gènere (exemples clàssics: Flaubert–Madame Bovary, Tolstói–Anna Karènina, Clarín–La Regenta).
• Reflexiona sobre identificació i risc de caricatura quan es crea l’“altre”.

“La Leda i el Drac”: el Gaudí jove

• Novel·la que ficciona el Gaudí adolescent (Reus, 1868), documentada sobre fets i personatges reals (Papeta Moreu, Eduard Toda).
• Trenca el tòpic del Gaudí únicament misticocatòlic i explora arrels anticlericals i contradiccions de joventut.
• Debat sobre el xoc ficció–realitat i el que el lector “tolera” i espera d’un mite cultural.

Literatura catalana i mercats

• Frankfurt 2007: punt d’inflexió per a la projecció internacional de la literatura catalana.
• Carranza alterna públic adult i infantil/juvenil: ajusta ritmes, extensió i estil a l’atenció dels lectors joves.
• Bilingüisme i poesia: record a Joan Margarit i el pes del llenguatge en el pensament.

Cinema: “A Vida Invisível de Eurídice Gusmão”

• Film brasiler de Karim Aïnouz, premiat a Cannes (Un Certain Regard) i altres certàmens; candidata d’Oscar per Brasil.
• Drama de sororitat i patriarcat (Rio de Janeiro, anys 50) entre les germanes Guida i Eurídice: somni de ser pianista vs. normes socials asfixiants.
• Posada en escena: melodrama amb fotografia d’Hélène Louvart (color saturat, gra, ambientació impecable) que dota el relat d’una modernitat formal.
• Connexions temàtiques amb “Retrato de una mujer en llamas” i el mite d’Orfeu i Eurídice (cerca, pèrdua, mirada i destí).

Videojocs: Gaming Ladies, Gamergate i espais segurs

• Gaming Ladies (Barcelona, 2017): iniciativa de Marina Amores “Blissy” amb suport de King per crear espai segur exclusiu per a dones.
• Reacció misògina a xarxes i fòrums (exemples d’assetjament) que va forçar cancel·lació del primer esdeveniment (retirada de King).
• Context: Gamergate (2014) — ciberassetjament a Zoe Quinn, doxing, justificat falsament per “ètica periodística”. Va exposar el masclisme estructural del sector.
• Casos i símptomes: taules rodones sense dones, preguntes reduccionistes (“com et sents com a dona”), i sexualització al disseny.
• Necessitat d’espais segurs i normalització de la presència femenina en rols de codificació, direcció i producció.

Agenda

• Cinema en sales i plataformes: The Irishman, Història d’un matrimoni, J’ai perdu mon corps, Weathering with You, La hija de un ladrón, La odisea de los giles.
• Esdeveniments: Nice Barcelona (ex-Games World), O Còmic – Can Fabra, Memefest.
• Continua el Novembre Literari a Sant Just.

Cloenda

• Lectura d’un passatge de Virginia Woolf sobre la doble realitat de la dona: musa omnipresent en l’art, invisible i controlada a la vida.

«La dona, en el terreny de la imaginació, té la major importància; en la pràctica, és insignificant. Reina en la poesia; a la història, quasi no hi apareix».