Empanada Cultural del 15/6/2023 — Muntanyes: amistat, terror i superació — Les vuit muntanyes, La cabaña en el bosque i Celeste
Sintonies i id’s de Ràdio Desvent (98.1 FM) abans d’entrar al programa.
Introducció humorística i metàfores sobre la muntanya com a desafiament espiritual, físic i mental.
Entrada i presentació del convidat (programador de festivals, cinèfil); to distès i jocs d’eco ‘alpí’.
Recordatori de Facebook, Twitter, Instagram, Spotify i YouTube.
Es defineixen les tres seccions reals de l’episodi: dues pel·lícules (drama i terror) i un videojoc.
Anàlisi de l’adaptació de Cognetti: amistat Pietro–Bruno, pas del temps, relació paternofilial. Direcció Van Groeningen/Vandermeersch, música de Norgren i foto de Ruben Impens (format quadrat). Elogis visuals; retrets a l’excés de música i veu en off.
Clàssic modern meta-homenatge al terror. Guió Goddard/Whedon, rodat 2009; Hemsworth pre-Marvel. Referències a Raimi, Hellraiser, The Shining, Scream; molts efectes pràctics i criaturàrium. Cameo rellevant (Sigourney Weaver). Recomanació de revisió.
Platformer 2D exigent amb narrativa sobre ansietat i superació (Badelaine). Loop d’aprenentatge i mode assistència. Multipremis 2018; desenvolupament indie liderat per Matt Thorson i música de Lena Reyn. Comunitat activa de mods i nivells.
Estrenes i recomanacions: The Boogeyman, Asteroid City, La cumbre de los dioses, on veure Cabin (Filmin/Movistar), i Mostra Mabuse (curts a BCN). Comiat del programa.
Loop de tancament amb repetits ‘Bona nit’ i indicatius de la ràdio.
Panorama general
Episodi temàtic d’Empanada Cultural dedicat a la muntanya com a metàfora vital i escenari narratiu. Amb l’invitat Marc Castro, el trio recorre tres cims culturals: una estrena cinematogràfica d’autor, un clàssic modern del terror i un videojoc indie. El to combina humor i anàlisi, però el fil conductor és clar: la muntanya com a prova de amistat, identitat i límits humans.
"De todo no quedará sino lo desconocido" — frase paterna citada com a brúixola existencial
Secció 1 — Cinema: Les vuit muntanyes (Le Otto Montagne)
Clau interpretativa
- Una història d’amistat masculina i pas del temps entre Pietro (urbanita de Torí) i Bruno (nen de muntanya), que creixen, es perden i es retroben, amb la muntanya com a testimoni del devenir vital.
Equip creatiu i estil
- Direcció: Felix Van Groeningen i Charlotte Vandermeersch (coproducció Itàlia–Bèlgica–França) a partir de la novel·la supervendes de Paolo Cognetti.
- Música de Daniel Norgren (folk nòrdic) que aporta melancolia; per alguns, excés de subratllat emocional.
- Fotografia premiada de Ruben Impens en format quadrat: composició cuidada, color i una naturalesa bella però també opressiva (estiu idíl·lic vs. hivern sever).
Interpretacions
- Luca Marinelli (Pietro) i Alessandro Borghi (Bruno) destaquen en una química que vehicula oposats complementaris.
Temes
- Amistat vs. solitud; relació pare–fill (enginyer urbanita vs. desig de llibertat del fill); la muntanya com a metàfora d’allò immutable davant la nostra inestabilitat.
Apunt crític
- Virtuosa en el llenguatge visual i les el·lipsis; petites reticències a la veu en off i a l’ús insistent de la música. Tot i això, una experiència colpidora de 147’.
Secció 2 — Cinema: La cabaña en el bosque (The Cabin in the Woods)
Per què rescatar-la
- Clàssic modern que funciona en dues capes: diversió terrorífica i lectura meta que homenatja (i qüestiona) els tropes del gènere.
Credencials i context
- Guió de Drew Goddard i Joss Whedon (germen a Buffy). Rodada el 2009; estrenada més tard per la fallida de MGM (recuperada per Lionsgate).
- Amb Chris Hemsworth pre-Marvel; cameos i aparicions icòniques (aplaudit homenatge amb Sigourney Weaver).
Què hi ha dins la cabana
- Referències a Raimi (Posesión infernal), Hellraiser, The Shining, Scream… “Tria el monstre” i el film el té.
- Efectes pràctics i prostètics a dojo (fins a 50 criatures), treballats per equips de FX amb ADN Craven.
Experiència d’espectador
- Manté tensió i ritme sense viure només de la cita. Por mesurada, humor negre i un final que interpel·la la condició humana.
"És un homenatge que encara és pel·lícula" — no es queda en l’auto-referència
Secció 3 — Videojocs: Celeste
El que sembla vs. el que és
- Platformer 2D de pixel art amb música 8-bit… que amaga una narrativa profunda sobre ansietat, autoestima i autoconeixement. La muntanya “Celeste” és el repte intern.
Mecàniques i disseny
- Salt/paret/dash mil·limètric, checkpoints i loop de prova–error que converteix la mort en aprenentatge. Dificultat “hardcore” però amb mode assistència.
- Aparició del teu jo fosc, “Badelaine”, com a antagonista interior i dispositiu narratiu.
Impacte i comunitat
- Multipremiat als Game Awards i certàmens indie (millor indie, direcció d’art, disseny de nivells…).
- Desenvolupament liderat per Matt Thorson amb equip reduït; música de Lena Reyn. Escena viva de mods i nivells creats per la comunitat (noves “vies” cap al cim).
Agenda i recomanacions
- Cinema: estrena de The Boogeyman (Stephen King), bones crítiques prèvies; Asteroid City (Wes Anderson) divideix però intriga.
- Còmic/animació: La cumbre de los dioses de Jiro Taniguchi (i la seva adaptació d’animació francesa a Netflix) per als qui busquen obsessió i muntanya “pura”.
- On veure-la: La cabaña en el bosque disponible a Movistar Plus+ i Filmin.
- Esdeveniments: Mostra Mabuse (curtmetratges, BCN; 9–11 de juny), el programa hi té presència al jurat.
Interludis i tones del programa
- Obertura amb humor i metàfores “alpines”; presentació del convidat Marc Castro i recordatori de xarxes socials. El programa juga amb l’eco de la muntanya: pujades, baixades i “funicular” urbà.
- Missatge central: la muntanya com a espai físic i simbòlic on afrontar por, amistat i límits — al cinema, al terror i al joc.

