Empanada Cultural
Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.
Subscriu-te
Empanada Cultural del 5/11/2022 — Monstres a pantalla: Sitges 55 (palmarés i debat), Marvel Werewolf by Night, Pearl (A24), Sisu i As bestas
Falca de la Generalitat de Catalunya, to ecològic i optimista.
Iniciativa per combatre la soledat de la gent gran amb sortides en tricicle. Crida al voluntariat (justsolidari.cat, enbicisenseedat.cat).
ID d’emissora i *jingle* de «l’empatx» que dona pas al programa.
Obertura del programa i crèdits: Paul Diggler, Ram Pujol, Adriano Calero, Carles Martínez (absent), Edgar entra com a «mutació» de Carles.
Metàfora del «monstre» per descriure Sitges (298 projeccions) i l’allau de Halloween. Referència a Dmitry Glukhovsky i a la idea que el «monstre» també som nosaltres.
Anàlisi del to clàssic en B/N, direcció debut de Michael Giacchino, influència de l’expresionisme alemany i ús d’efectes pràctics. Debat sobre l’estratègia Disney/Marvel, límits de la violència a l’MCU, *tràiler* i sinopsi sense espòilers, i presentació de personatges (Jack Russell, Elsa Bloodstone). Valoració molt positiva com a homenatge que funciona sol.
Comentari d’assistència a Sitges des de l’àrea d’indústria i re-projeccions del curt «Horroscope».
Sisu arrasa amb 4 premis (pel·li, actor, música, foto). Entreteniment sagnant contra nazis; crítica a l’excés de reconeixements per davant d’obres més ambicioses formalment.
Elogi a l’arquitectura visual i a l’actuació de Mia Goth (premi ex-aequo). Diàleg amb X però funciona sola; melodrama passat pel gènere.
Debat sobre influència de Douglas Sirk (color, exuberància emocional) i com Ty West la reescriu en clau de terror.
Discussió sobre l’etiqueta i el paper d’A24 (The Witch, Hereditary, Midsommar) com a paraigua de nous autors amb cura formal.
Fantasia medieval en basc i arrel folklòrica; reflexió sobre el suport institucional i el desig d’un equivalent en català. Retorn a la sinopsi mítica d’Irati.
Peça pandèmica, metanarrativa i cerebral sobre amistat i deliri; divisiva però celebrada per la crítica. Comparativa amb Spring i crítica a l’híbrid fallit de Venus.
De curt a llarg amb Laura Galán: *bullying*, relectura de les Scream Girls i posada en escena potent. En el tram dramàtic pur, algunes febleses, però molt efectiva.
Sorogoyen signa un thriller social de tensió sostinguda i càmera amb pulsió; metàfora de la «rapa das bestas» que obre el film. Per a molts, la millor del festival.
Ronda final: festival budista, STAC (Terror català), Galàctica, Sabadell, Festival de Cinema Asiàtic, Molins. Comiats.
Peça musical (ABBA: «One of Us», després Adele) i salutacions repetides «Fins demà!». Fi del programa.
Resum general
«El Festival de Sitges és un monstre» i Halloween és a tocar: un programa-Frankestein que enllaça el nou especial de Marvel amb la lectura crítica del palmarés de Sitges 55.
Punts clau
- Marvel sorprèn amb Werewolf by Night: blanc i negre, homenatge als monstres clàssics, direcció debut de Michael Giacchino, més violència explícita del que és habitual a Disney/Marvel.
- Sitges 55, polèmica al palmarés: triomf de Sisu (entreteniment pur) per davant d’opcions més «artístiques» com Pearl. El públic premia Irati i la crítica, Something in the Dirt. Fora de competició, As bestas es destaca com a obra mestra.
- Debat industrial: estratègia Marvel (sèries+especials a Disney+), el caos de DC, i el paper d’A24 en el suposat terror elevat.
Marvel Special Presentation – Werewolf by Night
Què és i com sona
- Especial de 54’ a Disney+: Werewolf by Night de Michael Giacchino (també compositor).
- Estètica retro: blanc i negre, granet de pel·li antiga, frames «cremats», cor mixt i fanfàrria Marvel «reimaginada».
- Efectes pràctics i animatrònics; fotografia basada en expresionisme alemany (joc d’ombres, clarobscurs, fora de camp i strobe).
To, gènere i límits
- El cinema de superherois com a «contenidor de gèneres»: aquí terror clàssic amb humor dosificat.
- Violència poc habitual a l’MCU (amputacions, sang –negra en B/N–). Declaració d’intencions: trasllat de Deadpool i Logan al catàleg Marvel.
Personatges i trama (sense espòilers clau)
- Conclave de caçadors de monstres a la mansió d’Ulysses Bloodstone; la joia mística decideix el lideratge.
- Gael García Bernal brilla com a caçador de perfil baix; Elsa Bloodstone pren protagonisme; el «monstre» es roba l’espectacle.
Veredicte ràpid
- Un gran homenatge que funciona sol, estilísticament valent i divertit; encaixa en la línia de Doctor Strange in the Multiverse of Madness (Sam Raimi), però mira més enrere (Universal/Hammer).
Sitges 55 – Palmarés i debat crític
«Sisu» arrasa (millor pel·lícula, interpretació masculina, música i fotografia) i obre el debat: què ha de premiar un festival?
Sisu (J. Helander) – guanyadora absoluta
- Híbrid western-bèl·lic: un solitari i uns nazis com a diana «legítima» per a l’espectacle sagnant.
- Entreteniment pur i autoconscient (sense pretensions temàtiques).
- Crítica del programa: premis «excessius» davant d’opcions més treballades formalment.
Pearl (Ti West, A24) – direcció i actriu
- Díptic amb X (i camí de tríptic). Mia Goth, col·leboradora al guió, es corona (premi ex-aequo d’interpretació femenina).
- Referents: melodrama de Douglas Sirk passat pel filtre del gènere; treball de color i composició apte per a cinèfils.
- No necessita veure X prèviament; aposta per un horror emocional amb estil.
«Terror elevat» i A24
- Debat sobre l’etiqueta: The Witch, Hereditary, Midsommar, etc.
- Més que «nou llenguatge», nous autors amb veu pròpia i cura formal.
Premi del Públic – Irati (P. Urkijo)
- Èpica medieval en basc, arrelada al folklore d’Irati.
- Exemple d’ecosistema basc: ajudes i aposta per gènere i identitat local; desig d’anàlegs en català.
Premi de la Crítica – Something in the Dirt (Moorhead & Benson)
- Duo de culte (Spring, The Endless) torna amb una peça pandèmica i cerebral.
- Investigació meta, amistat tòxica i «palla mental» més autoreferencial; divisiva però aplaudida per la crítica.
- Deriva comparativa: Venus (Balagueró) com a exemple d’híbrid menys reeixit.
Meliés d’Or – Cerdita (Carlota Pereda)
- De curt a llarg: bullying estiuenc, Laura Galán magnètica en pantalla.
- Relectura de les Scream Girls vuitanteres, amb forma sòlida; en el dramàtic pur no sempre arriba, però el conjunt funciona i enganxa.
Fora de competició – As bestas (R. Sorogoyen)
- Obra mestra per la taula: tensió sostinguda, càmera amb pulsió i mirada social que estreny l’estómac.
- La metàfora de la rapa das bestas obre i vertebra el film. Per molts, hauria d’haver estat la candidata òscar en lloc d’Alcarràs.
Indústria i estratègies
Marvel vs DC i el model plataforma
- Marvel enllaça llargmetratges amb sèries/«especials» a Disney+ cada 2-3 mesos, mantenint la màquina en marxa.
- DC: reconfiguracions, cancel·lacions i direcció erràtica; l’«enemic» el tenen a casa.
Cloenda i agenda
- Ronda final de festivals: budista, Terror de Cardedeu/Carre de Terror (STAC), Galàctica, Sabadell, Festival de Cinema Asiàtic, Molins…
- Signatura radiofònica i tancament musical (ABBA i Adele) entre comiats en bucle.
Cites destacades
«No era un monstre. Era un ser humà normal i corrent, cruel, imbècil i rencorós. Igual que tots els altres.» (D. Glukhovsky)
«Sisu»: perseverança i no rendir-se mai — amb sang i mala llet.