Empanada Cultural
Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.
Subscriu-te al podcast
Macbeth avui: Joel Coen i la seva Tragedy, Welles/Kurosawa/Polanski al cinema, i un Macbeth electoral al teatre (entrevista a Míriam Marcet)
Panorama general
Episodi especial dedicat a Macbeth: del mite shakesperià i la seva superstició a les relectures cinematogràfiques i una potent adaptació teatral ambientada en una nit electoral espanyola. El programa combina anàlisi fílmica (The Tragedy of Macbeth, de Joel Coen), un recorregut per adaptacions canòniques (Welles, Kurosawa, Polanski) i una entrevista amb l’actriu Míriam Marcet sobre un muntatge immersiu i satíric que trasllada l’ambició i la culpa de Macbeth a la política contemporània.
"The Scottish Play": a alguns teatres britànics s’evita dir "Macbeth" per superstició; si algú ho diu, hi ha rituals per "desfer" la mala sort.
Tema central: Macbeth, ambició i destí
- Macbeth és la crònica d’un desig naixcut podrit que transforma l’heroi en monstre.
- Eixos temàtics:
- Ambició i poder desmesurat
- Paranoia, culpa i violència cíclica
- Fatalisme del destí i broma de les bruixes
Cinema: The Tragedy of Macbeth (Joel Coen)
El projecte i el context
- Adaptació recent, produïda per Apple TV+ i A24.
- Joel Coen signa en solitari (Ethan se centra en teatre).
- Clau de recepció: es gaudeix més si es coneix el text o altres adaptacions (diàleg dens, anglès arcaïtzant).
Posada en escena i imatge
- Format 1.33:1 i blanc i negre d’alt contrast: sensibilitat entre noir i expressionisme alemany, amb espais geomètrics i arquitectura mínima que creen un clima oníric i opressiu.
- Fotografia de Bruno Delbonnel: ombres allargades, atmosfera pesadillesca; ecos de Bergman (El setè segell, Persona) i de Welles.
Direcció d’actors i text
- Tensió cinema/teatre: visuals molt cinematogràfics vs. interpretacions d’inflexió teatral.
- Dificultat lingüística: diàlegs fidelíssims a Shakespeare; per alguns espectadors, subtítols insuficients per a la riquesa lèxica.
Repartiment i personatges
- Denzel Washington (Macbeth) i Frances McDormand (Lady Macbeth): proposta d’una parella més gran ("postmenopàusica"), amb focus en temps, mortalitat i futur.
- Opinions dividides: per a alguns, manca d’empenta dramàtica; per a d’altres, lectura sòbria i crepuscular.
- Catherine Hunter brilla com a bruixa(s) i vell: torsions físiques, presència espectral; possible cursa d’award.
Estructura i ritme
- Adaptació amb retalls que la fan més episòdica, amb salts d’evolució; quan carrega, ho fa amb molta artilleria visual.
Altres adaptacions clau (comparativa ràpida)
- Justin Kurzel (2015): realisme traumàtic (pròleg amb el nadó enterrat), potents interpretacions de Fassbender i Cotillard; una línia més orgànica en l’evolució del drama.
- Orson Welles (1948): atmosfera febrosa i primitiva, decorats mínims i expressionistes; diàleg intens amb Coen en boira, contrallum i arquetips. Welles beu de la seva pròpia tradició teatral (fama del "Voodoo Macbeth" a Harlem). André Bazin n’elogià la potència arquetípica ("prehistòria de la consciència").
- Akira Kurosawa – Trono de sangre (1957): transposició al Japó feudal; Washizu (Mifune) i Lady Asaji d’estètica Noh; una sola bruixa andrògina i la roda del destí; final icònic acribillat amb fletxes reals; maldat freda i fantasmagòrica en la figura femenina.
- Roman Polanski (1971): la versió més explícita i gore; trauma recent (assassinat de Sharon Tate) filtrat en un Macbeth de sang i fisicitat; fantasma de Banquo monstruós; produïda per Playboy Productions.
Teatre: un Macbeth electoral (entrevista a Míriam Marcet)
Concepte i dispositiu escènic
- Adaptació de Víctor Conde i Amaya Galeote a la Biblioteca del Soho (Madrid).
- Ambientada en una nit electoral espanyola dins d’un despatx: teatre immersiu i circular amb públic al voltant (ritme "berlanguià").
- El text de Shakespeare apareix com a MacGuffin: el llibre entra al despatx i els personatges comencen a "jugar" a fer Macbeth, fins que els rols teatrals devoren les seves identitats reals.
Llenguatge escènic
-
Treball intens de cos i moviment (Galeote), i improvisació dramatúrgica codificada (Conde).
- Atrezzo mínim però eloqüent: corones de Burger King com a crítica pop del poder.
- Actualització viva: el guió integra esdeveniments polítics recents; polítics i periodistes reals han assistit i s’hi han reconegut.
Temes i lectura
- Sàtira política: ambició, usurpació i teatre del poder; la violència és cíclica (eco del Fleance de Coen com a ocells).
- Tesi de Marcet: els clàssics perduren perquè parlen del present; respectar-ne l’essència no implica venerar un llenguatge que ja no connecta.
Idees clau per emportar-se
- Macbeth és un mirall dels nostres temps: de la cort medieval al quart de guerra d’un partit, la lògica de l’ambició i la culpa es repeteix.
- Les adaptacions dialoguen entre si: Coen conversa amb Welles, Kurosawa i Polanski, i cada una aporta una capa al mite.
- En cinema, la tria de forma (1.33:1, B&N, abstracció espacial) pesa tant com el text; en teatre, la proximitat i la participació del públic reactiven els clàssics.
Seccions de l'episodi

entrevista test
des

tertulia
ter
Fins demà! Un programa cuinat per Paul Diggler Per Ram Pujol Adriano Calero Carles Martínez A Radio d'Esvern Elena i Nicolà Echauchescu Tots ells van forjar matrimoni amb un futur ambiciós Però la fam els precedeix Es volien menjar el món El seu propi món Empresonant, destruint, assassinant Sense oblidar mai el somriure cínic davant la càmera Quan tocava fer la foto Els protagonistes del programa d'avui No els hi cal somriure davant la càmera L'espiral de crims que cometen Parla per si sola Un home i una dona Coneixen el seu futur abans d'hora I emprenen una batalla contra el temps Un combat absurd que els projecta cap a un destí inevitable Que els obliga a caure en l'error Una vegada I una altra I una altra Per demostrar-nos Lo estúpids que som Macbeth De William Shakespeare Tracta d'això És una obra de teatre sobre un desig que neix podrit La crònica d'una mort anunciada Que converteix a l'heroi en monstre I a la reina en diable I tot per culpa d'una broma La brometa que tres bruixes Li fan a un general de l'exèrcit escocès Advertint que en el futur serà rei En un primer instant Macbeth pensa que el millor que pot fer és no fer res Esperar que la promesa es compleixi Però quan arriba a casa La seva dona no pensa el mateix Per convertir-se en rei S'ha de matar el rei Però quina ironia També als amics A les mares Als nens És llavors quan arriba l'ansietat La conspiració La paranoia La mort I Macbeth Aquest herodes modern i tenebrós Es filtra dins l'imaginari col·lectiu Com el que és El regicida més famós de la literatura universal I també un motiu de profunda superstició Penseu que la llegenda Que s'ha muntat al seu voltant És tan grossa Que alguns teatres de Gran Bretanya Han prohibit dir el seu nom Si l'has de citar Millor que utilitzis l'eufemisme The Scottish Play Pel que poda passar I si apareix algun despistat o despistada A l'última hora No us preocupeu La Royal Shakespeare Company Té un remei infal·lible A la seva web ho posa ben clar Si vostè ha pronunciat l'obra innombrable Surti del teatre Doni tres voltes Escupi, maleeixi I llavors ja pot trucar a la porta Perquè el deixin entrar Avui a l'empanada viurem al límit Direm l'obra pel seu nom I qui sap Quan acabi el programa L'haurem pronunciat tantes vegades Que potser ens trobem A tres bruixes A la sortida de Radio Fabra Que ens miren fixament I diuen To trade and traffic with Macbeth In riddles and affairs of death And I the mistress of your charms The close contriver of all arms Was never called to bear my part Or show the glory of our art Resumim Que vamos a morir todos Bravo Oye tío Pero a ver Realmente Si queréis dedicaros Volan las calzas Vamos a morir Las rosas Yo tengo que hacer un inciso Si os queréis dedicar A la interpretación Adelante chicos O sea Os animo Te quedas tú Os animo Para los paripés De cuarto de la eso Con el ranchito de empanada No pero en serio O sea darle caña Porque hay madera Hay madera Hay madera Hay maderita Y lo que yo no sabía Es esto de que no se puede pronunciar Macbeth O Macbeth Macbeth Yo siempre decía Macbeth Pero de verlas en versión original Al final Macbeth Macbeth Macbeth o Macbeth Bueno pero la cuestión es ¿Por qué narices no se puede...? O sea Realmente ha generado tanto miedo El Simpson Youngag Que creo que es això Que cada cop que diuen la paraula Li cau un rayo A dins d'una obra Ah es veritat Em suena això Crec que era en Macbeth Es que el revuel O sea Género un revuelo muy heavy O sea Es una obra que Es lo que digo La llegenda que s'ha construit Sobre això Y toda la superstición Que haya Lo de la Royal Shakespeare Shakespeare Shakespeare Shakespeare Shakespeare Shakespeare Are you killing swine Sesta Has de parlar així Que estan tots de britànic Avui estàs Escolt Avui De fet És que No ho sabeu Però el Carles és doctor En Hamletmania O el que sigui Macbethologia Master En Macbethologia En Macbethologia En veritat Collons He dit Hamlet Que son Ojo No confundem Programa de Macbeth Tanto Macbeth Como Hamlet Me suena que son Las obras de Shakespeare Más adaptadas En el cine al menos Como mínimo Y es cierto Que las dos manejan Un tono similar Un miedo al error Posterior al asesinato Que suele estar por ahí Pero evidentemente Cada uno en su lugar Así que tiremos por Macbeth Porque me suena que tenemos Mucha, mucha, mucha, mucha chicha Mucha Vamos a ese Agenda menú Agenda menú del día Que nos encanta tener Y a ver Que depara este programa Vámonos You got that beep Ens podreu trobar a Facebook Empanada Cultural Twitter Empanada Cultura Sense L Instagram Empanada Cultural Tots els podcasts A Spotify I els videocasts A Youtube Manuda al día Pues como no podía ser De otro modo En el programa especial De Macbeth Hablaremos de Hamlet Hablaremos de la tela Italiana Y un poquito De mucho ruido Y pocas nueces Bueno está claro Hablaremos de Macbeth Yo hablaré De una película Que se acaba de estrenar Que se llama The Tragedy of Macbeth O simplemente La tragedia de Macbeth De Joel Coen Ya diremos Por qué solo es Joel Coen Y no los hermanos Coen Me acompaña Carles Aquí me lo ha dicho Y Paul evidentemente Pero Carles meterá mano En mi sección Porque como decía Es un doctor Especializado Pero más que doctor Soy un intruso Intruso de la sección De Adriano Y aportará Algo al respecto Sobre adaptaciones previas Cinematográficas Exacto Més o menys Cap al minut 49 Per si voleu anar Directament Aquest minut Entraré jo A parlar D'una obra de teatre A més de fet Hem fet una entrevista A Miriam Marcet Una de les actrius D'aquesta obra de teatre Que no en devinereu Quina és Macbeth Marcet És família o no? No Macbeth Marcet Ah No Miriam Marcet Que és una de les protagonistes De l'obra Macbeth Però no és l'obra Macbeth Que us teniu Que entendríeu Que és la típica Tòpica Adaptació D'aquest clàssic Sinó Han fet una nada No aquí Malauradament De moment Sinó a Madrid Però ja veureu Que és una obra de teatre Molt Molt alternativa A lo que és La història principal És un Macbeth Però Muerte ahí Muerte ahí seguro És un Macbeth És un Macbeth Ese xulo Ese xulo Que castega I tu Carles Me parece que tú Tienes encima Sección propia Más cosas L'he intentado apretar Más o menos A la hora 53 Exacto De què nos hablarás Una obra de Heinrich Fusley Tornem al romanticisme Però Per centrar-nos en una escena De l'obra de Shakespeare Que se centra en un personatge I jo crec que és una imatge Molt impactant Que ens ajuda a embolcallar Una mica Aquest programa Vale Para cerrar Empezamos Con el tono arti Del cine De Cohen Y acabaremos con el Arti de verdad Del romanticisme Exacto Vale Pues vamos a ello Esperem que no estiguin artis Los espectadores Artitos de nosotros seguro No, no, xo mai Cinema Empezamos Empezamos Con la épica La épica musical Que ya nos descubre Que empezamos con cine Evidentemente Con un Macbeth De película Que es de rabiosa actualidad Joder Es que Ya salido el gordo La frase Estamos con el clasicismo Estamos hablando De una obra De siglo XVI De hecho creo que Se empieza a interpretar Mucho antes Que se publica En el 1606 Y a partir del 1623 Ya cae La primera publicación De esta tragedia De William Shakespeare Y joder Siendo una obra De hace unos cuantos siglos Sigue dando Como hemos escuchado En este menú Obras de teatro Diferentes Y películas Un tanto diferentes También En este caso Como os decía En el menú The tragedy of Macbeth O la tragedia De Macbeth De Joel Coen Y si, si Habéis oído bien Solo Joel Coen Es cierto que En otras películas Sobre todo Del principio De su carrera Firmaba solo Joel Coen Pero estaba claro Que el tándem creativo Estaba allí Por un lado Teníamos a Joel Coen En la parte más técnica Visual Y en la dirección De actores Teníamos a Ethan Coen El hermano mayor ¿Y qué ha pasado Con este buen hombre Con Ethan Coen Que se ha cansado del cine Ya tiene suficiente Y ahora se quiere dedicar Exclusivamente al teatro No actuar Sino a dirigir teatro Ha dejado el proyecto Y a mí me hace gracia ¿No? Porque entonces ¿Qué hace Joel Coen? Dice Pues yo me voy a Shakespeare Y me voy A una de las obras Más adaptadas Es como una pataleta Entre hermanos Que te vas al teatro Por yo más Sería bueno En dos años Que Ethan dice Pues ahora hago un Hamlet Para joder No, parece ser que Ethan Ethan ya sabía Del proyecto De su hermano Joel Y no le interesaba Esto del Macbeth Si vas a hacer teatro Hazlo en un escenario teatral Pero no Joel Coen parece Que quiere decirle a su hermano Oye Tú recurre al cine Que si quieres hacer Algo teatral en el cine También puedes Y es que Es que es así Es que ya veréis En mi explicación O en mi análisis Sobre esta película De tránsito de Macbeth Como de alguna manera Joel Coen juega A las dos realidades A esa realidad cinematográfica Sobre todo En lo que es la puesta en escena Que para mí es No diré de diez Pero muy potente Muy grande Y en cambio La dirección de actores En la interpretación Tira mucho más Por lo teatral Y esto para mí Es un pequeño Un pequeñito fallo Pero bueno Como veníamos comentando Estamos hablando De una de las obras Más adaptadas Se sigue adaptando En el cine Estamos hablando De una obra Que ya empezó adaptándose En el mudo Y tiene ocho versiones Diferentes Y en el camino Ha ido dejando Pequeñas joyitas Comparables Creo A la de Tragedy of Macbeth Pero como decíamos Aquí está Este doctor Macbethiano Dorto Dorto Macbeth Y él Él nos recordará Exactamente las películas Que sí vale la pena Recordar En ese sentido Yo poco puedo aportar Pero vamos A lo que decíamos A este Macbeth actual Recién estrenado Una película Recién estrenada Que eso sí En breve Ya solo se podrá ver En una aplicación Que es la de Apple Es una película Que se ha planteado Desde el origen Para las grandes plataformas Es curioso El caballero verde De David Lowery Otra obra épica En Amazon Con una carga También visual Muy potente Pero por otros De roteros Totalmente diferentes A los que ha elegido Joel Coen Y Joel Coen Con Apple Eso sí Y a 24 Estamos ante Ese sello Fiable Por así decirlo Y aunque Carla Ya nos ha introducido Muy bien la historia De Macbeth De hecho En algún momento He pensado Hostia esto es el programa De radio de empanada O es que hemos pasado Audible Audible Son cuentos Cuentos radiofónicos No Pero simplemente Buena idea Ahí lo dejamos Tenemos madera para eso Eso queda claro Y lo decimos nosotros Por si nadie lo va a decir El tema cuál es El tema es que Aunque no hace falta Decir nada más Sobre Macbeth Un par de temas así De qué nos habla Macbeth Sobre todo nos habla De una historia De ambición De ansia De poder desmedido Y como Ha quedado muy claro Macbeth es claramente Pues el típico Varón del medievo Estaríamos hablando Aunque la obra Está escrita En el siglo XVII Principio del XVII Es una obra Que perfectamente Tiene el contexto En el siglo XI En plena edad media Y hostia Y este buen hombre Llamado Macbeth Bien podría haber participado Como personaje En cualquier episodio De Juego de Tronos Eso queda Queda bastante claro Pero qué le pasa A este buen hombre Como tú decías Una profecía Una bruja Una o tres Yo ya no empiezo A tenerlo claro Tanto monta Monta tanto Después los sabios consejos De su mujer Pero sobre todo Lo que queda claro En esta obra es Ese ego enfermizo Al cual le coge el gusto Por así decirlo Al asesinato Y empieza a asesinar Y a tapar la muerte Con más muerte Y más muerte Y más muerte Y así hasta el delirio Todo esto Creo que A muchos os debe sonar familiar Pero es importante Que lo tengamos Muy en cuenta Muy en mente Porque yo Y esta es mi humilde opinión Creo que la obra De Joel Coen Esta película De Trágico de Macbeth Se disfruta mucho más Si estás muy familiarizado Con otras adaptaciones Ya sean cinematográficas O teatrales Y sobre todo Con la obra literaria Porque joder Con la obra O sea Con el tono dialéctico Los diálogos Es muy dense Yo diré una cosa No sabía que anabas A dir això Bueno Has d'estar estudioso Del tema Yo Macbeth Sinceramente Tampoco el tinc super al cap I el que feia és A Wikipedia En ma Si es verdad A Wikipedia Tens les parts Tot desgranadíssima O sea Tens com un molt bon resum A Wikipedia Per dir-ho així De l'argument Cada capítol Als temas que atracta Y realmente Era como Vale Era el apuntador ¿Sabes? Yo era el apuntador Parece ser que es bastante fiable O sea Bastante fiel En el sentido Del texto Total No tanto En la puesta en escena Que es muy libre Y super vanguardista Pero sí que es cierto Que se ha basado muchísimo En el texto Y claro Si no lo tienes Muy Si no estás muy familiarizado Con él Bueno Yo he de confesarlo Al principio de la película Estaba sentado en el cine Junto a mi colega Carlas Y no sabía Por dónde llegaban las hostias O sea estaba en un plan En el rollo Y también es cierto Que llegamos un pelín tarde Nos despistamos también Con la hora Eso ya provocó Que esos dos minutillos Que nos perdimos de película Nos dejara A mí al menos Un poquito despistado Pero es lo que decía De un ido con ese chorro De diálogos Que apenas cesan Y que te tienen leyendo Más que disfrutando De la puesta en escena Que como decía Es acojonante Que como decía Es muy potente Y esto es lo que para mí Acaba suponiendo Un esfuerzo excesivo Es decir O tienes el C2 de inglés O tienes un nivel De inglés Que te permite entender Diálogos de Shakespeare Bastante fieles Interpretados En el presente O si no No estás disfrutando La película Sobre todo En la parte que más Aporta que es lo visual Es que estamos diciendo Que hay una pomposidad Lógica de la obra Pero que tú Al verlo Es decir Yo había Hagiado críticas Críticas De gente De pie De gente Que había visto Macbeth La Cohen Y que deia Hostia Mira que yo parlo Aquesta lengua Pero la he de tornar A verlo con subtítulos Clar Parlar dels subtítulos Recordo que anem Als boliche A veure la pel·lícula Que per cert Llàstima que no s'hagi estrenat A més cinemes Només l'han passat als boliche És que és un poco El pacto Que había pocos cines Para poder passar a Apple Recordo un comentari D'una espectadora Que deia Oh Es que los subtítulos Muy mal Que es que A ver Però si Tu quan agafes Un llibre Un llibre de Macbeth I dius Anem a llegir Les versions Del llibre Que s'han fet Una pàgina Això és un fragment De l'obra I tota la resta Són anotacions De traductors Que diuen Yo estoy de acuerdo Con este traductor No estoy de acuerdo Con estos O sea De manera que Quan vas a veure Una pel·lícula En dos línies De subtítol Difícilment Pot transmetre I traduir El castellà Tom Luke Es aquella obra Y es que Estamos hablando De Shakespeare Que en el fondo Es un tío Que aportó Muchísimos vocablos Nuevos A la lengua inglesa Entonces es evidente Que es una obra De estudio Una obra Súper adaptada Donde entrarán Miles de opiniones Pero creo Que la que Más o menos Compartimos aquí Un poquito De manera más radical O menos radical Es esta Donde tenemos Una puesta en escena Muy potente Y una realidad En la dirección De actores Un poquito más teatral Que posiblemente A mi compañera Carla sí que le funcionó Y que a mí me dejó Un poquitito Pero vamos a ir por partes Vamos a ir por partes Vamos a diferenciarlas Y oye Me voy a permitir El lujo de empezar Con la que más me impactó Que fue la visual Porque destacaría Dos cuestiones Muy claras El formato Estamos hablando De un formato cuadrado El academic Exacto Un formato cuadrado 1-1-33 Y por otro lado Lo que tenemos Es un blanco y negro De esos blancos negros Contrastados Con muy pocos matices Con esas sombras Que se alargan Al alba Y que realmente Van construyendo Unas sensaciones Oníricas Más bien pesadillescas Y es un gran retrato De lo que En el fondo Está viviendo Macbeth Está siempre Al borde del abismo Por sus malas elecciones En el fondo Pero él sí Es un personaje Al borde del abismo Es interesante Mencionar Que aquí Coen se ha vuelto A juntar Con un dire de facto Muy potente Que es el francés Bruno del Bonel Del Bonel Es un tío Con el que ya habían Trabajado Los hermanos Coen En Inside Leeuwin-Davis A propósito de Leeuwin-Davis Con Oscar Isaac Exacto Y en La balada De Buster Scrax Que esta es una película Que no vi Que me parece Que es de la plataforma Netflix Una cosa episodica Un western episodico Muy humor negro Muy guapas Interesante Ellos dos habían trabajado Con este fotógrafo En estas pelis Pero bueno Estamos hablando De Bruno del Bonel Que sale sobre todo famoso Con Jean-Pierre Junot Amélie O la del árbol Domingo de Noviazgo Después ha hecho Obras para Sokurov Alexander Sokurov Como Fausto O Francofón Y un par de películas Recientes De Tim Burton Es un tío Que en lo que es La imagen Y en la puesta en escena Y sobre todo La fotografía Es muy conocido Y bastante potente Y como os decía Yo creo que ha sido Muy sabia la elección Que no es nueva Pero es muy sabia La de buscar Un formato Que oprima Y un formato Y un blanco y negro Que está más cercano En este caso A la época noir O al expresionismo alemán Que era su sabido precursor Que no de un blanco y negro De la actualidad Yo creo que esa elección Ha sido muy sabia Y refleja toda la culpa Y ese horror En el que Como os decía Se mueve Se mueve De Macbeth Por otro lado También os diría Que en la composición Todo es geometría Hay mucha arquitectura En esa composición Mínima Sí que hay una abstracción Del espacio continuo Y eso se siente En el visionado Que es una peli muy medida Claro Ahí está lo artificioso A veces quizás Es excesivamente solemne La peli Es decir Bueno També juga L'escenari teatral Es decir Lo que es el castell Son parets infinites Com si fossin Quasi Això que deies D'expressivismo alemany Que era aquesta mena De palios Posants allà Sí, sí Aquesta idea geomètrica I aquesta tensió Que dius Entre la part teatral De les interpretacions I dels espais I espais Amb una part molt cinematogràfica Que té a veure Amb les transicions de plano I amb la posada en escena Però és que a la obra Ya le sobra tensión dramática Es decir Estamos hablando De una obra A la que ya le sobra Tensión dramática O sea No me lo pongas tan complicado Es decir Podrías aligerar En una de las dos decisiones Y no Me has metido allí De hecho Me hace mucha gracia Porque cuando tú lees Las pretensiones Que tenía Joel Cohn Ante la película Él lo tenía clarísimo Dice Desde el principio No nos interesó Hacer una versión realista De la obra Ok, vale No va a salir ese castillo Que mencionábamos No quería un castillo No un alquiler de castillo Para poderlo filmar Y que apareciera en su película Ya estaba hecha La que comentaremos Un poquito luego La de Justin Carzel Del 2015 Ya tiene algo De ese realismo Pero ya lo tocamos Claro Estaba claro Que él se tendría que desmarcar De adaptaciones previas Pero él Me hace gracia lo que dice Dice Que su intención inicial Era Hacer un Macbeth Para toda esa gente Que no quiere ver algo De Shakespeare O que tal vez Se siente intimidado por él Y yo digo Joder Pues vaya tela Ya te he intimido yo Ya te he intimido yo Shakespeare No, ya te he intimido yo Y no solo Por esta puesta en escena Tan potente Que ya os digo En sus momentos de lucidez Bien pueda recordar Al séptimo sello O a persona de Bergman O incluso al proceso El personaje de Catherine De nuestro querido Wells De quien hablaremos Sí, el personaje de Catherine Hunter Que hace de una de las brujas Yo creo que remite A esto que acabas de decir De este séptimo sello De esta muerte del séptimo sello Claro, Carlos aquí está anticipando Un personaje Que sí que vale muchísimo la pena Destacar Pero yo creo que lo podemos dejar Un poquitito para el final Sobre todo para centrarnos Porque quién narices son Macbeth Y Lady Macbeth Todo esto que hemos hablado Está puesta en escena Tan potente Está claro que intimida Pero está claro que también De quién se ha rodeado Debería intimidar Debería Y al loro Porque no estoy Del todo contento Con esta ficha artística Vamos a ver una cosa Como ya se va acercando También la hora De poner este trailer Podemos matar dos pájaros De un tiro Por un lado Os dejo la oportunidad De empezar a visualizar Macbeth Aquellos que no nos estéis consumiendo Fregando los platos O en el coche Y para aquellos Que solo tiráis de audio Pues mira Tenéis la oportunidad De intentar descubrir A estos dos actores Pero eso sí Los que estéis viendo El programa O los que simplemente Lo estéis escuchando Disfrutar Del diseño de sonido Porque por otro lado Es otro de los aspectos A destacar de este Macbeth ¿No? Pero por favor Yol Al trailer Y me agrada Que sin recuperar El golem De bruxa Me agrada Oh, que grande ese personaje Sí, sí, sí A ver, a ver Vamos por allá Es que supongo que ya le habéis puesto rostros A estas voces conocidas Quizás a la primera no La primera es de quien hablaba Nuestro querido Carlas Que es una directora De teatro conocidísima Que tiene unos cuantos tacos también Directora, actriz Es una tía muy implicada En el mundo de la interpretación Catherine Hunter Muy grande Que es este pequeño homenaje Que tiene Cohen Con el séptimo sello Porque cuando la presenta Tras ciertas torsiones imposibles Nos la presenta Con una suerte de túnica Que hoy llevas tú también ¿No? Un poco Es la oficial, Carlos Es la oficial Me la ha dejado He ido a Broadway Me ha dicho Oye, mira Está un poco sudada Pero tira millas Y por un lado Tenemos a esta actriz Que no es tan conocida En el mundo del cine Pero de unido Y lo que aporta Y yo creo que es Otra de las cosas A destacar de esta película El Oscar está por ahí Anunciado ¿No? Con esta actriz Sí, sí, sí Así, eh Pero por otro lado Tenemos a Macbeth Y Lady Macbeth Y no sé si os ha funcionado Este dialoguito Que habéis escuchado así De manera episodica De hecho el trailer Se porta bastante bien Porque te va cortando Diálogos Pero sí, sí Los que habéis oído Son Francis McDormand Y Denzel Washington Y como ha dicho aquí Mi buen colega Cohen Tira de negros Para la obra Porque oye ¿Por qué no? ¿No? También estoy de acuerdo ¿Por qué no? Dato importante Había muchos negros En la época de Muchos, eh O sea, estaba Yenecito Yenecito No te puede tomar en serio Pero estamos hablando muy en serio No, no, no Estaba, o sea, decir En la época de Shakespeare Había negros Sí, sí, claro En el Reino Unido No era en Reino Unido Como tal De hecho En Inglaterra Un detalle Otelo Es otra obra de Shakespeare Que habla Bueno, no es negro Ahora tampoco es aquí Para entrar a Según qué temas Pero esa idea De la piel morena De mestizaje Exacto Otelo De la multiculturalidad De la multirrad Es un personaje negro No, no Ahora siempre Siempre que tocas estos temas Soda peus A jardín No, no, no Es que siempre que tocas estos temas Parece que te estás metiendo En un jardín Exacto Como tú dices Chungo Pero para nada Para nada Ahora sí que es cierto Que muchas personas Con las que has ido comentando O comentarios que hay Hostia, pero cómo Pero Shakespeare Pero con negros Pero esto qué coño es Pero Macbeth Mirad O sea, lo de menos Es esto Lectores de la ABC Estos comentarios Lectores de la ABC Lo importante realmente Es si Denzel Washington Como actor Da la talla Para Macbeth O si Francis McDormand Que me parece una actriz Increíble Es un perfil adecuado Para hacer de Lady Macbeth Porque mi opinión Está un poco en contra De las decisiones De Joel Coen Pero y que conste Que aquí McDormand La hemos traído Con Nomadland Si no recuerdo más Es la única vez Que la hemos traído Y hostia Y quedó muy claro Que nos alucina Cómo actúa Y el trabajo Que tiene a sus espaldas Pero no la veo De Lady Macbeth Y me suenan Sus diálogos Tanto los de ella Como los de él Un poco de automatizados O sea, les veo Ese rollito Como de declinar la obra No como si estuvieran Rodando una película Con cortes Y acción No, no, no Como si llevaran días Representando la obra En un teatro victoriano Y en el fondo Estuvieran ya agotados De toda la chapa Que tienen que repetir Hay algo de eso Hay algo de eso Y sí, se puede aprovechar Ese cansancio Para construir unos personajes Que como bien ha dicho Coen No son los míticos Macbeth y Lady Macbeth Él mismo lo ha dicho Estamos ante un Macbeth Posmenopáusico Los Macbeth Sí, sí, es literal Los Macbeth Son aquí una pareja mayor Que ya ha pasado la edad De tener hijos Dice Coen Y por eso El tiempo La mortalidad Y el futuro Son los temas Que de alguna manera Afloran entre estos dos personajes Yo tengo un problema Exacto Con este arquetipo Renovado Es decir Con esta vejez latente En estos dos personajes Pero sobre todo Con una falta de credibilidad Con una flojera En Macbeth Acojonante A mí Denzel No me entra Para nada A mí me gustó Para nada Pero bueno Entiendo que Bueno, hay disparidad Sí, sí Y sí que diré Que en el caso de McDormand Hostia El hecho de haber interpretado A Lady Macbeth Sobre las tarimas De teatros Ya como que de algún modo Eso que decías De automatizar Esos diálogos Que se puede haber reflejado En la película Les joder Mira que tiene fuerza McDormand En cantidad de papeles Yo creo que A los dos Les falta fuerza Y mira que hay Un horror latente Continuo Pero se expresa Mucho mejor Por lo visual Que no por las interpretaciones Y simplemente Para ir acabando Porque estas dos interpretaciones A mí todo el rato Me recordaban A un Macbeth anterior Muy reciente Que es un Macbeth Del 2015 Que como bien has comentado Este es el Macbeth De Justin Carsell ¿No? Del australiano Que ahí sí tiró Con unos personajes Y lo que sí intentó Todo Y la poética De la puesta en escena Es hacer un Macbeth Quizás más realista Al menos En las interpretaciones Y en la evolución De ese drama Que van viviendo Claro Él tiraba de Michael Fassbender Y de Marion Cotillard Y hostia A mí me parecieron Son alucinantes Las interpretaciones Mucho más orgánicas Mucho más En el fondo Aquí hay un error Al margen de las interpretaciones Que es Haberla vuelto demasiado Episódica Es decir Cohen se nota Que ha reescrito No ha reescrito Pero ha recortado Muchas escenas Y entonces va creando Vacíos De evolución De la propia obra Pero después Cuando pilla una escena Mete toda la artillería Entonces de repente Es como Hostia No me metas Tanta chicha En esas escenas Y quizás Méteme escenas Entre medio Que hagan fluir Mejor la obra Pero bueno No nos quedemos Solo en nuestra opinión Personal Ir a ver esta película Porque tiene muchas cosas Muy interesantes Muchísimo Y las hemos comentado Una de ellas es Esta Catherine Hunter Que anuncia Que anuncia a Oscar Y que además No solo interpreta A una bruja Ella es La bruja Las tres brujas Es también un señor mayor Que aparecerá por ahí Y que nos habla Un poco de la veteranía Y de la mirada También del tiempo Al final hay Está bien que Más que hablar De brujería O de encanterio Carlas en la editorial Ha hablado de broma Hay una idea De broma de mal gusto Del destino De alguien Sí, sí De broma del destino Que desde luego Macbeth no sabe entender Y Denzel no sabe defender Pero este es Este es mi punto de vista Y como hay mucho Macbeth Por delante Vamos a pasar A obras Que de alguna manera Preceden este Macbeth De Cohen Ya he mencionado una Como es la de Justin Kersiel Que a mí me ha parecido Una obra acojonante ¿Sabes? Un detalle Sobre esa que acabas de decir El hecho de que En esa del 2015 Marion Cotillard Y Michael Fassbender Están enterrando un bebé Al inicio Esto no aparecía En la obra de Shakespeare Y todo lo que viene A continuación Esa espiral de violencia Hay algo de síndrome Postraumático De estrés postraumático Yo creo que esto Conecta mucho Con ese realismo Con anticristo ¿Para qué realismo? Que también tan blanco y negro Buena aportación Con ese realismo Que decías Adri Y es cierto lo que comentas Porque está claro Que todos estos Macbeth Van creando un discurso Que todos los directores siguientes Han tenido que ver y consumir Y tener muy en cuenta Para su película Cohen ha visto La de Justin Kersel Sin lugar a dudas Porque en este caso ¿Cómo matiza La imposibilidad De la fertilidad? Lo matiza Desde la edad ¿No? Además No olvidemos Que Cohen Ha cumplido recientemente 67 años Entonces es muy normal Que se empiece a preocupar De estas cosas Y que el tío decide Hacer un trío en escena ¿No? Porque date cuenta Tú imagínate Denzel Washington Trabajando Con su esposa Lady Macbeth En la obra Que a su vez Es la esposa Del director De la obra Que están rodando Hostia Mucha telita Pero bueno Dicho todo esto Ilumínanos con estos Macbeth del pasado Pero pasado Pasado No del 2015 Sino mucho tiempo atrás Nema Pusontai Y entrem ya En aquest itinerari Trouble Trouble Poil and trouble Fire burn And cause And bubble Pouring Cow's blood That has eaten Her nine pharaoh Grease That's sweating From the murderers Che bit Thrown to the flame Finger Of birth Strangled Babe Ditched Deliver By a drab Make the cruel Thick And slab Like a hell Broth Boil and bubble Esto tiene pinta De los 40 Exacto Exactamente Es un personatge De martes i 13 Pebre Refecto Pebre Refecto Aquestes veus Escuseses Hòstia Aquestes veus Escuseses De l'obra original Que intenten reflectir-la 1948 Ja ho deia Beladri Anys 40 Parlem del Macbeth Dorson Wells Un director molt marcat Per Shakespeare Que va començar a interpretar obres D'aquest autor Des de ben petit I en plena gran depressió Va dirigir una obra de teatre Que es deia Budumag Del 1936 Que es va representar En la Fallet Theater De Harlem Que comptava amb un repartiment 100% format Per actors negres D'alguna manera La peli de Cohen Veu clarament D'aquesta idea De fet hi ha un homenatge Sentit A la versió De Wells I ja aprofito per comentar Era una obra de teatre Que traslladava L'Escòcia feudal Que estàvem comentant Al Mar Carip A una Haití Plena de màgia negra I rituals vudú Exacto I de hecho Creo que no se tituló así Pero que con el tiempo Se la acabó denominando Sí El vudú Macbeth La obra de Macbeth Porque remitía tanto a esa esencia Que la gente le puso ese sobrenombre Exactament Parlem d'aquest Macbeth De Wells Una pel·lícula Amb una atmósfera Molt marcada Submergida en la boida El vent La tempesta Cosa que tradueix Aquesta nit espesa De la que parlava Shakespeare A l'obra Però també és una pel·lícula Que aprofita molt bé Els pocs recursos Que té És a dir Quedem molt lluny D'aquella ciutat d'aquell On Wells era La jove promesa De Hollywood Tenia la RKO Exactament Tot aquell pes Aquí ja no hi és Té molt menys pressupost Parlem d'una pel·li Feta amb quatre duros I rodats express Lo que Wells deia Un real quickie Ya se n'havia dado cuenta Que estaba zumbado Que era un genio Pero que para los negocios Quizás mejor no En aquesta època Era oberts mòrbid Ja encara no No Molt bona Molt bona Molt bon apunt No no Ho dic per Com escrivi la biografia De Wells El tema és Ell fa de Macbeth Janet Nolan En un dels seus primers papers en cine De Lady Macbeth I la filla gran Del propi Wells Christopher Wells Que té nom de tio Volien que naixés tio Un nen I li va agafar la nena I li va mantenir el nom de tio Christopher Wells fa The Areu de Macduff La resta són actors i actius Amb els que havia treballat al teatre Què crida molt l'atenció D'aquesta Macbeth de Wells Doncs el disseny de producció Els decorats Que com deia són mínims També trobem unes formes geomètriques Inspirades en un expressionisme alemany Sí, és que jo havia oído Joel Cohn va agafar molt d'aquí Dime, dime Jo realment no he visto esta pel·lícula de Wells És molt potent Però sí que havia oído Que la de Cohen Posiblemente a la que más se asemeja O con la que mejor dialogue En base a Macbeth del pasado Es la de Wells Es la de Wells del 48 Sí, sí Ese diálogo está ahí Y ya está ahí Porque de hecho Cuando empieza la película de Cohen Tenemos Aparte de las De estos tres aves Sobrevolando Lo que tenemos Es una neblina continua De la que aparecen los personajes Exactament Exactament Com dic És una pel·lícula molt d'audora De la de Wells De l'expressionisme alemany Pensem en el Faus de Murnau En los nivelungos de Fritz Lang Aquesta estètica feudal De l'Alemanya De la República de Weimar De Lang I imatges que em queden molt Una imatge que em queda molt gravada Wells ha genollat En un fons fosc I un raig de llum Que l'il·lumina Mentre ell recita Un diàleg Supersentit Amb els mínims elements Transmet La major profunditat D'atmosfera És a dir Wells aquí està treballant La imatge D'una forma quasi mental I recuperem una frase Que l'Adri i jo tenim En ment D'un El que és l'autor Que va dir aquesta frase Pels estudis de cinema Que hem fet André Basen El gran teòric de cinema André Basen Deia D'aquesta pel·li Del Macbeth De Wells Que és com una mena De prehistòria De la consciència On cel i terra Aigua i foc Bé i mal Encara no s'han diferenciat Nítidament Jo crec que això Reflecteix molt bé Aquest primitivisme De la pel·lícula De Wells Que insisteixo Parlem del Macbeth Més tenebrós Més a contrallum Però també el que millor Ha sabut capturar L'essència de Shakespeare És com si Wells Hagués arrencat El fèmur De l'obra original I s'hagués fet un caldo Això diuen realmente Después de esta mención Que he hecho yo En un momento Sobre las ocho obras De la etapa muda Todo el mundo coincide En que Para hablar de Macbeth Desde una perspectiva cinematográfica Te vas a Wells Es decir El origen de Macbeth Todo y que podía haber ya aparecido En alguna historia previa Es Wells ¿No? ¿Y de Wells a dónde nos vamos? ¿A dónde nos vamos? Pues nos vamos A Kirakurozaba ¡Guruzuta! ¡Como no soy yo! ¡Yes! ¡Como no soy yo! Exactamente, Adri ¡Como no soy yo! El nombre original De Trono de Sangre ¡Como no soy yo! Pues será él ¡Como no soy yo! Será él Exacto ¡Como no soy yo! Eres tú Voy a ser tú ¡Como no soy yo! Es el título original De Trono de Sangre Aquí no es diu Macbeth Es diu Tró de Sang ¿Eh? La adaptación que va a fer Kurosawa Podrían hablar De la más original La más creativa Y también la más Mastiza O sea, me has dejado muy loco ¿Trueno? ¿Trueno y trono? ¿En catalán? ¿Es trono? ¡Hostia, es verdad! Trón Trón A trón Trón, hostia ¿Trueno? Búsquenlo, señores Llámenos, por favor Llámenos que estamos en directo M'han trao el labio Ahora podría aparecer un anuncio De la... Vamos a crear una aplicación de palabras en catalán De la Teneu Barcelones Continuemos Bueno, el tema és Què podem dir d'aquest Macbeth De Kurosawa Doncs bàsicament Que és molt mestís Per què? Doncs perquè Kurosawa era un tio Que era molt fan De tot el que és la literatura A la mitologia occidental Penseu en els set samurais De Kurosawa Clarament inspirats En el western Doncs bé En el cas de Macbeth Trasllada L'Escòcia feudal Al Japó Del segle XVI No tenim un Macbeth Tenim un tal Washizu Interpretat per Toshiro Mifune Un cavaller d'estètica samurai I Lady Macbeth És Lady Asagi Un personatge que funciona Com una màscara Apareix amb la cara pàlida I les celles pintades Pensem ràpidament Això remet Al teatre no Aquests personatges D'indumentària teatral De les tradicions de Japó Què passa amb les bruixes? Ja no són tres Aquí no És una sola bruixa I la trobem al bosc Com una mena d'esperit andrógin Que apareix de sobte En mig del bosc I recita poemes zen Mentre recull fil Amb una roda de fusta Que és la roda de la fortuna La roda del destí Que acabarà atrapant a Macbeth Aquí es veu clarament reflectit En un objecte Tot el tema del destí Això és molt cap Ellos tenen l'enzo Que normalmente lo ves siempre En caligrafía Que és este trazado A brocha gorda Sobre un círculo Que no acaba de cerrar Que és un poco la vida I ellos siempre recurren Contínuamente Pero bueno Al final Si m'estàs dient que això és lo de La roda de la fortuna Dels migdios Del Hamaguchi No Dels migdios Tampoc La del Com era? El de Històries para no dormir? El de No, da igual No nos vayamos Sí, estamos hablando De las del Chicho y Báñez Esto no Esto no Por favor Pero ¿Qué podíamos decir más D'aquesta versión de Kurosawa? Pues que es súper apasionada Es decir L'erótica del poder Dels personatges de Shakespeare Es veu reflectida D'una forma Molt visual I quan dic molt visual Vigilem Amb aquestes expressions Vull dir que realment T'entra per la retina D'una forma Súper violenta Pensem Sobretot Ja per acabar Amb aquesta versió Amb l'escena final De Trono de Sangre On Toshiro Mifune En la pell De Macbeth És acribillat Pels seus propis soldats En fletxes Gràcies, eh Li van disparar Li van disparar de veritat No hacemos spoilers En este programa No hacemos spoilers Pero ya sabemos Que Macbeth A ver Sí que es verdad Que estás especificando Que no va molt El trallar a Macbeth Però diguem que Macbeth Aquest destí fatal No el pot portar D'altre lloc Que a la mort El cas és que Li van llançar fletxes De veritat A Toshiro Mifune En el rodatge Que se li clavaven A l'armadura Se llevava mal Con Kurosawa És una de les escenes Més potents Sense agafar-me els dits De la història del cine No, jo realmente És molt potent Un apunt De les fletxes Veig que hi ha un O sigui Hi ha algú que ha remes Això Que es diu Alet Balwin Però lo ha evolucionado Lo ha evolucionado Estamos volviendo Al territorio Coen Yo como soy el típico tío Que no tiene ni puta idea Pero todo hablo de oídas Sobretodo en Macbeth Digo Ah sí La de Wells me suena Que es la que más se parece O que Coen ha bebido mucho De esa Ah, la de Kurosawa La obra maestra Todo el mundo dice Todo el salto tan radical Que es adaptar un Macbeth Y no haciendo de japoneses Nobles británicos Sino haciendo de los japoneses Lo que son O lo que eran Samuráis En esa época feudal Y haciéndolo Con una brillantez increíble Con una maldad En el personaje femenino Que no encontraremos Ni en el de Coen Ni en el de Cotillard O sea No Y sí que es verdad Cuando ves ese personaje femenino Genera una maldad ¿No? Visual Sí, es muy diabólica Eso no está en el resto La Janet Nolan de Wells Es veu claramente I la misogínia japonesa Sí, i la Lady Asagi De la de Trono de Sangre És molt fantasmagòrica Hi ha una escena On s'està intentant rentar les mans Perquè encara veu sang La sang dels crims que han comès Hi ha una idea de bogeria Que es veu aquest personatge Insisteixo Tant d'aparença teatral Tradicional japonesa Que s'està rentant les mans Futilment És una altra escena Molt potente de Trono de Sangre A partir d'aquesta escena Tu ja que comentes Al final també aquí Está la gracia de Kurosawa Es decir Rodar las cosas Dentro de su contexto Conocido Pero siempre tirando De esa inspiración Que tú comentabas Que la encontraba más bien en Occidente ¿Y cuál es la última sorpresa? ¿Quién es la última? Que nos tienes preparada Doncs yo diría que Ens anem al territori Polanskias Polanskias Polanskias Setentas, ¿no? Yes Què passa amb aquesta versió? Podrem parlar de la versió més explícita Potser també a vegades De la més criticada Però en qualsevol cas De la més gore La més visceral Dos actors molt poc coneguts internacionalment Com són John Fitz En el paper de Macbeth I Francesca Anis En el de Lady Macbeth Però insisteixo És una pel·lícula molt impactant A través d'aquesta sang I d'aquest gore Polanski va filmar aquesta pel·lícula Als estudis Sheperton I a diferents espais naturals De Gran Bretanya Com Northumberland Que per cert L'obra original de Shakespeare És un personatge Northumberland I el món real És una regió Fija-hi tu Fixa-hi tu I què trobem aquí? Doncs bé Polanski Ho faria Amb aquest Macbeth Macbeth Molt de fisicitat Molta sang Hi ha una escena On està enmig d'un sopar I se li apareix El fantasma de Banquo És una escena que es pot veure A totes les altres adaptacions Ell ha matat El seu amic Banquo I de sobte Se'l troba Com un fantasma En un sopar I li agafa un d'altabaix Doncs bé Aquest Banquo De la versió de Polanski És monstruós Està tot tacat de sang I porta un falcó Al braç És a dir Doneu-vos fins a quin punt L'imaginari del cinema de terror Es veu filtrat A través de l'adaptació De Polanski En aquest Macbeth Hi ha una mirada brutal Una mirada salvatge I no és casual Perquè penseu Que el director De La semilla del diablo Hòstia No feia tant De la tragèdia De Sharon Tate Que va ser brutalment assassinada Beverly Hills Per la família Manson Llavors Polanski s'enfronta A aquest Macbeth Amb tota aquella agonia I amargor De ser un vidu Que ha perdut A la seva esposa D'una forma brutal Llavors El cine aquí Et diria Que és com un acte De redempció De la realitat Sí que Evidentment Estem proposant La nostra interpretació Però és molt interessant Veure com Com una pel·lícula Tan violenta Podria arribar A expressar Tota una violència Viscuda En el món real El mateix Tarantino De fet També busca Aquesta espècie De redempció Podríem dir Amb Uns upon a time In Hollywood Però hi directament Et cambia la història ¿Vale? Serías benja Aquesta història Y metes un sello Mucho más cómico ¿No? O delirante Por así decirlo Pero está claro Que estas tres obras Que has mencionado Abordan ese Macbeth Desde perspectivas Muy diferentes Y eso es lo que las hace También interesantes Que son Suma Una de la otra Y que por lo tanto Si un día tenéis ganas De pasar todo el fin de semana Repasando Macbeth Pues oye Cada una os va a aportar Algo diferente Complementaríamos Con las dos Que hemos mencionado Al principio Bueno Una l'hemos dedicado Mucho tiempo Que fue de Joel Cohen Y la de Justin Encara sé Però tu estàs en plan No que quiero decir Otra cosa Fíjimo te La curiositat Arribem a la curiositat Sabeu quina gran empresa Perquè quan Polanski Volia fer aquesta pel·li No va poder Convèncer les majors De Hollywood Perquè li paguessin Sabeu quina gran empresa Finalment va pagar La seva pel·li No mireu sisplau Els guions Ni puta idea La Playboy La revista Playboy Va pagar Perquè hi havia un tal Víctor Louns Dins de la Playboy Que li encantava El cinema de Polanski Va convèncer la directiva Perquè produís El seu Macbeth És a dir Amb raó Aquest és al Macbeth Més explicit O sea que Me puedo imaginar Portadas de Playboy Dentro de la película También tenemos Descubres de Polanski Sería épico El merchandise No, es Como dir Que es molt explícita Pero Aparece al inicio Playboy Productions Vale Sí, Lady Macbeth Surtan buenas Es una conejita Una conejita Grande Por favor Vámonos al teatro Por favor Let's go Teatre Teatre Bueno i amb aquests saltirons Que ens remeten a un teatre Oblidat Sí I lluny Esperem Doncs això Avui a Empanada Òbviament estem Estem parlant de Què era? És que ara me'n recordo Hamlet Estem amb Macbeth Macbeth I com us havia promès Quasi al minut 49 Comencem a desgranar El teatre El teatro Perquè Aquest cop Hem pogut parlar Amb una actriu Míriam Marcet Que de fet És una actriu És coach És profe És una actriu A més tot terreny Ha fet de tot Exclusiva En exclusiva En exclusiva Tenim Tenim talls de veu Perquè la vam poder entrevistar I a més És una actriu Amb la que he pogut treballar I realment És una passada Com a persona I com a actriu I Estem parlant d'una adaptació De Macbeth De tota aquesta història Que hem desgranat Que és M'encanta quan Adriano Corregeix Els meus guions No, no, no Sobre la marxa Mentre llegeixo Que vaig veient aquí el dret Com a canviar He anat a buscar la Míriam Marcet Perquè no tinc la paia De conèixer-la No la he vist interpretar Poseu-li cara I la vull veure I ara m'adono Que clar, clar, clar Hombre, és mi actriz A part de la Roser Ara en un moment sortirà Que Míriam Marcet Del nostre amic Pol Digla Doncs És una adaptació Que estan fent a Madrid És a dir Ara desgranarem Una obra de teatre Que no es veu Ni es viu A Barcelona Però sí que És possible que arribi Perquè l'estan exportant Però la podeu veure Ara mateix A Madrid A la Biblioteca del Soho D'acord? I és una adaptació De la mà de Víctor Conde I Amaya Galeote Amb Miquel García Laura Barba Jorge Cabrera Ronel Gido I Míriam Marcet Sí que algun d'aquests noms Crec que el de la Luna Es va variant Depèn de si pot o no L'actriu Hi ha una altra actriu Però bueno També us dic És la seva adaptació Perquè normal i a l'uso Aquesta obra no és D'acord? Jo he tingut l'oportunitat No, malgratament D'anar a Madrid a veure-ho Però sí que m'han passat El screener O sigui, m'han passat Una càmera fixa D'acord? Que podríem dir Que és parecido a Coen Perquè al final és teatre gravat No, no, no No és la mateixa experiència Òbviament Però entendreu Perquè és bastant semblant A el que seria L'experiència del teatre Per què? Perquè el format Ja d'entrada D'aquesta obra de teatre És bastant especial No és el típic escenari Actors actuant Davant D'uns espectadors Sinó I ho veurem després Que és un teatre En el que tu vas A un despatx I en aquest despatx És on passa Donde passa la màgia De fet he anat a buscar Perquè jo aniré a Madrid Dintre de poc I dic hòstia A veure si tinc la sort Que encara hi és Que encara hi és l'obra No sé fins quan arriba L'obra Tens programació Ara mateix no ho sé La veritat Però segueixen Ara estic segur De fet hi ha entrades Per aquest cap de setmana Però és molt maco Que diu Macbeth I les corones que surten Són del Burger King Ah T'he anticipat Algo o què? No no no Després ho comentarem Si vols això Perquè realment també L'atretjo Que és molt mínim També aboca A coses molt interessants Que pot ser Una relectura De coses de Macbeth Però bueno Si parlem de Macbeth Parlem de clàssics I una de les coses Que li vaig preguntar Al principi És Però com és que Aquests clàssics Retornen sempre Llavors la seva frase Va ser És que els clàssics Són clàssics Perquè són d'actualitat Això és La gran llosa La gran frase Però Però rabiosa o no? De rabiosa Màxima I ho veurem aquí Per què? Però ella em va comentar Aquesta mandra Que li fa al públic Anar a veure clàssics I jo de dir Hòstia Que ara torna a veure Potser Aquest home de teatre Més farragosa Pomposa Aquests diàlegs De Shakespeare Que sempre és com Uah Saps? Llavors El primer tèc que llancem És que ella fa una reflexió D'aquesta mandra I sobretot Aquesta actualitat nostra Que vivim Li tenim massa respecte Als clàssics I llavors volem fer-los D'una manera formal Intentant No sabem per què Hi ha una cosa que no entenc Venerar un llenguatge Que ja no ens és proper Per tant Intentant Posar com unes veus I unes Unes actituds Que no connecten Amb el públic Que no ens diuen res Però quan vas a llegir El que diu el text De veritat És que És aplicable A tot Ara mateix Vull dir Et podria dir Tants Macbeth Ara mateix Amb noms I com noms Macbeth És una història política És una història política D'ambició D'amor Malentès De poder De la roda del poder D'aquesta ambició D'aquesta il·lusió De pensar que pots canviar les coses I un cop estàs al poder No? Te corrompen Te corrompes Te... La culpa Parla de tantes coses Macbeth Si l'entens Si l'entens Perquè Amigo mío Si tienes el celós I l'es La versió Corregida Jo l'acomano El màster En macbethologia Que n'ha fet a les garras Exactament És a dir Primer vaig anar com a alumne I ara l'estic impartint I que era clar Perquè la seva editorial Ella no ha parlat amb la Míriam Però la seva editorial Ha entrat amb noms De dictadors De polítics De polítics És que podríem seguir òbviament De fet Ella Ja es veu palès Però És la seva obra O sigui Ella ja em va dir Macbeth per mi És el gran text El seu text preferit L'he interpretat diversos cops Però Però clar En aquest cop No és la típica tòpica Interpretació Ja no només del seu personatge Sinó de l'obra en si Es diu Macbeth L'obra de teatre Es diu Macbeth Però no No us penseu que és La base De tot el que hem estat parlant fins ara D'aquests capítols De tot Llavors Ens va explicar una mica Aquesta sinopsi De què va el seu Macbeth Aviam Que és una bogeria És una nit electoral D'un partit polític Que tots podem reconèixer O sigui Un cop comencem a sentir noms Com noms Està basat en una campanya electoral Molt concreta I comencen a sortir noms No es diuen els cognoms Però podem reconèixer Tota la classe política social I dic tota Llavors vam treballar En base d'improvisacions Amb l'Híctor i amb la Maia La Maia porta la part de cos Ella és una coreógrafa brillant Que treballa molt al CDN Té molts projectes Compañia pròpia I per una banda Treballàvem amb ella La part més física Que està molt, molt, molt, molt, molt present I s'acaba convertint en un protagonista Diguéssim també de l'obra I després el Víctor Doncs treballava amb coses més D'improvisació Llavors ell anava agafant idees I així entre els dos Van escriure Diguem-ne El text es conserva O sigui, es fa Macbeth No és que no es faci Macbeth Ara entendreu, eh? Per què diu això de No, no, si es fa Macbeth Però principalment Ha comentat dues coses Moviment Improvisació És una obra O sigui, d'entrada És una de les eleccions espanyoles No hem matitzat, eh? Però són una nit electoral espanyola Mentre a un despatx Aquí a Desvelo Com és aquesta sala Soho Per qui no la conegui És una biblioteca Que s'amula perfectament Amb un despatx De direcció de partit És a dir Un despatx on veurem Doncs la cap de premsa L'assessora La dona del president El president No? I veiem aquesta nit Doctor Veiem aquesta nit electoral Però és que ja us dic ara Els primers minuts Bé, tota l'obra Però els primers minuts És una bogeria Per què? Perquè tothom està a la seva Imaginau una nit electoral Pa, pa Telèfons Fax Arriben cartes Arriben McDonald's I Burger King Les tres hi és Les tres hi és Vull dir Aquelles tres hi és Que estan present a l'obra de Macbeth Però és brutal Ja ho ha destacat bé la Míriam Però és que Hi ha un treball De cos De moviment D'accions És a dir Tothom està fent coses Depèn d'on estiguis situat Jo, en aquest cas Com a càmera Que em van passar Diguéssim Una càmera fixa Per veure l'obra de teatre I saber de què estic parlant Clar, jo actuava Com a un espectador Jo estic a una cantonada D'aquesta obra Però la gent està envoltant Aquest despatx És a dir Tu potser hi ha un moment Que a l'obra Se't planta al davant Un dels actors Que és l'assessor de no sé què Que està parlant per telèfon I tu estàs dins d'aquest diàleg Però lluny Està parlant El president Amb la seva dona D'una altra cosa Òbviament Després hi ha tota l'obra de teatre Però És circular És com un ring És com un ring Que està al mig I d'alguna manera La interacció amb l'espectador És miliódia Imagineu-vos aquest ritme Berlanguiano Que grande Imagineu-vos Escopeta Nacional Que tots els personatges Estan Però Tothom És com parla a l'hora Però tu vas entenent Potser no el contingut Si estàs atent sí Però sobretot és el context Aquest context de bogeria De poder D'anar-se usurpant A poc a poc això I per què El Macbeth es fa Que deia la Míriam Sí, això no ha quedat clar Perquè el Macbeth És el MacGuffin Per qui O sigui Recordem que és un MacGuffin Recordem MacGuffin MacGuffin Que és A més que comença amb Mac També MacDonald És estrany que hagin escollit Burger King Però Sí Però No Perquè òbviament fan ús de les corones Bueno Hi ha tota una crítica també En moltes coses de l'actualitat nostra Però Clar El MacGuffin al final És aquest objecte O aquesta entitat En aquest cas és La obra física De Macbeth Que entra en aquest despatx I és el detonant I és el que Curcircuita tot És a dir En el moment que entra aquest llibre Que els envien I ells Per passar l'estona Per dir-ho així Fan la conya I van interpretant Macbeth Però per Per fer Saps? Com per fer passar la nit Mentre van arribant els resultats Imagineu que al mig de l'obra Algú crida Extremadura Caído És com I van obrir I van abraçar És tota una evolució A temps real D'aquestes eleccions I com òbviament va Cap a la bogeria I cap al suc sol I cap al Cap al Aquest Macbeth És el Macbeth És el Macbeth Tot és Mac avui Bueno Dicen a Mosel McDonald Lo sabemos La qüestió Aquest Macbeth Com a llibre Entenc És en si Aquest objecte És com un incident inductor És a dir Arriba I d'alguna manera Eclosiona El ritme frenètic Que ja estaves explicant Amb aquest tot polític A mi m'ha agradat molt Quan has mencionat A Berlanga Perquè m'he imaginat Un Macbeth Fet per Berlanga Hòstia Amb la seva època Estaria acollonant Macbeth ibérico Aquesta realitat I sí que és cert Que clar Hòstia Si tu agafes Tot allò Que d'alguna manera Nosaltres hem anat Mencionant Els valors de Macbeth O les reflexions Que hi ha darrere Macbeth Perquè l'argument Finalment és el de menys Entenc que ella El que ha agafat És això Ha agafat El significat de Macbeth I se l'ha portat En un context d'actualitat Sí Bueno ella Com a Sí, evidentment Però sí, sí O sigui Realment heu de pensar Que l'obra Aquesta que estem comentant De Macbeth És un metateatre De l'obra original Perquè Ja la primera capa Vindria a ser Aquesta nit electoral Però com que ells Estan interpretant Primer com més Com un joc Els personatges I cadascú té el seu personatge De fet Míriam Seria com una mena De Lady Macbeth Però I òbviament El president del partit És òbviament És rei Llavors Durant tota l'obra El metateatre aquest Els personatges Es mengen la persona És a dir Cada actor O sigui A veure si m'explico El president Deixa de ser Cada cop més president Per ser més rei Llavors aquests personatges Al principi Com un joc Acaben sent menjats I això és molt Macbeth Perquè en el fons La idea de ser rei Per Macbeth S'acaba menjant El personatge I la persona I tot el que hi ha darrere Jo volia comentar Que justament Una obra així Que canvia tant O sigui Manté coses Però canviant-les I adaptant-les Justament La gràcia de ser El que comentaves tu Abans Adri De contrastar Aquest exercici de contrast D'enfrontar-te a Macbeth Si no has vist res anterior No pots fer aquest exercici de contrast I després una altra cosa De la pel·lícula de Joel Cohen Hi havia un final molt heavy Que vull apuntar molt ràpidament Que tenia a veure Amb el fill de Banquo Fleance Que es converteix En uns ocells Hi havia una idea molt interessant allà Que és la de El camí de la violència És un camí cíclic Si us hi fixeu Totes les adaptacions Que s'han anat fent de Macbeth En el cinema I ara veiem aquí De rabiosa actualitat En el teatre També hi ha aquesta idea D'alguna cosa cíclica Que es va adaptant I es va adaptant Com la violència de Macbeth Que s'anirà repetint I s'anirà repetint Una gran roda Perquè els punyals a l'esquena I més Si estem parlant De eleccions espanyoles Vam a saber què volen De fet parlàvem Això De l'entrevista Que per cert La tindreu penjada Al nostre YouTube Anem parlant De disc Hi ha inclús moments Que es reescriu sol El guió Ells van adaptant Coses de l'actualitat Política espanyola Les van introduint Com improvisant Dins l'obra Improvisació medida Perquè realment Tu veus allò I és Dius És que realment La meva pregunta També va ser Això està improvisat Hi ha molt improvisat No Però es va improvisar D'un inici I es va reescriure tot Llavors al final Hi ha un treball Curar l'actual Espectacular I només per això Val molt la pena veure Llavors el que dèiem Com que Aquests personatges Són menjats Pels metapersonatges Dins de l'obra Doncs Però Aquests personatges Del despatxo aval Que veiem Per dir-ho així Són creats A partir de gent real És a dir Ells es van basar En figures De la política espanyola real I no estem parlant De només figures Supervisibles Sinó Per exemple En el seu cas De Míriam Aquesta mena De Lady Mabeth Va ser una Una adaptació D'una mena Crec que era Una figura política Aquestes tipus assessores Com jefe de gabinete Com un speed doctor Però sobretot El més interessant És una curiositat Que ens va explicar Que és Clar Estant a Madrid Esta gente Se puede pasar por ahí El meu personatge Amb el que està basat El meu personatge Va venir a veure la funció I la Maria Que treballava Per aquest personatge Que també existeix També va venir a veure la funció I amics periodistes Ha vingut el Ramon Zinn Ha vingut gent del PSOE A veure'ns I reconeixien I jo no ho sabia Perquè no la conec Aquesta dona De res És que habla como tú Habla como tú Habla como tú M'hi hablava igual És como tú I ella va venir a veure I estava Estava M'ha encantat Moltes gràcies M'ha encantat Ella és una analista política Ara És directora de Compol És una tia Super Super Potent És molt Molt crac Molt crac Aquesta dona No ho sé Ens va fer com molta il·lusió No? I ens va dir No, no Nosaltres ens pensàvem Que havíem exagerat I em van dir No, no És que la noche electoral És així És així És esto Que És esto Que estic representant M'he vist tan Y esta energía que tenemos Este subidón que tenemos Este Es lo que O sea És esto Me da la sensación De que la crítica O es que los dejaban bien ¿Cómo puede ser Que ese personaje político No, no, no Per això T'has d'imaginar un Polonia Vale No estic dient que sigui Una obra còmica Òbviament Hi ha moments còmics Hi ha moments molt dramàtics És una sàtira Al final Com una sàtira Té de tot Llavors Imaginau el Polonia Hi ha cops que Que Que Quan parles Amb el personatge real Com a actor Sí L'ho han fet moltes vegades Menys amb el Menys amb el de Vox Que no han volgut mai parlar Però que han volgut fer Aquest feedback I tothom està molt encantat A veure Al final La política Té aquestes coses I més en la política espanyola Que tot és És un gran paripé És un gran teatre Això Vinga chicos Fins la següent Adéu Trobada Adiós Quan acaba la setmana Tot el que vols fer És desconnectar O no El Club Alternatiu Am Pausvert Iben El Club Alternatiu