Empanada Cultural del 22/12/2021 — Neurosi a flor de pell: Doctor Portuondo (Filmin), El crit de Munch i la distopia periodística de Transmetropolitan

Panoràmica de l’episodi

Episodi temàtic al voltant de la neurosi com a fil conductor entre sèries, art i còmics. El programa enllaça el post-humor i el psicoanàlisi amb la sèrie Doctor Portuondo (Filmin), contextualitza la neurosi dins l’expressionisme alemany a través d’El crit d’Edvard Munch, i tanca amb la distopia periodística del còmic Transmetropolitan de Warren Ellis.

"Cuanto más consciente eres, más sufres. La gran paradoja psicoanalítica."

Temes principals

• ### Sèries
• Doctor Portuondo (Filmin) i l’univers Carlo Padial

• Sèrie breu (6 capítols x ~25’), primera producció original de Filmin.
• Basada en el llibre homònim de Carlo Padial (Blackie Books) i en la seva teràpia real (2000–2005) amb el psicoanalista cubà Juan A. Portuondo.
• Tò entre el deliri i el drama, amb arrels de post-humor i ecos de Woody Allen (neuròtic, divan, autoconsciència i vergonya existencial).
• Repartiment: Jorge Perugorría (Portuondo) i Nacho Sánchez (alter ego de Padial) en un tàndem molt sòlid; Berto Romero i David Pareja entre els secundaris.
• Música de Javier Rodero: ambient i tensió quasi de suspens per subratllar la neurosi i el seu “misteri intern”.
• Idees clau de Portuondo:

- La mediocritat és avorrida; el deliri i la neurosi són fecunds. - Teràpia individual i grupal com a “teatre” de rols on emergix la veritat. - El psicoanàlisi cura, però la consciència incrementa el patiment.

"Sigue visualizando tus metas… y sigue comiendo doritos." "Cuando la bestia ruge, la razón tiembla."

• ### Art
• Expressionisme alemany i El crit (Munch)

• Marc històric: Alemanya tardosegle XIX–1933 (industrialització, trauma de la Gran Guerra, autoritarisme).
• L’expressionisme alemany distorsiona la realitat per transmetre emocions; influència directa en el cinema (Murnau, Fritz Lang) i en el film noir (llum/ombra, paranoia, fatalitat).
• Música d’Arnold Schoenberg: dodecafonisme com a paral·lel musical de la distorsió perceptiva.
• Focus en El crit (Skrik) d’Edvard Munch:

- Temes: por, solitud, fragilitat i malaltia. - Composició: diagonal violenta del pont versus ondulacions orgàniques del paisatge; colors irreals i ritmes que amplifiquen l’angoixa. - Frase confirmada del propi Munch a la tela: “Solo pudo haber sido pintado por un hombre loco”. - Ecos culturals: la femme fatale (en “Amor i dolor”) i el Ghostface de Scream com a derivació pop.

• Connexions: de Nosferatu i Metrópolis al noir americà —la neurosi com a matriu estètica i moral.

• ### Còmics
• Transmetropolitan (Warren Ellis & Darick Robertson)

• Distopia periodística (1997–2002), 60 números, to punk-cyberpunk.
• Protagonista: Spider Jerusalem, periodista gonzo neuròtic, cínic i afilat, de retorn a la megaciutat per complir contracte i desmuntar el poder.
• Eixos: política corrosiva, corrupció, propaganda, religió tecnificada, transhumanisme, drogues i mitjans; anticipa dinàmiques de fake news i lideratges tipus Trump.
• Visual: línia enèrgica i colors potents (Robertson), parentiu amb l’energia de The Boys (mateix dibuixant), però amb més tesi política i mediàtica.
• Frases que el defineixen:

- “El punk en el cyberpunk.” - “Spider Jerusalem, o quan el trippi esdevé còmic.”

Moments i idees clau

• «La mediocritat és avorrida; la neurosi és fecunda» — Portuondo.
• «Cuanto más consciente eres, más sufres» — la gran paradoxa psicoanalítica.
• L’expressionisme com a “distorsió de la mirada” per comunicar l’emoció.
• El crit: diàleg entre línies dures (pont) i ondulades (figura/paisatge) per materialitzar l’angoixa.
• Transmetropolitan: el periodisme com a arma contra el cinisme polític en una ciutat-món.

Conclusió

Episodi coherent i travat per la neurosi: del consultori de Portuondo al pont de Munch, i d’aquí al teclat furibund de Spider Jerusalem. Tres mirades —psicoanàlisi, expressionisme i distopia mediàtica— que, plegades, mostren com la consciència i el deliri dialoguen en la cultura contemporània.