Empanada Cultural del 14/1/2023 — Metavers i realitats virtuals: Mantícora, Jíbaro, ‘De nuevo centauro’ i vinils fora de la bombolla

Panorama general

Episodi dedicat al metavers i les realitats virtuals com a espais d’identitat, desig i límits ètics, connectant cinema, sèries, literatura i música:

• -
• Cinema: Mantícora (Carlos Vermut) — el “monstre” interior, la representació prudent d’un tabú i la realitat virtual com a vàlvula d’escapament.
• -
• Sèries: Jíbaro (Love, Death & Robots, Alberto Mielgo) — hipnosi visual i sonora, relació tòxica i l’animació com a cinema adult.
• -
• Llibres: De nuevo centauro (Katixa Aguirre) — un futur proper de VR/AR/XR, avatars, tacte hàptic i legalitat al metavers.
• -
• Música (vinil): 5 descobertes contemporànies que dialoguen amb l’“exòtic”, l’ambient i l’experimentació.

“Irrealitats virtuals?” O el virtual com a espai on el jo es prova, es perfila i es posa a prova.

Cinema: Mantícora (Carlos Vermut)

Idea central

• Monstres per fora, monstres per dins: un dissenyador de criatures per a videojocs amb un desig prohibit que intenta contenir. La realitat virtual apareix com a espai per “expiar” el desig sense traspassar-lo a la realitat.
• Vermut opta pel “mostrar sense mostrar”: fora de camp i el·lipsi moral i visual per abordar un tema delicat sense morbositat.

“El error es comprar que las personas malvadas… no son como nosotros. Y sí lo son… Si la gente hablase más de sus problemas, si mostrase más su oscuridad, creo que sería un mundo mejor.” — Carlos Vermut (Sitges)

Punts clau

• -
• El film abandona el thriller per cuinar un drama a foc lent, centrat en la contenció i la culpa.
• -
• L’avatar i la pantalla (VR) com a lloc on el desig es representa —i on neix el dilema: és alleujament o aliment?
• -
• Direcció i posada en escena: travellings mínims però decisius i “polítics”; composicions que suggereixen més que no pas mostren.
• -
• Debat ètic obert: realitat virtual, sexbots, límits legals i morales; desig vs. delicte.

“En un juego puedes hacer lo que quieras… y en la vida también. Ahora mismo en este bar puedes hacer lo que quieras… ¿qué te lo impide?” — diàleg a Mantícora

Per emportar-se’n

• -
• Un exercici de responsabilitat formal davant d’un tabú.
• -
• Gran treball actoral (Nacho Sánchez i Zoe Stein) i to “vermutià” d’alta precisió.

Sèries: Jíbaro (Love, Death & Robots, T3) — Alberto Mielgo

De què va

• Un grup de conquistadors topa amb una figura aquàtica coberta d’or que els embogeix amb veu i dansa, fins a l’autodestrucció. Només un soldat sord n’és immune.

Per què impacta

• -
• Disseny de so aclaparador i muntatge físic, gairebé sinestèsic.
• -
• Estètica híperreal que voreja la vall inquietant: t’oblides que és animació.
• -
• Relació tòxica entre depredadors: atracció mútua per motius equivocats i caiguda a les pitjors versions d’un mateix.

“L’animació és cinema… també per a adults, social, de perdedors, del veí del costat; drames humans reals.” — Alberto Mielgo

Clau de lectura

• -
• Mielgo “trenca” el model Pixar/Disney i obre l’animació a trames adultes, fosques i líriques.

Llibres: De nuevo centauro (Katixa Aguirre)

El món del llibre

• Futur proper amb metavers consolidat (Delphi), on la vida s’escola entre online i offline. El turisme físic decau; apareix el necroturisme i la recreació històrica immersiva.
• Glossari útil: VR (realitat virtual), AR (realitat augmentada), XR (realitat estesa). Tercera revolució: tacte hàptic via “neoprè” que activa el cos sencer.

Protagonista i temes

• Paula Pagaldai, dissenyadora d’experiències al metavers, investiga Mary Wollstonecraft per a “Precursores del feminismo”. La figura del passat esdevé “consciència” que dialoga amb el present.
• Avatars i identitat: un alter ego masculí li serveix per explorar límits i desitjos. Pregunta oberta: l’avatar és “més jo” que jo?

Límits ètics i legals

• -
• Prohibicions (p. ex. pedofília) i consentiment d’imatge: no pots usar l’avatar d’algú real sense permís.
• -
• Submón sense control (Black Delphi): el cas “Miranda” exposa els riscos d’abusos massius sobre una representació (hackeig d’una miss), i el xoc entre dany virtual i responsabilitat real.
• -
• Sàtira del nostre present: el futur que descriu “dona per superada” l’era de cancel·lacions i l’hipercorrecció.

En síntesi

• Un mirall d’aquest present: dependència tecnològica, hedonisme programat, i batalla entre llibertat i règim de normes al metavers.

Música (vinil): 5 recomanacions fora de la bombolla

• -
• Mr. Water Wet — Top Natural Dream: ambient subtropical amb jazz-fusió, electrònica i llum/ombra; “bonics sons ben cosits”. Tirada: 300 còpies.
• -
• Mustafa — Songs of Oraman: música tradicional iraniana modernitzada; fills d’un luthier amb instruments optimitzats. 500 còpies.
• -
• DK — Gate of Enlightenment: productor francès entre house/ambient/industrial amb percusions d’aire indonesi. 300 còpies; el propi artista en controla el prensat.
• -
• Panda Bear & Sonic Boom — Reset: pop psicodèlic càlid, nadal “bé” passat per indie i textura borrosa-placentera.
• -
• Tomaga — Extended Play One & Two: duet londinenc de folk cíclic, free jazz i caràcter cinematogràfic. Edició doble; projecte marcat per la pèrdua de Tom Rellen.

Idees que travessen l’episodi

• -
• El virtual no és “fals”: és espai de prova d’identitat, desig i límit.
• -
• Ètica a l’era VR: representacions prohibides, consentiment i responsabilitat — quin mal és simbòlic i quin és real?
• -
• L’animació és cinema adult i pot portar-nos on la càmera no pot.
• -
• El material (vinil) com a antídot del “tot-virtual”: escoltar com a ritu i atenció.

“La llibertat acaba on comença la de l’altre… però i si al metavers no hi ha ‘altres’ de debò?”