Empanada Cultural del 8/6/2023 — Muntanyes a la pantalla: Le otto montagne, La cabaña en el bosque i Celeste (amistat, terror i superació)

Panorama general de l’episodi

"No creixem quan les coses són fàcils, sinó quan enfrontem els desafiaments."

Episodi temàtic dedicat a la muntanya com a metàfora vital i escenari narratiu. Es despleguen tres mirades complementàries:

• Cinema poètic i existencial: Le otto montagne (Las ocho montañas), una història d’amistat masculina, pas del temps i vincles paternofilials, amb una fotografia molt cuidada i format quadrat que alterna postal i opressió.
• Meta-terror lúdic: La cabaña en el bosque (The Cabin in the Woods), un homenatge intel·ligent i salvatge al gènere que combina suspens, humor negre, 50 monstres i referències constants sense perdre eficàcia narrativa.
• Videojoc de superació personal: Celeste, plataformes exigent i emocionant sobre ansietat, autoestima i perseverança, on la mort és aprenentatge i la comunitat amplia rutes com si fos alpinisme col·lectiu.

A més, agenda cultural amb novetats (Boogeyman de Stephen King), recomanació de còmic/animació d’alpinisme (Jiro Taniguchi) i la mostra de curtmetratges Mabuse a Barcelona.

Tema 1 — Le otto montagne (Las ocho montañas)

Clau del film

• Direcció: Felix van Groeningen i Charlotte Vandermeersch (coproducció Itàlia–Bèlgica–França)

• Adaptació: novel·la de Paolo Cognetti

• Música: Daniel Norgren (to folk-americana que acompanya el viatge)

• Fotografia: Ruben Impens; format quadrat per a una mirada íntima i, a estones, opressiva de la muntanya

• Repartiment: Luca Marinelli (Pietro) i Alessandro Borghi (Bruno)

De què va (sense espòilers)

• Amistat entre oposats: Pietro (urbanita de Torí) i Bruno (noi de muntanya) es coneixen de nens i es retroben de grans, entre el·lipses que retraten el pas del temps.

• Temes: amistat masculina, coming of age tardà, relació pare–fill, recerca de lloc al món i la muntanya com a testimoni immutable del nostre devenir.

• Tons i decisions: veu en off ocasional (herència literària), melancolia musical una mica subratllada, però amb una posada en escena poderosa i contenció dramàtica respecte a treballs previs del director.

Idees forces

• La muntanya no és només postal: el film confronta la idealització urbanita amb la duresa hivernal i el realisme del medi.

• “Vuit” com a metàfora: més que geografia exacta, és metàfora d’ascensos i baixades vitals (contrapunt a les “set cims” o “catorze vuitmils”).

Tema 2 — La cabaña en el bosque (The Cabin in the Woods)

Clau del film

• Guió: Drew Goddard i Joss Whedon (escrit ràpidament; complicitat prèvia a Buffy)

• Direcció: Drew Goddard (òpera prima)

• Rodatge/estrena: rodat el 2009; shelving per la fallida de MGM; recuperada per Lionsgate després del boom de Thor (amb Chris Hemsworth al repartiment)

• Fotografia: Peter Deming (bagatge en Raimi, Evil Dead, etc.)

• FX pràctics: AFX Studio (David Leroy Anderson i Heather Langenkamp de Pesadilla en Elm Street)

Per què funciona

• Meta-homenatge sense desinflar-se: referències a Evil Dead, Hellraiser, The Shining, Scream, etc., però sosté tensió i terror sense caure en la paròdia buida.

• Humor negre i intel·ligent: juga amb els tòpics (el grup arquetípic, el “ens separem?”) amb autoconsciència.

• Abast monstruós: fins a 50 criatures; body count al voltant de 69 execucions en pantalla.

• Càsting icònic: aparició de Sigourney Weaver com a homenatge a l’heroïna de gènere.

Lectura doble recomanada

• 1a passada: diversió i tensió pura, amb salts justos i ritme alt.

• 2a passada: joc de referències i subtext (control social a l’estil 1984, espectacle del càstig, pacte amb el públic).

Tema 3 — Celeste (videojoc)

Què és i per què importa

• Estudi: Matt Makes Games (creació liderada per Matt Thorson); música de Lena Raine

• Estil: pixel art 2D, to 8/16 bits, plataformes d’alta precisió

• Premis (2018): The Game Awards (Millor Indie, Acció/Aventura, Direcció d’Art), Independent Games Festival (Gran Premi, Disseny de nivells, So, Narrativa, etc.)

Mecàniques i cor narratiu

• Madeline decideix pujar el cim Celeste com a repte de superació; la muntanya és l’antagonista i el mirall interior.

• L’alter ego “Badeline” personifica l’ansietat i l’autosabotatge: diàlegs i persecucions que fan tangible la lluita interna.

• La mort com a aprenentatge: reinicis instantanis (flow cíclic); checkpoints com camps base; B-sides per a rutes més dures.

• Accessibilitat: Mode Assistència per ajustar dificultat sense trencar el disseny.

• Comunitat: modding i creació de nivells (obrir noves “vies d’escalada” col·lectives, com a l’alpinisme).

On i quan

• Plataformes: PC, PlayStation, Xbox, Switch; edicions físiques en curs a algunes consoles.

Agenda i recomanacions

Novetats i imprescindibles

• Celeste (edició física): novetat a botiga en algunes plataformes.

• Boogeyman (Stephen King): bones crítiques, passa de plataforma a estrena en sales.

• La cumbre de los dioses (Jiro Taniguchi — còmic i animació francesa a Netflix): obsessió alpinista i èpica de la conquesta.

• Asteroid City (Wes Anderson): repartiment coral i girs argumentals; debat obert sobre recepció.

• Mostra Mabuse (Barcelona, 9–11 de juny): curtmetratges internacionals; un dels integrants és jurat aquest any.

Idees clau per emportar-se

• La muntanya com a metàfora total: amistat, pèrdua, autoconeixement i límits humans.

• Tres llenguatges, un mateix cim:

- Cinema d’autor: intimitat i durabilitat dels vincles (Le otto montagne) - Gènere i metalenguatge: desmuntar i celebrar el terror (La cabaña en el bosque) - Joc i hàbit: disciplina, error i progrés (Celeste)

• Tecnica i estil al servei del tema: fotografia (format quadrado), FX pràctics, disseny de nivells i so com a eines per fer sentir el pendent.