Empanada Cultural del 1/6/2023 — Muntanyes a la pantalla: Les vuit muntanyes, La cabaña en el bosque i l’ascens a Celeste

Visió general

Programa temàtic d’Empanada Cultural sobre la muntanya com a metàfora vital, recorreguda i monstruosa. Tres peces centrals: dues pel·lícules i un videojoc. El fil conductor és com la muntanya articula amistat, identitat, por i superació.

• Eix temàtic: la muntanya com a prova d’autoafirmació, testimoni del temps i espai de fantasia/terror.
• Format del dia: 2 pel·lícules + 1 videojoc, amb comentaris tècnics (direcció, fotografia, música) i lectura temàtica.

Pel·lícula 1 — Les vuit muntanyes (Le otto montagne)

Context i autoria

• Adaptació de la novel·la de Paolo Cognetti; coproducció Itàlia–Bèlgica–França.
• Direcció: Felix Van Groeningen i Charlotte Vandermeersch (primera codirecció).
• BSO: Daniel Norgren (to folk, melangia viatgera).
• Fotografia: Rubén Impens; format quadrat (1:1) que aporta proximitat i certa opressió.
• Guardons tècnics (Seminci) i reconeixement al treball visual.

De què va (sense espòilers)

• No “va de 8 cims”, va d’una amistat masculina entre Pietro (urbà, Torí) i Bruno (salvatge, alpí), des de la infància fins a l’edat adulta.
• La muntanya com a testimoni del pas del temps i com a mirall d’un to existencial: trobar el lloc al món, gestionar herències familiars i ruptures generacionals.
• Elipses ben integrades que fan avançar la vida “com un cop de vent”.

El que destaca

• Interpretacions sòlides (Luca Marinelli i Alessandro Borghi).
• Composició i color molt cuidats; la natura no només com a postal, també com a espai dur (l’hivern pesa).
• Subtema paternofilial que enriqueix la lectura de la identitat.

Reserves

• Música i veu en off de vegades subratllen massa l’emoció; funcionaria encara millor amb més contenció.

"No pensaba de encontrar un amigo como Bruno en la vida." — Tràiler

Per a qui

• Si t’atrauen els drames d’amistat amb mirada slice of life, fotografia poderosa i una muntanya que és metàfora vital.

Pel·lícula 2 — La cabaña en el bosque (The Cabin in the Woods)

Maridatge de gènere i metajoc

• Clàssic modern que barreja terror, fantàstic i comèdia negra amb lectura meta: homenatge crític als tòpics del gènere (sense caure en la paròdia tipus Scary Movie).
• Tensió ben sostinguda i ritme d’atracció: entretinguda a primer visionat, plena de referències al segon.

Clau creatives i anecdotari

• Guió i direcció: Drew Goddard (òpera prima com a director), coescrita amb Joss Whedon; rodada el 2009 i estrenada després (cruïlla pre/post Marvel).
• Chris Hemsworth, pescat aquí pre-Thor;
• Fotografia: Peter Deming (bagatge amb Raimi i terror de culte).
• Càsting sorpresa: aparició homenatge de Sigourney Weaver.
• Obertura “trampa” perquè el públic dubti de si és a la sala correcta: declaració d’intencions meta.
• Referències delicioses: Possession Infernal, Hellraiser (puzzle), The Shining, Scream (el “sabiondo” que explica les regles), ecos d’1984.

Efectes i monstres

• FX pràctics i prostètics a dojo (fins a ~50 monstres); treball de FX Studio amb la participació de Heather Langenkamp (sí, la Nancy de Pesadilla en Elm Street).
• Comptatge lúdic: ~69 morts en pantalla.

On veure-la

• Disponibilitat esmentada: Movistar Plus i Filmin.

Per a qui

• Fans del terror que vulguin un homenatge lúcid i divertit als codis del gènere, amb una capa filosòfica sota l’espectacle.

Videojoc — Celeste

Per què és important

• Fenomen indie (2018) amb pluja de premis: Game Awards (Millor joc independent), disseny de nivells, art, so i narrativa en diversos festivals.
• Converteix “pujar una muntanya” en una oportunitat d’auto-superació mecànica i emocional.

Mecàniques i disseny

• Plataformes 2D pixel art d’alta precisió; dificultat satisfactòria: morir–aprendre–reintentar.
• Assist Mode per a accessibilitat, B-sides (nivells alternatius), i comunitat que crea nous mapes (obrint “vies” com a l’alpinisme real).
• Sense combat: ets tu i la muntanya.

Temes i música

• Protagonista: Madeline i la seva ombra (Badeline): ansietat, autoestima, depressió i autoconeixement traduïts en gameplay.
• Música hipnòtica de Lena Raine, cíclica i integrada al repte.

Qui hi ha al darrere i on jugar

• Creat per Matt/Maddy Thorson (Matt Makes Games) amb un equip mínim: cas d’estudi d’autoria indie.
• Plataformes: PC, PlayStation, Xbox, Switch; edició física recent/ imminent.

"La muntanya no és l’enemic; és el mirall."

Agenda i recomanacions

Cinema

• The Boogeyman (Stephen King): feedback crític molt positiu; de plataforma a estrena en sales.
• Asteroid City (Wes Anderson): repartiment coral i divisió d’opinions; curiositat per la resolució narrativa.
• Recordatori de Rebel i Los osos no existen.

Còmic i animació

• La cumbre de los dioses (Jiro Taniguchi): manga fonamental sobre l’obsessió alpinística; adaptació d’animació francesa a Netflix.

Festival

• Mostra Dr. Mabuse (9–11 de juny, Barcelona): selecció de curtmetratges internacionals amb molta qualitat.

Idees clau que queden

• La muntanya com a metàfora inesgotable: amistat, identitat, obsessió, por i transcendència.
• Tres mirades complementàries: drama existencial (Le otto montagne), meta-terror (Cabin in the Woods) i game design com a catarsi (Celeste).
• La forma importa: format quadrat, veu en off, FX pràctics, lup de dificultat —tècniques diferents per a una mateixa pregunta: com s’escala una vida?