Empanada Cultural

Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.

Horari d'emissió
Dissabte
14:00 - 16:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Monstres a pantalla: Sitges 55, Werewolf by Night (Marvel) i un palmarès polèmic — Sisu, Pearl, Irati, Cerdita i As bestas

Panorama general

Episodi “monstruós” que enllaça tres eixos: el Festival de Sitges (ed. 55), Halloween i la cultura pop, i el gir de Marvel cap al terror amb l’especial Werewolf by Night. El programa combina crítica, història del gènere i indústria (Marvel/Disney vs DC), i tanca amb un repàs del palmarès i recomanacions clau.

"No era un monstruo... era un ser humano normal y corriente: cruel, imbécil y rencoroso." — D. Glujóvski (Metro 2034)

Marvel entra al terror: Werewolf by Night (Special Presentation)

Què és i per què importa

  • Especial de 54 minuts (Marvel Special Presentation, Disney+), dirigit i musicat per Michael Giacchino.
  • Homenatge als clàssics de la Universal i a la Hammer: blanc i negre, textura analògica, expressionisme alemany, disseny de so i música retro.
  • To i risc: sorprenent nivell de violència dins l’MCU (amputacions, sang “negra” pel B/N), efectes pràctics i animatrònics; aposta formal molt cuidada.

Sinopsi (sense espòilers clau)

  • Conclave de caçadors de monstres a la mansió d’Ulysses Bloodstone (recentment mort): qui caci el monstre dins el laberint i reclami la Bloodstone en serà el nou líder.
  • Personatges clau: la filla, Elsa Bloodstone; un caçador “afable” (Gael García Bernal) i un monstre que “es roba el xou”.

Clau de llenguatge i posta en escena

  • Joc d’ombres, clarobscurs i pla seqüència violent que juga amb el fora de camp.
  • Efectes pràctics per sobre del croma; direcció amb mirada clàssica i ritme de gènere.
  • Gael García Bernal aporta un contrapunt humà i desarmat entre “rudes” caçadors.

Marvel/Disney vs DC: model industrial

  • Serialització MCU: sèries i pel·lícules es retro-alimenten cada 3 mesos; Disney integra catàleg “R” (Deadpool, Logan) sota Marvel.
  • DC en crisi: projectes cancel·lats (p. ex. Batgirl), univers compartit irregular.
  • Altres homenatges recents MCU: She-Hulk (trencament de la quarta paret) i WandaVision (recorregut per dècades de sitcoms). Doctor Strange 2 (Sam Raimi) ja obrí la porta al terror.

Sitges 55: palmarès i debat

Gran premi a Sisu (J. Helander): entreteniment vs ambició

  • Guanyadora i multipremiada (pel·lícula, actor, música, fotografia). Western + bèl·lic hiperviolent i còmic.
  • Concepte cultural: “Sisu” = perseverança estoica que mai es rendeix.
  • Tesi del programa: premi discutible — «és només entreteniment», quan un festival hauria de vetllar també la recerca artística.

"Sisu és sang i mala llet, perseverar fins al final."

Alternatives que sí sumen

  • Pearl (Ti West, A24) — Premi direcció i Mia Goth, millor actriu (ex aequo). Melodrama cromàtic a l’estil Douglas Sirk portat al terror; treball de color i posada en escena impecable. Top-3 del festival per als conductors.
  • Night Siren — Premi interpretació femenina compartit (díptic actoral potent).

Premis de Públic i Crítica

  • Premi del públic: Irati (Paul Urkijo) — capa i espasa en basc, arrelada al folklore; gran cura formal i identitat pròpia.
  • Premi de la crítica: Something in the Dirt (Moorhead & Benson) — cinema pandèmic, minimalista, meta i conspiranoic; per al programa, es queda en premissa i “palla mental” sense evolució dramatúrgica suficient.

Altres destacades

  • Cerdita (Mèlies d’Or) — actualitza el trope de la “scream girl” amb una protagonista de cos no normatiu; homenatges als 80 (Carrie, La matança de Texas), bona direcció d’imatge i format quadrat; campanya de màrqueting molt efectiva.
  • As bestas (Sorogoyen) — per als conductors, obra mestra: thriller rural gallec de tensió sostinguda, gran direcció d’actors (Luis Zahera), metàfora inicial de la “rapa das bestas” com a idea rectora. Comparada amb Alcarràs, juga “en una altra lliga”.

Highlights i idees força

El millor de l’episodi

  • Werewolf by Night: demostració que el gènere dins l’MCU pot ser contenidor (comèdia, espies, terror) amb personalitat pròpia.
  • Pearl i As bestas: cinema d’autor amb llenguatge i risc formal; el festival n’ha d’aplaudir l’ambició.
  • Irati: valor de fer gènere en llengua pròpia i folklore local amb ambició visual.

Debats que queden oberts

  • On posar el límit entre divertiment i excel·lència artística en un palmarès?
  • El viratge de Marvel cap a tons adults: passatgera estratègia de temporada (Halloween) o nova línia?
  • El model industrial (serialització, catàleg “R”) com a motor o llast de la creativitat.

Recomanacions ràpides

  • Si t’agrada Marvel/terror: mira Werewolf by Night per l’homenatge formal i el to.
  • Si busques cinema potent de festival: Pearl (color i actuació), As bestas (tensió i direcció), Irati (identitat i èpica).
  • Curiositat crítica: Something in the Dirt — interessant com a experiment pandèmic, però irregular.

Seccions de l'episodi

Editorial: Monstres, Sitges i Halloween com a fil conductor

Editorial: Monstres, Sitges i Halloween com a fil conductor

0:43

Metàfora de Sitges com a “monstre”, connexió amb Halloween i cultura pop; cita de Glujóvski; to humorístic i plantejament del programa.

Marvel entra al terror (pròleg): el gir de to i l’homenatge clàssic

Marvel entra al terror (pròleg): el gir de to i l’homenatge clàssic

5:41

Presentació de Werewolf by Night: fanfàrria, blanc i negre, aroma Universal/Hammer, ‘container de gèneres’ dins l’MCU.

Indústria: model Marvel/Disney i el caos de DC

Indústria: model Marvel/Disney i el caos de DC

10:25

Serialització de pel·lis i sèries a Disney+, integració de títols R (Deadpool/Logan), comparativa amb cancel·lacions i desordre de DC.

Trailer i to visual: expressionisme, cor adaptat i textura analògica

Trailer i to visual: expressionisme, cor adaptat i textura analògica

15:29

Recepció del tràiler: joc amb blancs i negres forçats, salts de fotograma, banda sonora retro; atmosfera anys 30-40.

Sinopsi i personatges: caça al laberint i la Bloodstone

Sinopsi i personatges: caça al laberint i la Bloodstone

20:12

Conclave de caçadors a la mansió d’Ulysses Bloodstone; prova per reclamar la Bloodstone; introducció d’Elsa i d’un caçador afable; el monstre ‘s’emporta’ el xou.

Posada en escena: joc d’ombres, clarobscurs i un pla seqüència violent

Posada en escena: joc d’ombres, clarobscurs i un pla seqüència violent

25:32

Joc amb el fora de camp, disseny de llums i zoom sostingut; violència inesperada dins l’MCU.

El director i l’ofici: Michael Giacchino i l’aposta per efectes pràctics

El director i l’ofici: Michael Giacchino i l’aposta per efectes pràctics

27:01

Debut de Giacchino com a director; animatrònics i artesania per davant del croma; connexions prèvies amb Bernal (Coco).

Homenatges televisius de l’MCU i porta al terror

Homenatges televisius de l’MCU i porta al terror

29:10

She-Hulk (quarta paret), WandaVision (sitcoms per dècades), i el precedent de terror amb Sam Raimi a Doctor Strange 2.

Valoració i futur: divertiment, to fosc i personatges que tornaran

Valoració i futur: divertiment, to fosc i personatges que tornaran

32:40

Recomanació com a divertimento elegant; se suggereix futur dels tres personatges presentats (caçador, Elsa Bloodstone i el monstre).

Transició a Sitges: experiència d’Indústria i context

Transició a Sitges: experiència d’Indústria i context

35:17

Passarel·la cap al palmarès; experiència personal a la secció d’Indústria de Sitges.

Palmarès (I): Sisu, la gran guanyadora — i la polèmica

Palmarès (I): Sisu, la gran guanyadora — i la polèmica

36:24

Sisu s’endú 4 premis; definició de ‘Sisu’; lectura com a entreteniment violent i catàrtic (nazis com a diana). Crítica: manca d’ambició artística per a un gran premi.

Palmarès (II): Pearl, direcció i actriu; Night Siren (ex aequo)

Palmarès (II): Pearl, direcció i actriu; Night Siren (ex aequo)

43:35

Pearl brilla per llenguatge visual i el treball de Mia Goth (també co-guionista); referents Douglas Sirk; top-3 del festival. Premi compartit a Night Siren.

Premi del públic: Irati i el valor del folklore en basc

Premi del públic: Irati i el valor del folklore en basc

52:30

Èpica de capa i espasa rodada en basc; cura formal i univers mitològic d’Urkijo; debat sobre fer gènere arrelat en llengua pròpia.

Premi de la crítica: Something in the Dirt (Moorhead & Benson)

Premi de la crítica: Something in the Dirt (Moorhead & Benson)

56:52

Peça pandèmica minimalista sobre amistat i conspiració; per al programa, gran premissa que no evoluciona prou; atreviment formal apreciat per la crítica.

Cerdita: Mèlies d’Or i relectura de la ‘scream girl’

Cerdita: Mèlies d’Or i relectura de la ‘scream girl’

1:01:56

Slasher amb protagonista de cos no normatiu; homenatges als 80 i bona posada en escena; limitacions puntuals en l’expressió dramàtica.

As bestas: ‘obra mestra’ de Sorogoyen

As bestas: ‘obra mestra’ de Sorogoyen

1:07:28

Thriller rural gallec de tensió sostinguda; metàfora de la ‘rapa das bestas’, direcció i interpretacions excel·lents (Luis Zahera); comparació amb Alcarràs i l’Oscar.

Agenda: STAC, Molins i onada de festivals post-Sitges

Agenda: STAC, Molins i onada de festivals post-Sitges

1:12:10

Pròximes cites de gènere a Catalunya: STAC, Molins, Asiàtic; continuïtat del cicle de terror i tardor de festivals.

Cortinetes i crèdits d’antena (Ràdio d’Esvern)

Cortinetes i crèdits d’antena (Ràdio d’Esvern)

1:13:27

Tancament d’emissió amb indicatius de la ràdio i franges promocionals.