Empanada Cultural
Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.
Subscriu-te al podcast
Metavers i realitats virtuals: Mantícora, Jíbaro, ‘De nuevo centauro’ i vinils fora de la bombolla
Panorama general
Episodi dedicat al metavers i les realitats virtuals com a espais d’identitat, desig i límits ètics, connectant cinema, sèries, literatura i música:
- -
- Cinema: Mantícora (Carlos Vermut) — el “monstre” interior, la representació prudent d’un tabú i la realitat virtual com a vàlvula d’escapament.
- -
- Sèries: Jíbaro (Love, Death & Robots, Alberto Mielgo) — hipnosi visual i sonora, relació tòxica i l’animació com a cinema adult.
- -
- Llibres: De nuevo centauro (Katixa Aguirre) — un futur proper de VR/AR/XR, avatars, tacte hàptic i legalitat al metavers.
- -
- Música (vinil): 5 descobertes contemporànies que dialoguen amb l’“exòtic”, l’ambient i l’experimentació.
“Irrealitats virtuals?” O el virtual com a espai on el jo es prova, es perfila i es posa a prova.
Cinema: Mantícora (Carlos Vermut)
Idea central
- Monstres per fora, monstres per dins: un dissenyador de criatures per a videojocs amb un desig prohibit que intenta contenir. La realitat virtual apareix com a espai per “expiar” el desig sense traspassar-lo a la realitat.
- Vermut opta pel “mostrar sense mostrar”: fora de camp i el·lipsi moral i visual per abordar un tema delicat sense morbositat.
“El error es comprar que las personas malvadas… no son como nosotros. Y sí lo son… Si la gente hablase más de sus problemas, si mostrase más su oscuridad, creo que sería un mundo mejor.” — Carlos Vermut (Sitges)
Punts clau
- -
- El film abandona el thriller per cuinar un drama a foc lent, centrat en la contenció i la culpa.
- -
- L’avatar i la pantalla (VR) com a lloc on el desig es representa —i on neix el dilema: és alleujament o aliment?
- -
- Direcció i posada en escena: travellings mínims però decisius i “polítics”; composicions que suggereixen més que no pas mostren.
- -
- Debat ètic obert: realitat virtual, sexbots, límits legals i morales; desig vs. delicte.
“En un juego puedes hacer lo que quieras… y en la vida también. Ahora mismo en este bar puedes hacer lo que quieras… ¿qué te lo impide?” — diàleg a Mantícora
Per emportar-se’n
- -
- Un exercici de responsabilitat formal davant d’un tabú.
- -
- Gran treball actoral (Nacho Sánchez i Zoe Stein) i to “vermutià” d’alta precisió.
Sèries: Jíbaro (Love, Death & Robots, T3) — Alberto Mielgo
De què va
- Un grup de conquistadors topa amb una figura aquàtica coberta d’or que els embogeix amb veu i dansa, fins a l’autodestrucció. Només un soldat sord n’és immune.
Per què impacta
- -
- Disseny de so aclaparador i muntatge físic, gairebé sinestèsic.
- -
- Estètica híperreal que voreja la vall inquietant: t’oblides que és animació.
- -
- Relació tòxica entre depredadors: atracció mútua per motius equivocats i caiguda a les pitjors versions d’un mateix.
“L’animació és cinema… també per a adults, social, de perdedors, del veí del costat; drames humans reals.” — Alberto Mielgo
Clau de lectura
- -
- Mielgo “trenca” el model Pixar/Disney i obre l’animació a trames adultes, fosques i líriques.
Llibres: De nuevo centauro (Katixa Aguirre)
El món del llibre
- Futur proper amb metavers consolidat (Delphi), on la vida s’escola entre online i offline. El turisme físic decau; apareix el necroturisme i la recreació històrica immersiva.
- Glossari útil: VR (realitat virtual), AR (realitat augmentada), XR (realitat estesa). Tercera revolució: tacte hàptic via “neoprè” que activa el cos sencer.
Protagonista i temes
- Paula Pagaldai, dissenyadora d’experiències al metavers, investiga Mary Wollstonecraft per a “Precursores del feminismo”. La figura del passat esdevé “consciència” que dialoga amb el present.
- Avatars i identitat: un alter ego masculí li serveix per explorar límits i desitjos. Pregunta oberta: l’avatar és “més jo” que jo?
Límits ètics i legals
- -
- Prohibicions (p. ex. pedofília) i consentiment d’imatge: no pots usar l’avatar d’algú real sense permís.
- -
- Submón sense control (Black Delphi): el cas “Miranda” exposa els riscos d’abusos massius sobre una representació (hackeig d’una miss), i el xoc entre dany virtual i responsabilitat real.
- -
- Sàtira del nostre present: el futur que descriu “dona per superada” l’era de cancel·lacions i l’hipercorrecció.
En síntesi
- Un mirall d’aquest present: dependència tecnològica, hedonisme programat, i batalla entre llibertat i règim de normes al metavers.
Música (vinil): 5 recomanacions fora de la bombolla
- -
- Mr. Water Wet — Top Natural Dream: ambient subtropical amb jazz-fusió, electrònica i llum/ombra; “bonics sons ben cosits”. Tirada: 300 còpies.
- -
- Mustafa — Songs of Oraman: música tradicional iraniana modernitzada; fills d’un luthier amb instruments optimitzats. 500 còpies.
- -
- DK — Gate of Enlightenment: productor francès entre house/ambient/industrial amb percusions d’aire indonesi. 300 còpies; el propi artista en controla el prensat.
- -
- Panda Bear & Sonic Boom — Reset: pop psicodèlic càlid, nadal “bé” passat per indie i textura borrosa-placentera.
- -
- Tomaga — Extended Play One & Two: duet londinenc de folk cíclic, free jazz i caràcter cinematogràfic. Edició doble; projecte marcat per la pèrdua de Tom Rellen.
Idees que travessen l’episodi
- -
- El virtual no és “fals”: és espai de prova d’identitat, desig i límit.
- -
- Ètica a l’era VR: representacions prohibides, consentiment i responsabilitat — quin mal és simbòlic i quin és real?
- -
- L’animació és cinema adult i pot portar-nos on la càmera no pot.
- -
- El material (vinil) com a antídot del “tot-virtual”: escoltar com a ritu i atenció.
“La llibertat acaba on comença la de l’altre… però i si al metavers no hi ha ‘altres’ de debò?”
Seccions de l'episodi

Obertura satírica i presentació del tema
Sketch en forma de carta al “Rei Mac Zuckerberg” sobre desitjos al metavers (avatars, criptos, excessos) que introdueix amb humor el fil conductor: virtualitat, identitat i límits.

Anècdota VR (Sónar) i arrencada del debat
Història d’un amic amb ulleres VR al Sónar que perd la noció del real; serveix per obrir el debat sobre si el virtual pot esdevenir “més creïble” que la realitat.

Mantícora — Context, mite i autor
Introducció a la pel·lícula, al mite de la mantícora i a la trajectòria de Carlos Vermut (premis i festivals). To de drama, no thriller.

Mantícora — Primer tràiler i to “vermutià”
Tall de tràiler per fixar atmosfera i registre interpretatiu contingut.

Mantícora — Repartiment i personatges
Comentari de les interpretacions (Nacho Sánchez, Zoe Stein), la gestió del “monstre interior” i la dinàmica bella-bèstia.

Mantícora — Segon tràiler
Nou tall per suggerir conflictes sense espòilers, reforçant el to el·líptic.

Mantícora — Tabú central i VR com a vàlvula
Apareix el tema nuclear (desig pedòfil contingut). La VR esdevé eina per representar el desig sense executar-lo. Vermut ho tracta amb el·lipsi i fora de camp.

Mantícora — Cinema dels marges i el desig en pantalla
Moviments de càmera mínims però decisius; diàlegs que revelen com la pantalla (cinema/VR) vehicula desigs prohibits.

Mantícora — Parella, contenció i dilema moral
La relació amb un personatge andrògin com a possible “sortida legal”. Pregunta clau: culpable o algú a **ajudar** si no comet el delicte?

Mantícora — Debat obert (sexbots, límits) i clip del bar
Discussió sobre sexbots i límits legals/ètics al virtual. Clip: “en un juego puedes hacer lo que quieras… ¿qué te lo impide?”

Love, Death & Robots — Alberto Mielgo i el llenguatge d’animació
Context de la sèrie i del director; debat rotoscòpia/captura de moviment i la tesi “l’animació és cinema (també adult i social)”.

Jíbaro — Sinopsi, mite i disseny sonor
Conquistadors, figura aquàtica hipnòtica, soldat sord. Disseny de so i muntatge que generen immersió i *sinestèsia*.

Jíbaro — Relació tòxica i declaració de Mielgo
“Relació entre depredadors” i pèrdua mútua. Tall amb la defensa de Mielgo d’un cinema d’animació adult i real.

Jíbaro — Recomanació i tancament
Recomanació del capítol com a experiència completa i pic de temporada.

De nuevo centauro — Presentació i glossari VR/AR/XR
Katixa Aguirre: del postpart a un futur de metaversos. Definicions de VR/AR/XR i l’eix identitat/virtualitat.

De nuevo centauro — Dependència, avatars i tacte hàptic
Insomni i “neoprè” hàptic; l’avatar masculí (Víctor) com a alter ego; la tercera revolució del tacte al metavers.

De nuevo centauro — Necroturisme, Black Delphi i cas Miranda
Recreacions històriques immersives i el submón sense control (abusos sobre avatars). Consentiment i drets d’imatge al límit.

De nuevo centauro — Límits ètics i legals
Debat obert sobre què es pot/ha de permetre al virtual i si “danya” com el real. Sàtira de l’era de la cancel·lació.

Secció vinil — Per què el format i com escoltar
Defensa del ritual material (tacte, aguixa, artwork) com a manera d’atenció i descobriment fora del “tot-digital”.

Mr. Water Wet — Top Natural Dream
Ambient subtropical amb jazz-fusió i electrònica; 300 còpies. “Sons bonics ben cosits” en un Frankenstein harmònic.

Mustafa — Songs of Oraman
Tradició iraniana modernitzada; instruments millorats (luthier). 500 còpies, tècnica sorprenent per l’edat.

DK — Gate of Enlightenment
Productor francès (arrels vietnamites): house/ambient/industrial amb percussió d’aire indonesi. 300 còpies; control de prensat propi.

Panda Bear & Sonic Boom — Reset
Pop psicodèlic càlid, “Nadal bé”, textures borroses que abracen; producció molt fina.

Tomaga — Extended Play One & Two
Dúo londinenc (folk cíclic, free jazz, aire cinematogràfic). Edició doble; valor de col·lecció.

Cloenda — Agenda i comiat
Agenda ràpida (Avatar 2 com a fenomen de virtualitat), plans per a 2023 i comiat.

Post-programa — Promos i música final de la ràdio
Franges de continuïtat de Ràdio d’Esvern i temes musicals de tancament.
2, 3... Prepareu els pitets, que aquí comença l'empatx, l'embafada, el gran festí, la bacanal radiofònica. Aquí comença Empanada Cultural, un programa cuinat per Pol Dibler, Adriano Calero i Egan Moreno, a Ràdio d'Esperm. Estimat rei Mac Zuckerberg, em dic Pol i aquest any m'he portat molt bé. T'esquiga aquesta carta perquè vull formar part del teu món màgic, el Matavés. Diuen que allà tothom és feliç, que pots vestir com vulguis i tenir el cos que vulguis. Un amic m'ha dit que el seu pare cura malalts i tot allà. Així que, com que m'he portat molt i molt bé, només tinc un desig per aquest any. M'agradaria que em creessis un avatar amb les següents característiques. Que sigui molt alt i molt fort per poder matar tothom del meu col·le. Després, que tinc una caixa forta amb moltes criptomonedes. Moltes, remarco. Per poder pagar més armes i matar més gent. També un sofà ben gran i ben llarg, on posar-hi totes les meves nòvies. Perdona, estic una mica nerviós, que estic demanant moltes coses. I ja que estem, que tinguin els pits molt grans. Aquests riures també n'han entrat a la carta. I per acabar, un armari també molt gran, on deixar-hi els cadàvers. Segur que amb la teva màgia serà molt fàcil fer realitat el meu desig. Gràcies. Postdata. Com que no sabia quant duraria aquesta carta, seguiré escrivint fins que acabi l'efecte de so. S'ha intentat, eh? S'ha intentat. Benvinguts a Radioteatre, en Panava. Que conste que és el següent intent. Va a variar. Vamos mejorando. No, vamos mejorando. La última vez fueron tres o cuatro. Ahora l'hemos reducido a dos. I jo me he tenido que comportar també molt bé en la esquinita, eh? Sin reírme, com un buen nene. Hostia. Para que los reyes nos traigan tots els regalos. ¿Què passa que jo quan ho practico a casa, no ho practico, és mentida, però quan ho escriu a casa, penso... No, va, aquest cop, aquest cop s'ha de seriós. Aquest no ho riure. Edgar, uns consells d'actors, tío. No, no, res a dir. Com fas, tío? Com feu els actors quan esteu... A mi ja m'ha col·lapsat, perquè sentia el... Això que se sent... Jo segueixo, eh? Jo segueixo, eh? Jo segueixo, eh? Aquí estàs escrivint. Imagina't on estava jo. Aquí estàs escrivint sobre la taula que entra el micro. No, no, m'he col·lapsat. Jo al metaverso vaig lluny. Bueno, i mira, encara haig de dir moltes coses sobre la teva editorial, jo crec que tots, una mica, però aquells que nos estéis viendo, hostia, estáis notando aquí... Una presencia. Otra presencia, ¿no? Y no es la de un rey mago. No, no. Yo pensaba que iba a pedir la carta con unos y ceros. También, también. Pues hoy tenemos a Marcos, ¿no? De nuevo, de nuevo en la empanada. ¿Cómo estáis? Sí, porque además es la segunda vez que nos viene... Babanía, ambient. Ambient. Ambient. Ambient. Sí, exacto. Es verdad. Nos viniste a hablar de música, evidentemente, y nos viniste a hablar de música ambient, porque, que lo sepáis, nosotros los empanados tenemos siempre recursos. Tenemos un profesional, ¿no? Un amigo profesional en cada ámbito. Exacto. Uno en la policía, uno abogado. Uno, un músico. Dame estos números. Dame estos números que has dicho. Bueno, pero no descubriremos más. Os imagináis por dónde van los tiros, ¿no? Un poquito de musiquita, ¿eh? Más allá de este pianito... Ah, per ser, que ya he acabado la carta, ¿eh? Sí, ya está. Ya está enviada. Ya está enviada. Vale. Sent. Entonces, el tema hoy es metaverso. Sí, exacto. Irrealitats virtuals. Irrealitats. Pero esto es un poco como... Bueno, metaverso, sí. Sí, pero esto de irrealidad virtual es un poco como una redundancia, ¿no? Es un pleonasmo, que dirían los literatos. Bueno, aquí entrarem, ¿eh? A veure si la figura virtual te va dins, un avatar d'un món virtual, es más tú que tú. No, pero en el fondo... Bueno, esto ya... Y conecta con la anterior empanada, la mirada aliena, ¿no? Exactamente. Quiénes somos realmente, la identidad. Bueno, la gran empanada. Pero hablaba de esto, ¿no? De, hostia, lo virtual no es en sí mismo algo con apariencia real, pero falso. Sí, sí. No se define así. Entonces, es como irrealidad virtual. Y es como irrealidad virtual. Ha visto que el piano te final, ¿eh? Es falso más falso. Es un momento que te tornarás a escribir a la carta, ¿eh? Lo que vengo a decir es que esto del metaverso queda como muy claro ya, al menos en definición, que es un lugar allí donde hacer lo que tú dices, ¿no? Ir a matar, ir a, no sé, incluso pedir tetas gordas, ¿no? Has dicho por un lado. Exactamente, ¿no? Es decir, es un lugar donde expiar nuestros pecados, ¿no? ¿O no? Sí, sí, sí. No lo tenemos muy claro. Bueno, a Char West... A eso será Itarazán cuando ocupan tema cada saccio. Esa es la idea, ¿no? No, no, pero es que últimamente siento que venimos con, hostia, editoriales muy fuertes, muy potentes, con temáticas... Como la mía, claro. Sí, gracias. Con temáticas también muy profundas, pero después tiramos pim, pam, pum, y hacemos que los ejemplos culturales hablen por ello. Yo creo que el menú que teníos avui yo creo que es bastante profundo, ¿eh? Eso sí es verdad. Sí, aquí... Y ya que parlem de realidad virtual, anem a la gran realidad virtual, que son... No, no, aún no. Aún no, aún no, porfa, no. No, darme un minutillo para una anécdota. A bordotas calero. Sí, claro, porque además en la anécdota calero nos trae a un quinto componente de esta empanada cultural. Que es el tiempo. Carlas Martínez. Te va a gustar la anécdota. ¿Sabes que Carlas, perdóname, Carles, lo siento de... Hay que recurrir a ti en algunos momentos. Carlas estaba, creo que era el sonar. En el sonar de día, que había una opción de gafitas de realidad virtual, ¿no? Ah, vale. Y el tío... Es que yo necesitaba su respuesta para decir si esto de la realidad virtual es falso o no, ¿no? El tío se las calza y se las calza con la novia de esa época, cada uno en una esquina diferente y se ve que empiezan a vivir lo evidente, ¿no? Pero él entra tanto en el juego y en la realidad virtual que se olvida que está sentado en una silla en el sonar. En el sonar de día, ¿eh? Y entonces en un momento de su delirio personal se levanta y empieza... ¡Mira, mira! ¡Ahí, ahí! Y empieza a correr a lo largo de la sala hasta que se da cuenta de que hay una cierta serie de impedimentos a los que se lleva por delante. Y entonces cuando cae, dice, ¡ah, mierda! Que yo no estaba aquí. ¡Que estaba allá! Se sacan las gafas y entonces ve a todo el personal del sonar flipando. Por los suelos, ¿no? Drogado, evidentemente. Y a su novia en plan, tierra, trágame. No lo conozco absolutamente de nada. Quiero quedarme en ese mundo virtual. En este caso, la realidad virtual puede jugar malas pasadas, es verdad. No la sabías esta, ¿no? No, no, no la sabía. No sé moltes de estas así, del Carles. Ya vendrás a defenderte, ¿eh? Lo siento, tío. Bueno, i ara sí. Ara sí, anem al gran món virtual que som les xarxes virtuals. Ens podreu trobar a Facebook Empanada Cultural, Twitter Empanada Cultura sense L, Instagram Empanada Cultural, tots els podcasts a Spotify i els videocasts a YouTube. Manu del Día. Bueno, i després d'aquest piscolabis d'entrada de set minuts i mig... Vamos a ir... Mira, mira, voy rapidísimo. Yo hoy vengo con Mantícora, ¿eh? Mantícora. La cuarta película de Carlos Bermud, o Carlos Bermud, que es barrileño, de acuerdo. Charles Bermud. Yeah. De Bermud. De hecho, es la cuarta y es la última. El último... Bueno, es el cuarto largometraje, ¿eh? Especifiquemos. Y es una película de reciente estreno. ¿De qué va? Para vincularlo a la temática del día de hoy. Diseñador de monstruos para videojuegos. Bueno, dice de criaturas, ¿no? De criaturas. que además de hacerlo en lo profesional, pues como que parece que le encuentra el gustillo a eso, la herramienta que tiene en casa. Gustillo, gustillo. Y decide sacarle provecho personal a la realidad virtual, que él mismo crea, ¿no? Exacto. Ahí lo dejamos. Ahí lo dejamos, porque creo que té bastante teca, ¿eh? Sí, sí. Ojo, ojo. Aquesta peli. I després vas tú, ¿no, Edgar? Després vinc jo. Jo vinc amb una sèrie. Jo vinc... No sé si és el contrari al Metaverse. Jo vinc a parlar-vos una miqueta del concepte d'en Canibali. Sí. La ball inquietant. La ball inquietant, que és una teoria que parteix de la robòtica i de la intel·ligència artificial, ara ho diré bé, de la intel·ligència artificial, que diu que és allò que sembla tan real que tot i saber que no és real ens folla la ment d'alguna manera. D'acord. Parlarem d'un capítol en concret de la sèrie Love, Death and Robots, de la seva tercera temporada, que es diu Jíbaro, que passa a l'època dels Conquistadors. Sí, sí. A més de marca ibèrica. Marca ibèrica. Espanyola. Espanyola. Bueno, i ja que acabem amb espanyols, bueno, hauria dit basc, no? que és una clàssica ja d'empanada cultural. Clàssica, dic, perquè és el segon cop que la abordem, però, bueno, és el segon cop que la abordem. Això és el segon cop que la abordem. Que és Catixa Aguirre i és el seu nou llibre que connecta perfectament amb el que estem parlant, que es diu De Nuevo Centauro i que parla de realitats virtuals futures dins d'un metaverso. O sigui, aquí hi ha tela. Aquí hi ha tela. El programa d'avui crec que millor ens llencem directament o què. Sí, per exemple, El metaverso cerramos aquí, pero ya que estamos en un menú del día, tú de metaverso con los vinilos, nada. Interesante, eh? Hay potser de metalverso. Exacto, mira, más muestre, muestre. Ahora va a dir, potser depende de qué porta, porta metalverso. Sería muy interesante. Para los nombres que he visto, no, eh? No, no. No hay ningún español. Vaya. ¿Pero qué nos traes? ¿Qué nos traerás? Nos traigo un americano, un iraní. Tengo un chiste, ¿eh? Música iraní. Y luego, pues, también tenemos a un francés. Es que está muy bien, porque porto una sección analógica de vinils y los apunts los portan full. Lo he traído un papel. Ese punto amo, Marcos. Sí, sí, sí. Es un tío coherente. La forma y el fondo. Todo analógico. No, o sea, podría haber tenido el ordenador, pero he dicho... No, ¿para qué? No, ¿para qué? Que se vea. Que se vea. por dónde van los tíos. Acabaremos con música. Eso está claro. Muy bien. Bueno, pues, vamos allá. Vamos, la verso. Vamos, Antícora. Bueno, empezamos esta sección de cine, para que quede claro, de esta empanada sobre la realidad virtual con un sonido algo cósmico. Tenemos aquí al dúo musical setentero-ochentero Emerald Webb, que ya veréis que progresivamente nos va a seguir acercando a esa sensación virtual y real tan propia de la evasión vital que proponen los videojuegos. Quizás no recuerdo mi amigo Paul, pero así lo veo yo. Los videojuegos o las drogas, o las drogas. Y como ya hemos visto y comentado hace unos minutos, gracias a la anécdota de nuestro querido Carlas, a veces esta dinámica virtual, quizás por las drogas también, no lo sé, resulta incluso más creíble que la propia realidad, ¿no? Y de ahí que muchas pelis, está claro que la que hoy os traigo no es la primera, muchas pelis han apelado ya a esta dicotomía, a esta relación entre realidad y virtualidad. Da mucho juego. Mira, valga la redundancia. Y Matrix sería el gran ejemplo, pero no, no estamos ya más en Matrix, como decía el guardián de la... Matrix. Que vivís en Matrix. No, no. Vamos a dejar Matrix a un lado porque el señor de las galaxias está hasta los cojones. Vamos a tirar de presente y como decíamos al principio, de un peliculón. Se llama Mantícora, producción española, que además de sugerir un discutible uso, vamos a ver si es tan discutible o no, de esta realidad virtual, ofrece mucho más. Y Mantícora, ¿qué coño es Mantícora? ¿Qué coño es Mantícora? ¿Qué es este ente? Porque podría ir a tirar o por el título o por el director. Va, vamos a tirar por el título porque en el fondo Mantícora nos está hablando de un monstruo. Mantícora no deja de ser una suerte de... ¿Cómo decirlo, no? De esfinge egipcia, pero más monstruosa. Es como un Frankenstein, ¿eh? Sí, es literalmente un Frankenstein, pero lo que tengo que decir es que tiene esa apariencia de humano en el rostro con cuerpo de león, que esto es muy de esfinge egipcia, pero le meten un poquito más de mala hostia, ¿no? Habría que añadirle una cola de espinas venenosas que en algunos relatos dicen por ahí que disparaba como flechas y es que lo que queda claro es que a la Mantícora le mola la carne, le mola la carne humana y es extremadamente veloz, así que lo suele conseguir, ¿no? Vamos, estamos hablando de un monstruo. ¿Quién es el monstruo en Mantícora? Lo veremos poco a poco. Está claro que no es su director porque, bueno, podríamos decir que también es un monstruo, pero porque es un crack, ¿no? Ya ha demostrado en cuatro pelis y con, no sé, creo que él sí que está entre, como nosotros, entre esa generación millennial y X, un tío de 40 años, me parece. Hostia, ha demostrado con cuatro películas ya, con cuatro largometrajes, que es un crack, ¿no? Bueno, aquí tenemos dos que yo no he visto. Diamond Flash. Diamond Flash y Magical Girls. ¿No las has visto? No, estas dos no. Y después, ¿Quién te cantará? ¿Quién te cantará? Es la que a mí me falta. Hostia, vale. Las últimas dos me parecen auténticos peliculones y a partir de ellas dos puedo entender que hay una autoría. Es decir, evidentemente son películas que manejan tonos, no, tonos no, pero facturas diferentes. ¿Quién te cantará? Parece más ambiciosa y creo que ir van a mucho peor las tramas con las subtramas todo y que emocionalmente tiene un puz también desgarrador. Y en cambio, Mantícora, para mí, hostia, hace un vaciado formal que es aquello de que se hace grande a partir de hacer menos. Menos es más. Sí, totalmente. Y es que además, como suele pasar con estos casos, con estas grandes películas, se estrena ahora, se acaba de estrenar, pero ya viene dando que hablar. Dará que hablar más aún porque en 2023 nominaciones a los Goya, nominaciones a los Gaudí, vamos a ver qué se lleva. Pero es que además, antes de llegar a las salas comerciales, Bermud había pasado por el TIFF, el Festival de Toronto, y nuestro querido Festival de Sitges. Pero sin competir. Es una peli que tiene carisma como para ello, pero en este caso no competía. ¿Sabéis por qué? Eso lo voy por Sitges yo. No me lo podía ni imaginar. ¿Para el tema? No, no. No, porque él sí compitió, por ejemplo, Carlas Bermud con Magical Girl y ganó el San Sebastián, ¿no? Se ganó la Concha de Oro y ganó, creo, a más premio a Mejor Dirección. Es decir, que es un tío que lo he visto competir. Sí que es cierto que casi todas sus competencias suenan a posteriori por los premios que le han ido dando en este tipo de festivales más Goya, Gaudí. Pero en este caso ni en el TIFF ni en Sitges. Porque todo el mundo se preguntaba ¿cómo es que este pedazo de película no compite? Selección Oficial no competitiva. ¿Y por qué? Él dijo, le oí decir esto, que no se quería medir con otros compañeros de profesión con su cine. No sé si es que ha evolucionado como cineasta hacia esa dirección o que el tema de alguna manera proponía otra realidad, ¿no? Bueno, ya hemos comentado de qué va Manticora cuanto a título, así que recuperemos esa idea del monstruo y es que de eso va Manticora. Ya os he hablado en el menú del día, ¿no? Que va de un diseñador de monstruos para videojuegos, pero ya os anticipo que es un diseñador de monstruos que es a sí mismo un monstruo. Pero que no os engañen, ¿eh? Como el mismo Bermud, ¿no? Declaró en Sitges, el error, aquí voy a ser literal, el error es comprar que las personas malvadas, egoístas, que roban, etcétera, etcétera, no son como nosotros. La otredad, ¿no? Que decíamos siempre. Y sí lo son, recuerda Bermud. Si la gente hablase más de sus problemas, si mostrase más su oscuridad, creo que sería un mundo mejor. Es decir, que si seguramente habláramos más de nuestros problemas, habría menos monstruos y ya esto lo añado yo, yo creo que si sobre todo la peña que escucha a esos problemas o a esas enfermedades fuera más tolerantes, pues también, ¿no? Pero sobre todo si utilizáramos la realidad virtual para expiar nuestros propios pecados. Esa es mi teoría. Él apunta, él apunta, no voy a decir que la confirme, simplemente apunta. Pero antes de sacar, de abrir, ¿no? De sacarle la tajadita al melón, que creo que... Sí, porque está mucho que hablar sobrevolando aquel jardín. Exacto, estamos haciendo esto... Lo va a decir. ¿Por qué? Sí que lo diré, pero todo a su debido tiempo. Más bien, veamos el trailer de Mantícora, descubramos un poquitito más sobre el argumento, sobre sus protas y sobre el tono en especial, ¿no? Sandra me ha dicho que eres modelador de criaturas. Sí, modelo criaturas con el ordenador. Monstruos, bestias, bichos raros, todas las cosas horribles que te puedas imaginar, pues esas. ¿No modelas personas? Bueno, las personas me parecen lo más difícil del mundo. Hay que tener mucho talento para las personas y yo creo que no tengo tanto. Susto, sueño. Vamos a pararlo aquí, vamos a pararlo aquí porque el tono queda claro, ¿no? Sí, sí. Yo creo que es muy vermutiano, ¿no? Si podemos ya... Muy portuondo, ¿eh? Bueno, muy portuondo, ahí está anticipándose Paul porque, hostia, es que los que acabáis de ver el trailer o incluso escucharlo, sí, sí. Habéis podido seguramente comprobar que es Nacho Sánchez quien se esconde gracias a ese diseñador de mons... No, realmente la diferencia entre el papel que hace el doctor portuondo... No, no, no, em refereixo que l'actor que fa aquest papel de, bueno, sí... Ah, que sea el propio Carlos Bermud, quieres decir? No, no, no, que l'actor que sembla que sigui així porque los dos papeles que le he visto son como de persona de, bueno, sí, como... Para ubicar el personal por si no sabe por dónde van los tiros, Nacho Sánchez es el actor protagonista de Mantícora y era también, bueno, sigue siendo, ¿no? Si lo veis en Filmin, el actor protagonista de doctor portuondo y como bien dice Paul sí que es un tío como aparentemente con un mundo interno muy complejo lo puedes ver a través de su mirada usted tiene una profundidad y la mirada acojonante pero sus ademanes su comportamiento es como de tío cohibido, ¿no? Como si cargara con una mochila de 300 toneladas todo el día pero yo creo que hay matices, ¿no? Porque mientras en doctor portuondo no deja de ser un tío que podía ser descrito como un personaje de Woody Allen pero no, dirigido desde estas tierras en el fondo en Mantícora es un tío quizás así porque está entendiendo contener al monstruo ¿no? De alguna manera bueno y es algo que hemos podido ver ahora, ¿no? Tenemos ahí claramente una suerte de tándem a lo bella y bestia a lo bella y la bestia, ¿no? Tenemos por un lado a Zoe Stein que yo no la conocía pero creo que está bastante al nivel porque de hecho a mí Nacho Sánchez me parece magistral en este papel que hace y no chirría en ningún momento nadie, ¿no? Pero yo creo que en general en el cine de Carlos Bermud nadie chirría nunca porque si tiramos, ¿no? de... Magical Girl por mí Yo no la he visto pero sí que he visto lo que ha dejado a su paso premios, ¿no? Nominaciones Una pasada O sea, tanto en Magical Girl estamos hablando de la Bárbara Lenny Sí, Bárbara Lenny En la anterior en Diamond Flash salía Eva Llorac que repite en Quién te cantará y bueno en Quién te cantará está Eva Llorac que le dieron un premio también y Najwa Nimri O sea, realmente las actrices hasta este momento quedan siempre muy bien Bueno, ofrecen unos papelazos en manos de Bermud algo tendrá que ver, ¿no? Quizás la precisión con la que también dirige pero... pero es que aquí no es para menos y en este caso aquí hay un tandem actoral principalmente es Nacho Sánchez el que se lleva todo el peso argumental pero si estamos hablando de monstruos hasta aquí no ha quedado tan claro, ¿no? Tal vez nos falte ver algo más Continuemos con el tráiler un poquitito más, por favor Me gustan tus monstruos Tienen como una mirada melancólica como si les preocupase algo Quiero que sepas que vamos a tratar este tema con toda la discreción del mundo ¿Qué tema? Un día me descubrí a mí misma para en medio de la nada con la persona que más quería y todo estaba bien Todo está bien ¿Te ha pasado algo? Sé delicado por favor Telita, ¿eh? Bueno, telita en el tono porque aún no se ha descubierto nada aquí También digo una cosa yo el tráiler no lo había visto y me sembra muy complicado un tráiler de una peli como esta ¿Sabes una cosa? Que este tráiler no sabía que existía esto me acabo de enterar lo han nominado a los premios Feroz hay nominación de tráiler y está nominado evidentemente en positivo porque es un tráiler muy potente me parece un tráiler que descubre sin descubrir evoca aquello de sugerir sin mostrar Es un tono como muy parece que se vayan a acostar ya casi Bueno, y a la vez que parece que se vaya a romper en todo momento y la peli es así o sea, la peli podría parecer un thriller porque es un monstruo que está contenido y va a petar algún día pero es que es lo que menos nos importa A més, ho has dit molt bé mostrar sin mostrar que yo creo que es el centro de la peli De fet, ya entrarem pero a mí la peli no m'ha agradat y el tráiler La cosa clara La cosa clara Directamente pero el tráiler me flipa el tráiler me encanta Ojalá la peli tenga un tipo de montaje como el del tráiler Es muy potente Sí, claro entiendo o sea, no vamos a entrar ahí tampoco pero entiendo que es una peli que no va a gustar a todo el mundo todo y que hostia, a mí me ha parecido una gran película rozando ahí la maestría pero entiendo que por algunas cuestiones quizás por ese fuego lento ¿no? con el que Carlos Vermouth se permite cocinar el drama porque es que de nuevo no es para nada un thriller es claramente un drama pero yo en el fondo lo siento, Marcos tú creías que venías a hablar de música y tal no, no, yo lo que necesitaba era un tío que no hubiera visto la peli porque estos dos cabrones me la iban a destrozar y yo digo hasta este momento necesito tu al revés a mí m'ha encantat y trobo que es una película de la cual t'admiro ahora mismo de hacer una sección porque yo no sabría o sea, como definirla porque yo a més vaig anar a cegues yo no sabía yo la vaig veure tal cual yo no sabía ni de qué anaba y cuando vaig a veure el tema cuando va a sortir el tema vaig dir uah y además yo creo que ya ha llegado el momento de hacerlo porque aquellos que tengáis muchas ganas de ir vírgenes a la peli vamos pause o stop o adelantar y los que queráis y los que queráis pues os queráis a escuchar algo que es que se solucione en los 5 o 10 minutos primeros de la película este diseñador de monstruos ya os he anticipado es un monstruo y pasa es interesante como conjuga el guion la idea de un tío que salva a un tío que pueda ser el monstruo de ese niño al que salva es decir su vecino está a punto de morir quemado porque hay un incendio este vecino es un niño que está solo en casa la mamá parece que tiene mucho trabajo y el protagonista el que interpreta bueno el personaje el que interpreta Nacho Sánchez decide está trabajando en casa lo oye decide entrar a salvarlo y hostia es un auténtico héroe pero que curiosidad que cuando vuelve a casa a la tranquilidad de la creación o no o a la tranquilidad del hogar se acaba descubriendo el deseo que este personaje ¿no? el protagonista siente por el niño es decir la pedofilia aparece como gran tema troncal de la película y de ahí la idea del monstruo ¿no? porque claro entre pedofilia muchas veces se habla de pederastía como simplemente el deseo pero para matizar entre lo que es desear y cometer ¿no? el cometido normalmente es otra historia y de ahí también que la realidad virtual sea la herramienta principal para este diálogo ¿no? entre virtualidad y realidad pero está claro que Bermud sabe tomar las decisiones adecuadas y cuando el protagonista sucumbe a sus pasiones nunca lo veremos no lo veremos además sucumbe a sus pasiones a través de la realidad virtual como os he dicho ya en el ¿no? en el menú del día lo que hace es recurrir a la herramienta para crear un niño a imagen y semejanza ¿no? y poderse bueno poderse dar un disfrute y esto nunca lo vemos ¿no? y de hecho hay un plano magistral en fuera de campo que no es en sí un fuera de campo nos está mostrando la realidad no lo virtual es que se es molvo el espacio vacío no más porque pla es de dirección además es un espacio vacío que te habla del vacío del protagonista también entonces hay unos movimientos de cámara en la película que son mínimos pero que son casi políticos ese traveling que no eso ya aquí descubriría demasiado que es al final de la película no nos vamos con una decisión que decide tomar el protagonista y también hay un traveling que empieza y se frena es decir hay un trabajo en los movimientos de cámara que para mí son ya te digo casi políticos y que todo es elíptico evocador parece que construye en los márgenes esta película pero no en los márgenes de la composición sino en los márgenes de las emociones ¿no? porque y eso es muy bermutiano al menos en relación a también quien te cantará que entramos a veces al final del diálogo o entendemos el diálogo en una distancia que por lo tanto no se nos muestra realmente ese diálogo pero solo por composición de imagen entendemos que está sucediendo o por el montaje es decir Vermut me parece que trabaja en los márgenes porque sobre todo es muy sutil y va perfilando una construcción que es casi industrial ¿no? todo y que para mí la película fluye fluye a este ritmo a este pozo ¿no? con este ritmo pausado pero fluye sin mostrarnos las costuras ¿no? y sin caer en una simetría de composición por eso matizaba el tema de los márgenes hostia y los diálogos yo sé que los criticaste muchísimo y ahí quizás permítete el lujo o sea permítete el momento para entrar y entrar ahí a cuchillo pero yo creo que los diálogos Edgar eran magistrales porque de nuevo nos hablaban por ejemplo en un momento a través de una anécdota de cómo el sexo para la niña a través del descubrimiento de unas cintas pornográficas de sus padres de la protagonista el sexo le parecía algo propio del cine y por lo tanto ciencia ficción ¿no? y eso es algo muy interesante narrado así pasa por ser la anécdota pero después cuando recuperas la temática dices claro es que también lo que hace Bermud es utilizar la idea de la pantalla como ese deseo o sea el deseo el cine en sí mismo es también motor de muchos deseos prohibidos y la manifestación de esos deseos prohibidos porque la realidad virtual ¿qué pasa? que como la dirigimos nosotros nos tenemos que sentir más culpables no es que coincidamos en la emoción de un director ajeno que nos invita ¿no? pero a la hora de la verdad es lo mismo es el deseo en la pantalla ¿no? y en ese fuera de campo por eso también insiste Bermud con ese plano en hablaros de que ese deseo está en el fuera de campo como está el deseo por ejemplo de ¿no? la sutileza que hay también en presentarnos un personaje femenino que hemos podido ver el tráiler es claramente un niño sí, sí, sí tiene un look súper aniñado y de hecho recuerda en el dorso muchas veces al niño ¿no? sí, exacte no, no, no exacte hi ha plans que estan buscadísims que són els típics plans d'aclatell que tu a més la protagonista per qui no ho hagi vist perquè aún estábamos a Cito Rádio a veces és un personatge amb els cabells molt curs amb cos ja no et dic ni de nena o sigui, és de persona molt menuda molt prima molt no, aquestes faccions també molt molt aplanades o sigui, molt llises sí, llavors és com un andrògin també exacte fa la sensació que amb aquesta noia el que vol fer és legal exacte clar, és com podria ser aquell avatar real per per per connectar amb aquesta monstruositat o sigui com com lliurar-te del desig d'algú tan tabú com és em sento atreta pel meu veí de nou anys que substituïn-ho per una persona que físicament es pot assemblar però és legal o sigui, clar al final desvirtualitzo aquesta fantasia i la pot fer física i és interesante porque entra esto fluye és a dir lo entendemos en todo momento los espectadores pero no es aquello de que veas al tío maquinando ah vale voy a poder no, realmente también encuentra el amor ahí entiendo que encuentra un amor encuentra una empatía sí, però jo crec que també és una parella trencada ultra tóxica per cada un con sus mierdas pero lo que nos muestra és que és un personaje consciente de su enfermedad i lo que intenta és pausa o sea, contenerla i això també és uno de los aciertos morales de la película la idea de que nos permita reflexionar un enfermo de pedó o sea, un pedófilo un pedófilo por lo tanto un enfermo si se consigue frenar y no cometer ningún delito és alguien que podamos considerar culpable o és alguien a quien hay que ayudar és la realidad virtual una herramienta para ello això t'ho vaig comentar fa uns dies que aquí todos podríamos opinar a mi me parece superinteressant justamente el debate diré que no m'ha agradat tan com a tu pero no la odio tant la película trobo cosas molt encertadas trobo molt encertadas fora de camp trobo molt encertat aquest debat que genera de fins a quin punt fer això èticament és reprobable o no és reprobable perquè a fi de comptes no estàs fent res però la intenció hi és i estàs duent a terme una execució d'una cosa llavors aquest debat que planteja que jo no sé on em posicionaria perquè s'hauria de mirar i moltes decisions que prenen a nivell de direcció a nivell actual em sembla meravellosa em flipen me xifla a mi Carlos Bermuda en general me xifla ara em vaig a avorrir soberanament a nivell de muntatge jo crec que no calia aquest això que dius tu d'aquest foc lent igual se me ha pochado la comida tan lenta la cosa igual bueno eso muchas veces el cine son los momentos y depende como te pille estoy convencido a mi me ha pasado en los festivales que depende en que momento una película te parece magistral y a la hora la odiarías o al revés si sobre todo aparte de lo formal que hemos ido comentando y argumental es también el debate que propone esta película es decir la valentía de Bermud para tocar un tema así que la puedo casi comparar con la valentía de Louis C.K para ir acabando la sección Louis C.K ya nos hablaba en muchos de sus monólogos sobre la y en este caso no sobre la pelocilia sobre la pederastía y el tío tenía una esto sí que es particular el tío decía que él como padre además padre de dos niñas decía que estaba convencido de que todo pederasta merecía el perdón no el respeto el perdón porque decía los pederastas al final en tanto que saben que los vamos a matar pero vamos no los vamos a despellejar posiblemente es la enfermedad menos aceptada de este presente en el fondo si los perdonáramos si ellos creyeran que los íbamos a perdonar y por lo tanto nosotros los pudiéramos perdonar nos entregarían de nuevo a nuestros hijos porque casi todos los pederastas por estadística son también asesinos pero son asesinos porque la culpa que acontece tras el acto y sobre todo también la sabiduría y el conocimiento de que van a ser juzgados por ello les empuja a algo más grave que es a matar la película también apunta a una idea muy interesante es como la falta de perdón empuja al delito pero es que el ser humano lo tiene pero es que eso es también anular la realidad que nos contiene también a todos y es que todos tenemos una pequeña tara algunos más otros menos pero esas taras quizás se podrían curar o contener también te digo una cosa depen de quina protección tenguis en el sentido porque sabemos de estaments que justament han gaudit durante molt de temps de protección absoluta entonces aquí yo creo que encara que incluso ens poguessin perdonar entre tots jo no creo pero aquí no se mata pero ahí había delito de verdad ahí se cometía ese delito en la realidad virtual no se estará cometiendo claro aquí es el gran tema o sea yo recordo que hace unos días Adriana te comentaba que hay una gente que hace unos podcast a América que hace unos podcast sobre temas así y crean debates y un de los debates recuerdo escuchar que era sobre los sexbots es decir los robots no sexbombs los sexbots que eran y plantejaban que se estaba plantejando la idea de crear robots sexuales obviamente destinados a pedofilos a todo tipo de perfiles pero claro genera el debat de dir vale potser es una forma entre comillas porque es una malaltia desde un punto de vista psicológico de que se saci esta gente por decirlo así pero claro es como no alentar la qüestió la qüestió és on és el límit exact i és més si ha de posar un límit clar per això ja n'era un debat tan interessant perquè té tantes capes de profunditat de fet ja ho diuen a la peli un dels diàlegs que estan a Montbar fent un cap exact mira mira espera espera antes de que tu lo expliques dentro vídeo por favor Oriol mira que vinc te leo te leo la mente ¿qué tienes contra los videojuegos? ¿qué tienes tú a favor? en un juego puedes hacer lo que quieras y en la vida también ahora mismo en este bar puedes hacer lo que quieras puedes comer hablar caminar bailar ¿qué te lo impide? sí supongo que tienes razón lo mejor es la respuesta sí supongo que tienes razón pero lo vamos a dejar aquí déjame de hecho lo vamos a dejar aquí ¿no? porque esto da este molón ya lo he dicho en el metaverso tendríamos más tiempo porque va más lento con la cámara del times de la bola de drag pero aquí no pues vamos a la segunda sección del programa media hora más tarde series venimos a hablar de Jibaro no sé si heu vist una sèrie de Netflix que ja va per la tercera temporada que es diu Love, Death and Robots és una sèrie que acollorant és molt recomanable a tots els nivells potser la tercera temporada és la més fluixeta però tot i així té dos pepinazos com són un capítol dirigit per David Fincher amb un monstre Lovecraftia entre caçadors de taurons que és espectacular i el que anima per l'avui que és Jibaro d'Alberto Mielgo Alberto Mielgo és el que va guanyar aquest any justament el 2022 l'Òscar per animació amb el Limpia Parabrissa és un curt que si no l'heu vist ja esteu trigant crec que de fet està lluny està en obert de bonic que es fa mal aquest curt d'Alberto Mielgo Alberto Mielgo és un tio que jo crec que s'ha inventat un llenguatge nou en el que és l'animació jo no sé si han he estat investigant i no ho he acabat de trobar si han desenvolupat un software específic seu jo estic segur o sigui perquè a més té un estil d'animació és com de rotoscòpia no exactament sona rotoscòpia jo per exemple a rotoscòpia Richard Lindleiter que potser és el gran el jefazo que en el seu moment també va inventar una tècnica per portar-ho al cine que no té una a Netflix també a Netflix té una Apollo Apollo 13 no saps així que era el del nen aterriza como puedas que es diu així que de fet sabeu la polèmica que és que no l'han deixat a registrar els Òscars com a animació perquè el ser rotoscòpia clar, tu la graves primer i després pinta i colorea i li han dit perdona, tu has vist tot l'equip que tinc d'animadors i li han dit no, no hi ha hagut una gran polèmica perquè aquesta pel·lícula Gollum és animat i és captura de moviment digue'ls-hi a Marvel que potser a quantes de ficció hauríem d'estar a animació jo no sé si és rotoscòpia sí que és veritat que sona fa olor a rotoscòpia però també o sigui, realment si mirem els making of veurem que treballa molt amb captura de moviment ara, ha anat un pas més enllà jo crec que ha deixat enrere a tots els seus companys o de la seva generació o ha marcat com una nova tendència en el moment del que parlàvem abans de la vall inquietant de l'Encani Bali tu estàs veient qualsevol cosa que fa aquest home que a més a més té un segell molt distintiu per això dic que potser tenen un software propi i a la que portes 15-20 segons t'oblides que estàs veient animació és fora la paraula és te folla la mente sí, sí, sí estic totalment d'acord amb això jo si et pares a fixar igual en una textura detectes un altre cop i tornes a la realitat però és impossible marxar del que estàs veient bueno, seria la finalitat d'animació entenc jo arribar a la realitat no o no sí bueno, jo depèn no sé què idea feia la broma i ho estem fent una animació tan bona que al final acabarem rodant pel·lis claro però esto es cuando salieron los artistas por ejemplo los artistas del siglo XIX bueno, finales y principios del XX que lo que venia a decir hostia, utilizaré l'arte o la pintura para hacer réplicas exactas de lo que ya podemos ver con la fotografía qué sentido tiene y a partir de ahí que empiezan todas las tendencias más radicales de reescritura en este caso pictórica de la imagen y yo creo que aquí no estaría de acuerdo contigo en este sentido Marcos porque no la animación yo creo que puede tirar en muchas direcciones una puede ser a veces adaptar la propia realidad pero darle una distorsión que no podrías hacer nunca con el propio cine y en otros casos todo lo contrario bueno, pero aquí yo recupero una ara s'ha estrenat fa poc a Netflix Pinotxo hòstia que es una passada aquí em va passar el mateix incluso a més stop motion el que em vaig adonar és portava una hora de peli durar dues hores de peli de stop motion es diu ràpid dues hores moltes hores molts mesos bueno, de fet van dir que es va estar desenvolupant durant 15 anys però és que hi ha un making of a Netflix quan veieu la peli aprofiteu mitja horeta de making of després que és acollonant doncs hi ha un moment que Guillermo del Toro diu és que això no és o sigui l'animació és cine fin no és una categoria a part no hauríem d'estar competint a part i que el gran premio se l'emporti no o sigui l'animació és cinema saps? de fet això és una cosa que va dir literalment Alberto Mielgo quan va recollir l'Òscar va dir que l'animació del micro d'un dels Òscars amb tothom callat l'animació és cinema senyor fem cinema de l'estil que vulguem i el Mielgo es va emportar un Òscar per quina peli? ah no per un cur per l'impiaparabrises i després un altre que aquí sí que hi ha hagut contacte o sigui aquest home ha crescut tant té un talent i té tant aquell segell personal que ha sigut capaç de deixar tirat a l'equip d'una pel·lícula d'animació que també va guanyar un Òscar el 2019 que és Spider-Man Into the Spider-Verse que va guanyar l'Òscar a l'animació que al final tot i que ell no va participar-hi el van acreditar com Animation Consultant perquè tot el que havia dit ell és que el que el va aplicar en aquella pel·lícula i va fer que generés aquesta revolució de l'animació que va significar exacte però ell crec que va ser com el director artístic com a mínim de les bases de la pel·lícula va començar va començar va començar a fer això serà així això serà així però va marxar molt aviat però es van quedant tot el que havia dit l'equip que va entrar després ho va seguir a fil per randa i això els va donar l'Òscar por cierto inciso podéis ver el cortometraje lo veréis esta noche de El Limpia Parabrisas de Alberto Mielgo directament en Film Affinity típico no que en trailer lo tienen con los adultos i aquí està en Youtube també en abierto perfecto en principi ja veureu que és de bonic que és és que fa mal fa mal doncs avui parlem del capítol és l'últim capítol de la tercera temporada de Love the Fan Robots que es diu Jibaró n'havia dirigit un també a la primera temporada que es deia La Testigo que era un que és el bucle sí exacte era un loop que tenia uns tocs molt Blade Runner amb una estètica també així molt naïf molt tron també amb molts neons i aquí els dissenys reconeixes que són la seva manera de dibuixar per entendre'ns però ens n'anem a l'època dels conquistadors us llegeixo una miqueta la sinopsi i a partir d'aquí parlem perquè ja tela per tallar ja xitxar un grup de conquistadors i sacerdots espanyols a Puerto Rico viatja a cavall per un bosc aturant-se davant d'un llac bastant pinturesc on hi ha una mena de sirena completament coberta d'or i joies que amb la seva veu i la seva dansa els fan embugir i perdre el control dels seus cossos endinsant-se amb una mena de dansa macabra que fa que vagin ferint-se i matant-se entre ells mentre intenten acostar-se a ella només per ofegar-se sota el pes de les seves armadures i cavalls excepte un d'aquells soldats que és sord el más listo sordo el de la subvención el que le gravan pero desgravan he parlat d'una sirena però potser més aviat es tracta d'una naia que és aquesta figura mitològica dels mites grecs que són ninfes que personificaven l'aigua dolça brulladors os iacs i fons se'ls trobien propietats curatives bevent o banyant-se en les seves aigües encara que en alguns casos el bany o el simple fet de beure-les es considerarà un sacrilègi que comportava les represàlies de les baianes del clònic català tenim també una cosa similar que són les goges la goja és més de fons és més llegenda què passa en aquesta en aquesta història doncs el soldat òbviament no hi sent per tant no es veu afectat per la veu per la dansa i tenemos perdona la tenemos aquí en la biblioteca de sonidos el sonido este porque ahora recuerdo el cortometraje y es potente maravilloso el disseny de so es acojona o sigui a part que visualment òbviament és el que és és impecable i el disseny de so tot junt fa que es generi una mena de sinestèsia allò que dèiem de l'encanibali m'està enfollant de la mente què està passant estàs a dins d'aquella pel·lícula t'estira cap a dintre com a espectador i no pots marxar-hi perquè sembla que aquella violència amb el muntatge que hi ha amb aquella animació amb rascades de foc com si estiguessin crevant amb la càmera en mà no pots deixar d'estar a dins del que estàs i tu no estàs sort a més amb això tu estàs sentint-ho tot i estàs sentint de fet moltes vegades et poses en la pell del personatge i sents allò com quan estàs a dins d'una banyera que sents com ha esmorteguit el soroll i entens coses però tot això és molt maco tot això és lo formal però ell discurs no sé si recordeu quan l'heu vist parlava Alberto Mielgo que aquí hi ha una relació tòxica estem parlant una mica del que estàvem parlant abans dues persones que s'atreuen per motius equivocats i s'atreuen de tal manera amb una obsessió tal que no hi ha fronteres no hi ha límits vamos a todo con ello i de fet deia ell literalment tinc per aquí una cita que havia dit que és que mira literal tracta d'una relació extremadament tòxica d'una relació entre depredadors que és sensual perquè es basa en una atracció mútua per raons equivocades acaben sent les pitjors versions de si mateixos tots dos perden això en tronca amb una declaració que tenim d'ell si me la pots posar a uri la animació sempre ha funcionat com una espècie de fórmula que planteó Pixar i Disney en su dia que foi molt exitosa i que és molt exitosa però que a mi personalment no és la que més me gusta que és el héroe és el personatge principal i salva el món o és una ratita chiquitita que salva el món me gustaría que pudiésemos tener otro tipo de cine de animación que fuese pues ya no solamente adultos sino cine social cine de perdedores cine del tu vecino el de al lado historias más interesantes dramas humanos más reales una mica és el que estàvem parlant en Marecora al final la gent té defectes i la gent té dret a la contradicció i la gent té dret a no ser l'héroe de Briante Armadura aquí què està baixant els soldats estan buscant or la sirena està plena d'or no us vull destripar perquè jo crec que val molt la pena que el veieu és Netflix i no us espoy és una experiència a més és que estem parlant d'un curt metratge són 17 minuts el que té de bo també Love the Robots com a sèrie és que són a part que és una antologia és a dir tu pots veure el primer l'últim el del mig i sense ordre és que a part que són curt metratges i con pauses no sigues l'Estela de Ferran por favor con pauses jo les veig seguides sí tu també és ferraniano ferraniano no puc no veure una temporada sencera el que passa que realmente este corto al qual nos estás acercando hòstia és en sí el visionado de ese cortometraje és una experiencia a todos los nivells perquè si el poses el primer jo en aquell moment que pares hay que pausar yo creo tras ese cortometraje no i a part és el millor curt de la temporada potser és veritat que és la temporada més fluixeta però si poses això el primer tot el que ve després està molt desmarré i me parece que el primero ara no recuerdo si és primero o segona temporada el primero de Mielgo el primero que le vi també és de los mejores de esa temporada tan completa i con una profundidad també potentíssima bueno, fins al punt va guanyar Emmys va guanyar Anis que són els de l'animació és a dir aquest tio no se li veu al final la projecció que ha de tenir aquest home veurem on acaba sigue així Alberto Alberto vamos vamos vamos vamos sí y aquí nos quedamos ah vale pues siga y tú también y tú también Edgar vale vale perfecta bueno pues recomanemos a tothom a veure aquest capítol i seguim cap a llibres llibres bueno abans de que ens capin però és la versió instrumental seré yo Jamiro Cuey entre por la por favor el quinto invitado del programa ja miro wey no no doncs avui ens endinsem d'aquesta virtual insanity que ens planteja l'autora que hi hem dit abans que és ja clàssica perquè ja ha vingut dos cops al programa que és Catixa Aguirre que tampoc entrarà per la porta però entrarà per la porta gran amb aquest llibre perquè realment veníem de de la seva anterior novel·la que l'hem tractat aquí que és Les madres no que a més va portar cua eh Adriano sí sí generó és que me acababa de pillar con las hormonas jodidas tío acababa de ser padre tío i les madres no és una novel·la que d'aquí recomanem però és de les per mi és de les millors que he llegit en els últims anys però és molt dura és molt bèstia parla més des d'un punt de vista ella també com a mare com a autora mare parla d'un personatge no que analitza investiga per què una ex amiga seva va matar els seus crios com a mare és una cosa molt freda doncs aquest cop ens porta un nou llibre que se'n va molt de tema d'aquest les madres no però també trobarem temes de maternals i de parella i de tot que és de nuevo centauro i aquí sí que entrem en la insanity virtual perquè ens parla d'això justament del metaverse o sigui ella s'ha s'ha agenciat ara un tema molt virtual molt futurista de fet passen a un futur no molt llunyà però passen a un futur i ens comença a desgranar tot aquest aquest món aquest metaverse que s'està inclús ja estan ara bastant ara o bèstia a la nostra realitat i en aquest argument s'entén del títol perquè a mi me deja un poco el títol us diré una cosa despistat despista molt perquè el títol apareix us diré quasi de les últimes pàgines surt aquesta frase l'entens una mica sí que és veritat que és una metàfora molt gran llavors de nuevo centauro no us penseu que és o sí però d'algo com estelar o tal és una cosa bastant curiosa però no no m'ha semblat que el títol és a dir quan ho llegeixes estàs llegint el llibre se l'estàs acabant i dius de nuevo centauro i dius ah mira ha salido lo ha dicho sí lo ha dicho però no saps no sé no y no nos habla de la empresa de alquileres de coches ni nada por el estilo ni es un western del desierto però el que sí que fa és estem parlant al final gairebé però sí que comença la primera pàgina és gairebé com un micro diccionari on ens posa tres com seria això VR AR que serien acrònims sí els sigles tres sigles una que és V-R que és realitat virtual que ens explica és per posar-nos en context perquè clar a la llibre n'hi ha d'això i diu simulació a través d'ulleres i altres artil·logis és a dir allò que deies abans del Carles de les simuleres de realitat virtual després hi ha AR que és realitat augmentada que és afegir elements virtuals a la realitat però de manera digital és a dir sabeu ara jo què sé amb els iogurts pel niño perquè ara dóna'ls-hi un bitxo un ninot petit que el tiren a la besura ara han de tenir el mòbil doncs hi ha una realitat augmentada que és que el bitxo ara és virtual o el Pokémon GO que està a sobre de les coses i després hi ha el XR que és realitat estesa que és la mescla total entre realitat virtual i física que bàsicament és aquesta interacció absoluta total i és jo crec és de la que més es centra el llibre d'acord en aquesta realitat que està super mesclada llavors què passa és un llibre que que parla i aquí ja entro una mica amb la sinopsi perquè crec que és bastant complex i hem d'entrar per aquí per la porta normal que és estem en aquest futur proper el turisme i aquí te toca fer quinta fer quinta Adriano el turisme gairebé desaparegut per tot arreu hi ha refugiats climàtics la realitat virtual ha envahit la vida quotidiana i tothom deixa enrere el cos a la primera de canvi gràcies al seu avatar virtual en aquest sentit Paula Pagaldai una dissenyadora que treballa per al Mataverse marxa a París a la recerca d'inspiració per a un projecte sobre Mary Wollstonecraft Wollstonecraft ahi és Wollstonecraft ho he practicat això sí que ho he practicat una gran reivindicadora dels drets de les dones també us dic que és de segle si no recordem malament segle XVIII o segle XVIII i mig llavors a partir d'aquí la Paula experimentarà la realitat d'una manera cada cop més barrejada on acaba allò virtual i comença allò real aquesta és la sinopsi oficial d'acord però el que sí és que també us afegeixo que és ella com a dissenyadora abans parlaves tu que el protagonista de Mantícora és aquest dissenyador d'espai de personatges de monstres virtuals ella dissenya espais dissenya experiències i en el seu cas està investigant aquesta dona d'aquest d'aquest quasi llavor del feminisme per fer justament una experiència virtual anomenada precursores del feminisme que sembla d'aquestes assignatures d'universitat i llavors què passa és un llibre que parla absolutament del deliri ja ho hem dit és on comença allò virtual on acaba allò real ets més humà quan et mostres amb un avatar que al final un avatar és una creació teva pròpia de com aparentment t'agradaria ser també és a dir on comença la naturalesa humana la conducta humana tot això ho porta aquest llibre però sobretot és el deliri d'acord juga molt amb aquest concepte del ja no diré ni realitat ni virtual és l'online i l'offline perquè la gent cada cop més en aquest futur que planteja que ja us dic que no està massa allunyat viu cada cop més en l'online que en l'offline és a dir de fet el llibre comença amb el detonant de la història però les primeres pàgines és ella a una habitació de hotel de viatge d'aquests de negocis intentant perquè té insomni i com que s'ha deixat el neoprè que a més després entrarem què és aquest neoprè però s'ha deixat el neoprè llavors no pot entrar en aquest metavers de la forma que voldria que és sensorialment llavors només té les ulleres i aquestes ulleres les típiques de reta virtual ella sap que hi ha certs espais del metavers que ella pot anar a relaxar-se hi ha un prat verd amb els sorolls però clar en aquest moment només ho està veient i escoltant si no pot sentir perquè no porta el neoprè exacte llavors entra el llibre comença així directament que la gent té una dependència absoluta a tot això ella l'insomni se'n cura així llavors ella està durant voldes i com que està desenvolupant està obsessionada amb aquest personatge històric la Mary aquí entra el de Turan que és ella se li apareix sense generar cap mena de virtualitat el té com una mena de Pepito Grillo a les primeres pàgines se li apareix i ella es queda com no pot ser un moment però clar no saps si forma part de la realitat virtual és molt cerebral és a dir durant tot el llibre tu el que vas veient és que realment està allà és com una mena de com una imaginació i li va parlant constantment durant tot el llibre dins dels conflictes que té ella en aquest present seu el nostre futur però clar tot està lligat amb una personatge del passat al final ha creat una narrativa Cateix Aguirre que és superinteressant ens parla d'un futur a partir d'un passat però que no és el nostre present no sé m'ho explico sí, sí, sí el que estic veient és que allò dels canvis cíclics sí, sí està superinteressant continuo reinici clar les capes no només són temporals que és el que estàs comentant ara sinó que a sobre també són entre realitat ficció virtualitat a més sempre òbviament Cateix Aguirre és contemporane nostre òbviament llavors té un peu sempre a la realitat però l'important és millennial o és boomer si no no t'ho sabria dir no t'ho sabria dir de fet jo que soy X m'han vingut al cervell diverses pel·lícules precisament dels anys 90 que parlàvem de diferents realitats existents o matrix sí l'inici és molt Ready Player One el llibre que després va adaptar Steven Spielberg que era aquell el món està fet caldo però com que tothom viu en el real virtual tothom es posa les ulleres i ja viveu bé una mica això però val a dir que el personatge que investiga que és Mary Wollstonecraft és no sé ho sona que és la mare dos veces ya de Mary Shelley Mary Shelley ho sona Mary Shelley sí una mica l'autora de Frankenstein està investigant la mare de l'autora de Frankenstein que també òbviament Frankenstein és aquesta obra que també parla d'aquest quasi avatar creat a partir de pedazos no? també llavors tota la idea aquesta de si l'avatar està ben acceptat o sigui s'ha trobat la forma l'autora del llibre per realment encaixar tot de peces de forma molt subtil no és per reforçar d'encaixar temes de feminisme temes de maternitat inclús Adrià no allò que ho comentam de les madres no i tal amb la idea el Frankenstein la idea de l'acceptació què s'accepta més en la realitat offline o tu i jo en la realitat virtual hi ha molts conceptes però ara ens liem perquè si no això que deies ja que si no porta l'equipació ja no pots sentir és interessant des de la perspectiva que t'està dient ja no? o sigui només pots arribar a sentir a partir d'aquesta realitat o sigui mira entro ja en això perquè ens explica durant el llibre òbviament es va desgranant com és aquest futur o sigui el present de la protagonista com és això ella diu que té molt clar que hi ha tres revolucions la revolució del metaverse és a dir la creació d'aquest espai virtual que és on estaríem ara les ulleres que ens inclouen de forma visual ni que sigui o audiovisual aquest metaverse i la tercera revolució és el tacte àptic que això vindria a ser aquest neopre que us comentava aquest neopre tu te'l poses de dalt a baix i tots els teus filaments per dir-ho tot el teu cos rep els inputs que es reben a dins és a dir com si estiguessis allà literalment una inversió completa llavors hi ha unes deixen anar moltes frases aquestes com molt lapidàries i hi ha una que vaig pensar en tu sobretot Adriano que és a part que diu aquest metaverse és el no lloc una bombolla un núvol però això tot és la nova fàbrica de somnis no està a Hollywood sinó en la consciència entregada de qui s'atreveixi a endinsar-se a Delphi que Delphi és aquest metaverse llavors clar al final de fet és un futur on i aquí entra com és aquest món és un futur on la gent té avatars creats ella sí que té un avatar que és el seu el normal el de feina per dir-ho així però després té un que no el coneix ningú que és un avatar d'un home rotllo faccions escandinaves anomenat Víctor de 35 anys llavors clar és aquest alter ego per dir-ho així per fer maleses per dir-ho així i aquí també ella durant tot el llibre no para constantment de fer reflexions sobre aquest avatar sóc jo aquest avatar és més jo que jo és com tot el que jo vol quan aquest personatge tot el que l'assiu tot el que no sé mentalment inclús violent soc jo és el meu subconscient que l'estic volcant allà o és simplement és una creació meva perquè és perquè puc i el mateix m'ho permet i per què no com un joc dependerà de les hores que passi al final tot això moltes vegades aquesta és una molt bona frase això ho heu de llegir el llibre perquè aquí també arribaràs a veure bueno passes moltes hores o no això és com el treball quan dius és que finalment només sóc un lloc de treball perquè estic tota la vida és que allò que m'he deixat el neopré i estic molt preocupada ja que comença a rasonar-nos crec una miqueta ostres no tinc wifi sí sí aquí es nota aquí tots els personatges es nota molt la dependència aquesta absoluta tecnològica llavors Patxep és un món on el turisme ja ho he dit quasi desaparegut per què? perquè si has de fer reunions amb altra gent d'altres països connectes online si vols visitar llocs què millor que fer-ho des de la comunitat de casa teva amb l'aire condicionat et poses les ulleres i veus perfectament inclús pots arribar a formar part del que se'n diu el necroturisme és a dir tu pots estar en el lloc exacte de la mort de Lluís de Lluís XVI de Lluís XVI mentre això surt que estan treballant en l'experiència de viure la revolució francesa per exemple quan hi ha la guillotina i la revolució real és que no és que només ho vegis és que ho sens i no és que ho sentis perquè la teva visió és com la del Carles que et fa sentir no, no, no és que realment ho estàs sentint a partir del a més t'ho planteja que la gent pel que arriba amb això llavors la gent no hi ha aquest pudor de pel carrer de s'està movent està parlant sabeu com quan va haver-hi el canvi dels auriculars aquests sense fils que la gent parla pel carrer i que dius aquesta gent està loca no, no, no ara ja està superentès que la gent o gesticula en aquest futur vindria a ser i hi ha una cosa interessant que em va semblar molt el dormilón de la pel·lícula de Woody Allen que és la de s'ha de xifrar la sexualitat llavors clar ara tu ja pots anar directament allà i hi ha uns components és a dir tu pots recrear qualsevol cosa tu pots o sigui sexualment pots fer el que vulguis perquè es pot però amb tu mateix amb tu mateix i amb aquesta realitat i tampoc hi ha un límit ètic o un límit legal hi ha les sales roges que li diuen que és com les sales on pots connectar amb anònims o amb gent que tu coneguis o així però tot amb anònims i és com una cita de Tinder però a lo loco o sigui clar allà és límite zero llavors clar tu planteja tot des d'un punt de vista això com molt com molt com es diu allò hedonista hedonista tu m'ha de dir hedonista absolutament però alhora et planteja que és un món virtual molt controlat és a dir la pedofilia està prohibida però hi ha moltes coses de per exemple no pots utilitzar l'avatar d'una persona real és a dir jo no podia posar-me no sé Mario Casas però a no ser a no ser que aquest que Mario Casas l'ho permita llavors això ens porta a mi em recorda una pel·li mig animació mig real que és de Congress que va passar per Sitges i que parla en un futur que justament el món de l'avatar estarà super extès els actors ja no tenen feina perquè què fan els productors diuen et compro la imatge el cos que mai mai em va girar i et pago una millonada però tu ja està ja no et necessito l'actuació de fet Bruce Willis ja ha cedit els drets de la seva imatge per fer-se servir amb digital perquè Bruce Willis s'ha retirat ja ho ha retirat i no puc treballar més però ha cedit és a dir podria no haver-ho fet ha cedit la seva imatge per si algú vol recrear el subfísic amb una pel·lícula i posar-lo en Humphrey Bogart per exemple llavors què passa que si hi ha un món controlat òbviament hi ha un submón que no està controlat en aquest metaverse aquest metaverse és com una mena de deep web que li diuen al Black Delphi òbviament llavors és com abans ho comentàvem abans d'entrar els tres com aquest Second Life els submons aquests del Second Life real nostre i fa èmfasi a un cas o sigui com dins de la seva història que és el cas Miranda que és una experiència que es va crear a partir d'una miss basca o sigui una miss que tal qual va sortir no hi havia gaire protecció suposo virtual i van lo hackearon i van començar o sigui estava creat aquest o sigui a partir del hackeo tu podies anar allà i constantment violar-la llavors clar el llibre dona moltes voltes al tema legal lícit de totes aquestes coses perquè al final per un petit error això es pot convertir en una festa per molta gent que no ho connecta amb el que estàvem ja discutint sobre Mantícora la llibertat és la realitat virtual un lloc on deixar córrer les nostres passions malalties i per tant un lloc de llibertat total o no ho serà pas o no ho és ja d'aquí aquest llibre per això posar aquesta cançó és la Insanity virtual o sigui es nota molt tot això ja us dic el llibre s'estructura en aquesta investigació cap a aquesta figura femenina sobre les precursores del feminisme però clar pel mig hi ha personatges està Kai que és el seu marit i pare de tres fills però és que a més el Kai és és és Indi i llavors ell des d'un punt de vista de marit que és sempre molt la no la meva dona no sé què clar de cop descobreix que en el metavers que la seva dona és una de les pioneres diu ah bueno a veure podríem obrir la relació però només en el metavers és a dir no serà mai físic llavors clar llavors té els conflictes personals a casa per dir-ho així després hi ha Nicola que és el seu soci soci d'ella de la Paula que també té bastanta tela no diré massa i Max Dox Nicola deu tenir bastanta Tesla i Max Dox que és aquest personatge a més ja el pinten bastant andrògin també és com un personatge que tot i que és qui li ajuda a completar aquest personatge aquestes vivències d'aquest personatge històric és un personatge que és el qui posa una mica el fre a la virtualitat és a dir és un personatge que està absolutament en la tecnologia però des d'un punt de vista gairebé analògic és a dir hi ha un punt que sempre l'intenta separar de no cal que ens posem ulleres que dos per tres o sigui vivim aquesta realitat i construïm la virtualitat a partir de la realitat no des de la virtual en boca de personatges l'autora fa un judici sobre això ah mira això és interessant perquè sí que o sigui és difícil de dir perquè t'ho planteja que clar no deixem estem en cap moltes de les coses que diu hi ha algunes que potser són exagerades però jo no he vist com un futurisme d'aquí a 200-300 anys per res del món de fet ho planteja no me'n recordo però potser és els 2040 com una cosa com una cosa bastant llestesa assentada la virtualitat però mira abans de justament amb això hi ha una cosa que fa que és em sembla però llestíssim que és que com que estem en aquest futur mira el passat que en realitat vindria a ser el nostre present i diu com aquella època sort que ja vam passar l'època de les cancel·lacions sort que vam passar l'època de lo políticament correcte sort que ja ens vam adonar que això no arribava enlloc i vam tornar al passat o sigui a lo bueno o sigui quan ens podíem expressar i això està molt bé perquè és com estem en aquesta era justament i és com pensar esperem que en algun moment algú destapi i descorxa el cava però perquè comentes sento en tot moment com l'escriptora té una mena de judici sobre això sí a veure inclús hi ha molta paròdia hi veig hi ha paròdia està bé això hi ha moments no ho tenim clar no dic que sigui supercòmic no és comèdia el llibre però hi ha moments que riu és a dir clar hi ha un moment que ella entren o sigui com que la gent va amb les ulleres de tot arreu però posades llavors ella explica l'experiència d'anar a comprar un croissant clar el croissant és entra a una botiga perquè veu que a la façana se li apareixen els pop-ups de uah tantes estrelles el croissant de no sé què avui fa no sé quants minuts que acaba de sortir del forn així que estarà perfecta en el punt bueno clar la gent viu així tota possibilitat comporta això comporta una contradicció una paradoxa però veig que avui i m'imagino que ja toca el torn de la música veig que en el fons bueno és difícil respondre aquesta pregunta de si en aquest món virtual tot i que sigui irreal realment ningú no es mulla ningú no es mulla jo sí que em mullo eh assassinat al món virtual sí sí o no no jo el virtual el no whatever clar perquè és que tu pots jugar a un videojoc i matar qui vulguis què fotíem amb el San Andreas quan jo encara jugava hòstia el que més mullava era això t'obre la porta a qualsevol cosa no ètica o no legal és que tampoc era ètica fotre-li d'hostes un tio això ningú ho veia el debat és s'accepta o no s'accepta això però la definició és la llibertat acaba on acaba la d'altra si tu vas a un lloc on no acaba ni comença ninguna però en el fons tu estaràs en un lloc on la teva llibertat condiciona la de l'altre segurament un altre avetar no potser no però per exemple el que us deia de l'experiència aquesta on violaven a la miss clar no la viola ella viola la idea d'ella l'avetar és un penejota clar però per això compro una idea compro aquesta idea de no no ningú no pot ser representat ningú real pot ser representat de manera real en el món virtual és a dir tot i que ens encantaria tindre un pol en el món virtual a no ser que tu vulguis no passarà per violar-lo perquè és qui més s'assembla un nen aquí a mi el que em flipa d'això reflexionant és que tot tot el que s'enfoca cap a la realitat virtual en certa manera és tot de lo negatiu oi oi vamos a violar a saco vamos a irnos de fiesta a reventar també et dic una cosa és un bo estoy hasta los huevos el peso de la vida vaig llegir que per l'aniversari m'ho van regalar la Roser m'ho van regalar l'últim còmic que fa molt poc que ha tret que es diu El fuego el David Rubin i al final és un asteroide estar a punt de xocar contra la terra i és en plan teniu cinc mesos de vida fin llavors veus que clar la destrucció és sumar destrucció no no és que cinc mesos que coño en un mes no queda nada oye que ha vuelto a empezar Yamiro Cuey por favor Yamiro Cuey para casa que ens anem a un altre tipus de música con la música buena de verdad anem al offline offline sí música bueno pues hoy vengo de invitado presentando sección nueva ¿qué presento y qué vengo a exponer aquí? Pues básicamente música que se salga un poco por las tangentes ¿sí? Los marques que se vaya para el metaverso ¿eh? De alguna manera no pero bueno a mí me gusta mucho el vinilo soy aficionado y la idea es traer cosas también que estén dentro de el mercado el nicho pequeñito es decir sellos pequeños y artistas pequeños Pero no lo mientas no aficionado no profesional yo te he presentado como tal profesor el profesional del vinilo pero yo soy un chico miente entonces traigo cinco propuestas a ver no voy a indagar en todas profundamente simplemente es dar la pincelada pues oye para que escuchéis un poco lo que es y luego pues oye toda esta música aparte de vinilo también está en digital en el EP3 tenéis Bandcamp Spotify y mil plataformas que bueno nos dan el lujo de hoy disfrutar de la música de muchas maneras yo soy partidario no soy vosotros pero soy partidario de escuchar música de muchas maneras en ambas raíces y también en la realidad virtual se podrá escuchar la música esta o haría también un avatar o como construirías la música en un metaverso es decir serías capaz de tocar todos los instrumentos pero también sería muy personalizado en el fondo cada uno estaría escuchando su propia música bueno como la Silent Disco que a ver los cascos y cada escoba la sea puta bola bueno no me he hecho estar en una discoteca de esta si si yo he estado pero sin los auriculares que es lo mejor a ti que una cosa yo cuando voy de fiesta y tú vas a tener los apps cuando yo salgo de fiesta con el rollo jamaicano vinilos porque alguien pincha un CD o un Mac y vamos me cortan las patillas te queman el local era una pregunta que te quería hacer Marcos cuando has dicho también se puede escuchar en otros medios entonces ¿por qué el vinilo? en este caso es Peña que primero llega en vinilo y después ofrece otras posibilidades o no o es un mercado musical que ya estaba abierto y que hostia ahora lo importante es ese plus que se consigue con el vinilo es una buena pregunta y cada artista tendrá su enfoque creo yo ¿sabes? es decir aquí por ejemplo tengo un par de artistas que habían sacado un cassette primero ok y lo que han hecho luego ha sido el año anterior tuvo mucho éxito el cassette y han dicho vinilo en el tiempo presente un cassette en el tiempo presente mira traigo un iraní que me flipó porque yo no lo conocía y o sea lo había petado con el cassette o sea se había vendido por todas partes y dijeron pues bueno pues vamos a sacar una tirada de vinilo pero no porque en Irán aún van con el radiocassette no es por eso no porque en Irán aún van con el radiocassette como los niggas de los años 80 hostia lo sacan Spotify en 2032 no como si hablas tiraní pero no es una broma Mohamed Mostafa Hey Darion suena bien suena ya suena artista musical ya este tío muy joven por cierto y bueno la idea es que es eso sí realmente les habría de dar una respuesta es muy particular Adri realmente entiendo que hay un nicho en el vinilo sí que es verdad que el nicho en el vinilo ahora ya lleva unos años que está muy en auge bien sea no lo sea claro que hay muchas tendencias postureo hasta la gente pues purista que pues bueno que ya amaba este formato y ahora aprovecha y nos interesa nos interesa tu tu ejemplo ¿por qué tú el vinilo? antes de que sí es verdad porque tú me has conocido tú me conoces y realmente yo no llevo mucho tiempo en el mundillo del vinilo si me conoces no no pero siempre pero siempre con pero muy pegado a la música o sea con es decir mientras yo soy un obsesivo del cine exacto tu respuesta siempre era un ejemplo lo mío era un ejemplo cinematográfico lo tuyo era un ejemplo musical exacto pero es verdad que no en vinilo no desde el principio en vinilo mira porque al final te hace conectar con la música de una forma diferente es decir parece una tontería pero ya el mero hecho de comprar un vinilo y el formato físico es más grande visualmente el tacto y ya luego el ritual que supone tener que poner la aguja es decir todo el cuidado toda sí lo material al final y ese contacto con lo material es muy de los 80 en el rabal también el contacto con la aguja sí buena esta estaba estaba esperando las ciendas de discos del rabal porque tú cuando vienes a comprar vinilos vienes al rabal yo siempre que voy a ver a nadie oye tío ahí hay dos tipos de agujas ¿sabes? ¿sabes qué me agrada? ¿sabeu quan hay un grupo en directe y hay el típic batería que foto un solo de 10 minutos y que los otros ya el Oriol ya está con los brazos creuats a punto de tirar la música pero ¿cuándo me...? ¿pero esto no iba de música? ¿por qué estáis en silencio? cabrones de hecho estaría bien que escucháramos a uno de los campeones sí pero para acabar una cosita sí que es verdad también que en torno a lo que tú decías el hecho de escuchar en vinilo también te hace escuchar cosas que a lo mejor no llegarías en formato no te plantearías escuchar todo y que pueda estar en formato vale es decir nos comentabas que hay ejemplos donde tenemos las dos realidades pero hay algunos exclusivamente en vinilo y entiendo que eso sí que nos habla más de un pasado exacto pero tú nos vas a hablar del presente presente y todos son cosas de actualidad vale así que empezamos otoño 2022 otoño 2022 empezamos con Mr. Water Wet agua mojada además el nombre es muy cachondo porque claro no podría ser Mr. Water Dry ¿sabes o no? no dices no vas a estar húmedo ya lo sé no va a ser otra cosa el disco se llama Top Natural Dream y ha sacado dos discos de golpe y este segundo disco me petó la cabeza porque el primero ya me ha parecido súper original ¿vale? es un tipo este tío es americano y llevaba 10 años haciendo música en otros alias yo lo he conocido recientemente dos alias uno muy cachondo también se llama Tito Fuego mira vamos al extremo de agua mojada al Tito Fuego quemado al Tito Fuego y No Read yo escuché unos pocos que estaban bien de estos dos artistas pero cuando bueno escuché este disco los dos discos que he mencionado dije oh my god dije esto o sea tiene algo tiene algo llega un momento cuando empiezas a conectar el vinilo que dices esto lo necesito es como una droga también dices esto lo necesito pero a ti te molan las rarezas está claro ¿te gusta ir a buscarlo? ¿eso hacía una mica el Ambien que nos vas a portar? no pues llamo una mica este mola mucho porque tiene una mezcla para mi gusto yo lo he definido como de subtropical Ambien que estás ahí como moviéndote tú has visto el Ambien no tiene el Ambien tiene algo de jazz fusión electrónica y mezcla mientras vas escuchando tienes momentos oscuros de luz y esas es súper funky aquí suena muy hip hop también y para mi la definición sería la que dice la he pusido en inglés porque bueno un toque y será good well cool sounds put together ¿vale? pero con la intención de hacer algo bonito algo hermoso es decir no solamente voy a experimentar sino que tiene como esa belleza es decir la dice hostia ha cogido sonidos diferentes los mezcla los cambia los muta coge este estilo el otro sonidos que quizás aparentemente no casan ¿no? y que él consigue ilvanarlos y crear con un producto más homogéneo ¿no? un Frankenstein pero que es armónico está bien exacto mira sí me gusta también podría haber sido en español el Frankenstein armónico ¿no? o sea podría haber sido algo de la armonía Frankenstein o el Frankenstein con una armónica eso hubiese sido la versión española puta madre tío water wet pocas poco prensados han sacado 300 copias únicamente y yo creo que este tipo de discos en un principio no se va a vender mucho pero creo que dentro de la crítica si algún crítico empieza a mencionarlo que esto pasa mucho en el mercado del vinilo luego se valora mucho ese disco y en segunda mano claro porque solo había 300 ¿no? exacto por eso la gracia de esta sección es pues bueno poder llegar a eso para luego se venderán como churros buy now o cry later que se dice en la jerga del vinilo a nivel coleccionista se debe revalorizar exacto esto debe ser un disco del año pasado que tenía 300 copias a día de hoy si lo ha petado debe estar buscado ahí está y discos no sé si conocéis la plataforma sí claro allí bueno es un nicho que no te lo acabas y bueno hay mucha gente que especula bueno en el futuro lo veremos en las mejores subastas sí puede ser yo creo que va a estar muy valorado va a ser un disco al menos se va a recordar a este artista y a este tío lo estabas vinculando en el fondo ¿no? porque me has dicho hay dos de ellos has dicho Waterwet y el Mustafa ah bueno sí Mustafa es el siguiente entonces pasamos al segundo aquí ya pasamos a música totalmente diferente esto es música tradicional de iraní ¿vale? grande es un disco muy interesante porque Mustafa es un joven que es hijo de un luthier de Irán ¿vale? y creció rodeado de música tradicional ¿vale? estudió música con varios músicos reconocidos de la zona antes de empezar a estudiar música clásica en la universidad pero para mí lo que hace o sea para la gente que entiende de música tradicional iraní que no es mi caso es decir como yo ¿te imaginas? no soy tan friki o sea a ver me quiero algo decir iraní pero de la música se me escapa sí lo que he leído es que la gente que entiende dice que suena muy moderno tú y es esto y dices es la rosalía de allá ¿no? sí o el arimalikian este ¿no? había un arimalikian que es un violinista que es un crack y algo creo que también tiene que ver la idea del luthier en su figura pero ¿sabes que es lo interesante que dices porque mucha gente que hace música de allí tradicional lo hace con instrumentos hablando mal hechos una mierda es decir allí mucha gente hace música cogiendo instrumentos de la calle ¿sí? o comprando en un mercadillo ¿qué pasa? que son los que toca este chico junto con un amigo suyo que es el que hace la parte percusiva son instrumentos que se han mejorado entonces le da un sonido pues que se sale dentro de lo que es el tricón claro teniendo un luthier en casa ha hecho upgrades a los instrumentos esa es la historia bonita en función de sus necesidades va actualizando y técnicamente lo que me ha sorprendido también de este chico que es muy joven yo creo que no es mayor de edad es que hostia yo el instrumento este no lo conozco pero fantástico o sea técnicamente ves que hay una elaboración hay un control del instrumento muy interesante ¿cómo se llama por eso su disco? se llama Songs of Oraman que hace referencia a la ciudad de Kermanshah es una ciudad que está en las montañas del oeste de Irán en la región de Orama vale y es lo que estamos escuchando ahora claramente perfecto tío 500 copias bueno vamos subiendo ¿quién está más? este no hacíamos tanta promo nos vamos al mainstream ¿eh? sí pasamos a algo que sonará un poquito más modernete que sería DK con Gate of Enlightenment de este año este es un productor francés es de París y empezó en el mundo del hip hop su familia curiosamente y esto va vinculado con lo que hace luego es de Vietnam y desde que empezó con su alias de dijésemos fuera del mundo del hip hop que es el DK hace música tipo house ambient industrial que va más hacia sus raíces familiares se oye como un poco danza del vientre tiene ritmo sí bueno a mí es que joder ya me conoces me mola todo lo exótico y lo diferente sí a ti sé que te mola la música musicalmente tanto este como el anterior me invitan a querer seguir escuchando se podría estar a pacifixion sí perfectamente porque al final bueno pacifixion no deja de ser en Tahití está un poquito lejos de los orígenes de este buen hombre pero el exotismo es compartido totalmente tiene una percusión muy oriental bueno yo he leído que va orientada yo no entiendo tampoco pero percusión indonesia le llaman y un poco relacionado con la música 4Wall que se llama World Music que era música que englobaba pues un poco todas las características y que bueno por ejemplo Brian Eno John Hustle fueron precursores de ese género en los años 80 ya y bueno este disco va un poco en esa onda pero con un sonido más moderno bueno al final es lo que pasa en el arte en general y en el cine es ir reescribiendo y reescribiendo y creo que la música aún es más evidente pero aquí volvemos a las 300 ¿eh tío? volvemos a las 300 copias ¿qué ha pasado? lo interesante lo interesante no se la juega ahora aquí ¿qué ha pasado con las 300 copias? bueno mira el hombre pues mira te diré ¿qué le pasa? ¿qué se las hace él? hòstia ¿vale? yo ahí tenía una pregunta cuando él mismo él mismo tiene su empresa y su también su fábrica de prensado bueno aquí no sé si fer promo o no porque pobre hombre oye oye tienes que hacer más això em genera aquesta pregunta perquè quan prensen 300 o 500 o 1.000 o els que siguin aquesta decisió l'estan prenent inconscientment amb ànim que sigui una tirada molt limitada o per col·lapsar i especular una miqueta amb el mercat ya las dos versions aquest és el tema vale y per revaloritzar també al treball voy a hacer poco de lo mío que hablen bien i tenga que hacer más exacto bueno claro esto si lo hace Nike de reclamar o alguno de estos queda claro con este tío y nos hablabas de dos más pasamos al siguiente al cuarto es Panda Beer and Sonic Boom con su último disco Reset básicamente ¿conocéis Animal Collective? ¿os suena? me suena muchísimo es una banda de pop psicodélico americana igual me suena por ti en el fondo que me la has pasado a mi es una banda que particularmente no me fascina pero uno de los integrantes de ellos hizo Panda Beer y todo lo que ha hecho Panda Beer si que me ha gustado mucho porque tiene un toque más folclórico tiene más folk Animal Collective a mi se me escapa un poquito si que tengo que reconocer que es una banda que innova pero eso ya es a gusto o te gusta mucho lo odias pasa que odiabas a los cantans ahora digo no vale aquí cantan si si no aquí canta pero en general lo que estamos viendo hasta ahora son conceptos muy híbridos y esto es algo que está en el siglo XXI y sobre todo en el ámbito cinematográfico no se para de hablar de pelis que tienen mil géneros y como dialogan esos géneros hoy aquí hemos intentado hablar de la virtualidad y la realidad pero musicalmente nos estás trayendo ejemplos que de nuevo lo mismo que tienen muchas capas y que parecen conjugarlas todas ellas con un sentido único pero apoyándose en muchos puntos esto ya te está molando mira también la psicodelia malada para mí Paul yo lo he definido así es como música de navidad de calidad que podrían hacer los Beach Boys pero luego añade indie rock un poco de ruido pero en su mejor versión es decir borroso pero calentito que entra bien en invierno y no solo eso sino también que además Sonic Boom que es la otra parte de este disco produce muy bien que es un ex miembro de otra banda de los 80 se llama Spaceman 3 etc muy interesante yo este disco para navidades ya sabéis Adri para el nene me gusta la definición de este disco navidad bien está muy bien está muy bien y por último acabamos con para mí mi favorito que es Tomaga con Extended Play One and Two del 2022 también tiene el rollo tribal esto es un dúo británico de Londres que hace música folk cíclica el loop está ahí para una editorial me lo vas a dejar teatrillo y aquí hay mezcla de free jazz también y tipo también tiene un toque cinematográfico un poquito es lo que estábamos comentando va para una editorial va para una peli evidentemente yo sabía muy poco de ellos había escuchado algo de material que anteriormente habían sacado pero no era una cosa que dijera bueno pero estos últimos dos porque estos son dos EP que se han publicado en un único vinilo del prensado doble vinilo y dije esto es muy potente es decir es algo para que para mí está a otro nivel es decir necesito una escucha incluso para digerirlo cuesta o sea que ha sido de menos a más en tu presentación de discos o no si yo creo que si en cuanto a tus gustos la idea no sí más o menos pero el que más tomaga sí sí sí lo lástima de este dúo es una pena pero bueno es un chico o es un chico y una chica Tom Rilling y Valentina Magaletti Tom Rilling fallece hace poco hace un año por un cáncer y hace poco yo vi a Valentina Malagetti en otro proyecto que se llama Moin pero que es totalmente diferente vaya bueno pues supongo que aquest sí que es valorizará ràpid aquest ràpid sí sí aquest és un disc que també exacte oye ¿podremos ver todos estos títulos no? pincha-melo por favor si passeu les cràtules jo les puncho no más que todo para que el personal más que repa que como no tengo guión digital no puedo copy-paste bueno pero podemos ir a casa cada escudo a YouTube y enganchar un folio sobre la pantalla sisplau porque aquí es importante que los ejemplos que traemos si todo el mundo tenga la oportunidad yo Adriano creo que per l'hora que es el que podríem fer es yo presento la sisena cançó que es Ángela Carrasco del himno Ibiza que es la cançó de Despadida ¿cómo suena? ¿cómo suena? a mí me suena esta canción pero no viene con una agenda o con un menú del día bueno femlo ara así rápidamente de hecho esta ha sido la gran agenda yo creo que también os digo una cosa y aquí es la gran empanada de hoy creo que la gran agenda cinematográfica justamente que hablando de virtualidad es Avatar Avatar 2 ¿lo he visto algún? yo lo he visto en la primera yo tampoco no no ho dic per relacionarlo perquè he parlat d'Avatars obviamente era fácil relacionarlo pero Avatar que a més deien que James Cameron está dient que hi ha una versión que sortirà algun dia suposo del segona part de 9 hores que yo m'imagino tots els creadors de l'Efecte espacial de on està el puto pou per fer 9 hores d'Avatars que es la versión buena sí es lo que es release de Cameron Cat bueno pues sí realmente hay historias porque nada más nos vamos nos vamos a la mierda y nos vamos al 2023 volveremos en el 2023 ya hemos acabado con un programa muy grande y con un invitado aún mejor ¿vas a repetir? sí te mola estar por aquí nosotros queremos que repitas eso está claro y lo que entiendo es que habrá recomendaciones musicales en formato vinilo al menos una vez al mes y esperamos que nosotros dos veces al mes ¿no? como mínimo pero esto después de la publicidad en el 2023 no os atragateo con el raïm y no os feu con la graxa virtual la graxa que está de cuñao de febeura que fumeu un purum la neu la calla que es una mica antiga ya está buenas festas pues venga bon Nadal fíjate la purpera adió Radio Nostel a las notas Radio Nostel por la tarde por la tarde Radio Nostel Radio Nostel Radio Nostel Dear future husband Here's a few things You need to know If you wanna be My one and only All my life Take me on a date I deserve a pay And don't forget The flowers Every anniversary Cause if you treat me right I'll be the perfect life Find groceries Find, find what you need You got that nine to five But baby so high So don't be thinking I'll be home And making up a pie I never learned to put But I can fight a hug Sing along with me Sing, sing along with me Hey You gotta know How to treat me like a lady Even when I'm acting crazy Tell me everything's alright Dear future husband Here's a few things You need to know If you wanna be My one and only All my life Dear future husband If you wanna get That special loving Tell me I'm beautiful Each and every night After every fight Just apologize And maybe then I'll let you try And rock my body Why? Even if I was wrong You know I'm never wrong Why disagree? Why, why disagree? You gotta know How to treat me like a lady Even when I'm acting crazy Tell me everything's alright Alright Dear future husband Here's a few things You need to know If you wanna be My one and only All my life Hey, baby Dear future husband Make time for me Don't leave me lonely And I will never see Your family more than mine I'll be sleeping On the left side of the bed Open doors for me And you might get some kisses Don't have a dirty mind Just be a classy guy And buy me a ring Buy, buy me a ring You gotta know How to treat me like a lady Even when I'm acting crazy Tell me everything's alright Woo! Dear future husband Here's a few things You need to know If you wanna be My one and only All my life Dear future husband If you wanna get That special love And don't be rude Oh, each and every night Oh, oh Future husband But love me right Ràdio d'Esvern L'Ajusta El magasin matinal de Ràdio d'Esvern Cada matí posa't al dia amb l'actualitat del nostre municipi Amb seccions de cultura Història Psicologia I moltes més I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia Perquè tot el que passa a Sant Just passa per l'Ajusta De dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Ràdio d'Esvern Et penses que a Ràdio d'Esvern et deixem les tardes lliures perquè t'avorreixis? Doncs no Escolta de dilluns a divendres de 5 a 7 el programa de tardes La Rambla amb entrevistes d'actualitat tertúlies esbojarrades i seccions variades Aquí la gent i les entitats de Sant Just en sou els protagonistes i recupera tots els podcasts que vulguis a radiodesvern.com o al perfil arroba larambla981 d'Instagram i Twitter La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern Sant Just Durant 8.1 Smooth Jazz Club La Ràdio d'Esvern No, I don't dare Cause I've never come close In all of these years You are the only one To stop my tears And I'm so scared I'm so scared I don't know I don't do this I don't do this Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit