Neurosi en sèrie: Doctor Portuondo, El crit de Munch i la distopia periodística de Transmetropolitan

La Bacanal Radiofònica Un programa cuinat per Paul Diggler Per Ram Pujol Adriano Calero Carles Martínez A Ràdio d'Esvern Perdoni, ha demanat vostè a la Fanta? Ah, sí, sí, gràcies I aquesta reacció? De què va aquest tio? Què passa, que no em puc demanar algú sense alcohol a una nit o què? Bé, ara, a més, deu pensar que sóc un pringat Tothom aquí fent els seus covatilles I jo aquí com un idiota sol Pensar que ho coneixeré algú I és que a més ja no es fa això de sortir sol I tornar acompanyat Aquesta merda d'època que vivim És que... Mira, mira, mira aquestes dues d'allà Fuà, fuà, la morena Mare meva... Bé, que segur que com a persona també val molt la pena Perquè no voldria ser jo un babós Jo sóc un aliat Sóc un aliat Bé, això només... Bé, això que quedi per mi, eh? Perquè això de ser aliat i dir-ho És com una mica de... Neciteu l'ajuda dels tios, no? O sigui, ser un aliat Això de... Hòstia, i pensar això també deu ser una mica masclista, no? Bé, en fi I si anés allà, què? Què els hi diria? O sigui, ni de conya m'atreviria a anar allà A parlar-li A més mai sé si és millor això de parlar dels meus temes, no? Fer-me l'expert i tal O deixar que parlin i escoltar Bé, això ja els mola, no? A les dones Això de... Hòstia, hòstia, hòstia Que ara em miren Arribuen de mi o amb mi? Hòstia, hòstia, la morena, la morena Està venint Ves somrient Es deu pensar que sóc retreçat, no? Bé, retreçat no, eh? Que això no es pot dir Això no, no, no Ni... Pensar, perquè això és monòleg interior I tampoc ho pot pensar Persona? Persona amb lleu retras cognitiu Ah, sí, millor Estic tan fora d'aquestes nomenclatures d'ara, tio Què faig, què faig? Que està venint, que està venint Li dono uns petons Li dono la mà Li dono un petó a la mà Un petó al colze? Dos petons potser és bastant masclista, no? I a més ara que potser no està ni vacunada Que no passa ja res, eh? Perquè he llibertat per tothom i tal No sé si seran aquestes que diuen És que ens he plantat xips i tal Que qui sap, eh? Vull dir, tothom Ara, amb tot això dels polítics Jo, com la religió, eh? O sigui, agnòstic Fins que no em confirmin Ni m'ho neguin, res i tal, eh? Però, sigui com sigui Hòstia, necessito el teu contacte Però no vull ser una desesperat Que això és de febles I a les ties no els agrada Bé, i torno, hòstia Feminisme, feminisme, hòstia Ah, ah, hola Hola Merda És un tio Bé, que no vull despreciar El moviment LGTBI, eh? Que difícil és viure El segle XXI Series Ahí vamos Ahí vamos Con esa percusión latina Con ese Latin Jazz Que poco a poco va a ir asomando Hay que seguir Y sobre todo vamos Con esa gran serie De la cual acabo de hablar Hace tres segundos En la agenda, ¿no? No, en la agenda no En el menú del día ¿Qué serie es? Es Doctor Portuondo Auténtico delirio Delirio divertido También ciertamente dramático Muy interesante Sin lugar a dudas Venía diciendo hace muy poquito Que exacto Es la primera serie Producida por Filmin Distinguida por ellos también Serie muy breve Seis capítulos Filmin original Exacto Con el neón Y esperemos que sigan, eh? Porque por el resultado Que ha dado esta serie De unido De unido Ojalá sigan en esa línea Y yo creo que aquí Paul con sus contactos Quizás nos lo podrá confirmar En breve Pero es lo que os comentaba Serie de seis capítulos Veinticinco minutos Muy fáciles de ver Pero no tan fáciles de digerir Por todo lo que realmente aportan, eh? Como comentábamos Ya la podéis ver en la aplicación Desde octubre Y es además Y es además La última aportación De Carlo Padial Que bueno Aquí me parece que tú Lo conocías bastante, ¿no? Totalmente De buena mano De un cafetico, ¿no? Bueno, no tanto Pero no tanto Ah, ¿no? Sitges 2012 Mi loco Erasmus Vale Es que claro Padial es un tío Muy conocido en el mundo Del post-tumor Del que luego seguramente Carlos nos podrá aportar algo más Yo no lo conocía Sí que había oído nombrar su nombre Pero no había visto nada de él Y ya os lo digo Aparte de humorista Director y escritor Es otro neurótico de pro Y un chaladito de estos simpáticos Que últimamente se deja ver en Leitmotiv Por cierto Se deja ver muchísimo Ahora que acaba, ¿no? Claro, ahora que está también muy vinculado A Berto Romero A toda esta peña Bueno, es toda la gente Que ya no es post-humor Que es el humor más Bueno, es el humor más clásico Depende Depende que hagi fet Berto Sí que es Para que cuando van a hacer algo muy gordo Vale, claro Era post-humor Exacto Ahí lo aclaramos Dirección Padial Con algo muy gordo Berto Romero, ¿no? Interpretándola De hecho Me recuerdo un programa En el que llevaron a Padial Muy al principio En el 2017 Y Coño, el Buenafuente Lo presentó Como si fuera Un tío De carreteras secundarias Que finalmente Llegaba a la nacional Ajá Y hostia El comentario estaba Bueno, estaba bien calzado En el momento Pero por otro lado Era como diciendo El post-humor Está en un entorno De carretera secundaria El humor que hacemos nosotros El humor más mainstream Por eso No hablaba tanto de Berto Romero Sino de Buenafuente Esa es la carretera nacional Bueno, ya veremos, ¿no? Porque si tenemos tiempo Comentaremos un poquitito más Algunas películas que ha hecho Y sobre todo Cortometrajes Y locuras para Venga Monjas Etcétera, etcétera Pero vamos a Al auténtico protagonista Del día de hoy A menos de la sección De cine-series Que es nuestro querido doctor Juan Antonio Portuondo Espinosa De ahí el título, ¿no? Doctor Portuondo ¿Quién era este buen hombre? Un cubano exiliado en Barcelona Desde finales de los 60 Que lamentablemente nos dejó Nos dejó también aquí en Barcelona En el año 2005 Y es sin lugar a dudas Una de las figuras más importantes De la psicología moderna Una eminencia en psicología clínica Psicopatología Psicodiagnóstico Psicoterapia Psicoanálisis El test de Rochard Lo de las manchitas Vamos, el doctor perfecto Para un programa de empanados neuróticos Como el que hoy traemos Que no solo le ha dado este título Que os comentaba A la serie Sino que además ha nutrido a Padial Si analizas un poquitito La última parte de la obra de Padial No solo le ha nutrido Para hacer esta serie Sino que le ha nutrido De historias y reflexiones Que le han dado para mucho más Porque Padial acaba de estrenar Esta serie Pero no nos engañemos Ya era un libro Era Doctor Portuondo Un libro Por cierto De Blackie Books De Blackie Books Que nos habló en su día Vea Y que de hecho Volviendo a Buenafuente Porque estaba viendo entrevistas En las que aparecía Padial El mismo también se encargó De No sé si es que Pillaba sobre Bajo mano Pero Buenafuente Hizo como una presentación De Blackie Books Muy a lo grande De fet Blackie Books Yo creo que en gran part S'estan especialitzant En publicar Post-humor O sea No especialitzant Pero que Que tenen molts autors Yo creo que el Noguer Tots aquests Cuando han publicado Talsos libras Eran Blackie Books A mi lo que me flipan Son las portadas De Blackie Books Sigue siendo muy cooky De la línea Aquello que también De lo que nos habló O sea que tenemos libro Doctor Portuondo Tenemos serie Doctor Portuondo Que es de lo que Realmente hablaremos hoy Pero además Tenemos unos vídeos En Youtube Unas entrevistas grabadas Por el mismo Padial Con Portuondo Aún vivo Expresando Toda su Todo su En el fondo Todo su bagaje Experiencia Sabiduría Diversión Porque Es a esos niveles De inteligencia Y conocimiento Siempre hay un punto De delirio Yo así también Antes no sé si lo he mencionado En un momento Pero hostia Así veo a mis padres También Con esa sabiduría Que muchas veces Está cercano al Touch Y del mismo Portuondo En todo En la serie En el libro Lo deja muy claro La mediocridad es aburrida La normalidad es aburrida El delirio La neurosis Eso es muy interesante Eso es muchísimo más interesante Y provechoso Un apunte Tú estás hablando De Portuondo Que le dio Y hizo terapia A tus padres No, no No, terapia no Profe Profesor Profesor Profesor Vale, vale Pues perdón Me había confundido En el fondo Era en terapia Date cuenta Hay algo biográfico En la sección que traes hoy Y yo creo que Evidentemente Hay algo de biográfico Salen los créditos De la serie En Carlos Padial Haciendo Haciendo esa serie Respecto a lo que había hecho Hay algo realmente Hay algo realmente autobiográfico Dejemos la parte Muy guay Que lo recuerdes Pero vamos a dejar La parte marujeo Para el final de la sección Y veamos Por qué Padial Realmente ha sacado Tanto provecho De este tío Pues que Padial necesitaba terapia Él sí necesitaba terapia Y la necesitaba Muy jovencito Y yo creo que la sigue necesitando Pero la tuvo Y la tuvo con Portuondo Durante unos 5 años A principio del siglo O sea Del 2000 al 2005 Aproximadamente Hasta que Portuondo murió Y sí que es cierto Que él iba allí A hacer terapia Pero al final De la misma manera Que he dicho en un momento Las clases con Portuondo Se podían convertir en terapia Estoy convencido Que la propia terapia Era también una gran enseñanza Era también una gran clase De hecho El mismo Padial Lo explica así Desde pequeño Soy un neurótico Sentía vergüenza de existir Miedo a la muerte Angustia oceánica Eso es muy Woody Allen Y solo tenía 8 años Mi única esperanza Era el doctor Portuondo Un psicoanalista cubano Exiliado en Barcelona Que gritaba a sus pacientes Juraba en nombre de Freud Y bebía whisky Johnny Walker Es la persona más asombrosa Que he conocido en mi vida También la más sabia La más imprevisible Y la más divertida Y claro Siendo Portuondo tan grande Yo creo que es que Padial se obsesionó con él De hecho queda claro En la serie Eso es lo que realmente Nos cuenta allí En la serie Doctor.ondo Nos habla de esa obsesión Una obsesión que le llevaba Incluso a querer impresionar A su propio psicólogo Con más neurosis Y sobre todo El aprendizaje Que ya ha dejado muy claro Que realmente supuso esta terapia Así que que os perdí Si vamos a escuchar el tráiler Que esta vez No hará falta ningún traductor Porque creo que Todos lo entenderemos Parece que no le interesa Nada de lo que le digo Tu definición de la vida Es como que no No consigo acceder Está claro que pasas de mí No, no pasó de ti Es verdad Nunca te había visto así Estela Es que quiero que me cure este tío Las historias que tienen El resto de pacientes Son increíbles Hay zofílicos O sea Hay coprófagos Es que nadie habla compulsivamente De su terapeuta Es que es muy raro Soy un narcisista Edípico Manual Con fijación fálica Y un inhibicionista también Te lo cuento para que veas Lo neurótico que puedo llegar a estar Estás jodido Esteban Entenderte Debir autoanalizándote No parte por dentro El psicoanálisis te cura Pero cuanto más consciente eres Más sufres Esa es la gran paradoja psicoanalítica Qué grande, ¿eh? Cuanto más consciente eres Más sufres La gran paradoja psicoanalítica Muchas razones este tío De hecho Echándole un vistazo al libro Y sobre todo complementándolo con la serie Está plagada de frases lapidarias Que realmente son No solo divertidas Sino auténticas Pozos de sabiduría Una, por ejemplo Dice Carla Y te lo digo a ti Visualiza tus metas Carla Visualiza tus metas Y objetivos ¿Los ves? Los veo ¿Sí? Los veo Los tengo presente Pues ahora sigue comiendo doritos Bueno, claro Los títulos de los capítulos Son muy lapidarios Él aprovecha Todas estas reflexiones En forma de frases lapidarias Y se las lleva muchas veces A los títulos De hecho Hay un título Que es claramente Una frase de Portuondo Que yo he oído muchas veces en casa Que es Cuando la bestia ruge La razón tiembla Y esta ya no es tan divertida Esta es como Mucho más serena Y potente O yo te miraré con tus ojos Y tú me mirarás con los míos El nombre del capítulo Sea esto De hecho Hay un título Que es Si tu hijo tiene problemas Para concentrarse Y se distrae fácilmente A lo mejor yo soy tu hijo O Confía en ti Lo único que te impide Conseguir tus sueños Son 15 años De malas decisiones Es enorme Es el primero que había hecho Una serie Feta aquí A España Que es lo más semblante A lo que hemos visto siempre En Woody Allen Realmente Sí Se lo han calado Yo tenía poco Yo tenía poco De verlo en Woody Allen En catalán Y algo que me gusta Mucho de la serie Es que Aprovecha el concepto clásico De diván De diván De terapia En la que El paciente habla Y no se siente comprendido Que esto es muy Woody Allen Que no lo escuchan Porque no hay respuesta Y aquí Y aquí está utilizada Esa idea En la forma contraria Por un lado El propio Badial Dice Era tan interesante Portuondo Y él Sabía que lo era Que muchas veces Era él quien se sentaba En el diván Porque era mucho más Provechoso Lo que él tenía que decir Que lo que yo tenía que contar Pero además de eso Sí que hay un punto Donde la implicación De Portuondo Va mucho más allá Es decir Si hay un silencio Es porque igual Lo que él está dando Son migajas Reflexivas Y cuando sale El auténtico delirio Ahí estará Portuondo Para ofrecerte la verdad ¿No? En forma de broma Como hemos dicho Con estos doritos Que nos aterrizan Que de alguna manera No pierdas tus objetivos Es cierto O sea La gracia no está Solo en los doritos No, no Sigue visualizando tus metas Pero sigue comiendo doritos ¿Qué? ¿Sabes? O sea Sigue pisando Sobre los pies ¿No? Sobre la tierra Todo esto es un método Portuondo Quizá Sí Hay algo de heterodoxia Pero muy personal Hostia Es muy grande Que Padilla lo haya rescatado Porque al final Portuondo es un tío Que siendo tal eminencia Cuando tú buscas su obra Sí que la encontrarás En blogs de psicología Y evidentemente Como fundó En el mismo centro De centro internacional De psicología Y impartía clases Y terapia Pues hostia Acabarás abordándolo ¿No? Pero sí que es cierto Que se desconoce A un nivel que es injusto Siendo tan grande ¿No? Siendo tan grande Pero volvamos a la serie ¿Por qué? Los que habéis visto el tráiler Los que habéis escuchado El tráiler Igual no lo tenéis tan claro Los que lo habéis visto Sin lugar a dudas ¿Quién ha aparecido? Hostia Gran tándem actoral Por un lado La veteranía Jorge Perruguerría Es un tío que claro Igual no lo recordamos Pues esto Ahora que deberá tener Unos 50-60 años Lo recordamos más joven En Fresa y Chocolate No sé si se ha recordado Es una pelicuana mítica Hostia no lo he visto O incluso en las de Che Él la portó también ¿No? Tiene una actuación En las películas de Soderbergh Ah vale Que salía el Benicio del Toro ¿No? Haciendo de Che Ahí el Prota haciendo de Che Es Benicio del Toro Pero hay un Bueno un elenco actoral Increíble Y él es uno de ellos No Jorge Perruguerría Es un auténtico monstruo De la interpretación Y he de decir Que mi familia Ha dado el visto bueno De cómo él aborda Portuondo Cómo realmente Él aborda Portuondo Porque sí que es cierto Que el Portuondo Que vemos en todo momento En televisión Es un tío De cierta imponencia física No solo mental No hay fotpo tío Sí sí Y esto de Es un titán Claro porque al final ¿De qué va el argumento? Se ha podido entender Por el tráiler Pero aquí El actor protagonista Que es Nacho Sánchez Haciendo de Padial Que se parece un montón Lo clava Lo borda Yo también era otro tío Que desconocía He buscado información sobre él Veo que aparecen dos películas recientes Como son 17 Y el arte de devolver De Pedro Collazos Que son películas Que han dado que hablar Pero hostia Viéndolo Como Carlo Padial Como paciente De este gran Portuondo Es increíble De hecho el mismo Padial lo dice Hace una versión Más convincente de mí De la que pueda hacer yo mismo Esto es muy Padial Esto es muy póstumos Y Bueno esa yo también Que grucho más De usted Me recuerda a usted Total Tiene este punto Marxiano Pero lo que se estaba contando Es como Padial En forma de Nacho Sánchez O en forma de actor Lo que está haciendo Continuamente Es intentar impresionar A su terapeuta A la vez que Intenta aprender Y sanar su neurosis Y en esa ambición De sorprenderle Es donde digo Que la versión familiar Ha confirmado Que realmente era así Porque era un tío Que imponía O sea lo que me dice Sobre todo mi madre Era que Que el Portuondo real Era un tío que imponía muchísimo Desde lo físico Y desde lo mental Aunque a ella siempre La trató Como una reina Porque mi madre En esa época Estaba embarazada de mí Estaba embarazada de mí Cuando estudiaba para Portuondo Y de hecho La llamaba mamá Osa Y la trataba con mucho cariño Pero era un tío Que tanto podía ser Muy atento Y muy afectivo Como muy agresivo Como muy agresivo Y de Bueno esto Hay una frase en un momento Que dice Deja de comer mierda Deja de comer mierda Enano Pero enano no físico Sino enano mental Enano moral Y cuando echa A los pacientes que tiene Que los echa casi a patadas De la consulta Ahora tampoco podría hacer Spoils Porque para el final Ya ella Comienza también El Porta A decir Soy un enano Pero psicológico ¿No? Como es que me digo Un enano Soy un enano Un enano mental Un enano mental Sí que es cierto Que eso llegaba A muchos de sus pacientes O alumnos En este caso Yo puedo hablar de alumnos A querer impresionarle A querer impresionarle De una manera En la que muchas veces Pues no estaba ligada A tener que presentar Más neurosis Sino a demostrar Que había adquirido Realmente ese conocimiento ¿No? Pero poniendo a un lado ¿No? La figura de Portuondo Esta figura tan enorme Y tan necesaria En el fondo Incluso para el siglo XXI Lo que estábamos comentando En base a la serie ¿No? Que aparte de ese tándem actoral De Nacho Sánchez Y Jorge Perugorría Hay un elenco de secundarios Increíble Que van pasando por ahí Algunos mejores Otros peores ¿No? Tenemos ¿A quién tenemos por ahí? A Berto Romero A Berto Romero Papelón Divertidísimo El Pareja Ho fan molt bé David Pareja Exacto Perquè ell fa molt El personatge Que sempre fa Que fan aquests tandems Amb el Botet Que tenen sobretot curs No sé si els has vist No todo film fest No, no, no Però són Exacte Són curs Que jo els he anat veient Cada any Al Fantós Frick De Cerdanyola Que són tipus Suena fatal I tiene eco Aquest és boníssim Això és un post-humor És un imperdible És post-humor total O sea, es lo mal hecho Hacer gala de lo mal hecho Però hay una poética I després l'últim L'últim No me recordo el nom Però el vaig veure aquest estiu Al Fantós Frick Que és Que és el Pareja Que està En una webcam O sea, és una imatge De webcam És una seqüència Que està fent aquests Típics filtres Que es va formant la imatge I va fent I apareix el Botet Dient Tio, que tu novia Acaba de tenir un accident Ja ha muert o no sé què El tio es fot a plorar I llavors la abraça I mentre la abraça El Botet va fent les cares Veu que està fent allò I fa Esto Esto es muy Don Pepe Popi De Vermut Que era un poco Esa idea del post-humor Que Jordi Costa Reflexionó sobre el tema Se han puesto muy cachondos Aquí mis copies Lo estáis viendo Lo estáis viendo Lo estáis viendo Porque sí que es cierto Que Padial bebe de todo De todo este humor Que no solo la ha dirilado él De hecho tú me hablaste De una suerte de productora Que eran los pioneros Del siglo XXI Sí, totalmente Y ahí están vinculados Pues cineastas de renombre Como Vermut Que ha derivado En otro tipo de cine También el Padial Os digo que aquí en esta serie Ya no está haciendo lo mismo Incluso a nivel de factura Me hablabais de cómo Estos cortos Hacen una oda A lo cutre Y lo aprovechan Desde la reflexión Y la inteligencia Pero en lo formal Esto es una serie Que aunque no tiene Una factura muy elevada Está muy bien Sabe aprovechar muchísimo Los interiores Al final es una serie Que si ocurre en algún lugar Es precisamente en terapia Y no solo terapia individual Sino terapia grupal Le encanta estar Y le encantaba Por tu hondo También puedo confirmar esto Le encantaba por tu hondo La terapia grupal Porque la abordaba Casi como una suerte de teatro Donde cada uno podía Interpretar roles Y a partir de ahí trabajar Trabajar todo Desde la hipnosis O sea con métodos de hipnosis Hasta trabajar la esquizofrenia Hostia Y de hecho Y esto si que no aparece En la serie Ni por ningún lugar Pero él Según me han contado Parece decir Que defendía El idioma esquizofrenés A un esquizofrénico Hay que hablarle Como un esquizofrénico Solo así lo puede salvar Es carisma Es puro carisma Este tío era O sea Te he de decir una cosa He conocido a muchas personas En mi vida Y quien va a decir que no En base a su padre Pero hostia Mi padre tiene un mogollón de carisma Y parece ser Por lo que he oído Que mi padre ante él Chapó ¿Sabes? O sea Era como Se sacaba el sombrero Era puro respeto De hecho Os voy a decir una cosa He buscado a A Portuondo en Wikipedia No lo he encontrado Hostia ¿Y sabéis que me he encontrado? Buscando a Portuondo A tu padre A Fernando Calero de la Pava Qué grande Es decir La mención que se hace De Portuondo Es a través de mi padre Que es muy potente Editado hace una hora Por Adriana Va saliendo Va saliendo los programas Hay una empanada cultural Donde salió Algún día A raíz de que era De que era Que le dedicamos A una editorial Creo Editorial Erótica Esto Esto Muy interesante Recuperando lo que has dicho De personajes secundarios A mi me sorprendió Muchísimo A Adri Descubrir a Lil Moss Que es un poco Como el trapero amable De la escena Una escena donde Básicamente hay música oscura De drogas De Oye tu puta Tal De repente aparece Ese chico gordito Con la sonrisa siempre puesta Que es Lil Moss Y que en la serie Aparece siempre Jugando a la play Con otro colega Y no dice nada Y está ahí como En el fondo de la habitación Donde están los compañeros De piso Del Del chico Del protagonista De la serie El Carlo Padial Interpretado por Nacho Sánchez Que es verdad Que menciona siempre Como en su casa Hay dos tíos jugando Todo el puto día A la consola Y uno de ellos Que no tiene Ni una línea de diálogo Es precisamente Este Trapero Trapero Que suena Un tío que hace trap Lil Moss Que yo no lo conozco El trapero amable Pero sí que es cierto Que es un personaje Que pasa totalmente De soslayo Pero está ahí Aportando seguramente Y construyendo ese concepto familiar Que tiene al final Esta onda del post-humor Y del humor español Al final La Estela Me flipa Aquest personatge ¿Quién es la Estela? La novia La novia Ah no, no Vale La que le dice en el tráiler No he conocido a nadie Es a su terapeuta Aparte la relación entre ellos dos Que es demencial Però ella Com a personatge Com a actriz Jo no la coneixia He al·lucinat amb aquesta actriz M'ha encantat el personatge I sobretot que pel final Ho fa molt bé Que pel final Tu Carles no ho has vist Però que pel final Hi ha una escena Bueno, unes quantes Que van seguides Tu saps no quina diga Adriano Però allà Ella ja és Brutal Realmente es una serie Que sabe aprovechar muy bien A los personajes A los actores que hay detrás También Lo que os decía Sabe aprovechar muy bien Esta suerte de interiores Para llevarse a veces al delirio Pero a un delirio No creíble Porque al final Lo que está construyendo Aquí también Padial Es un recuerdo Hacia su experiencia En la cual entiendo Que él era Cuando más neurótico estaba Y cuando más La presentación necesitaba Y al final Las paredes De ese espacio Acaban siendo como Unas paredes mentales Y es una serie Que parece que está solo En la línea de la comedia Vira el drama Y vira el suspense La banda sonora Aunque ahora es muy festiva Hostia En muchos momentos La banda sonora Que por cierto La firma Javier Rodero Un compositor Está muy en la línea De una música ambiental A veces Y casi terrorífica Muy propia del suspense ¿No? ¿Por qué? Porque al final Hay un suspense En la neurosis Y en la evolución Que tendrá el protagonista En esta serie Y sobre todo Del trabajo Que allí se hace Un trabajo Que es interesante saber Que continuó Tras la muerte De Portuondo Es decir El Centro Internacional De Psicología Continúa evidentemente Con profesionales Pero parece ser Que los que estaban Viviendo la terapia En compañía De Padial En la época A principio del 2000 Siguieron reuniéndose Y haciendo terapias grupales ¿No? Terapias grupales Que eran auténticas Orgías de conocimiento Y de hecho En una escena De los primeros capítulos Identifico Algunos personajes Que salen de la serie Da Suiza De los Vengamonjas Vale Hostia Y me hizo mucha gracia Verlos ¿No? Que es algo Que yo creo Que también conecta Con esa idea Del postumor Que estábamos apuntando Los Vengamonjas Han trabajado mucho Y de repente Dicen Hostia Ese personaje Súper neurótico Que aparece En esas reuniones grupales Que comentas Pam Lo he visto En la serie De Youtube De la Suiza Claro Es lo que tiene Padial Que sabe recurrir ¿No? Y sabe darles espacio A todos ellos Es decir Cuando Padial Dirigió a los Vengamonjas También lo hizo De hecho Hasta La Cuesta Yo no sabía Quizá que La Cuesta Había dirigido un corto De los Vengamonjas Bermud también ¿No? Y al final entiendo Que son contactos Y joder Que al final Es producción nacional ¿No? Muy interesante Yo voy a acabar Diciendo simplemente esto ¿No? Que es una serie Que ofrece Todas esas realidades De géneros Pero sobre todo También tiene Mucho provecho Intelectual Frases que nos van a servir De muchísima ayuda De hecho Le hice En un momento ¿No? Que te explicaré Algo muy sencillo Que tardarás años En comprender Y está claro Que Padial Ha seguido tirando Del hilo Y ojalá No se mueva Es decir Siga con un pie En esa realidad Tan surrealista Y tan delirante Del post humor Pero también se va a hacer Productos un poquitito Más accesibles ¿No? Y son accesibles En la medida Que no solo tienes Que ser un tío ¿No? Que te guste lo absurdo Y que estés ahí Comiendo ganchitos Delirando Frente a la tele ¿No? Porque ya te digo Es una serie Que entra y sale Muchas veces Desde la esquizofrenia Hasta la cosa Más lírica Y más poética ¿No? Una pregunta Una curiosidad Tú y yo Tenemos un vínculo Muy especial con Sitges Carlos Padial Lo tiene también A un nivel Que cuando lo descubrí Flipe Y es que Carlos Padial Se declaró Declaró a su amor ¿Ah sí? Desire de Fez La crítica de cine Desire de Fez En Sitges ¿Pero es su pareja? Es su pareja actual Ah Desire de Fez Desire de Fez La crítica Que ahora sacó el libro De Reina del Grito Sí, sí, sí Una crack De la crítica cinematográfica Una pareja súper Brutal ¿No? El director Y la crítica Y la escritora Y boom Y que se declare Ellen Sitges ¿No? Un sitio donde Hostia Nosotros también Hemos expresado Mucho amor Os aclararé A Padial en breve Con un único carnet Tú y yo vamos después No, yo si pudiera Me declararía Me declararía Por tu hondo igual Volvería a vivir Ciertas experiencias Que me ha permitido La serie Y que me permiten Los cuentos de casa ¿No? Por así decirlo Pero ahí lo dejamos Ahí lo dejamos Y de hecho Me gustaría acabar De manera musical Porque creo que la música También aporta muchísimo En esta serie Va desde el hip hopete Así más rítmico Como lo que estamos escuchando A un ambient Que ya he mencionado ¿No? Que lidera ahí Rodero Y hay una canción En especial Que creo que representa Muy bien La neurosis Es el bucle El vacío Y la existencia En el fondo Así que vamos Con esa canción Y de ahí pasamos A nuestro amigo Carlas Y su Munch Munch El grito ¿Cómo no ser feliz? Tengo tus caricias Y ese dulce néctar Que tiene tu pelo Si soy feliz Sabiendo que me miras Y de esa brisa Que mueve tu pelo Pero si un día te vas Se acaba todo para mí ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! Ard Me ha flipado Ese bucle En el que estaba entrando La canción Y que representa claramente El tema de este programa Esa neurosis Torno al catalán M'agrada Eso es tan neurótico Catalán en castellà Catalán en castellà Bueno, doncs A la secció d'avui Parlem del crit D'Eduard Munch Del norueg Skrik Però abans Crec que és important Donar cinc cèntims O quatre ni tres ni dos Cinc Ni sis ni set ni vuit Cinc Ni dos ni tres És important Donar cinc cèntims Sobre un moviment On trobem aquesta obra Que és l'expressionisme Un conjunt d'èpoques D'estils Que tenen com a denominador Comú El fet que l'artista Aconsegueix transmetre Les seves emocions A l'espectador I això en termes De percepció Té a veure Amb un concepte molt clar Que és la distorsió De la mirada Clar, el tema d'aquest programa Com hem dit Neurosi No encaixa perfectament Entenem per neurosi Una malaltia Que neix fruit D'una emoció Que nosaltres gestionem malament I que afecta També A la percepció L'expressionisme Precisament Pretén comunicar Aquestes emocions A través de la imatge A través de l'expressió A través de la creació artística Però avui no parlarem Del moviment en general Perquè estaríem Fins dimarts Sino d'un context històric Geogràfic concret Que és Atenció L'expressionisme Alemany Pensava que ibas a dir De... Hitler No, no, no El tecnonazi Aquell de Nietzsche Com era aquella Hòstia, sí El tecnonazi El famós tecno De Nietzsche El tecnovíking Aquella movida Que tenia Ferran Que sempre la colava Algo de Nietzsche Però en modo tecno Tecno-Nietz Hòstia, sí, sí No, no Aquest cas Com he dit a l'inici del programa Arrels, arquetips Anem a buscar una mica El punt de partida Possiblement d'aquesta neurosi Sí que és veritat Que es pot agafar des de molts punts Proposem la de l'expressionisme alemany Amb aquesta música Que està sonant Una música tonal D'Arnold Schoenberg Que és perfecta Per acompanyar la secció Perquè és una música Molt innovadora Molt heterodoxa també Com una mica Com les teràpies Del Porto Bondo I és una música Que, ja posant els punts Sobre les is És una música Dodecafònica No hi ha Una distinció cromàtica Entre les notes Què vol dir? Què vol dir? Bueno, és que No hi ha una distinció cromàtica Entre les notes Totes sonen com una mica En el mateix punt En el mateix color Evidentment I també és perfecte Ja ho aviso Per acompanyar Les persecucions Del Tommy Jerry Si us sona també Serà pel Tommy Jerry Però bé Parlem de l'expressionisme alemany Com una època de canvis Una època d'avantguàrdia D'experimentació Però què passa En aquesta Alemanya Expressionista Que, bàsicament, comprèn Des de finals del XIX Fins a l'arribada Justament De Hitler Al poder l'any 33 1933 És una època On l'artista No vol apropar-se A la realitat Ni a la seva complexitat Ni a la seva exactitud Sinó que vol trencar-la I distorsionar-la Parlem d'una Alemanya Industrial Dinàmica Accelerada La metròpolis de Fritz Lang És una alegoria perfecta En aquest sentit Però també parlem D'una Alemanya Rígida, autoritària Angoixant Que va apagar Els plats trencats De la primera guerra mundial Llavors, feu-me un favor Oblideu-vos De les platges tranquil·les De Sorolla Que vam portar al programa Dels dinars sobre la gespa De Manet Que ja en parlarem Tot això fora I penseu en l'artista Esto fuera Penseu en l'artista Com un tio O una tia Que necessita plasmar Els seus fantasmes Amb imatges Que pinta el món Com si fos un teatre Clar, en cine Es veu claríssim És a dir Pensem en imatges Que aniran sortint Durant la secció Com per exemple El Nosferatu de Murnau On es veu aquesta espècie De fantasia Geomètrica Tenim una por Però que està com Quasi tancada En un espai De línies De quadrats De rombos De hecho Nosferatu de Murnau Cuando hablabas De expresionismo alemán Hostia Es que al final Cuando hablamos De expresionismo Muchas veces Casi siempre Estamos hablando De expresionismo alemán Todo y que tenga su origen Exacto Porque realmente Fueron los alemanes Quien realmente Elevaron el estilo A un nivel de poder Y de expresión Valga la redundancia Totalmente Muy potente Y de hecho Es también el precursor Del cine negro Exactamente Todo el cine negro Que se acaba haciendo En Estados Unidos Y después Nosferatu en realidad Portaba la gabardina De Humphrey Bogart Es que es el precursor Del Cal Freun Desde la tanque Huyeron Huyeron De ese nazismo Voy a estirar el hilo Pero piénsalo Al final Un Humphrey Bogart Es un tío muerto Es un tío que está muerto Está muerto en vida ¿Sabes? Y chupa mucho whisky Y Nosferatu Va por ahí Esta es una muy buena reflexión Es decir La llum y las sombras Del cinema negra Del noir Que le dañan los francesos Aquest cinema negra De Hollywood Veu De aquestas formas Distorsionadas I trencades De l'expressionisme alemany I molts d'ells van fugir Molts d'aquests directors grans De Hollywood Van fugir De la realitat D'Alemanya Hi ha una pel·lícula Molt clara De l'expressionisme alemany Que anticipa això Que és el testament Del doctor Mabuse De Fritz Lang Anticipa aquesta idea De l'imperi del crim En el que s'estava a punt De convertir Alemanya I veiem Aquesta espècie de doctor També és un doctor Però aquest que és molt paranoic Amb el cervell Que se li veu tot el cervell I té una veu Com superaguda Com molt esquizofrènica A un nivell Casi com sonor I parla d'aquest imperi És que me pone cachondo Ara soy yo El que me pongo cachondo És que cuando menciona Doctor Mabuse I habla de este tono Creo que es de las primeras veces En el cine Que alguien utiliza El sonido en esa dirección Porque al final En el cine Todo el mundo Cuando hablaba Hablaba igual O si no cantaban Porque había que cantar mucho Ori, ens pones A la intro de cinema Perquè ja veig Que per sempre més Sempre torneu No, en qualsevol cas Està molt bé Que ho comentis Adri La part més muda Que estava desapareixent I la part sonora Llavors, està clar Que en aquesta època De l'expressivisme alemany L'artista Prefereix ser gòtic Que clàssic Hi ha un tractat De Wörringer Que explica molt bé Tot això L'essència De l'esperit gòtic I és una època Aquest expressionisme alemany On Goyal, Bosco, Van Gogh Estan de moda Són tios que trencaven Amb el llenguatge I que estaven de moda Apareix una nova Degeneració d'artistes germànics Otto Dix Josh Gross La colla del November Group Que recuperàvem El concepte de la revolució De novembre D'Alemanya I d'altres Que no són alemanys Com és el cas D'Edward Munch Que és pintor noruec Vale Anirem sentint És a dir Anirem sentint Aquesta música Que us estava comentant De Schoenberg Que també és expressionista I que va molt bé Per acompanyar la secció En qualsevol cas Ja ens situem en Munch Pioner Pioner de l'expressionisme alemany Que apareix Odiat i estimat Al mateix temps A l'Expo de Berlín Del 1892 És un escàndol El que mostra Amb els seus quadres Distorsionats I anys més tard Serà inclús insultat Pel propi Hitler Que dirà Que és un art malaltís El de Munch Però també Sorgeix un sector Europeu Que admira Admira Munch Profundament Hi ha un quadre Que m'agradaria Que tinguéssim ara tots present Que és Amor i dolor De Munch Un quadre on veiem Una noia De cabells llargs I vermells Que està abraçant Un home I li dona un petó Al clatell Com si li estigués Xuclant la sang És fàcil Recuperar El que acabes de dir Fa un moment Adria Aquesta idea De la fem fatal Del cinema negre De Hollywood Es veuria potser Anticipada En aquesta mena De vampiresa Que està Xuclant-li la sang O li està donant Un petó No s'acaba Per a veure-ho ben bé Però en qualsevol cas Sí que hi ha Algo allà Anterior Que podria anticipar Aquesta espècie De maldat sensual De la dona El tio aquest Que està així Ejegut Sembla El malo De l'última De Toy Story Saps el Nino Al Dino Al Dino No és que del cine negro Pasat a tot Yo crec que a Munch Es va inspirando Al Dino Que té un rollo De historias Para no dormir Exacto Es muy potente Esta obra pictórica Menos mal Yo no la conocía Pero Amor y dolor Podría ser un título De Almodóvar Menos mal Hostia No lo és Y es una obra De Munch Muy potente Sí que es vital Que la fem fatal Podría estar anticipada En això Ya una complexitat Molt gran En la fem fatal Un humanisme Una tragedia Però bueno En qualsevol cas Des del punt de vista visual Crec que és interessant Tot això desemboca En què? En l'obra capital L'obra mestra De Munch Que ens porta En aquesta secció Que és el crit Scring Hi ha quatre versions D'aquesta obra La que mostrem Està pintada amb oli Sobre cartró Es pot veure A la galeria municipal d'Oslo Agafeu el metro Amai mateix Després de la pau I té un sentit tràgic De la vida Que absorbeix Del simbolisme Del postimpressionisme Que vam de dir Que Van Gogh Estava de moda Doncs evidentment Els postimpressionismes Com Cezanne Van Gogh Estan molt presents En això I els temes clau Que diguéssim Destila el crit Que són Per cert Representats d'una manera Com molt impactant I sintètica Com podeu veure La por Penseu que la germana De Laura Que va estar Internada Per trastorns bipolars La germana De Munch Que deia Laura Va estar internada Per trastorns bipolars La mare i l'àvia Van morir de tuberculosi Ell tenia una salut Molt dèbil Que jo crec que es veu reflectida En aquesta obra I per tant La por Impregna tot el conjunt Una frase Recuperem Que deia el mateix Munch Arran d'aquesta obra I d'altres Que deia Enfermedat, muerta i locura Fueron Los ángeles negros Que velaron mi cama O sigui Doneu-vos compte Del drama I també Evidentment De la neurosi Que desprèn Una obra Com aquesta L'altre tema És la solitud Veieu aquí Aquesta figura Que està Una figura Andrògina Spectral Desesperada En una clara solitud S'ha detingut Sobre un pont I crida en silenci Presonera d'una angoixa Que no la deixa descansar I darrere de seu L'estan ignorant Hi ha uns individus Que passen D'aquesta presència Fixeu-vos també En les impressions Els colors irreals Que maneja El quadre Hi ha un ús violent De la perspectiva Aquesta diagonal Que talla El quadre Que inclús Podrien recordar Aquestes notes violentes De Schoenberg Contrasta molt Amb aquesta espècie D'ondulacions Del personatge I del paisatge Que veiem Darrere És a dir Diagonal Fixa Recta Ondulacions La persona La persona És la que està ondulada No està rígida Sinó que està Quasi en un estat De nàusea Constant I com deia En aquest horitzó En aquest paisatge Que bàsicament Està representat En el cel i l'aigua Hi ha uns ritmes Que organitzen els elements En una espècie De coreografia orgànica I deformada Realment És que és putantíssim No, és muy Yo estava aquí callando Para que tú puedas Portar toda No, no Obviamente Porque realmente Es una obra Que ya lo decía bien Hitler en el fondo Es malatisa Pero una frase Que se tiene que decir más Hitler tenía razón A mí no es en esto Hombre Ya Von Trier Dijo esto Because I understand I understand I understand Hitler Asten Parlan Que es un tío Que van a una academia Dard Hitler Algo tendría que decir Sí, pero Molt grande Paul A mí es A sucia escaldadísim Hitler Va acabar molt indignat ¿Es malaltís o no es malaltís? Es súper malaltís En un momento Que Hitler había dicho Que era malaltís A la obra O como mínimo Al expresionismo alemán Y esto es muy cierto O sea, cuando tú ves esto Realmente acabas enfermando Es decir, acabas empatizando De tal manera Y no sé si la empatía Sería el término a utilizar Pero sí que es cierto Que la propia obra Acaba cazándote Desde su propia neurosis Total Es decir, la expresión Que ha conseguido Moon A través de lo pictórico Hace que no solo sea contemplado Sino que realmente salga Como una gran película ¿No? Es decir, aquí ya no necesito Este es un tío Que no necesitaba Ni mucho menos Al séptimo arte Porque desde esa obra plana Que no lo es para nada En el fondo La composición hace que sea Pura agua y delirio Hostia, es que te quedas Muy impresionado Aunque sea el expresionismo Realmente Es un expresionismo Impressionable ¿Cómo se origina eso? Es decir, partim D'una experiencia de Moon Que podría ser Més un rumor Que otra cosa Pero bueno Anem a explicarlo Estava passejant Amb dos col·legues A les afores d'Oslo Quan de sobte Es va emocionar Davant d'una posta de sol En un fiord I deia que Tremolant d'angoixa Vaig sentir El crit vast Infinit De la natura És ecoterror És un quadre d'ecoterror Clarament És a dir I aquí Evidentment Això em troncaria Si voleu Amb una visió romàntica D'aquesta idea De traslladar De traslladar els sentiments I les emocions En un quadre A través del que estàs veient El paisatge El caminant Entre els núvols De Frederic És això El que passa Que aquí T'ho està trencant A un nivell formal Que flipes Però bueno Hem apuntat ja Diguéssim Les punts importants D'acord I jo crec Que ja podem Tancar Aquesta secció Amb una curiositat I una pregunta La curiositat És que aquest any A inicis Al Museu Nacional de Noruega Ha confirmat Que la frase burrosa Que gairebé no es veu Al fons Del quadre La part superior Va ser escrita Pel propi Munch Sabeu què hi posa? Hi Hitler Ojalà Ojalà Ojalà Aquesta fos la frase El que hi posa és Solo pudo haber sido pintado Por un hombre loco Oh Good Como lo cuajáis esto O sea Esto es como ¿Está confesando? O sea Realmente creéis que Podría estar confesando Que estaba Bueno Yo creo que está Aceptando Es la primera vez Que oigo la frase Porque de hecho Nunca la había oído A mí son un perfecto español Sí, sí Literalmente Pero joder Yo creo que es más bien Un tío que acepta la locura Como parte de la esencia humana Volviendo un poco A la sección anterior Con Portuondo Hostia La mediocridad es aburrida En tanto que no es real Al final El ser humano Está más cerca de la neurosis Y de aprender de ella Que de otra cosa Y es un poco Lo que aquí Munch nos ofrece A mí me queda la duda Si hay algo de ironía En esa frase Solo pudo haber sido pintada Por un hombre loco Pero bueno Tiene algo de Marx también No sería de un club Que tuviera un socio como yo Parece un trampantojo Literario al final Más que visual En qualsevol cas És una cosa molt d'avantguarda Molt de modernitat I com hem dit Molt malaltissa No? Totalmente I ja per acabar Quin famós personatge dels 90 Concurso Creieu que va Concurso Quin famós personatge dels 90 va Va estar inspirat En el crit De Munch Solo en casa El niño solo en casa Pista Película de terror Hòstia Ara és molt radiofònic Aquests No, no se vale mirar Pista Assassí Assassí en sèrie ¿Y estamos hablando de cine clásico o no? Ah, Scream Hòstia puta El gos face El gos face De la saga Scream Està inspirat Ja he dit allò que me sonava El Munch I amb això Dóneu-vos a compte Que sempre que estem portant Obres d'art A la secció Aquesta secció D'emparada cultural Hòstia Sempre La cultura pop Dóna't compte Fins a quin punt Acaba vampiritzant Aquest art I el converteix En objecte de consum Ui I no parlen d'escarimovil Si us plau Lo entiendo Porque se llama Empareada cultural Este programa Cuando se podría llamar ¿Cómo sería? Neurosis Popcast Popcast Popcast Neurótico cultural O polcas Que és el que tocaria ara Sí Toca polcas Vinga A favor Còmics Vale Entrem a Un rotllo Una mica distòpic Una mica distòpic Perquè normalment Ja hem portat bastant De fet Vam fer programes De distopies I això I normalment Hem portat aquestes distopies Que són potser Més tecnològiques No? Sí, sí Replega el lladre Distopies més tecnològiques A vegades socials A vegades polítiques Però aquest cop Warren Ellis Que se m'omple la boca El dir Warren Ellis Perquè és un autoràs Els que ho conegueu Ja sabeu de què va Però és que Warren Ellis Es planteja Ni més ni menys Que el 1997 Una distopia periodística Vale? Òbviament amb components Tecnològics Polítics Socials Però principalment És periodista Llavors Estem parlant Que el 97 Del 97 al 2002 Es va fer una saga De còmics Que es van anar publicant Que passaven A una mena De gran metròpoli Que vindria a ser Un New York Sere del futuro D'un futur Indeterminat Tot i que és Un segle XXIII O sigui Ens anem aproximant Allò Poquito a poco Poquito a poco Amb un protagonista De nom Spider Jerusalem O sigui Em sembla Dels millors noms És de Nobel És molt trash Això Spider Jerusalem I No podem estar parlant D'un altre còmic Com és Transmetropòlida Yes Darks Home Un nom com Spider Jerusalem A més Amb la forma física Que té Tu que estàs follejant Adrià El personatge És un personatge Estranjíssim Pelat de dalt a baix Però pelat pelat I con un tatuatge De spider De un spider En el tarro De fet No us he portat El primer número Però el primer número El primer de tot És que aquest tio El rescaten D'una cabina Allò Cabina in the Boots La típica barraca Al mig del bosc Perquè el van a buscar Sabeu el còmic Bueno Que han fet L'adaptació també En peli de Polar Que la va interpretar Max Nicholson Doncs no el van a buscar Per o matar-lo O perquè mati algú Perquè en cap Allò típic tio retirat Que era un mestre En su oficio I el van anar a buscar En aquest cas El còmic Tota la saga Comença Que ell s'ha retirat I és un periodista De fet és un periodista Gonzo Que això tu Que vens del periodisme Tu que vens del porno El gonzo Jo sé de què va el tema No gonzo Hòstia Miedo y asco en Las Vegas Aquí esa generación B Ese abogado Que le pasa las pastillitas Al protagonista És a dir El periodisme gonzo Jo he hagut de buscar Una miqueta Per informar-me De què anava exactament Però bàsicament És aquest periodista Que viu en primera persona És com una crònica Però que la viu des de dins I intenta inclús No et dic manipular Però hi ha un punt D'aquest D'aquest entrar tant A la notícia A la crònica que vols construir Que t'agafa T'agafa totalment T'agafa absorbint Al final ets un element més És correcte? Sí, sí Vale, gràcies L'origen d'això Està en una crònica Que un tio va fer Drogadíssim Que ara no estic recordant el nom Però ho enfoquem A la generació BIT I que va tenir superèxit I el tio havia escrit A l'últim minut Drogadíssim I això va quedar Com, bueno Emblema en referència Em ve perfecte Que diguis el de Drogadíssim Perquè el personatge Protagonista Que jo per això L'he portat com a neuròtic És un tio Ja no només allò Tatuat de dalt a baix Ulleres cool Que per cert Hem portat unes recreacions Unes recreacions Muy grandes Chicos Tenéis que poneros el vídeo ya També us diré Uf, no aguantaré Això Tot el vídeo No, de fet Adriano Posa-te-les tu Adriano Jo soy calvo Jo soy calvo Però me falta A més portes tatuatges De la telaraña en la casa Te lo dibujo I un pitillito Me da la sensación Que es un tio Que siempre lleva un pitillito Bueno, estem parlant Un personatge De mal humor total Antisocial Narcissista Mal parlat Mal parit total Mega neuròtic És un personatge Que a partir Sobretot de la droga Lisèrgica Dura També és un super neuròtic De les drogues De les més A més estamos en el futuro Tot de la droga Però no te manta droga Con estas putas gafas Un modelo a seguir Un modelo a seguir Pels que no estigueu veient Són aquestes típiques ulleres Que podríem dir D'aquest fals 3D antic L'únic amb músculos diferents Eren així? Que eren verdes Verde croma I vermelles Sí, el 3D Una ullera és rectangular Per dir-ho així I l'altra rodona Llavors, clar Et fot un efecte Que et rebenta el cap D'acord? Que a la vegada També parece que juegue Si no las lleves puestas Y las ves a lo fuera Dices, hostia Juega con dos formas geométriques Por así decirlo Y dos colores Contrarios complementarios Parece que ya haya Como una reflexión De conjunto Y de globalidad En el fondo es como Son unas gafas expressionistas Blanco y negro En lo cromático Yo creo que se las va a posar Munch I potser es va a fotre Algo també d'això També Estem parlant d'això Aquest punt de partida Aquest personatge Spider Jero, sabem Amb tot aquest abanico De personalitat Que hem dit Doncs un tio Que el recuperen D'aquesta cabina Bueno, d'aquesta Dic sempre cabina Per de cabin Però com es diu Una barraca No, no, és un cabine És un cabine Un cabine in the woods Clar que sí Doncs el venen a rescatar No per res més Si no perquè acabi ja Si no perquè acabi ja El seu puto contracte Perquè aquest tio És un tio Que va triomfar moltíssim Com a periodista És un tio Que va publicar Més un llibre Rebentant A lo gonzo O sigui Rebentant El president Un dels Estats Units En aquell moment Que li diu La bèstia Perquè diu Aquest tio Aquest tio És un monstre És un És un despiedat No, no sé què Era més Trump Que el d'ahora No, entiendo La versió Ara vindré Ara vindré amb Trump Perquè esto Tot i que són al final dels 90 Això està De revís d'actualitat Com ens agrada dir Però estem parlant Que aquest tio Quan arriba al poder Al president Diu ell Doncs me retiro Me voy És com Gana Vox Me voy Llavors el tio Se'n va Se'n va al bosc I el recupera Perquè diu Tate Que has d'acabar Deja de ser ermitanyo I si no Et prendrem Les pertinences Que tens ara Llavors el tio Torna a la gran ciutat Es rapa Perquè va com Un ermitanyo total Es rapa Torna Aquest carismàtic personatge Que era abans Llavors entra A formar part De la columna D'un diari Que es diu The word Que és la paraula Ja al final Ja et dona Entendre Aquest tio Vé a ser Un macies periodístic Sona molt totalitari Tot això Sí El futur sempre és totalitari Sempre Llavors és una columna On ell es va dedicant A fer temes D'actualitat social I sobretot Política Que és el que ell toca Més de prop I a més Sempre acompanyat D'aquestes dues assistentes Primer una Després entra L'antiga assistenta Que tenia En la vida anterior Per dir-ho així Que els van ajudant I també Òbviament Aquestes assistentes No són com ell Però també Deixa-les anar Perquè van per lliure Bastant Periodísticament Llavors El tema central De la saga Us he dit Que partia En la seva anterior vida A intentar A intentar derrocar Aquest president D'Estats Units Però de cop Aquest monstre Però de cop Se n'adona Que hi ha un aspirant Als Estats Units O sigui Un dels candidats Que encara és pitjor Llavors diu Vale Hay un gran enemigo Però després Aquí hi ha un altre candidat Quien és menos malo Llavors aquí Sí que entra molt La idea D'ara que seria Trump Aquest personatge Que també és molt Aclamat pel poble Per cert poble Ara aquest còmic Òbviament és americà Llavors surten molts rednecs Aquests Aquests Aquests Estaven atacant El Parlament Exacte El Capitólio Hauríem de recuperar Aquest personatge Carles Però sí que és veritat Que els primers volums Es centra molt En aquestes En aquestes eleccions Properes Que hi ha De nou president I es centra En aquests Aquests tres candidats Que són Aquest de la bèstia D'especial Gary El sonriente Calhan Que a més El sonriente És perquè literalment És un personatge Que per modificacions Això sempre està Amunt Però un somriure Que això Si ho dibuixés Munch Això seria horrorós Perquè és Pinten aquell personatge Típic polític El postureo político Sí Però molt escarós No vull fer espoilers Perquè hi ha molts arcs De personatge Però realment És un personatge Molt deplorable Molt I després hi ha un altre Que és un senador Que es diu Bob Heller Que és un senador feixista Però feixista Total Que cultiva I aquí ja viene El rotllo futurista I tal Cultiva assessors polítics En una granja Però rotllo En plan clon Llavors Imagineu que Les històries Són molt sonades Però realment Hi ha molta profunditat Periodística O sigui Realment hi ha una anàlisi I estem Vaig repetint Dos mils O sigui Són dos mils Imagineu tot això A l'època actual Amb les fake news Tot això Imagineu Warren Ellis Si hagués de fer Una mena de continuació Remake De Transmetropolitan Amb tot el que hi ha ara O sigui Ara Amb les xarxes socials Tot això En aquella època No existia Perquè ho va tallar Fa molt de temps O no L'obra Va ser del 97 al 2002 Llavors Clar Aquí ja no van arrencar Sí que s'estan reeditant Ara s'estan fent Aquests volums Que us he portat Estan sortint Aquests poc a poc Però realment Ara molaria A veure com això Traspassa A l'actualitat actual Molaria que hi hagués Una sèrie d'això Clar Aquí hi ha una cosa Jo Et diré que és molt complicat Adaptar això Perquè Et diria el mateix Que amb The Boys Perquè a més Bé Jo ho anava a comentar després Però el dibuixant El dibuixant Que el tinc per aquí Que és Darick Robinson És el mateix dibuixant Que The Boys Hòstia Aquell còmic que va importar Que s'ha fet una adaptació Amb Amazon Prime La sèrie ha agradat La sèrie ha agradat Però sí que és veritat És molt macarra Molt macabra i tot Però No deixa ser molt reduïda Del còmic El còmic és És que no es pot O sigui I menys en l'època actual Lo que es calarien Molt ràpid Aquí hi ha tres quarts del mateix Que estàs parlant de 60 números? Sí Sí Vale, vale Ja veu que el guion Ja Paquet llevo un guion Ai pistes, tio No, no, no Són 60 Sí, sí Són 60 números Que venen del 97 al 2002 Que estan sortint Aquests diguéssim Toms de 10 O sigui Són Crec que són com Quatre històries cada una O així Vindrien a ser 10 10 fascicles d'aquests més totxos Com els que us porto D'acord? I penseu que té 34 arts argumentals És molt O sigui No és que sigui dens Però estem parlant de política Estem parlant de TG-maneges Estem parlant de coses Bueno Que crec que tenen molt de suc I per tant també entenc Que hi ha molta xixa I és una passada És una passada És distopia compromesa No, no, no I el que mola més És que Warren Ellis Jo crec que per ell Bueno, jo crec No, perquè ho és És una En la seva època Va ser una forma És una tesi O sigui Una forma de volcar El que ell pensava De tot A cap moment L'hem compartit amb The Boys No només pel dibuixant Però també pel top Perquè és molt macabre I molt macarra I tal Però sí que és veritat Que té una profunditat Molt més política i social Que no O sigui The Boys Ho és I té molta profunditat també Però aquí jo crec que Es lia molt més Amb el tema dels canvis polítics També toca altres temes Molt més futuristes potser Però que es poden autorelacionar Amb coses d'ara Per exemple Corrupció política Prostitució infantil Drogues De les més futuristes Que puguis I òbviament amb el tràfic de drogues Persones i animals modificats Que aquí entraríem Amb el transhumanisme Estem dient dos mils El còmic va molt Aquest cyberpunk De modificar-se Físicament Sí ho he vist això Això quan estàveu fullejant una mica He vist que realment Té aquest punt una mica Steampunk Sí, sí, sí Bueno, Steampunk no, eh Cyberpunk Sí, vale, vale Una mica cyberpunk Steampunk seria Wild Wild West Que millor oblidar-ho De Will Smith Sí, bueno I Metropolis Un punt, no? Sí, exacte Però que em refereixo Que és un futur Sí que una mica Òbviament hi ha aquest punt Tecnològic Però que, per exemple La religió Com adapta la tecnologia I la religió Ja fa cicles D'aquest còmic Que tracta molt el tema De la religió I és brutal No us diré res Perquè realment Els arts són molt bons I són I a més Amb molts girs Que ja ha fet Perquè hi ha moltes coses Que jo crec que es poden Traslladar ara En aquelles èpoques A veure, no sé A veure, no sé Quanto és el xerr Que fa vintes Terra, no? Tu tenies deu Jo tenia deu Jo tenia vint No, no Perquè em refereixo Happy twenties Que si això ho portéssim ara Ja et dic jo Això adaptat Jo espero que no ho facin Però és un còmic Que ara estan adaptant Tots els còmics possibles Que estan diàlegs Segurament per adaptar Però ho estan adaptant tot Ara l'últim I està cancel·ladíssima La de Y L'últim hombre La van fer Cancel·ladíssima I jo crec que A més és un autor Molt conegut O sigui Estem parlant de Aviam que ho tinc per aquí Perquè no em deixi res Però estem parlant de Warren Ellis De Planetary Hellblazer I és un tio que ha treballat En infinitat de còmics De DC i de Marvel El tio que va fer Des de Des de Batmans O sigui Ha fet tot Tot O sigui Ho ha pogut fer tot aquest tio Però és que narrativament És un tio que domina Moltíssim el guió I és potser dels millors Guions que podeu trobar I sobretot Amb aquest Noa periodístic De filar De històries Paral·leles I és molt interessant O sigui Ja us dic 60 números Ja sabeu que els còmics Els 60 números Són 20 per número Més o menys Però te queda claro Porque no nos ha traído el primero No? Para que no No, que no l'he trobat No l'he trobat És que aquests són els de la Bea Jo crec que Si es fa la sèrie d'això Algum dia Claríssimament Li pillaria el relevo A Black Mirror Sí? Bueno, clar Jo no la veig tant No Bueno, Black Mirror Juga a favor Que són antologies I que al final Si una no te gusta Vas a l'altra Ho dic per lo distòpic Sí, aquí Aquí no sabem Que t'ho relacionaria El to Totalment hauria de ser de boys O sigui, 100% Però En quant a visualment O el tema de Cyberpunk Doncs no et sabria dir Perquè clar És difícil És difícil Veure una comparativa Amb coses que hagin més o menys funcionat Perquè és que a vegades Les distopies es queden a mig gas No? O sigui I sobretot quan les il·lustres Perquè escrites La tesi queda molt bé No? Però després quan les il·lustres Pot quedar molt Molt guarrillo El tema d'intentar il·lustrar el futur No? És com una mica Sí Y por otro lado Era como muy expansivo A nivel cromático Colores como muy Realmente muy hinchados O sea Llama mucho la atención A nivel visual Sí, sí La obra Ah, no, no Transmetropolitan Visualment és una pasada A més aquest trast Amb les línies molt marcades Els culos molt potents Jo crec que és un... I un detall Aquests culos Són Hitchcock Els culos de las ulleres I també són el juego del calamar No? És que al final són todo I els semàfors Són todo No, no És que exacto Por eso lo decía en un primer momento Que al final Es como la idea De comprender los dos colores Que hablan de la dualidad Por así decirlo Rojo pasión Verde melancolía ¿No? Hitchcock ¿Qué digo? Pero vamos Que se han adaptado Hasta la nausea Pues mira, tío Me voy a acabar esta sección Con las gafitas Va, venga Lo voy a intentar Per tancar la secció I, òbviament No crec que faci falta Recomanarlo Però hi he trobat Dos frases d'aquestes De crítics de còmic Per internet Que m'han He trobat que són bastant Interessants Que una és Transmetropolitan És el punk En cyberpunk O sigui Realment és una D'aquestes Pasades Tragueres I després Spiders Jerusalem O cuando el tripi Se convierte en còmic O sigui Imagineu-vos Que potser està a un nivell Allò No se os recordeu Aquell de The Outer Te recordes Aquell còmic Que havia d'adaptar No sé si ho farà mai Però Taika Waititi Que per cert Taika Waititi Ara vol adaptar El Incal De Khodorovski Està brutal Això fa bona menta I, bueno Déu-n'hi-do Llavors, re Comentar-vos Que podeu trobar Tots aquests fascicles A Can Fabra Estan tots Bueno, de fet Estan en mil biblioteques Perquè és un còmic Bastant famós I, re Acabar amb la frase De In warren Elis we trust We trust I don't want a lot for Christmas There is just one thing I need And I don't care about the presents I don't need the Christmas tree I don't need to end my stockings There are all the fireflies Set a clause that makes me happy We're the toll of the Christmas day I just want you for my own More than you could ever know Then I wish for you All I want for Christmas Is you You, baby Oh, I won't ask for much this Christmas I won't even wish for snow L'Ajusta El magasin matinal De Ràdio d'Esvern Cada matí posa't al dia Amb l'actualitat del nostre municipi