Empanada Cultural
Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.
Subscriu-te al podcast
Monstres a pantalla: Sitges 55 (palmarés i debat), Marvel Werewolf by Night, Pearl (A24), Sisu i As bestas
Resum general
«El Festival de Sitges és un monstre» i Halloween és a tocar: un programa-Frankestein que enllaça el nou especial de Marvel amb la lectura crítica del palmarés de Sitges 55.
Punts clau
- Marvel sorprèn amb Werewolf by Night: blanc i negre, homenatge als monstres clàssics, direcció debut de Michael Giacchino, més violència explícita del que és habitual a Disney/Marvel.
- Sitges 55, polèmica al palmarés: triomf de Sisu (entreteniment pur) per davant d’opcions més «artístiques» com Pearl. El públic premia Irati i la crítica, Something in the Dirt. Fora de competició, As bestas es destaca com a obra mestra.
- Debat industrial: estratègia Marvel (sèries+especials a Disney+), el caos de DC, i el paper d’A24 en el suposat terror elevat.
Marvel Special Presentation – Werewolf by Night
Què és i com sona
- Especial de 54’ a Disney+: Werewolf by Night de Michael Giacchino (també compositor).
- Estètica retro: blanc i negre, granet de pel·li antiga, frames «cremats», cor mixt i fanfàrria Marvel «reimaginada».
- Efectes pràctics i animatrònics; fotografia basada en expresionisme alemany (joc d’ombres, clarobscurs, fora de camp i strobe).
To, gènere i límits
- El cinema de superherois com a «contenidor de gèneres»: aquí terror clàssic amb humor dosificat.
- Violència poc habitual a l’MCU (amputacions, sang –negra en B/N–). Declaració d’intencions: trasllat de Deadpool i Logan al catàleg Marvel.
Personatges i trama (sense espòilers clau)
- Conclave de caçadors de monstres a la mansió d’Ulysses Bloodstone; la joia mística decideix el lideratge.
- Gael García Bernal brilla com a caçador de perfil baix; Elsa Bloodstone pren protagonisme; el «monstre» es roba l’espectacle.
Veredicte ràpid
- Un gran homenatge que funciona sol, estilísticament valent i divertit; encaixa en la línia de Doctor Strange in the Multiverse of Madness (Sam Raimi), però mira més enrere (Universal/Hammer).
Sitges 55 – Palmarés i debat crític
«Sisu» arrasa (millor pel·lícula, interpretació masculina, música i fotografia) i obre el debat: què ha de premiar un festival?
Sisu (J. Helander) – guanyadora absoluta
- Híbrid western-bèl·lic: un solitari i uns nazis com a diana «legítima» per a l’espectacle sagnant.
- Entreteniment pur i autoconscient (sense pretensions temàtiques).
- Crítica del programa: premis «excessius» davant d’opcions més treballades formalment.
Pearl (Ti West, A24) – direcció i actriu
- Díptic amb X (i camí de tríptic). Mia Goth, col·leboradora al guió, es corona (premi ex-aequo d’interpretació femenina).
- Referents: melodrama de Douglas Sirk passat pel filtre del gènere; treball de color i composició apte per a cinèfils.
- No necessita veure X prèviament; aposta per un horror emocional amb estil.
«Terror elevat» i A24
- Debat sobre l’etiqueta: The Witch, Hereditary, Midsommar, etc.
- Més que «nou llenguatge», nous autors amb veu pròpia i cura formal.
Premi del Públic – Irati (P. Urkijo)
- Èpica medieval en basc, arrelada al folklore d’Irati.
- Exemple d’ecosistema basc: ajudes i aposta per gènere i identitat local; desig d’anàlegs en català.
Premi de la Crítica – Something in the Dirt (Moorhead & Benson)
- Duo de culte (Spring, The Endless) torna amb una peça pandèmica i cerebral.
- Investigació meta, amistat tòxica i «palla mental» més autoreferencial; divisiva però aplaudida per la crítica.
- Deriva comparativa: Venus (Balagueró) com a exemple d’híbrid menys reeixit.
Meliés d’Or – Cerdita (Carlota Pereda)
- De curt a llarg: bullying estiuenc, Laura Galán magnètica en pantalla.
- Relectura de les Scream Girls vuitanteres, amb forma sòlida; en el dramàtic pur no sempre arriba, però el conjunt funciona i enganxa.
Fora de competició – As bestas (R. Sorogoyen)
- Obra mestra per la taula: tensió sostinguda, càmera amb pulsió i mirada social que estreny l’estómac.
- La metàfora de la rapa das bestas obre i vertebra el film. Per molts, hauria d’haver estat la candidata òscar en lloc d’Alcarràs.
Indústria i estratègies
Marvel vs DC i el model plataforma
- Marvel enllaça llargmetratges amb sèries/«especials» a Disney+ cada 2-3 mesos, mantenint la màquina en marxa.
- DC: reconfiguracions, cancel·lacions i direcció erràtica; l’«enemic» el tenen a casa.
Cloenda i agenda
- Ronda final de festivals: budista, Terror de Cardedeu/Carre de Terror (STAC), Galàctica, Sabadell, Festival de Cinema Asiàtic, Molins…
- Signatura radiofònica i tancament musical (ABBA i Adele) entre comiats en bucle.
Cites destacades
«No era un monstre. Era un ser humà normal i corrent, cruel, imbècil i rencorós. Igual que tots els altres.» (D. Glukhovsky)
«Sisu»: perseverança i no rendir-se mai — amb sang i mala llet.
Seccions de l'episodi

Publicitat institucional – «Fem créixer el verd»
Falca de la Generalitat de Catalunya, to ecològic i optimista.

Campanya social – En Bici Sense Edat
Iniciativa per combatre la soledat de la gent gran amb sortides en tricicle. Crida al voluntariat (justsolidari.cat, enbicisenseedat.cat).

Sintonies i indicatius – Ràdio d’Esvern
ID d’emissora i *jingle* de «l’empatx» que dona pas al programa.

Presentació – Empanar Cultural
Obertura del programa i crèdits: Paul Diggler, Ram Pujol, Adriano Calero, Carles Martínez (absent), Edgar entra com a «mutació» de Carles.

Editorial – Monstres (Sitges, Halloween i cultura pop)
Metàfora del «monstre» per descriure Sitges (298 projeccions) i l’allau de Halloween. Referència a Dmitry Glukhovsky i a la idea que el «monstre» també som nosaltres.

Cinema – Marvel Werewolf by Night (Especial Halloween)
Anàlisi del to clàssic en B/N, direcció debut de Michael Giacchino, influència de l’expresionisme alemany i ús d’efectes pràctics. Debat sobre l’estratègia Disney/Marvel, límits de la violència a l’MCU, *tràiler* i sinopsi sense espòilers, i presentació de personatges (Jack Russell, Elsa Bloodstone). Valoració molt positiva com a homenatge que funciona sol.

Transició – Indústria Sitges i curt «Horroscope»
Comentari d’assistència a Sitges des de l’àrea d’indústria i re-projeccions del curt «Horroscope».

Sitges 55 – Guanyadora i polèmica: Sisu
Sisu arrasa amb 4 premis (pel·li, actor, música, foto). Entreteniment sagnant contra nazis; crítica a l’excés de reconeixements per davant d’obres més ambicioses formalment.

Sitges 55 – Pearl (direcció) i Mia Goth (interpretació)
Elogi a l’arquitectura visual i a l’actuació de Mia Goth (premi ex-aequo). Diàleg amb X però funciona sola; melodrama passat pel gènere.

Pearl – Estètica i referents
Debat sobre influència de Douglas Sirk (color, exuberància emocional) i com Ty West la reescriu en clau de terror.

Context – «Terror elevat» i A24
Discussió sobre l’etiqueta i el paper d’A24 (The Witch, Hereditary, Midsommar) com a paraigua de nous autors amb cura formal.

Premi del Públic – Irati i l’ecosistema basc
Fantasia medieval en basc i arrel folklòrica; reflexió sobre el suport institucional i el desig d’un equivalent en català. Retorn a la sinopsi mítica d’Irati.

Premi de la Crítica – Something in the Dirt (Moorhead & Benson)
Peça pandèmica, metanarrativa i cerebral sobre amistat i deliri; divisiva però celebrada per la crítica. Comparativa amb Spring i crítica a l’híbrid fallit de Venus.

Meliés d’Or – Cerdita
De curt a llarg amb Laura Galán: *bullying*, relectura de les Scream Girls i posada en escena potent. En el tram dramàtic pur, algunes febleses, però molt efectiva.

Fora de competició – As bestas (obra mestra)
Sorogoyen signa un thriller social de tensió sostinguda i càmera amb pulsió; metàfora de la «rapa das bestas» que obre el film. Per a molts, la millor del festival.

Cloenda – Agenda de festivals
Ronda final: festival budista, STAC (Terror català), Galàctica, Sabadell, Festival de Cinema Asiàtic, Molins. Comiats.

Tancament musical i comiat en bucle
Peça musical (ABBA: «One of Us», després Adele) i salutacions repetides «Fins demà!». Fi del programa.
Sóc llavor, sóc planta, sóc flor. Sóc la llavor que desperta el teu amor. Sóc la llavor que està a prop teu. Sóc la llavor del canvi i la transformació. Sóc la llavor que em balleix i la que t'ajuda a viure. Sóc llavor, sóc la teva planta, sóc la teva flor. Fem créixer el verd. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de bici sense edat. En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici Sense Edat, et necessitem. Festa Voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o enbicisenseedat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. A l'escoltes ràdio d'Esvern Sintonitzes ràdio d'Esvern La ràdio de Sant Just 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Prepareu els pitets que aquí comença l'empatx. l'empatx. L'empatx. L'empatx. L'empatx. L'empatx. Prepareu els pitets que aquí comença l'empatx, l'embafada, el gran festí, la bacanal radiofònica. Aquí comença Empanar Cultural. Un programa Queen Art per Paul Diggler Per Ram Pujol Adriano Calero Carles Martínez A Radio d'Esvern El Festival de Sitges es un monstruo. Sí, señoras, un monstruo. Y lo es en todas sus acepciones. Es un ser fantástico que causa espanto, yo lo afirmo, y lo confirman las numerosas pantallas que iluminan la oscuridad durante los días que dura el certamen. Es un monstruo en su propio logo, un rey Kong que sigue rugiendo mientras sustituye el Empire State Building por la iglesia parroquial de San Bartolomé y Santa Tecla. Lo hace cada año, para estas fechas. Y como todo monstruo, el Festival de Sitges es una entidad imposible de derrotar, ni siquiera por Godzilla. Son 298 películas, entre largos, ficciones, cortos, series o documentales. Casi 300 obras proyectadas durante apenas 10 días. Que absolutamente nadie, ni crítico, ni espectador, ni otro monstruo, es capaz de filtrar. Y siguiendo con la analogía, el palmarés de dicho certamen presenta a sí mismo anomalías y desviaciones notables respecto a los de su especie. Vamos, otro monstruo. De hecho, este año, los premios parecen la elección de un tipo o un equipo con la capacidad analítica de Kong. Pero no nos precipitemos, que eso hemos venido hoy, a matar al monstruo. Para serviros su posterior autopsia en bandeja. Pero monstruos hay muchos. Halloween está a la vuelta de la esquina. Y para entonces, el Festival de Sitges será tan solo otro monstruo más. Las calles y las cuentas de Instagram se llenarán de calabazas, vampiros, zombies y hombres lobo. Y quizás delicántropos, este año, habrá superioridad. Pues Marvel produce, y Disney distribuye, y lo hacen justo a tiempo, con una renovada pero retro presentación de la maldición del hombre lobo. En fin, hoy va de monstruos, señores. De monstruos y algo más. Porque así como nos recuerda el escritor ruso Dmitry Glyovsk, no era un monstruo, no. Era un ser humano normal y corriente, cruel, imbécil y rencoroso. Igual que todos los demás. Monstros. Monstruitos. Bueno, monstruitos. Por cierto, si queréis saber, ¿no?, este hombre tan amable y tan positivo y, sobre todo, tan humanista, Glyovsk, el ruso, comprate el libro Metro 2034. Ahí aparece parte de este pequeño fragmento. Ostras, ¿y eso es como una mena de distopía de algo o no? Sí, sí. Ah, pues lo conoces. Es que, mira, ara et diré, em sona que s'ha fet un videojoc d'això, de veritat. Podría ser, podría ser. Hi ha alguna cosa de la que no s'hagi fet un videojoc? Bueno, ara estem al revés. Hi ha algun videojoc que no s'hagi adaptat al cine. Venga, venga, venga. Porque otro monstruo que va a sortir es el tráiler de Super Mario. De hecho, os lo confieso. Estaba buscando título, pensando en la editorial, ¿no? Hablábamos de un pre-Halloween, un posiches. Está claro que estamos en medio de los dos, de estos dos grandes monstruos. Y yo pensaba, más que un pre-Halloween como título, pensaba, hostia, ¿por qué narices no le llamamos monstruos? O Monstrum. Monstrum. Me pongo a buscar y Monstrum es un videojuego. Monstrum. Monstrum. También, sí, sí. Está claro. Busques la palabra que busques. Y una cadena de menjar, porque cuina... También, también. Molts monstruos. No, que van a venir a tancar. Ah, ya, ya, ya. Que van a venir a tancar. L'aliment dels rodatges, eh? El nostrum monstruo. Esto es lo que tenemos, ¿no? Tenemos monstruos, tenemos sitches, tenemos Halloween, pero más que Halloween lo que tenemos es un monstruito, ¿no? Tenemos un monstruito. Moment. Tenemos un monstruito que, a part, desempanada, que siempre recibe mutaciones. Avui tenim una mutació del Carles, que veieu aquí que és l'Edgar, però la mutació li està corruent per dins al Carles, que està a casa, que després potser connectem si el tio es desperta d'aquesta siesta febril. Sitches, como monstruo, se lo ha comido. Se lo ha comido y ha dejado apenas sus entrañas. Están volviendo a juntarse a ver si consiguen dar voz. Se quedó en la nueva carne. Y buscar cierto protagonismo en este programa. Ya lo veremos si es así, dependiendo un poco del ritmo, ¿no? De las dinámicas y de cuántos alarguéis, porque esta vez me parece que son mis compis los que empiezan. Sí, sí. Avui és un programa estrany, a part de ser monstruós, però és estrany primer, perquè és el primer cop que Adriano tens un editorial de menys de 13 minuts, crec, i a part que se preveu una secció que estàs, tu sol, fent un monòleg al Carles, a veure si entrarà o no. Pero no, no, me toca hacer el monólogo en Sitges cuando normalmente no és así. Exacto. Y sabes que a mí me gusta compartir, sabes que a mí me gusta dialogar. Es extraño, sí, es un programa extraño, pero joder, estamos ante un Frankenstein. Estamos ante un Frankenstein. Son pegotes. Exacto. Parches. Así que, vamos a ello. Eh, y extraño, ¿por qué? Porque va de cine hoy. Va de cine. O sea, avui no fem mano al día, perquè ya ho has dit a l'editorial, anem directament a cinema i a veure què ens planteja Marvel. Vamos a ello. Cinema ¿Us sona aquesta fanfària? ¿Us ha enviat algun cop? Nunca. No, no, jo crec que si no és algú que ha viscut a sota una pedra o una cova o això, aquesta fanfària ja comença a sonar com sonava en el seu dia, no? La Twenty Centro Fox, la Universal, la MetroCovic. Veo èpica, veo èpica. Si estuviera Carles, vea, puja, puja. Si estuviera Carles, què vería? Western, ¿no? Vería un Western ahí seguramente. Una diligente igual. Hello. Pues eso, fanfària. Fanfària de blockbuster, de mainstream. La casa de les idees, històries més grans que la vida, el sentit de la meravella colorida. Avui tenim una secció, ja sé que aquí no som massa de mainstream, però crec que toca. Home, estem parlant d'un gènere underground i una gent que són quatre arreplegats que es diuen Marvel. Sí, uns que comencen amb uns estudis petits al darrere, que els empenyen. Pocs estudis. Però, espera, espera, abans de que em llanceu els llagons, és que han fet una cosa diferent. No sé si s'han reinventat, però estan provant de... Ja hem vist productes últimament que feien provatures, que anaven provant diferents colorins, diferents maneres de fer les coses, i aquí s'han abocat a fer gènere directament. O sigui, ara ja el cinema de superherois ja no és un gènere en si, és un contenidor de gèneres. Amb cinema de supers pots veure comèdia, pots veure drama, pots veure ciència-ficció, pots veure thriller d'espies... I ha llegat el terror. Però ha llegat el terror de la mano d'un homenatge. D'un homenatge a les pel·lis que veiem als 30, als 40, de la Màdala Universal, de la Havana... Tu, tu, en aquelles èpoques ja estaves... Jo estava, jo crec que ja fumava. En aquella època ja ho fumava, ja. En ese momento se podía fumar en la sala. Claro, jo fumava en el pediatra. Doncs què ens trobem aquí? Ens trobem que han fet un viratge visual cap a un lloc, d'això, no?, en aquella època, d'impressionista, de blancs i negres molt forçats, de fotogrames que salten amb frames que es cremen, i no només amb el visual, sinó també ara sentirem la fanfària, també l'han adaptat perquè la banda sonora la fa Michael Giacchino, que, atenció, a part de fer la banda sonora espectacular, homenatjant l'època, també fa la direcció, és la seva primera direcció, és el seu degut com a director de la peli TV Movie, no? Li podríem dir TV Movie perquè és un especial. Ara li diuen Marvel Special Presentation, que és un capítol, en aquest cas, de 54 minuts. Ja veurem, un altre endavant, a veure, ara hauria de saber, veieu, potser... Els creadores de Body Horror? Sí. Marvel Special Special Presentation. Molt al nivell del programa de Junjiito, amb tots els noms de ponent. Joaquito, Joaquito, te queremos. Bueno, però sí, es va estrenar el dia 7 d'octubre, aquest especial de Halloween que han volgut fer, que a més, tu abans ho deies, no?, comentàvem en privat de Halloween als Estats Units no és un dia, és un mes, és tot l'octubre. Ja veus, tens amics yanquis, veus que estan amb carbassa. Què passa? Que han fet un especial de Halloween, un especial fent un Remember, aquelles pel·lícules dels anys 30-40, que ara veurem les referències, però d'aquesta Universal, d'aquesta Hammer i tot això, i ho han fet agafant la cançó que hem sentit al principi, que és la típica tòpica que escoltem a tot arreu de Marvel, i han fet una mica de varietat. Quietol! Well, com veieu, han agafat els escolanets de Montserrat. Montserrat per agafar els coros i tot, però sí, sí, ja veieu que el canvi de gènere és bastant... Un puntito episòdico en la cançó, puntito, per dir-ho, és perquè en la sèrie, en el capítol, perdonat, o en la TV Movie, pel·lícula, també? És a dir, és tan heterogènia com aquesta cançó? Perquè la sensació que jo tinc és que van a suceder certs saltos. havíem al capítol, després entrarem en parlar més concretament de la sinopsi, però el que és aquest capítol... Bueno, diem capítol, però en realitat és com una TV Movie, o sigui, és una cosa a part. És una cosa a part. Sí, seria un mig metratge llarg, amb factura de cinema, que no és TV Movie, però tampoc és pel·lícula per sales, però es podia... Sí, sí, es podia contractar. Estem parlant de 54 minuts. És el puto presente. És el presente, el Disney, no? La definició del català de la plataforma. Disney ara mateix, per cert, no és que distribueixi Disney. Ah, no? No, és que Marvel és Disney ja. Ah, vale, vale. Llavors ara, és que Disney és tot. De fet ja és Fox. Dicen-se los padres, no? Sí, sí, vale. Llavors, què passa? Que Disney, el que ha trobat un filó molt important des de fa un any i pico o dos, és que té les pel·lícules serialitzades al cinema, és a dir, ara mateix portem en cinema 24, potser, pel·lícules, alguna cosa així, però, clar, després el seguiment, clar, potser estrenen 3 pel·lis, per dir alguna cosa, ara no ho sé dir, però, clar, després el que han vist és que cada 3 mesos, cada així, poden fer una sèrie i anar-les empalmant, és a dir, que la sèrie, quan acaba la sèrie, et porta a veure la pel·lícula que s'estrenarà la setmana següent. O sea, han fet un gigam espectacular. Estos, sobre todo, porque están muy, muy preocupados de que ese mundo, ese imaginario que han construido a lo largo de las décadas, no solo ellos, ¿no?, sino los enemigos, amigos, en el fondo están tan preocupados de irlo desarrollando por la paz del espectador y la paz del consumidor. Nada que ver, la paz, nada que ver con la economía. Nada que ver con el polión y el polión. No, no, o sea, realmente... Pero también te digo una cosa, ahora que digas de los enemigos, justament, si podem dir su enemigo, DC, que es Superman i tot d'aquests, sí que és veritat que s'ha intentat de totes totes fer un univers tan desenvolupat com Marvel, però és que el propi enemic no és Bane, no és el Joker, si no són ells mateixos, perquè entre els actors que tenen mil problemes, directors, bueno... Això DC, ¿no? DC no està arrencant res, està cancel·lant estrenes, està inclús eliminant, tenien fet abat Gale, no? Sí, sí, està rodada. Està rodada i l'han tirat a la basura directament. O sea, que Marvel no solo son buenos en lo que hacen, son buenos empresarios y no entran en el caos que DC, ¿no? Bueno, DC va cometre l'error d'intentar fer el que Marvel havia fet en els primers 10 anys, que era presentar pel·lícules individuals de personatges i després juntar-la en un Vengadores o això, DC ho va intentar fer de cop a la primera pel·li. Claro. I es va fotre de lloros. Ho han anat intentant, han anat intentant com deixar semilletes de Universo Compartido, no se n'han sortit perquè la màscara no sabia el que feia a la dreta, i ara sembla que estem en un moment amb el canvi de la directiva com de reset absolut, cancel·lació de projectes, aplaçament dels que ja estan per estrenar, i ja veurem què passa. Bé, llavors què passa? Que Marvel sí que se n'ha adonat que a la tele, el que ara entenem tele, perquè òbviament no és que lo passen en sci-fi, sinó que dins del que és la plataforma de Disney+, doncs han anat estrenant durant els últims mesos, unes quantes, ja en porten, no sé, potser set sèries o vuit, d'entre vuit i dotze episodis, alguna cosa així, més o menys, es van relacionant, van presentant nous personatges, i en aquest cas no estem parlant d'una sèrie, estem parlant d'un capítol especial, de Halloween, però que t'està començant a presentar uns personatges que, un, no havíem vist mai abans, i sobretot t'està presentant un to que mai havíem vist, i aquest jo crec que també és el tema. Els personatges també és molt de nicho, no? Al final tu, Edgar, que controles bastant també tot això, ens espiaràs una mica a veure quins són aquests personatges que podrien estar introduint, però, sobretot, és el to, que és el que ens interessa, ja que estem en un to fosc de terror, aquest capítol, vamos, se les endú totes, o sigui, no només és un molt bon homenatge, sinó que funciona molt bé sol. En lo formal, no? Sí, sí, sí, i de fet també és una mena de declaració d'intencions, perquè és el projecte de Marvel ja sota l'ala de Disney que va més enllà en quant a violència i coses explícites. Potser amb l'excusa que és en blanqui negre, la sangra és negra i no se ve demasiado, però hi ha amputacions, hi ha sang, hi ha monstres, hi ha violència. O sigui, que podria haver estat en Sitges, m'hi cati la mà, no? Sí, Michael D'Aquino deia que se sorprenia com no li havien classificat R, aquesta pel·lícula. Sembla que és per 14 anys o per 13 anys. Però, bueno, ells mateixos ja també han fet un moviment, que és les pel·lícules de Deadpool, que no sé si coneixem, que és comèdia superheròica, però que pertanyen a la Fox, i ara pertanyen a Marvel, és a dir, ja ha comprado Disney, ja ha comprado Marvel, ja ha comprado Fox, l'ha comprado todo. Creo que la moto ya no la tengo, se la han llevado a los dedos de Disney. Han fet un altre moviment, per acabar de confirmar encara més això, que és que han desplaçat les dues pel·lícules de Deadpool, que eren classificats R per majores d'edat, i la de Logan, les han mogut en el seu propi catàleg, que estaven a Starplace, les han mogut a Marvel, directament. És a dir, sí, sí, vamos a hacer cine per adultos, aunque sea de senyores mayores, con pijamas de colores. O sigui, crec que és una declaració. Oye, pero, ¿y me tenéis aún en ascoas? Porque no sé de qué narices va. Mira, per poder veure el to visual, per la gent que estigui veient, i si no, escoltareu, a més, escoltareu aquest tipus de veus, també molts anys 30, molts anys 40, tot està recreat perfectament, com a homenatge, com a referència. Posem el tràiler, així també ho veus una mica, tu, Adriano, que ho veuràs. Pinsa-m'ho, porfa, pinsa-m'ho en pantalla. I sobretot veurem ja una mica de què va. Perfecte. Aquest halloween, you can't escape the shock, the terror of Werewolf by Night. Tonight, it is every hunter for themselves. Good luck. I'll be rotting for you. But one of you is a monster masquerading as one of our own. I can't wait to find out what breed of evil you are. You'll want to see this, darling. Please don't do this. Death is coming for you. Werewolf by Night. El momento Werewolf by Night. Esto es muy presente. También esto sí que no tiene homenaje de los 30. Bueno, li falta el text Amazing. Se'ls escapen cosetes. Pero, francamente, al Gael García Bernal, ¿por qué narices le han puesto esas ojeras? Ya las tenía. Que no se las pueden intentarlo. No es más realista. ¿Por qué es Gael García Bernal? Sí, sí, sí, ho és, ho és, ho és. No, no, el que és els personatges sí que ell és l'únic que destaca a nivell d'actors famosos. Jo crec que la resta no no no és gent a ver, a priori, eh? Vull dir, jo al García Bernal l'últim que li havia vist la que era aquella peli com Trap, bueno, una cosa molt xula. Ah, collons, clar, la peli de la chilena la de Pablo Larraïm, brutal. I aquí sí que és veritat que ja heu vist el to, el to és superfosc, s'enganxa molt bé a el que és aquell cinema dels anys 30, 40, que és com molt exagerat, però alhora com podria ser molt postís, molt d'escenaris de cartó amb piedra, per dir-ho així, però recupera molt aquesta aquesta com molta bogeria, no? O sigui, hem vist un tràiler que ja només escoltant-lo és com crits i amunt i avall i no? És com tota aquesta... Hi ha un llindar molt primet que podia caure amb la comèdia involuntària i realment veus que hi ha un carinyo i que hi ha un homenatge i que s'han copiat d'una determinada manera de fer la cinematografia, els decorats, les il·luminacions sobretot, els planos inicial... Després sí que és veritat que conforme avança la pel·lícula es dilueix una miqueta i nos vamos a l'UCM de Marvel, no? Però el 80% de la pel·li et diuen que és una pel·li d'aquella època, per diàlegs no saps a quina època estan, fins que alguna línia diu alguna cosa actual. És cierto el que comentabas, al principio, antes, quan la estabas presentando, Edgar, cómo se siente esa influencia del expresionismo alemán que en el fondo no ha pasado por muchas etapas i de alguna manera donde más protagonismo tenia era en el cine negro americano i siempre encuentro ya no hablando del siglo XXI, incluso en películas de los 80, de los 90 que intentaban recuperar esos revival también de la época que hacían sobre películas con estos claroscuros, estos contrastes tan heavys que después en el fondo si os fijáis y lo ponéis en comparativa con las películas que realmente homenajean hay un salto abismal porque hay siempre un tamiz lumínico realmente son imágenes en las que tú sientes esas texturas y estas contraposiciones pero a la hora de la verdad estás viendo el plano en su conjunto cuando te vas a las pelis y sobre todo a las de serie B de cine negro de los 30 y 40 alucinas porque realmente había cuestiones que no eran para nada perceptibles por el ojo humano y ahí les daba igual ahora, claro, dile tú a un actor como Gael García Bernal no, no, te vamos a tapar continuamente quizás él no es el claro ejemplo porque sí que sé que es un tío bastante comprometido desde la actuación pero quiero decir que ha habido momentos conocidos en los cuales cineastas o directores de fotografía querían realmente manchar la imagen de oscuridad y los productores muchas veces actores decían aquí sí que es veritat que después entrem més en tema tècnic abans potser parlem parlem una mica de què va, no? hem vist el tráiler aquí l'heu vist estarà subtitulat però expliquem una mica per qui no té ni fava d'aquest anglès dels anys 30 que he encantat fer així que a veure Edgar de què va això? A veure, això és és una mena de conclave de cazadores de monstros s'ha mort el veterano Ulisses Bloodstone que és el, diguéssim que era el cap el que organitzava cadascú caçava de manera independent però hi havia com una mena de gremi de caçadors de monstres ha mort i ha organitzat una mena de comiat a la seva mansió dient que hi ha un monstre que t'he tancat en aquesta mansió al qual li penja una joia màgica mística que és la Bloodstone la pedra de sang i qui mati aquell monstre serà el propietari de la nova Bloodstone i per tant el nou cap de l'organització aquesta és la trama sense fer espoilers això és l'inici és a dir la trobada hi ha la primera trobada aquesta de caçadors taula no taula rodona però es posen rotllo caçadores anònimes no no hi ha uns caçadores anònimes no clar aquí està la cosa tu perquè no has vist mentre sonava el tràiler però en el tràiler ha sortit una mena de que de fet és un animatrònic tot el que es veu tot el que s'ha fet és efectes pràctiques no hi ha postproducció més enllà d'encolorear algunes coses però vull en general tot és manual llavors tot el que s'ha vist és manual i això també és un valor perquè Marvel si algú té ha comprado la patente del verde del croma però en aquest cas estem parlant que en aquest aquest aquest com li has dit el pare el patriarca el patriarca és un animatrònic tu ho veus com un nino que és com si s'hagués mumificat però que es pot moure és a dir el tio està mort i s'ha gravat com la veu en un fonògrafo d'aquells llavors quan parla el nino recorda algú clar el nino primer el nino és molt la forma també d'actuar i de fer bromes xustaríssimes que és del guardià de la cripta 100% hi ha una referència però és que hi ha una referència que és més nostrada aquí empanada que és una entrevista que vam fer fa temps que és Freyet Barry que és el protagonista de Freyet Barry és idèntic té la mateixa cara la mateixa cara que el muñeco i està igual de frito també està una mica putrefacte però sí que conserva aquest capítol aquesta comèdia que sempre posa Marvel i sobretot últimament des que està a Disney però tot el capítol és un capítol super superfosc Pol i Edgar l'afirmen jo lo confirmo clarament és Freyet Barry i hòstia ok Gael García Bernal per lo que veu és uno de esos cazadores exacte perquè està en esa mesa redonda que planteaves a més al principi fan una mena de recompte de bueno us hem reunit aquí no és allò de conversación d'estrensor bueno us preguntaréis por qué os he reunido pues hi ha aquest moment que és el de vale tu has matat tants monstres tu tants estem parlant que hi ha una sala s'avisa en el trailer però hi ha una sala que està plena els típics caps de por sangles caçats doncs en aquest cas hi ha monstros monstros con tentàculos por tanto aquí es justificar la casa és una casa y mantener el lobby de las armas exacte és una casa al final és un joc o sigui el que plantegen és qui casi el monstre que està dins d'un laberín no és una mena de laberín sí doncs qui el casi pues es farà amb la no qui és el monstre i el monstre bueno això ho saps més clar sí el que passa que no sé jo no sé em suposo que em faig gran i ja començo a perdre conceptes no sé quina és quina és la mida per dir quan es poden fer espòilers quan és massa d'hora o quan és massa tard per fer espòilers això ho vam penjar el 7 d'octubre jo no sé si és massa d'hora per fer espòilers a mi me la peles el que passa és que com a capítol independent de gent que no coneix res a Marvel i el pot veure tranquil·lament i por lo que estáis comentando además el potencial no está en el argumento que seguramente también sino está en todo el planteamiento visual que sea són els girs dins de la cassera això és molt xulo o sigui dins de la cassera hi ha una història i aquesta història es va desenvolupant a mesura que trobes el monstre que estan caçant o x si miras Ifirmafinity ja te pone que és un hombre lobo aquí un íbido de hecho humano y lobo Ifirmafinity han copiado la definición de Wikipedia de Werewolf by Night de los TVOs o sigui no tiene nada que ver con la peli como sinopsis lo estuve mirando y esto no me vale como sinopsis aquí el becario que estaba en Halloween a ver Werewolf Wikipedia quién es este Marvel ah sí es esto vale pero es això sí obviamente el títol del capítol la maldición del hombre lobo hi ha un home allò que forma part de los monstruos ha pasado a tenir un premio Nobel per saber que si el protagonista és Gabriel García Bernal y el corto se llama Werewolf by Night seguramente el hombre lobo va a ser el señor Bernal això sí això no es crec que no és massa spoiler de fet en el cartell surte no ya me has fastidiado en el capítolo el póster sale el agachado con una sombra de lobo detrás o sea que es molt es molt caliari es molt al cartell que té la hombra aquesta més amb aquest menton com de vampir de Paul Nash a més a més exacte i això també ens porta a quin és el nostre home allò més nostrat a Espanya pues Paul Nash que ens vendria a parlar ja de sitges que ja m'estáis invitando ja m'estàs invitando tot obligat tot obligat no de hecho és graciós el inciso que hago sobre el cartell perquè realment uno esperaria que esa proyecció en sombra estuviera clarament en la parte trasera i hi ha como un diàlogo entre imàgenes que fa que no entiendes molt bé si la sombra és anterior o posterior clar per això deia el spoiler perquè pots pensar que Gael va a cazar al hombre lobo no que és el mateix exacto llavors parlant justament d'això del joc d'ombres és un capítol que realment és el que dèiem com a debut de direcció o sigui és que és acollonant el tema del joc d'ombres estem parlant que era un gènere ho dic ja com a part perquè ara tant es parla del terror elevat i tot això el terror dels anys 30-40 tot aquest joc d'ombres els clubs curts empastar la imatge el que deies tu Adriano t'és igual a l'actor si està a l'ombra absoluta i tu només veus un fil de l'ull doncs aquí juguen amb això òbviament García Bernal pot ser famós o el que quieras però hi ha unes escenes de anava a dir d'acció però és violència perquè hi ha un pla seqüència amb violència total que és un pla seqüència amb un pla fix que va fent un zoom per dir-ho així però els personatges van passant per davant per darrere a la càmera per dir-ho així tu jugues molt amb el fora de camp molt d'estrobo estrobo jugant molt amb ell les llums van pujant va pujant va baixant i sobretot és el disseny de sol el disseny de llums o sigui jo crec que està molt ben trobat fotograma fotograma està pensadíssim o sigui com a direcció és al·lucinant allò que es feia en aquella època l'època original per dissimular les possibles defectes que pogués tenir els efectes artesanals les disfresses amb pèls i això allò ho feien per dissimular aquí està fet homenatjant allò però no fa falta dissimular res perquè els disfrazes estan molt ben hechos llavors en el moment que et vulguin fer un primer plano i vegis el monstre el veuràs molt bé però jugant això jugant el misteri aquest veig que aquest tio a més o sigui si que és primera peli Michael Jackino havia rodat un parell de curs però curs no? sí havia rodat un curt que es deia Challenge of the Monsters i havia fet un curt d'animació de Star Trek sí li veig dos aquí Short Treks i Ephraim and Dot el 18 i el 19 el 2018 i 2019 i exacte aquest que dius Monster Challenge que és el primer que va fer un curt metratge de 13 minuts heu vist alguna cosa d'això? jo els curt metratges no he vist però sí que he vist la primera que se sàpiga la primera col·laboració que va fer el director amb l'actor el Bernal que va ser a la peli de Coco de Pixar o sigui el Bernal feia un música i l'altre posava la veu d'Hèctor que cantava fatal i todo el mundo todo el mundo recorda esto si no me equivoco ah este era el cabron que cantava tan mal bueno pero sí no estais de acuerdo pero sabe aullar sí eso sí eso siempre això s'ha de dir que Gabriel García Arenal aquí està molt bé treballa molt bé hi ha moments perquè ell juga clar s'ajunten diversos caçadors i caçadores tots són súper rudos que han librado mil batalles que han matado no sé quant i ell és com un poca pena que està allà al nit super amable afable torpon que a mi em recordo de vegades ho parlàvem l'altre dia el Michael J. Fox de Regressa al Futuro llavors això em va venir a fer un link dic calla potser no el de Regressa al Futuro potser el de Teen Wolf sí clar perquè el monstruo passa que allà la comicitat s'ho menjava tot però vull dir fa un personatge petitet està molt bé que grande en un momento me ha pegado un golpe total i com a otro detall seguint amb el Bernal que és que ell en realitat és el segon latino actor latino que interpreta l'home a llop i abans ho havia fet Benicio del Toro el 2010 una pel·lícula una mica així que Dios la confunda llavors podríem dir que és potser el primer que ho fa que corrige bé home és que clar a veure abans ho dèiem la casa la casa de les idees com li diuen la fàbrica la casa de les idees bueno li podríem dir la fàbrica de les idees sí però estem parlant que quan Marvel en general intenta cuidar tot ara venint també d'algunes sèries que potser han sigut una mica més baixetes de nivell com la Miss Marvel que vam fer fa uns parelles mesos va acabar però venim d'acabar She-Hulk que és la versió dona de Hulk per dir-ho així que tothom inicialment la criticava molt però és que és un personatge que trenca la quarta paret en els còmics i òbviament ho han aprofitat en la tele què fa? doncs també trenca la teva pantalla de la casa diguéssim de la pantalla de la tele llavors a l'últim capítol curiosament han volgut homenatjar també aquell Hulk Spoilers bueno però és l'inici tampoc és un spoiler però vull dir que han volgut homenatjar aquell Hulk dels 90 que feia Luferrino que era Bill Paxton em sembla que era Bruce Banner i el Hulk la massa que se li deia aleshores als anys 80 se li deia la massa que mai ho vaig entendre era Luferrino que era un culturista no gaire alt però molt ample i pintat de verd i que realmente si dava el pego como Hulk viendo una foto ara en internet alucinant això és com quan agafes los de pressing catch los tochos i el pintes allà ja està un Hulk entonces entiendo por lo que has comentado ahora que realmente la aportación de She-Hulk no estaba en el hecho de cambiar de género sino bueno que también no totalment perquè al final She-Hulk el que ha sigut de Marvel ha volgut aprofitar aquestes comèdies judicials com Ali McVill de fet és una referència absoluta no sé si recordareu Ali McVill el que feia també és la cosina de Bruce Banner tenen un accident i amb una transfusió de sang ella es infecta amb la sang de Hulk però ella és advocada llavors ella a diferència dels o così pot transformar s'ha de transformar-se a voluntat i decideix seguir sent advocada ella no és una letrada qualquiera no necesita esto para salir adelante bueno aquí ve el conflicte de la sèrie és jo vull que em reconeguin i que em coneguin com a bona advocada no la que acaba el judici rebentant a tothom o sea en plan si no puedo contigo en el juicio no quiero que me recuerden por mi imagen pero estamos en Marvel amigos y entonces volviendo al capítulo bueno a la especial el que està xulo és que el que estan fent és homenatjar perquè a WandaVision que és la primera sèrie que van fer televisiva per dir-ho així van fer molt homenatge això ho vam parlar molt homenatge a totes les etapes de la televisió sobretot americana que han anat passant les sitcoms les sitcoms sobretot cada capítol era una dècada començava exacte començava amb aquestes sitcoms de Risen Letters bueno anava a dir en teoria segueix igual però que aquestes aquestes sitcoms molt blanc i negre això anava evolucionant passaves inclús per Markle in the Middle passaves per Modern Family llavors sí exacte llavors Marvel de tant en tant no sempre però s'està marcant en les sèries sobretot homenatges però és que també tenim fa molt poc Doctor Strange 2 que aquesta és potser la primera que apostava més per un terror Sam Raimi director Sam Raimi és a dir Evil Dead Arrestant l'Infierno o sigui aquestes pel·lícules que és un terror a més entre el gore còmico i tal però és que llavors ara aquí ja no és fent referència a aquestes pel·lícules més potser dels 90 aquest terror gore del 90 sinó ens anem bastant enrere i hòstia és que l'ho paren superbé sí sí realment si no en saps res d'aquest univers i veus això per sorpresa et pots estar pensant que t'han colat en la 2 a les 3 de la mani en una pel·li de los 30 els primers 5 minuts per lo tanto la recomendáis sin lugar a dudas no deixa de ser un divertimento aquest tipus de pel·lícules a dia d'avui no fan por a ningú li fa por Frankenstein o la mòmia tenen el seu rollito romàntic aquella cinematografia però a dia d'avui és un divertimento ara com a homenatge està molt ben treballat bueno esto es muy relativo jo estoy contigo realment me cuesta mucho al final esta mirada clínica que tenemos sobre el cine a través de los años hace que realmente cueste entrar a veces en las pasiones que ofrece la pel·lícula sal buenas vestas como veremos enseguida pero es cierto que después compartiéndolo con personas te das cuenta que los límites los niveles de miedo como los niveles del dolor son tan subjetivos y por lo tanto vete a saber si más de uno no dice no no Edgar que ho vaig passar malament amb aquest capítol a veure crec que la intenció és l'inici al final crear un to molt violent i entremig com que és més la trama a veure òbviament hi ha moments hi ha moments i moments hi ha moments bastant explícits en quant a violència que és una cosa rara si repetim és una cosa que si tu la veus diràs ah bueno però veure-la dins de Marvel és una cosa bastant novedosa que se la juguin però vaja ja veurem ja parlant per tancar la secció futuro de Marvel aquests personatges que ens han preguntat ja veurem si surten a la llum o no literal sí perquè al final no deixa de ser una part d'una franquícia i presenten tres personatges que saps que en algun moment els trobaràs en alguna de les pel·lis se poden decir estos tres personatges o sí un és el el caçador l'altre és la filla del mort del patriarca que també és una mena de caçadora però es va desentendre del Freyent Barry de Ulisses Blotstone la Elsa Blotstone que és la filla però que es va embarallar el que fos i durant 20 anys no la va entrenar ell es va entrenar per la seva banda i aquí torna per recuperar la piedra de sangre de su padre i l'altre personatge és que jo crec que va a ser el grogu de aquesta generació és el monstre el monstre crec que se roba el show no digo més bueno i això està molt bé és la idea pues de un monstru a un monstru vamos capacitzes este gran monstru i a veure si fem una trucada sí la llamada del comodí el comodí de la llamada más bien si esto esto es así esto es así que hasta bueno tú sé que has estado Paul yo sé que tú has estado lo que pasa que no te gusta marcar paquete aquí en la empanada pero tú has estado ¿no? por el festival de sitios este año yo he estat tres días pero no he visto pelis yo he estat a indústria yo ya voy como yo voy a ver apoderado apoderado yo no soy de pelis soy más de hacerlas exacto bien pero no presentando porque ya lo presentasteis un día sino re sí reponiendo sí reproyectando hòstia el penúltim que tenim de curt que és horroscope s'ha vist més cops a sitges que en qualsevol altre lloc s'ha vist ja portem cinc projeccions a sitges comptant l'any passat més aquesta eh potser l'any que ve tu torna a demanar o què? bueno potser l'any que ve estem amb el nou bona experiencia a què? aquest any em refereixo a horroscope bueno comptant que és un referitor molt bé sí, sí, sí molt bé jo escullo mentre puguis apoderar és com la Marvel és com la Marvel torna a se tirar però sense a canviar sense a canviar és curioso el que veis comentando en vuestra secció perquè evidentment ens sirven moltes de les reflexions sobre todo el Palmares aquí venimos aquí hemos venido no a hablar de un libro a hablar de sitges de esta de hecho la número 55 la edición número 55 porque eso nos remonta a la primera edición del año 1967 poca broma y cuál es el tema que como os comentaba en la editorial parece que en este palmarés o bien no se ponían de acuerdo y han tirado como suele ser en estos casos por la vía fácil aquella en la que nadie podía poner nada en contra más allá de que estamos ante un cine entretenimiento hablabais del capítulo o el especial entretenimiento pero es que yo os hablaré de un palmarés entretenimiento desde la perspectiva de que la película ganadora que no es solo la película ganadora del gran premio la mejor película de la selección oficial de sitges es a su vez o a la vez es la película que también se ha llevado tres premios más como son actuación actuación masculina en este caso se ha llevado música que no es la que suena no amigos y se ha llevado fotografía es decir cuatro premios para un cineasta y un equipo presidido por Jalmari Helander que es el cineasta finlandés que ha firmado Sisu Sisu es la película ganadora de la que seguramente ya habéis oído hablar y de hecho en las radios ha estado dando bastante guerra ¿por qué? porque como os decía es una peli que es claramente un entretenimiento y hostia te planteas una reflexión que creo que es necesaria si los festivales existen además de para de manera monstruosa ofrecer 300 películas y que cada uno se pueda perder en ellas es también con una suerte de cuidado y de mimo hacia aquello que ofrecen que en este caso es el cine y ya sabemos que el cine tiene muchas posibilidades y el espectador también la recibe desde mil perspectivas pero a la hora de la verdad los festivales deben estar ahí también para cuidar un poco lo artístico aquello que realmente de otro modo quizás se iría perdiendo con el tiempo porque ya sabemos que a veces el espectador y el crítico o en este caso el programador de festival están en ligas diferentes pues no este es el primer año al menos desde los que yo llevo yendo allí que son ya unos cuantos en la que veo una película ganadora que no ofrece absolutamente nada más que entretenimiento estamos hablando de Sisu de nuevo una peli finlandesa que es un híbrido en el fondo entre western y película bélica uy es un cachondeo pero además sin complejos es decir no es que sea una pretensión por parte de Yalmar y Ejelander que ha sido mal entendida no no Yalmar y Ejelander cuando le preguntaban de hecho antes la presentó en el TIFF esta película y recuerdo en una de las entrevistas que he podido disfrutar la entrevistadora la periodista estaba como intentando sacarle un pozo temático y dramático a la película que no tenía y entonces no es tan solo él Yalmar y Ejelander dándole a entender que no que no que aquí esto es una película exacto de hecho mira me va muy bien que comentes esto porque en Sisu además del prota que se ha llevado el premio Jorma Tomila que viene trabajando con el director desde hace otras películas Axel Hennig que es un actor danés que pudimos verlo el año pasado también en Sitges con aquella peli The Trip no sé si te suena The Trip El viaje era una auténtica locura y otra película planteada exclusivamente para el divertimento las risas y esas risas evidentemente sádicas es un disfrute totalmente agresivo un disfrute que nos remite claramente a esa época romana donde sí la justificación era que los simplemente eran esclavos no merecían más que la muerte ahora necesitamos una justificación para alegrarnos con la muerte en pantalla pero oye como aplaudimos y como disfrutamos cuando hay chorros de sangre en este caso cuál es la justificación los nazis porque la película nos vuelve a llevar al año 44 final de la guerra los nazis están huyendo de Finlandia y un señor un señor que define muy bien el concepto de Sisu que ahora enseguida os lo comparto está buscando oro totalmente perdido y alejado del mundanal ruido y encontrando ese oro ya en la primera secuencia de la película acaba topándose con los nazis víctimas perfectas de su delirio o de su Sisu porque al final Sisu y se han encargado muchísimo de repetirlo el equipo y en especial el director de la película Sisu es una palabra finlandesa que no tiene traducción y Sisu habla de esa perseverancia de esa lucha e intensidad y no abandono aquello de retroceder nunca rendirse jamás ante las dificultades ni un pas enrera pero no con sonrisas sino con sangre y mala hostia con sangre y mala hostia y esto es el Sisu y parece ser que es un concepto muy que en el fondo lo tenemos muchos países pero parece ser que en Finlandia es una cosa que tiene una palabra específica para nombrarlo la perseverancia y la lucha incluso cuando lo tienes todo perdido y de esto va la peli de un tío que aparentemente lo tiene todo perdido ya veremos que es lo que ha perdido es como una venjanza constant es un tío ¿os acordáis de la película Snatch? el ruso que nunca muere el ruso que nunca muere pues es como si de ese personaje algún iluminado hubiera dicho hostia hay que hacer una peli este tío nunca muere pero porque nunca muere y el componente cómico ya estaba en aquella en aquella parte en aquella historia dentro de Snatch evidentemente también está en Sisu lo que pasa es que Sisu es la película en sí un tío enfrentado a unos nazis evidentemente los nazis son los enemigos por excelencia así sea ya en el siglo XXI entonces cualquier maldad que le ocurra a un nazi va a ser aplaudida en pantalla y de esto va la peli lo fuerte es que a mí me parece una peli muy disfrutable yo la disfruté evidentemente pero la arrinconé en aquellas pelis de Sitges que están planteadas para esa risa sangrienta punto lo que no me esperaba de maratón es que el equipo exacto es que el equipo y el jurado iban a acabar aplaudiéndola como la gran película porque evidentemente hay muchas muchas películas se han proyectado ya lo he dicho casi 300 que valen mil veces más la pena vale re un incís abans t'he dit em sona que es a Molins que la pasan no pasan Sisu sinó pasan Sisi hòstia no pero Sisi no os anaba a dir yo me he obert el trailer para mirar mientras hablabas y me ha salido Sisi digo no me está cuadrando nada un señor espartano con una chica mandando whatsapp de australia no no no o sea y vaurentos pelis de noms and blan si que no la confundáis que no la confundáis de hecho Sisu dirigida por Yalmari Gelander es perdónate Yalmari Gelander si se dio a conocer es en el tiempo atrás con una película que se llama Rare Exports y hablaba de un cuento gamberro de navidad maravillosa ¿te a ti te gustó? yo no la he visto maravillosa secuestraban a Papa Noel para que le dieran los bueno no querían matar eran unos cazadores de seres fantásticos que querían matar a Papa Noel algo así era pues esta peli ya ganó en Sitges es decir Yalmari es un cineasta que repite victoria en Sitges por segunda vez con mejor película en aquel entonces se llevó tres premios que eran película, dirección y fotografía y ahora le he añadido el de banda sonora os lo digo me parece una peli interesante como ya he comentado pero no como para llevarse esos premios y si lo de premio a mejor película es un delirio hostia lo de música, fotografía y actuación me parece un insulto pero bueno veamos el porqué dónde está la comparativa por un lado esta peli que ha arropado cuatro premios podría estar compitiendo pero compitiendo de una manera yo creo mucho más seria con Pearl Pearl es una peli es una peli que es en el fondo un díptico un díptico de un cineasta llamado Ty West bueno diuen que es un tríptic ah es un tríptic sí perquè crec que estava gravant una mena de tercera part que yo sàpiga és que X y Pearl exacto s'han rodat al mateix moment pero Pearl d'amagat per dir-ho així ah vale nadie lo sabía bueno lo sabía l'equip entenc pero que s'estava dient que s'estava fent X y cuando va a sortir X que es aquesta película bueno ahora no sé si la comentarás pero tú no la has visto yo X no la he visto de hecho yo me planteaba exacto yo me planteaba si valía la pena ver primero X X para poder entender Pearl pero realmente por lo que fui comentando con otros colegas en el festival aunque el planteamiento temático estético puedan dialogar argumentalmente para empezar porque Pearl ocurre a principio de siglo XX y por otro lado la de X ocurre en los 70 y si no no he entendido mal en ambas pelis bueno en Pearl lo confirmo pero en ambos creo que en X también lo que se busca es mimetizarse con la época y es decir el tono visual de la película apela muchísimo a un tipo de cine que se daba en los 70 en el caso de X y Pearl un tipo de cine que es muy curioso porque ahora el nombre que me aparece es alguien que os parecerá en las antípodas Douglas Serk Douglas Serk no sé si os viene es el puto rey del melodrama Douglas Serk es el rey del melodrama era un cineasta alemán como muchos de ellos acabaron haciendo cine en Estados Unidos e hicieron de Hollywood un mundo mejor gracias a un talento europeo y este es el caso de Douglas Serk que tiene auténticos periculones y que sobre todo lo que buscaba era ese drama exuberante no solo a partir también de las interpretaciones y la melodía y la música melodrama sino sobre todo a través de una fotografía de colores saturados totalmente expansivos donde había una emoción contenida continuamente y sobre todo una proyección visual de cara al espectador que era agotadora pero era agotadora tanto que es muy difícil no ver una película de Douglas Serk sin llorar o simplemente sin sentirse agobiado afectado esto en Pearl no está a esos niveles pero es curioso que Tai Wess se lo lleva a un discurso totalmente en las antípodas a un discurso horrorífico pero horrorífico desde una perspectiva de género mientras Douglas Serk nos hablaba de un horror un horror perdonad por lo general emocional en Pearl está pero está con el delirio y con el formato de las películas de género bueno y además entén que la se apargora ¿no? entén sí pero tampoco es una película no sé si en ese sentido X abusaba mucho más o ofrecía mucho más X a ver es un slasher de asesino en serio per dirlo así y aleshores era bueno pues d'estrals y todo plegat no es el caso de Pearl Pearl interpretada por cierto por Mia Gott que es alucinante de hecho recuperando un poquitito el palmarés Pearl se ha llevado mejor premio a dirección a Tai Wess y a mejor interpretación femenina que de hecho la comparte estas cosas que les encantan tanto a los certámenes como no se acaban de decidir dicen hostia Pearl lo ha hecho de maravilla Mia Gott pero joder hay una película es es no eslovaca que en el fondo también deberíamos premiar Night Siren hostia y Natalia Germani y Eva Mores las actrices que protagonizan esta película valen la pena total que han hecho de nuevo un exacto o sea premian premian la interpretación de esta película Night Siren que es un tándem actoral y premian a Mia Gott porque es que hostia yo que he visto las dos pelis lo de Mia Gott es supremo de hecho tiene un plano final que no descubre nada aquí no estamos de nuevo la palabra spoiler aparece pero no os va a descubrir nada que es un plano sostenido sobre los títulos de crédito sobre la sobre la Mia Gott que reescribe la película que has visto y que de alguna manera apunta a esa posibilidad que hablas de una tercera película así sea en un contexto diferente con una temática diferente pero seguramente con la Mia Gott porque por cierto Mia Gott no solo hace de esta película una película genial a través de la interpretación lo hace también a través del guion Mia Gott co-guionizado con Ty West y simplemente para que quede claro el argumento va de una chica aislada en una granja perdida de la América Profunda buscando también un poco un cambio radical en su vida porque su vida es un poco dramática más que todo porque convive con una madre posesiva y que la oprime y un padre totalmente vegetal que lo único que puede aportar es la necesidad de trabajo por parte de la madre y de la hija y al final ella no deja de ser la chica que sueña con una vida mejor pero a través de la interpretación de la danza en este caso a través de la vida en bambolinas y en el fondo eso esas obsesiones siempre acaban acaban acaban sentando mal y de hecho hay un plano en la película con una secuencia que es alucinante que es la tía viene de ver una película el personaje que interpreta Mia Gott y justo le han regalado un fotograma un fotograma en negativo de película y volviendo a casa en bicicleta se le escapa se le escapa un día de viento y se le escapa y va a caer en una plantación seca que nos recordaría a esa inauguración de tiempo atrás fatídica de una adaptación de Stephen King que se llamaba En la hierba en la hierba alta en la hierba alta pero imaginaos eso seco un típico laberinto de una plantación ya seca donde ella pierde este fotograma y acaba encontrándose con un con un espantapájaros hay una idea muy potente en esa secuencia de como el cine o el sueño de la farándula en este caso te van a llevar a un territorio totalmente árido desierto pero aquí aquí porque se ha comentado mucho yo ya te digo no lo he visto pero es que he visto a tothom que comentaba la cierta relación con el Mago de Oz es que yo sé ven al trailer y dar ahí una pregunta es una mena de judicarla en oscura o de no happy endings de bueno más si el Imaginary Small Mago de Oz también yo inevitablemente lo he vinculado a Douglaser por esa exuberancia y ese melodrama pero está claro que hay otros referentes en la película y el Mago de Oz funciona pero funciona casi como broma de mal gusto como un punto de partida porque es una peli de auténtico delirio lo que pasa que hay un cuidado estético hay un trabajo de lenguaje cinematográfico impecable y sobre todo hay un trabajo de color alucinante yo le encuentro es una cosa que es raro de ver en género exacto terror y más pero no estamos ya no estamos entre ese terror como que lo has mencionado antes que está tan de moda el terror elevado el elevado que per qui no sàpiga què és exactament és aquesta s'associa molts cops al terror sorgit de A24 que és un un segell una distribuidora a vegades productora a Perl és A24 sí sí és A24 però A24 és aquesta mena de nova generació de pel·lícules molts cops no sempre és drac no sempre és terror han fet molt drama han fet comèdies han fet la més taquillera seva de la història si voler todo a la vez todo a la vez però quan fan gènere és que és molt llarg però són per exemple Midsommar hereditari i totes aquestes pel·lícules o The Witch crec i totes aquestes pel·lícules que han conjugat un nou llenguatge jo no crec que sigui nou però simplement són nou cineastas que al final també tenen alguna cosa a dir i si no recordo malament crec que Lamp que és la guanyadora de l'any passat si no recordo malament és la 24 si no recordo malament no lo recuerdo de Innocence crec que la distribués també pot ser de Innocence i de Innocence sí, totalment al final és el mateix que plantebais en Marvel la necesidad de reescritura la necesidad de invenció i de originalitat te lleva por lo general a reciclar y el reciclaje te lleva en muchas direcciones y al final muchas veces la crítica se dedica a esto yo intento mantenerme al margen de esa idea de definir películas a través de la comparativa continuada con otras películas creo que cada pel·lí en el fondo ofrece una buena película ofrece un alma propia y creo que Per la tiene claramente aunque evidentemente tienes todas estas conexiones con un cine que vale la pena y que yo por otro lado os diría sin ser mi género favorito o ese mundo donde tengo más dominio me atrevería a decir que Per está en el top 3 de las mejores películas de Sitges sin lugar a dudas y que compensa la mala decisión de Sisu el premio de mejor dirección y el premio así sea compartido de Mia Gott o si tú tens un top 3 una es Per podemos saber las altres bueno simplemente para acabar con el palmarés el gran premio del público y el gran premio de la crítica que por lo general son cuestiones que también van por separado de lo que es una selección oficial curiosamente el gran premio del público ha sido más honesto más agradecido y un poquito más formado que el propio jurado porque han premiado Irati Irati pues como a patamola la presentación hostia pero Irati es una película que evidentemente es de género estaríamos un poco como capa y espada exacto capa y espada rodada en vasco o sea el director es Paul Urquijo que es un cineasta que ya apareció por Sitges con Rementari creo que se llevó algún premio y Dardar y después al año siguiente el año pasado exactamente con Dardar un cortometraje es un tío que en los dos proyectos habéis visto que tiene un cuidado de la forma increíble Dardar un friquismo ¿no? también el folclore vasco exacto y todo lo rueda en vasco que eso es muy interesante al menos todo lo que yo le he visto bueno porque ahí dan mucha pasta a la subvención no, no, no o sea a ver al final tio si tú vols tirar per aquí y a sobre et donen molta pasta porque ho vaig parlar no, no él en casa habla en español y vota el PP pero habla catalán en la intimidad pero no, pero está muy bien o sea al final es como si aquí comencéssim a fer terror en catalán dic llermetratges de coses més autòctones i a poder ser que no surti el Tibidabo cutre com a esmodèxia però aquí crec que falta també aquí és molt més competitiu el tema de les ajudes que ho vaig estar parlant fa molt poc amb un noi basc il·lumina-nos que justament justament un noi que estava dirigint un curmetatge que es diu Caníbal doncs ell és basc i em va estar explicant que és molt colega de l'urquijo i em va estar dient no, no si és que al final les ajudes que venen del govern basc potencien molt i potser com que no hi ha una gran o sigui hi ha indústria òbviament basca però tan concreta de nitxo d'expliquem el folclore però més fem gènere més el fem de puta mare i hi ha un autor al darrere que està clavant-ho no com aquí que també potser l'onada mai terrenament se'ns estan enllà a tsunami a tsunami i s'està menjant tota la supensió jo aquí quan penso en cine en català i me saben mal decir esto hòstia me viene a la cabeza Dani de la orden no sé cojonar imagina't imagina't però imagina't el drama evidentemente hay mucho más però no me digas que no hay un fora d'antena ja et comentaré però vaig conèixer la productora vull dir la dona que li produeix les pel·lis al Serra l'Albert Serra i vaig estar molta estona parlant amb ella i perquè lo de Serra no nos enganyemos no representa esa catalanía és un cineasta catalán sí sin lugar a dudas però no entendemos exacto mira només t'avanço una cosa el que està preparant ara no és un llarg metratge és un llarg metratge però no és ficció és un documental i em va dir ella si és l'Albert Serra que és un toquecollons què creus que farà de tema? ostia uva díaz toros pam los toros viva los toros niño vámonos i amas de explicant com està en rodant i bueno ostia que bo que bo que bo que bo yo crec que Albert Serra la reencarnació d'Adalí sí clarament clarament por acento por toca pelotas por personaje creado perquè és a estudiar yo crec que és a estudiar Adalí i a dir Pataluña necessita una altra me voy a Nueva York con una oca partan calla que tengo pacifixion ole eso sí sin lugar a dudas y volviendo a Irati yo cuando la veía y en la comparativa que estabais estableciendo con el cine catalán os decía o sea pensaba joder por qué no tenemos una peli así en catalán porque también hay un medievo catalán y también hay una memoria histórica que nos podría llevar ostia historias tan interesantes como la de Irati que en el fondo lo que nos cuenta desde esta perspectiva del medievo vasco es el origen mitológico de la selva de Irati que la selva de Irati es un espacio geográfico alucinante podrías encontrar un paralelismo con la Fallea d'Anjura si buscas imágenes y parece ser que en la mitología vasca hay una explicación para entender el porqué de esa belleza de la naturaleza fue una peli épica sobre el negro de Bañolas también bueno esto era premio del público ¿vale? premio del público y ahora el premio de la crítica el premio de la crítica nos lleva a hablar de unos cineastas que a pesar de producir coches y vender coches en Estados Unidos también hacen cine coño Moorhead and Benson Aaron Moorhead and Justin Benson Spring The Endless ha hecho la bomba de la producción de coches porque siempre hemos dicho como Moorhead and Benson sonaban claramente a ens estan remuntant a un amparador fa bastant dos años d'aquella peli Spring que mescla molt bé drama i tot amb el gènere és un canvi literal un canvi de gènere mitja peli o sigui estava molt bé Spring exacto no es como Venus por cierto película de reacusación de Sitges que es un auténtico despropósito porque va de que sí no no aquí lo importante es la historia claro lo importante es la historia porque tu híbrido de géneros te ha quedado fatal es decir tiene un muy buen planteamiento inicial con una sensación a thriller potente tenemos a la actriz de Elite Elite la Expósito te falta Elite Elite no le he dicho faltan esas tres opciones ¿cuál es en el fondo? Elite ¿es Elite? sí pero me parece que también es un producto europeo y me parece que tienes Elite en Francia entonces bueno la cuestión es que Expósito es la actriz protagonista de Venus empieza como un thriller se va al drama casi con pretensiones sociales que ahí ya te hundes este pianito que tienes de fondo ahí está muy forzado en los momentos dramáticos para que entres en el drama y finalmente acaba como debería haber empezado con el cachondeo la sangre y la explosión del género que de alguna manera sientes que Alex de la Iglesia ha provocado en Balaguer este pequeño inciso para hablaros de cómo se pueden hacer mal las cosas cuando intentas hacer un híbrido de géneros como tú bien dices en Spring no era para nada así había un diálogo cojonudo sin necesidad de que estuviéramos pendiente de ese cambio estético porque la historia era tan potente que te olvidabas ahora estos dos amigos actores guionistas y cineastas y directores han venido a presentar como suelen hacer en Sitges Something in the Dirt ¿vale? y es una película que con casi todos aquellos con las que la he compartido en el festival hemos llegado a la conclusión de que no tenía sentido es decir pero no tenía sentido dentro de la filmografía de Murgett & Benson porque son unos cineastas que siempre apuestan ¿no? por argumentos un poco oídos de la olla con una matemática especial ¿no? con esa abordan la ciencia ficción con cierta complejidad filosófica como muchas veces se ha hecho pero es que además hostia ofrecen mucho más ¿no? como en este caso decíamos ofrecen una relectura de los géneros y después al final son guionistas y directores que actúan en sus propias películas no siempre pero que desde esa perspectiva también hostia ofrecen ¿no? un abrazo al espectador que hace que cuando llegan a Sitges siempre son muy queridos pero esta película es una extrañeza total o sea va de dos frikis ellos dos que se encuentran ¿no? en un barrio de Los Ángeles porque son vecinos y en el fondo deciden rodar un documental a partir de una suerte de experiencia mística que tienen con la luz que entra en la casa ¿no? y a partir de ese momento empiezan a intentar justificar el porqué de esa diferencia y el porqué de la necesidad de compartirla con el mundo y el porqué de ese documental pero en el fondo acaban en ese terreno en el que ya hemos estado ante estos cineastas pero sin ofrecer nada más ¿no? que una paja mental que yo creo que era innecesaria o sea que es un buen concepto inicial pero no es una película totalmente pandémica desde una perspectiva de lockdown es una peli que comparte muy pocos espacios y principalmente es el interior y después la mente enfermiza de estos dos tíos una peli que por otro lado te habla de la amistad y al final lo que ves son dos auténticos psicópatas en continuo enfrentamiento y en complicidad pero en una complicidad también competitiva y muy solitaria ¿no? y por otro lado lo que busca esta película a veces es como decirnos que ya somos conscientes que lo que hemos hecho en otros años son auténticas pajas mentales ya pero son pajas mentales muy potentes porque la línea de la ficción y las dos capas que creáis entre vuestros discursos filosóficos matemáticos encajan muy bien en lo que os venía contando en la ficción ¿no? y esas capas al final dialogan de manera muy homogélica pues se nos han esforzado tan aquí sí, sí yo creo que se han esforzado mucho pero han quedado en ese terreno de investigación un poco a los Zodiac no porque compartan tono ni mucho menos sino porque os acordáis ¿no? como Zodiac hablaba de una investigación fallida pues Something in the Dead tiene mucho de eso y de delirio os lo vuelvo a repetir daba la sensación de que ellos estaban en pantalla diciéndoles justificamos nuestras parras en un nuevo tipo de película vale, vale es una película de premisa y listo y cuando llevas 30 minutos de película dices, esto va a acabar mal pero no va a acabar mal argumentalmente sino que no va a evolucionar vale y no va a evolucionar y no va a evolucionar un poco lo que pasaba con Zodiac cuando te dabas cuenta de que no lo van a encontrar porque si te lo habías leído obviamente sabías que nunca lo encontraron en fin en este caso pero era Fincher pero era Fincher y estos tíos en Sitges son como el Fincher en serio Ben, Murkett & Benson y coño que el premio de la crítica haya recaído en ellos ya dice mucho que suelen buscar la diferencia seguramente la crítica no habría opinado tan positivamente de las películas de estos cineastas que ya hemos mostrado y para acabar con este palmarés Cerdita Cerdita que por cierto ya la tenéis en salas comerciales Cerdita es una película que que joder ha dado mucho que hablar no sé si si habéis podido bueno ya ha habido una campaña de marketing espectacular esto también esto también no nos engañemos se ha llevado en Sitges el premio Meliés de oro que fue un premio que no tuvo que esperar al palmarés final para darse a conocer vale pero recordemos los premios Meliés d'or por alusiones es donen es donen a Sitges pero no te verás es a dir lo sé lo sé si tu els Meliés els d'or et qualifiques perquè els els de plata que és como para llegar a la final de los Meliés per guanyar l'or tu primer has de tenir un plata i ella crec que Cerdita crec que va guanyar el Fantasia crec em sona estàs haciendo un mur que també en sona ara mismo entrant de campes discursives no perquè Cerdita just fa molt poc a un festival d'aquests qualificadors va guanyar el Meliés de plata però fa molt poc fa dos caps de setmana i llavors s'ha entregat ara Sitges que més es fa abans del Palma és que es fa com un dijous o així i li van donar a Cerdita de hecho Cerdita no competía o sea Cerdita es uno de esos títulos que no estaba en selección oficial en competición que son los títulos que hemos ido de alguna manera comentando Cerdita era una película de selección oficial no competitiva ¿por qué? porque por lo general es por cuestión de política de premios si ya has estado premiado o has competido en otro festival o quieres competir en otro o por estrena porque ya estabas pues por fechas no podías competir eso sí es una película muy aplaudida en Sitges que yo claro entiendo que tampoco puedo optar por el premio del público si no está compitiendo pero que yo la veía como clara candidata de premio de público y como tú bien has explicado con el tema de los Melies pues era un premio que se aprovechaba Sitges para entregar pero que no dependía de Sitges o sea Cerdita al final lo que hace y a mí me hizo pasar muy bien porque te recupera esas películas de los 80 es un término que aparecía en Sitges continuamente las Scream Girls las Scream Girls que por lo general que eran pues mujeres de cierta belleza y exuberancia que se acababan metiendo en el lugar equivocado que chillaban muchísimo y que tú decías no vayas por ahí no vayas por ahí que sabes lo que va a pasar y que una rama del bosque les arrancaba la ropa exacto en este caso hay ropa arrancada mucha ropa arrancada pero lo que descubre pues es una mujer de cuerpo ¿cómo le llaman a esta hora? no normativo no normativo bueno una chica gruesa para que nos entendamos una chica muy gruesa oye con una belleza y con una expresión corporal acojonante porque os lo digo o sea su imagen en la película es la película o sea no nos vamos a engañar hay una gran dirección hay un formato cuadrado y un trabajo de la imagen muy pulido es evidente hay un homenaje y cierta nostalgia también en el que la consume porque yo continuamente pues no podía evitar trasladarme a esa infancia y a esas películas que veía yo leía referencias a Carrie la matanza de Texas etcétera totalmente y el que se ha de veure es respecto al Kurt claro eso es una película que ve de un Kurt-metratge que va a funcionar molt y está el corto es la primera la primera parte de la película total lo que es el bullying ¿no? el de Tonant ¿no? sí claro porque para que aquellos que no sepas del argumento va de una chica en verano en un pueblo entiendo que un pueblo donde mucha gente va de vacaciones pero ella vive ahí sus padres tienen una carnicería y ella está aburrida en la carnicería sin amigas porque por lo general todos los demás chicos y chicas de ese pueblo y de su edad le hacen bullying le hacen bullying por su imagen ¿no? ¿qué pasa? que al final de nuevo volvemos a entrar en esa en esa faceta del espectador tan propia de los romanos y y de los gladiadores donde disfrutamos mucho ante la violencia y en este caso cuando hemos visto como una serie de personajes maltratan a esta chica pues al final si hay cierta venganza nos vamos a alegrar la venganza no viene de la mano de Cerdita ¿vale? no viene del personaje que por cierto importante interpretado por Laura Galán Laura Galán que como os decía tiene una presencia increíble muy bien aprovechada por la cámara pero también ¿no? por toda una expresión interpretativa que no depende ¿no? de la declamación pero que cuando entra en ese apartado y ojalá Edgar la veas y puedas compartir tu opinión con nosotros hostia cuando entra en la parte dramática falla o sea es decir es una película donde quizás no es necesario porque no hay un primer plano ahí donde ella va a hacer un monólogo de 10 minutos es una película muy bien arropada por el lenguaje cinematográfico y por otros actores pero que es cierto que cuando se le busca una expresión emocional mayor ahí no da ahí no da nivel eso es lo que a mí me pareció su interpretación película muy correcta interesante en su reescritura ¿no? de un pasado que sigue presente ¿no? sí, sí alguno me ha traído y nada y yo creo que que con esto y un bizcocho exacto ¿qué hora es? yo no no es la hora que es sino es que en 5 minutos 7 se cierra la radio o sea bueno importante entonces acabar con una idea que estos son los premios y como ya he dicho en un primer momento son premios discutibles en algún ámbito y no tanto en otro sí, yo en general he llegit bastant descontent ¿eh? películas que no se han premiado y que son auténticas maravillas unas porque no competían como por ejemplo Asbestas en pie por favor Asbestas es una obra maestra vale fem una cosa quan s'estreni perquè vosaltres l'heu vist quan s'estreni jo la veuré i fem un 11 de novembre pero déjame apuntar un par de detalles Asbestas Rodrigo Sorogoyen ¿vale? coproducción con Francia todo y que la película está rodada en una aldea gallega sus protagonistas principales ¿eh? porque está Luis Zahera Luis Zahera que es una maravilla que de hecho es gallego es de Santiago y es uno de los personajes espectacular pero estamos hablando de dos actores en este caso franceses ¿no? que realmente son una pareja que ha migrado a una aldea gallega con una suerte de retiro pero un retiro aún profesional porque se dedican a cultivar la tierra a cultivar el campo además ¿no? están en reconstrucción de ciertos caseríos abandonados para repoblar la aldea ¿no? porque ellos entienden que ese es un lugar como un paraíso donde vivir así haya un trabajo arduo ¿no? de ¿no? como agricultor pero claro su presencia su ¿no? su origen extranjero su modo de vida ¿no? y sobre todo la negación que hacen a la industria eólica que parece que quiere entrar ¿no? en esa aldea y puede ofrecer cierta economía para otros campesinos del lugar es lo que acaban provocando ciertos conflictos en el lugar y sobre todo la enemistad con el personaje y el hermano de este personaje Sean y Lore que son Luis Zahera y su hermano mucho más desconocido como actor pero también muy potente la película pero también está maravilloso muy potente la película para sinopsis sembra Alcarrás ¿eh? no es que esa es la gracia y las dos competían ¿no? como la posibilidad de Oscar por parte de España al final gana Alcarrás yo Alcarrás no es una película que la haya criticado tanto como tú Paul pero después de ver las vestas sí que te digo que están en ligas muy diferentes no de tono sino de calidad las vestas es la que tenía que haber ido las vestas es una obra maestra es una obra maestra desde mil perspectivas desde la interpretación como aquí se ha dicho desde el tono ¿no? esa construcción de género que también se le da de thriller a Sorogoyen que es hoy en día para mí el rey del cine en España pero que francamente queda igual es una carcasa hay un puntito presón también te agarra de la tripa del abdomen y no te suelta hasta el final incluso cuando ya ha detonado todo no te ha soltado no porque exactamente lo que tú dices el detonante no es en sí la película el detonante es parte de un discurso que bueno que te hace de espejo y que te hace de espejo como espectador de una manera jodida te acabas viendo como Friday Barry en el espejo y no con risas con un drama y después esa cámara esa cámara que en manos de Sorogoyen siempre tiene es como si supiera captar el riego sanguíneo de los personajes a los que sigue hay una idea no no hay una pulsión pero en este caso no sexual sino una pulsión dramática en la cámara que es alucinante y cómo sabe jugar además con el diálogo de imágenes porque con esto acaba la película empieza recuperando el significado de Asbestas al final Asbestas es una alusión a la rapa de Asbestas que es una celebración de origen ancestral que se da en algunas aldeas de Galicia donde humanos hombres por lo general pero también hay alguna mujer lo que hacen es someter a caballos salvajes conocidos como Asbestas para raparlos para una cuestión de higiene evidentemente pero la gracia de esa celebración ¿cuál es? que humanos puedan someter a caballos salvajes por lo general tienen o se ve que el filtro lo hacen por grupos de tres y la película empieza con esa secuencia epígrafe incluido explicándote un poquitito de qué va el tema con varios humanos sometiendo a una bestia evidentemente la película sabes que va a jugar sobre la idea de quién es la bestia quién es la bestia es que eso es la sinopsis de la película tensión continua sin aflojar un músculo en todo el rato esa es la definición de la sinopsis al final la primera escena te dice lo que vas a ver totalmente Edgar y de hecho este momento detonante del que hablabas ese punto de inflexión en la película que sucede finalmente como un traveling de acercamiento es acojonante porque evidentemente la peli como os decía tiene un ritmo muy caótico y muy orgánico pero es cierto que la puedes entender hasta ese momento como un traveling de acercamiento continuo como si tú no fueras consciente pero la cámara muy progresivamente se fuera acercando a ese devenir a esa crónica diremos de un drama anunciante muy potente asbestas lástima que ya haya ganado el premio del público en San Sebastián pues porque no podía venir así a competir pero sí a solucionar una programación algo fallida con algunas pequeñas joyas como Pearl que lo hemos comentado o como Irate producción nacional pero joder que están en ligas muy diferentes de asbestas bueno tú chicos vaya monstruito vaya monstruito me hemos parido de monstruo a monstruo y tiro porque me toca nada se va en programa no en Parla Terrea así que no se ve bueno ahora chicos viene bueno este fin de semana es el festival de cine budista no sé cómo lleváis el tema espiritual el següent religioso el següent el següent és el Carre de Terror que gairebé dona per acabat un any de terror català que és el STAC allà es donen els premis finals del terror català i també dona tret de sortida a que comencin també els altres festivals que no sé ja si el següent però hi ha el Galàctica hi ha el Sabadell ara es un diàlogo entre festivals porque después este viene el Festival de Cine Asiático tú tienes Molins o sea pero ahora vamos entrar en una dinámica d'empanada festivalera bueno ya farem un mig-mig perquè sempre ho acaben fent al final però Molins com que encara queden dos programes per endavant es decir no es Alcabé Alcabé bueno ya parla de Maderadons pero sin lugar a dudas y en Cramat Halloween era monstruoso y pues queda Halloween que es lo que viene pero sin lugar a dudas nos vemos en dos semanas nos vemos y nos escuchamos en dos semanas exacto adiós oye por cierto Edgar encantado ya de tenerte aquí pero no solo bebiendo cervezas virtuales hoy tercer día que vengo tercer día que no tengo cerveza narrador ahora ya ha salido el narrador ha salido el divulgador que aquí llevamos venga hasta la próxima adiós adiós adiós adiós adiós adiós adiós adiós adiós adiós adiós they passed me by all of those great romances you were up and robbing me of my rightful chances My picture clear Everything seems so easy And so I dealt to the call One of us had to go Now it's different I want you to know One of us is crying One of us is lying People only there Staring at the ceiling Wishing she was somewhere else instead One of us is lonely One of us is lonely Waiting for a call Sorry for a selfie Feeling stupid, feeling strong Wishing she had never left at all I saw myself As a concealed attraction I felt you kept me away The heat and the action Just like a child Stubborn and misconceiving That's how I started the show One of us had to go One of us had to go Now I've changed And I want you to know One of us is crying One of us is lying To keep a lonely bed Staring at the ceiling Wishing she was somewhere else instead One of us is lonely One of us is lonely One of us is lonely Waiting for a call Sorry for a selfie The fears do make me feel small Wishing she had never left at all Never left at all Staring at the ceiling Staring at the ceiling Wishing she was somewhere else instead One of us is lonely One of us is lonely One of us is lonely One of us is lonely One of us is lonely One of us is lonely Waiting for a call Radiuntosven I let it fall My heart And as it fell You rose to claim it It was dark And I was over you Until you kissed my lips And you saved me My hands They were strong But my knees Were far too weak To stand In your arms Without falling To your feet But there's a side To you That I never knew Never knew Never knew All the things You'd say They were never true Never true In the games You played You would always And always win But I said But I said If I am To the rain Watch it pour As I set your face As I set your face When it burned While I cried Cause I heard This scream Not your name Now it's your name Not your name Your name You're laying Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .