Empanada Cultural del 29/6/2023 — Muntanyes entre pantalles: Les vuit muntanyes, La cabaña en el bosque i Celeste — amistat, terror i superació

Panorama general

Episodi temàtic on la muntanya és el fil conductor per explorar-la com a metàfora vital, com a monstre del terror i com a repte de superació. El menú del dia: dues pel·lícules i un videojoc, amb un to càlid, humorístic i molt cinèfil.

De tot no quedarà sinó lo desconegut

Introducció i to de l’episodi

• La muntanya com a metàfora de la vida: constància, oposició ciutat-natura, pas del temps.
• Presentació del convidat: Marc Castro (programador de festivals i amant del cinema).
• Dinàmica de programa: to distès, humor i complicitat entre els interlocutors.

Cinema (1): Les vuit muntanyes (Le otto montagne)

Context i autoria

• Coproducció Itàlia-França-Bèlgica, dirigida per Félix van Groeningen i Charlotte Van der Merch.
• Banda sonora de Daniel Norgren (to folk nordic). Fotografia de Rubén Impens.

De què va?

• Amistat masculina entre Pietro (urbanita de Torí) i Bruno (noi de muntanya) al llarg dels anys.
• Pel·lícula existencial sobre el pas del temps, la identitat i la pertinença.
• Subtrama subtil paternofilial (la figura del pare com a motor/ombra del procés vital de Pietro).

Llenguatge i forma

• Format d’imatge quadrat (1:1) que aporta tensió i una bellesa continguda del paisatge.
• Ús d’el·lipsis per saltar etapes vitals.
• Observacions crítiques: certa tendència a subratllar amb música i veu en off que el film no necessitava tant.

Per què destaca

• Retrat sobri i emotiu de l’amistat i del creixement personal.
• Dues interpretacions solides: Luca Marinelli (Pietro) i Alessandro Borghi (Bruno).

Punts clau

• -
• Amistat i identitat
• -
• Ciutat vs. muntanya
• -
• Paisatge com a testimoni del temps
• -
• Fotografia 1:1 i paleta cuidada

Cinema (2): La cabaña en el bosque

La proposta

• Clàssic modern de terror dirigit per Drew Goddard (guió coescrit amb Joss Whedon).
• Una pel·lícula de terror que juga a la metareferència, l’homenatge i la sàtira del gènere, però que funciona per si sola.

Ingredients de gènere

• Grup canònic de cinc joves (arquetips) en una cabana aïllada.
• Body count generós (esmentat: 69).
• Homenatges a Wes Craven, Hellraiser, The Hills Have Eyes, The Shining, Evil Dead i més.
• Càsting amb Chris Hemsworth (rodatge pre-Marvel). Cameo celebrat de Sigourney Weaver.

Artesania tècnica

• Fotografia de Peter Deming (tradició en el gènere).
• Efectes especials pràctics i prostètics abundants, amb la factoria FX Studio (nexe curiós amb Heather Langenkamp, icona de Nightmare on Elm Street).

On veure-la

• Disponible a Movistar Plus i Filmin.

Punts clau

• -
• Terror amb lectura meta i humor negre
• -
• Enciclopèdia d’homenatges sense caure en la buidor
• -
• Sòlid ritme i tensió sense abusar de jump scares

Videojocs: Celeste

Per què és especial

• Plataformes 2D d’alta precisió que sembla retro, però és profund i emocionalment ric.
• Guanyador als Game Awards 2018 (Millor indie, Acció/Aventura, Direcció d’art) i múltiples premis indie.

Narrativa i temes

• Madeline vol pujar la muntanya Celeste: relat de superació personal, ansietat i autoconeixement.
• L’“ombra” de la protagonista materialitza la crisi interna en clau de fantasia.

Mecàniques i disseny

• Dificultat exigent però justa (cicle morir-aprendre-reintentar).
• Checkpoints com a “camps base” i disseny de nivells mil·limètric.
• Gran comunitat: nivells personalitzats i rutes alternatives.

Autoria

• Creat principalment per Matt Thorson (Matt Makes Games). Música de Lena Reyn.
• Imminent edició física multi-plataforma (esmentada al programa).

Punts clau

• -
• Dificultat satisfactòria i aprenentatge iteratiu
• -
• Tractament madur de l’ansietat i la autoestima
• -
• Disseny de nivells exemplar i banda sonora cíclica

Agenda i recomanacions

En cartellera/Plataformes

• The Boogeyman (basada en Stephen King): bones primeres crítiques; estrena a sales.
• La cumbre de los dioses (Jiro Taniguchi): recomanat el manga i l’animació francesa a Netflix per a amants de l’alpinisme.
• Asteroid City (Wes Anderson): repartiment coral i proposta visualment distintiva.

Festivals

• Mostra Mabuse (9-11 juny, Barcelona): selecció internacional de curtmetratges (un dels interlocutors és jurat).

Idees força de l’episodi

• La muntanya com a metàfora persistent: vida, amistat, límits i obsessions.
• El paisatge com a personatge (i mirall) tant al drama existencial com al terror.
• De l’art al joc: el repte com a motor narratiu i mecànic (Celeste).