Empanada Cultural del 29/10/2022 — Monstres a pantalla: Sitges 55, Werewolf by Night (Marvel) i un palmarès polèmic — Sisu, Pearl, Irati, Cerdita i As bestas

Panorama general

Episodi “monstruós” que enllaça tres eixos: el Festival de Sitges (ed. 55), Halloween i la cultura pop, i el gir de Marvel cap al terror amb l’especial Werewolf by Night. El programa combina crítica, història del gènere i indústria (Marvel/Disney vs DC), i tanca amb un repàs del palmarès i recomanacions clau.

"No era un monstruo... era un ser humano normal y corriente: cruel, imbécil y rencoroso." — D. Glujóvski (Metro 2034)

Marvel entra al terror: Werewolf by Night (Special Presentation)

Què és i per què importa

• Especial de 54 minuts (Marvel Special Presentation, Disney+), dirigit i musicat per Michael Giacchino.

• Homenatge als clàssics de la Universal i a la Hammer: blanc i negre, textura analògica, expressionisme alemany, disseny de so i música retro.

• To i risc: sorprenent nivell de violència dins l’MCU (amputacions, sang “negra” pel B/N), efectes pràctics i animatrònics; aposta formal molt cuidada.

Sinopsi (sense espòilers clau)

• Conclave de caçadors de monstres a la mansió d’Ulysses Bloodstone (recentment mort): qui caci el monstre dins el laberint i reclami la Bloodstone en serà el nou líder.

• Personatges clau: la filla, Elsa Bloodstone; un caçador “afable” (Gael García Bernal) i un monstre que “es roba el xou”.

Clau de llenguatge i posta en escena

• Joc d’ombres, clarobscurs i pla seqüència violent que juga amb el fora de camp.

• Efectes pràctics per sobre del croma; direcció amb mirada clàssica i ritme de gènere.

• Gael García Bernal aporta un contrapunt humà i desarmat entre “rudes” caçadors.

Marvel/Disney vs DC: model industrial

• Serialització MCU: sèries i pel·lícules es retro-alimenten cada 3 mesos; Disney integra catàleg “R” (Deadpool, Logan) sota Marvel.

• DC en crisi: projectes cancel·lats (p. ex. Batgirl), univers compartit irregular.

• Altres homenatges recents MCU: She-Hulk (trencament de la quarta paret) i WandaVision (recorregut per dècades de sitcoms). Doctor Strange 2 (Sam Raimi) ja obrí la porta al terror.

Sitges 55: palmarès i debat

Gran premi a Sisu (J. Helander): entreteniment vs ambició

• Guanyadora i multipremiada (pel·lícula, actor, música, fotografia). Western + bèl·lic hiperviolent i còmic.

• Concepte cultural: “Sisu” = perseverança estoica que mai es rendeix.

• Tesi del programa: premi discutible — «és només entreteniment», quan un festival hauria de vetllar també la recerca artística.

"Sisu és sang i mala llet, perseverar fins al final."

Alternatives que sí sumen

• Pearl (Ti West, A24) — Premi direcció i Mia Goth, millor actriu (ex aequo). Melodrama cromàtic a l’estil Douglas Sirk portat al terror; treball de color i posada en escena impecable. Top-3 del festival per als conductors.

• Night Siren — Premi interpretació femenina compartit (díptic actoral potent).

Premis de Públic i Crítica

• Premi del públic: Irati (Paul Urkijo) — capa i espasa en basc, arrelada al folklore; gran cura formal i identitat pròpia.

• Premi de la crítica: Something in the Dirt (Moorhead & Benson) — cinema pandèmic, minimalista, meta i conspiranoic; per al programa, es queda en premissa i “palla mental” sense evolució dramatúrgica suficient.

Altres destacades

• Cerdita (Mèlies d’Or) — actualitza el trope de la “scream girl” amb una protagonista de cos no normatiu; homenatges als 80 (Carrie, La matança de Texas), bona direcció d’imatge i format quadrat; campanya de màrqueting molt efectiva.

• As bestas (Sorogoyen) — per als conductors, obra mestra: thriller rural gallec de tensió sostinguda, gran direcció d’actors (Luis Zahera), metàfora inicial de la “rapa das bestas” com a idea rectora. Comparada amb Alcarràs, juga “en una altra lliga”.

Highlights i idees força

El millor de l’episodi

• Werewolf by Night: demostració que el gènere dins l’MCU pot ser contenidor (comèdia, espies, terror) amb personalitat pròpia.

• Pearl i As bestas: cinema d’autor amb llenguatge i risc formal; el festival n’ha d’aplaudir l’ambició.

• Irati: valor de fer gènere en llengua pròpia i folklore local amb ambició visual.

Debats que queden oberts

• On posar el límit entre divertiment i excel·lència artística en un palmarès?

• El viratge de Marvel cap a tons adults: passatgera estratègia de temporada (Halloween) o nova línia?

• El model industrial (serialització, catàleg “R”) com a motor o llast de la creativitat.

Recomanacions ràpides

• Si t’agrada Marvel/terror: mira Werewolf by Night per l’homenatge formal i el to.

• Si busques cinema potent de festival: Pearl (color i actuació), As bestas (tensió i direcció), Irati (identitat i èpica).

• Curiositat crítica: Something in the Dirt — interessant com a experiment pandèmic, però irregular.