Empanada Cultural del 29/6/2022 — Memòries: El món d’Itzel, Marià Fortuny i “Memoria” d’Apichatpong

Resum general

Episodi temàtic sobre la memòria que obre amb una editorial lírica sobre la seva fragilitat i subjectivitat, i com la cultura funciona com a testament inmaterial del que som. Des d’aquí, el programa entra en tres blocs culturals que exploren la memòria des de perspectives diferents: un còmic extrem escrit per una nena de 9 anys, un recorregut per l’obra de Marià Fortuny i una lectura sensorial de la pel·lícula “Memoria” d’Apichatpong Weerasethakul.

"La memoria es cruel y caprichosa, nos persigue cuando huimos de ella, y huye de nosotros cuando más la necesitamos" — Jorge R. Rueda

• ## Còmic
• El món d’Itzel (Isaac Soler)

Concepte clau: una "memòria invertida". En lloc de les memòries d’una persona gran, Itzel (9 anys) dicta històries i el seu tiet Isaac Soler les il·lustra amb un traç ràpid, humor negre i violència gore.

El projecte

• Origen: joc familiar que evoluciona en un llibre còmic “molt bèstia” amb guió literal de la nena.
• L’Isaac actua com a “esclau” creatiu: no canvia el text, només corregeix ortografia mínima.
• Estructura en tres parts: 1) Heavymetal extrem (micro-relats de 2 pàgines, girs bruts i finals abruptes), 2) un apèndix "Disney" (històries d’aventures prèvies, tendres i cuquis), 3) Q&A final (gustos i preferències d’Itzel, il·lustrades).

Moments i cites

• "Lo que ha iniciado esta historia es mi sobrina de 9 años... yo no he quitado ni he puesto nada de texto".
• "Me van a matar, los padres me matan, seguro" — preocupació inicial de l’autor.
• Recepció a llibreria: "t’has pasado un huevo"; algú ho titlla de "corrupción de menores". Solució: posar el llibre molt amunt a la prestatgeria.

Per què importa

• Memòria generacional i catarsi creativa infantil: canalitzar pors/violència a través de la ficció.
• Joc meta entre autoria i creació (separa la persona de l’obra, encara que el material sigui obscur).
• Disponibilitat: Amazon i estands d’autor; difícil de rastrejar en línia (ecos de “censura”/discreció).

• ## Art
• Marià Fortuny (memòria pictòrica i modernitat)

Trajecte: de Reus al món. Formació a l’Escola de la Llotja (influències del nazarè i el Quattrocento), primerencs retrats veristes (Vera Efigies) i pintura religiosa en temps de còlera (literalment, durant una epidèmia).

Clau d’èxit i estil

• Lliga amb París via pintura de gènere rococó (luxes d’interior, exquisidesa tèxtil i de metall/vidre).
• Obres clau: La vicaria (desplegament social i tècnic) i la Batalla de Tetuan (visionada com a “ultrapana” western: cel calmat vs terra caòtica).
• Orientalisme etnogràfic al Magrib amb Josep Tapiró: respecte i detall del costumari local.

Lectura de memòria

• Fortuny com a corresponsal pictòric: fixa en pintura la memòria d’un conflicte (Tetuan) i figures històriques (O’Donnell, Prim) amb energia cromàtica i compositiva moderna.
• Col·leccionista de màscares, armes i teixits; paradoxalment la seva màscara funerària tanca la col·lecció: memòria, oblit i la temptació d’“embalsamar el temps”.

"La memòria no és només rescatar una època o un cos, és també lluitar contra l’oblit".

• ## Cinema
• “Memoria” (Apichatpong Weerasethakul)

Context: trobada entre Tilda Swinton i Apichatpong (Cannes 2004) que cristal·litza anys després a Colòmbia. Film en castellà/anglès que s’allunya del relat convencional i aposta per l’experiència sensorial.

Premissa

• Jessica (Swinton) desperta amb un so estrany, contundent que només ella percep.
• Inicia una investigació del so: contacte amb tècnics de so, sanitaris, antropòlegs i gent del camp.
• El film sosté el misteri i desplaça la necessitat d’explicació cap a l’experiència del so, l’espai i el temps.

"Memoria supone una experiencia cinematográfica imprescindible que convierte la necesidad explicativa de cualquier narración en mero capricho" — reflexió compartida al programa

Per què importa

• Memòria com a ressò: el so opera com a traça invisible del passat present.
• Forma lliure, coherència total: no hi ha caos, hi ha disseny; menys trama, més percepció.
• Diàleg amb l’obra prèvia d’Api (de “Tropical Malady” a “Cemetery of Splendour”) i circuit festivals (Cannes).

Idees clau que travessen l’episodi

• La memòria és selectiva i maleable: efecte Rashomon, capes com una ceba; temps no lineal.
• Cultura com a arxiu viu: del còmic autodidacta a la pintura historiogràfica i el cinema sensorial.
• Ètica de la recepció: separar creadors/creacions; gestionar l’impacte (xoc, humor negre, trauma, fascinació).
• Memòria local i global: Fortuny al Magrib, "Memoria" a Colòmbia, i el relat personal d’Itzel a casa.

Cites remarcables

"Los recuerdos son como plastelina, se estiran, se acortan, se adaptan a nuestra subjetividad" "Diviértete buscando las faltas de ortografía de este cómic" (paratext d’Itzel) "T’has pasado un huevo" (reacció a llibreria)

Crèdits

• Interlocutors: Pol Dígler, Ferran Pujol, Adriana Caldero, Carles Martínez.
• Emissió: Ràdio d’Esvern / Radio Fabra.