Empanada Cultural del 19/5/2019 — Mort, etern retorn i bucles: Muñeca Rusa, Gaudí i la Sagrada Família, Nietzsche al cinema i els videojocs de FromSoftware

Eix de l’episodi

• Idea central: “El que et mata et fa més fort” i la repetició com a evolució — de l’art i la religió a les sèries, el cinema i els videojocs.

• Temes clau: Sagrada Família i Gaudí, Nietzsche i l’etern retorn, Muñeca Rusa (bucles i moral), FromSoftware (Souls/Sekiro: morir per aprendre) i agenda cultural.

Bloc 1 — Sagrada Família, Gaudí i la mort com a trampolí

Gaudí, marca i incomprensió

• Gaudí passa de ser incomprès en vida a esdevenir una marca de Barcelona. La mort, de nou, com a “trampolí” de reputació (paral·lel a Van Gogh o Jean Vigo).

• La Sagrada Família és un “temple expiatori”: art monumental que vol “purificar” i que el local sovint coneix poc més enllà de la postal i la gentrificació.

Què és la “Sagrada Família” en clau simbòlica

• No és la Trinitat ni “Jesús-Maria-Josep” com a llaços de sang. És la seva família religiosa: Jesús, els 12 apòstols, els 4 evangelistes i Maria. D’aquí les 18 torres.

• Dues façanes construïdes que fixen el temple en un temps cíclic: Naixement (flux vital) i Passió (mort i resurrecció). La Glòria ha d’arribar.

Dates, autor i “terror sagrat”

• Objectiu d’obra acabada el 2026, centenari de la mort de Gaudí (1926).

• A la façana de la Passió, Subirachs culmina la idea de rigidesa i drama que Gaudí ja projectava com a “terror especial”.

“Puede que alguien encuentre esta fachada demasiado extravagante, pero yo quería que llegase a dar miedo… Estoy dispuesto a sacrificar la propia construcción, a romper arcos o a cortar columnas, con tal de dar una idea de cómo es de cruento el sacrificio.”

Paradoxa contemporània

• 4,5 M de visitants/any (~50 M€), motor de l’obra i alhora despersonalització del barri: la gentrificació com a “autèntic terror”.

Bloc 2 — Cinema i filosofia: Nietzsche, mites i el bucle

Nietzsche i l’etern retorn

• Absorbeix la concepció cíclica del temps i la reformula: la repetició com a elecció vital i prova d’afirmació (amb el risc d’un criteri excloent de “dignes/indignes”).

• De la roda agrícola de les estacions a l’amor fati: vivim el que triaríem repetir.

Mites que perviuen

• Prometeu → Frankenstein; Cova de Plató → Matrix; Sísif com a metàfora del bucle i l’esforç etern.

Dos films-bucle clau

• Terror: Dead of Night (1945) — estructura circular que torna exactament al punt d’inici.

• Comèdia romàntica: Groundhog Day — un Sísif contemporani; happy end llegit com a conservador; cançó “I Got You Babe” com a ancoratge del bucle i transició d’estacions.

Bloc 3 — Sèries: Muñeca Rusa (spoilers)

Premissa i autories

• Creada i liderada per Natasha Lyonne (amb Amy Poehler i Leslie Headland). Nadia viu i revisa la mateixa nit d’aniversari; apareix un segon personatge amb un bucle simètric.

Moral, univers i lectura del final

• Debat: hi ha intencionalitat “moral” de l’univers que exigeix “fer-ho bé” per sortir del bucle?

• Dues actituds davant el bucle: ella vol trencar-lo (aniversari buit, addiccions), ell vol mantenir-lo (reviure una ruptura per “seguir veient-la”).

• Final: processó-carnaval amb indigents. Lectures possibles:

• Celebració vital i visió dionisíaca (trencar la mirada narcisista; desaparició de miralls a mesura que s’esgota el temps).

• Mort/renaixement metafòric del personatge (antorxa com a nova llum).

• Futur: planificada per a tres temporades; risc d’antologia si es dispersa en “altres bucles”.

Bloc 4 — Videojocs: FromSoftware (Souls/Sekiro)

La mort com a disseny

• Sagues: Demon’s Souls, Dark Souls (trilogia), Bloodborne, Sekiro. Ambientacions: medieval fosc, gòtic lovecraftià, Japó feudal.

• Mecànica-idea central: morir 300–400 cops és aprendre. La mort com a trampolí d’habilitat i comprensió.

Sekiro, canvi de paradigma

• Combat reactiu (parry, postura), sense “i-frames” de rodolons com a salvavides; revifar in situ amb costos i estratègia.

• Ètica estètica: la via del samurai i la “mort digna”.

• Influència transversal: “això és molt Souls” esdevé etiqueta per a dificultat i autosuperació (Cuphead, Hollow Knight, etc.).

Tertúlia — Ponts i capes

Programació i cicles

• Nadia és programadora: metàfora de reescriure codi per reescriure la pròpia vida. Bucle temporal com a “debug vital”.

Moral vs dionisíac

• Enfrontament de lectures: moral (univers normatiu) vs dionisíac (celebració, comunitat, indigents com a “reis” de l’instant).

Autoria i detalls

• Harry Nilsson — Gotta Get Up: cara B d’un single, artista mort per sobredosi; música com a metaeix del bucle i l’addicció.

Agenda cultural

Còmic i festivals

• Nova trilogia de Thanos; presentació del fanzine “El Guantehater del Infinito” (Espai 22).

• GutterFest (autoedició) a Hangar (24–25 de maig).

Sèries

• Final de Juego de Tronos; torna Black Mirror (5 de juny, 3 capítols); noves temporades de Rick and Morty i Paquita Salas (28 de juny).

Cinema

• Cannes amb Jarmusch: The Dead Don’t Die; Aladdin (24 de maig); Chris Rock impulsa nova Saw.

• Recomanació: Mi Pasión con David (Cine Girona, 20:00) amb convidats (Silvia Marsó, Iván Zuluaga).

Conclusions

• En tots els formats, la mort i el bucle actuen com a motor de projecció i autoconeixement: de Gaudí a Muñeca Rusa i FromSoftware.

• La repetició pot ser evolució si incorpora consciència. El risc, fora de la ficció: paradoxes socials (gentrificació) i l’ansietat del bucle consumista.