Empanada Cultural
Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.
Subscriu-te
Empanada Cultural del 15/12/2021 — Neurosi en sèrie: Doctor Portuondo, El crit de Munch i la distopia periodística de Transmetropolitan
Sintonies i presentació de l’equip del programa a Ràdio d’Esvern (La Bacanal Radiofònica).
Peça humorística en clau d’ansietat social: beguda sense alcohol, lligar, llenguatge políticament correcte, aliances feministes, por al ridícul i confusió d’identitats. Remat amb gir final.
Anàlisi àmplia de la sèrie de Carlo Padial: origen literari (Blackie Books), to post-humorístic i psicoanalític, figura del Dr. Portuondo, trailer i aforismes, repartiment (Perugorría, Nacho Sánchez, Berto Romero, David Pareja, cameo de Lil Moss), estil visual i banda sonora (Javier Rodero), connexions amb Woody Allen i el circuit Sitges, i valoració final.
Interludi musical en bucle que parodia l’obsessió i la neurosi, preparant el pas a la secció d’art.
Context de l’expressionisme alemany (distorsió de la realitat per transmetre emoció), vincles amb el cinema (Murnau, Lang) i lectura formal i biogràfica d’‘El crit’. Confirmació de la inscripció manuscrita de Munch i connexions amb la cultura pop (Ghostface).
Distopia periodística del segle futur: Spider Jerusalem i el periodisme gonzo contra el poder; temes de corrupció, propaganda, religió i tecnologia, transhumanisme i drogues; estil visual cyberpunk de Darick Robertson; dificultats d’adaptació i paral·lels amb The Boys i Black Mirror.
Nadala pop (‘All I Want for Christmas Is You’) i falca promocional de Ràdio d’Esvern (‘L’Ajusta’).
Resum general
Episodi variat i molt cohesionat pel fil temàtic de la neurosi: arrenca amb un sketch líric i incòmode sobre la (in)seguretat social i el llenguatge políticament correcte, continua amb una anàlisi entusiasta de la sèrie Doctor Portuondo (Filmin), salta a una peça musical en bucle que escenifica l’ansietat, se submergeix en l’expressionisme alemany per llegir en clau contemporània El crit de Munch, i tanca amb una immersió al còmic Transmetropolitan de Warren Ellis, una distopia periodística de plena actualitat.
Temes principals i idees clau
Sèries — Doctor Portuondo (Filmin)
- Sèrie original de Filmin (6x25’), dirigida per Carlo Padial, adaptació del seu llibre homònim de Blackie Books.
- Tò neuroticòmic: barreja d’humor post-humorístic, autoficció i reflexió psicoanalítica. Padial converteix la teràpia en narrativa i en classe magistral.
- Dr. Juan Antonio Portuondo: psicoanalista cubà exiliat a Barcelona (anys 60–2005), figura clau per a la psicologia clínica local. Aporta un mètode heterodox i carismàtic: teràpies grupals com a “teatre” de rols, aforismes i sacsejades terapèutiques.
- Repartiment: Jorge Perugorría (Portuondo) amb aval “familiar” d’autenticitat; Nacho Sánchez clava un Padial “més convincent que el mateix Padial”. Cameos i secundaris potents: Berto Romero, David Pareja, Lil Moss (gag mut recurrent), ecos de Vengamonjas.
- Estil i formes: interiors molt aprofitats (consulta i grup), transicions a deliri visual controlat, viratges cap al drama i el suspens; banda sonora de Javier Rodero amb capes d’ambient i tensió.
- Influències: reverberacions woodyallenianes (divan/anti-divan), post-humor ibèric, ecos del circuit Sitges (Padial i Desirée de Fez).
"Cuanto más consciente eres, más sufres. Esa es la gran paradoja psicoanalítica."
- Frases-ganxo i títols lapidaris (p. ex. "Quan la bèstia rugeix, la raó tremola"; "Confia en tu… 15 anys de males decisions").
- Valoració: recomanable, àcida i lúcida; fa accessible el post-humor sense renunciar al risc intel·lectual.
Píndola musical — Bucle neuròtic
- Interludi musical que entra en bucle i paròdia (“Suscríbete al canal!”), funcionant com a metàfora sonora de l’obsessió i l’ansietat.
Art — Expressionisme alemany i El crit (Edvard Munch)
- Marc: l’expressionisme alemany com a destil·lació d’emoció a través de la distorsió de la realitat. Context d’Alemanya industrial, accelerada i autoritària (fins al 1933).
- Connexions cinematogràfiques: Murnau (Nosferatu), Fritz Lang (El testament del Dr. Mabuse), genealogia del film noir (llum/ombra, alienació).
- Munch, pioner i polèmic a Berlín (1892): Amor i dolor com a prefiguració de la femme fatale i la sensualitat amenaçadora.
- Anàlisi d’El crit: por, solitud, cromatisme “irreal”, diagonal violenta vs. ondulacions del cos i del paisatge; lectura biogràfica (malaltia a la família, fragilitat física) i eco-angoixa davant el paisatge.
"Solo pudo haber sido pintado por un hombre loco" — inscripció confirmada recentment com a manuscrita per Munch.
- Pop i derivacions: màscara de Ghostface (Scream) com a vampirització cultural de l’icònic gest del crit.
Còmics — Transmetropolitan (Warren Ellis & Darick Robertson)
- Distopia periodística (1997–2002, 60 números): el periodista Spider Jerusalem —gonzo radical, cínic i addicte— torna a la metròpoli del futur per desmuntar el poder.
- Política com a thriller: la Bèstia vs. el Somrient (Calhan) i altres figures; campanyes brutes, spin doctors “cultivats” (clonats), i la manufactura de la veritat.
- Temes: corrupció, fake news, religió i tecnologia, transhumanisme i modificacions corporals, prostitució infantil, drogues futuristes.
- Estètica: cyberpunk de color expansiu i traç marcat; ritme i set pieces que recorden l’energia de The Boys (mateix dibuixant), però amb una capa més política i social.
- Adaptabilitat: difícil traslladar-ne la ferocitat i la densitat; podria ser un relleu a l’ansietat tecnopolítica de Black Mirror, però amb més mala llet satírica.
- Disponibilitat: reedicions en volums; fàcil de trobar en biblioteques (p. ex. Can Fabra).
Conceptes clau
- Neurosi, psicoanàlisi, post-humor, expressionisme, dodecafonisme, cinema expressionista, cyberpunk, periodisme gonzo, distopia política.