Empanada Cultural del 16/11/2020 — Ni tan bien ni tan mal: 13 Reasons Why, Cine Masacre i Asian Film Festival (A Dark, Dark Man, Buoyancy)
Jingle d’entrada (“Ràdio Nascen”) i arrencada del programa.
Monòleg amb exemples d’infortunis (escultura a Palència, futbol, trasllat d’un cor a l’hospital), realitat pandèmica i crítica a la buidor del binomi. Referència al dibuix de Joan Cornellà i conclusió: “Ni tan bien ni tan mal. Les coses com són.”
Salutacions, recordatori de xarxes i presentació del menú: sèrie (13 Reasons Why), entrevista (Cine Masacre) i cinema asiàtic (A Dark, Dark Man i Buoyancy).
Crítica extensa: canvis vs el llibre (ritme de les cintes, relació Clay–Hannah), desplaçament cap al thriller, esteticisme que romantitza el dolor, avisos “pegat”. T2–T4 acumulen trames (judicis, tirotejos, encobriments) i arriben a blanquejaments problemàtics. Retall de l’escena del suïcidi i polèmica amb Jay Asher. Es proposa ‘Sex Education’ com a alternativa.
Qui són i què fan: projeccions de sèrie Z comentades en directe. Mètode de selecció (efemèrides, escenes turques, festivals), comunitat i límits de l’humor. Cas ‘The Room’ → ‘The Disaster Artist’. “Pitjor-pitjor”: Lobsteroids; “Millor-pitjor”: remakes turcs. Xarxes on seguir-los.
Reflexió dels conductors sobre veure “cine dolent” vs temps limitat; defensa de la sèrie B/Z com a experiència lúdica col·lectiva. Es recorden sessions online i entrevista completa a Soundcloud.
Crònica d’un ‘noir’ rural d’Adilkhan Yerzhanov: policia com a màfia, periodista que desmunta la farsa, humor negre i incomoditat. Comparacions amb Fargo/Bong Joon-ho; posada en escena precisa i simbologia de la neu. Disponible a Filmin (i possiblement sales).
Relat d’esclavitud moderna en un vaixell pesquer; llengües khmer i tailandès; interpretacions naturals; to contingut i denúncia social amb pols de gènere. Testimoni real citat. Disponible a Filmin (i possiblement sales).
Sense agenda tradicional: recomanen Filmin (Asian Film Festival), sessions de Cine Masacre i evitar ‘13 Reasons Why’. Recordatori final de xarxes i comiat.
Editorial: el binomi “todo mal / todo bien” i la realitat
- -
- Arrencada amb exemples de “dies negres”: restauració fallida d’una escultura a Palència (eco de l’Ecce Homo de Borja), jornada fatal del Madrid a Mestalla amb tres penals i una cadena d’infortunis “de pel·lícula” (un cor per trasplantament que cau d’un helicòpter i s’espatlla en mans d’un sanitari).
- -
- Connexió amb la realitat pandèmica: víctimes de la Covid, negocis tancant, webs d’ajudes col·lapsant, ajudes tardanes/insuficients. El crit “todo mal” es revela com buit i reactiu; el mirall “todo bien” (autoajuda i optimisme naïf) és igual d’absurd.
- -
- Referència a Joan Cornellà: dues forques; un home amb mascareta als ulls, l’altre a la boca — crítica a la reducció de la realitat a dues opcions.
"Ni tan bien ni tan mal. Les coses com són. I punt."
Presentació i menú del dia
- -
- Pol no hi és en directe, però envia una entrevista gravada.
- -
- Xarxes i canals: YouTube, Facebook, Twitter (Empanada Cultura, sense L), Instagram i podcasts a Soundcloud.
- -
- Menú:
- Sèries: crítica de 13 Reasons Why (Netflix). - Entrevista: Cine Masacre (programen i comenten cinema de sèrie Z). - Cinema asiàtic (Filmin/possibles sales): A Dark, Dark Man i Buoyancy.
Sèries — 13 Reasons Why (Netflix): quan l’ambició serial “ho empitjora”
De la novel·la al serial televisiu
- -
- La 1a temporada adapta el llibre de Jay Asher: Hannah Baker es suïcida i envia 13 cintes amb els motius.
- -
- Canvi clau: al llibre en Clay escolta les cintes del tirón; a la sèrie, en una setmana i reaccionant cinta a cinta, forçant conflictes inversemblants.
- -
- La relació Clay–Hannah passa de coneguts (llibre) a amics/enamorats (sèrie), fent el suïcidi menys creïble i més romantitzat.
Desplaçament temàtic i estil
- -
- El drama reflexiu esdevé thriller serialitzat: pesa la intriga “qui-fa-què” sobre l’anàlisi del suïcidi i l’*
psicologia adolescent*.
- -
- Estilització: música cool, actors “massa guapos” i imatges explícites que glamouritzen el dolor.
- -
- Avisos i peces “didàctiques” amb psicòlegs acompanyen els episodis — pegats que reconeixen el tractament problemàtic.
Temporades 2–4: acumulació i morbositat
- -
- T2: aftermath judicial, cultura de protecció d’esportistes, intent de tiroteig frenat pel “power of friendship” i encobriments.
- -
- T3: nova narradora, blanqueig del violador (Bryce) i assassinat posterior — més encobriments.
- -
- T4: ansietat i “mental breakdown” d’en Clay, un altre amagatall col·lectiu i nova amenaça de tiroteig.
Controvèrsies i epíleg
- -
- Netflix va retirar l’escena explícita del suïcidi anys després; la sèrie passa a ser encara més “digerible”.
- -
- El 2017 s’acusa Jay Asher d’abusos de poder en convencions; l’editorial i Netflix se’n desmarquen.
- -
- Conclusió del programa: “todo mal” en la seva deriva, malgrat la voluntat inicial; com a alternativa, es reivindica Sex Education per tractar la sexualitat adolescent amb més sinceritat.
Entrevista — Cine Masacre: celebrar el “cine malamente” (sèrie Z) junts
Qui són i què fan
- -
- Néstor Florez i Marco Morgante projecten i comenten en directe pel·lícules de sèrie Z (i derivats) en shows amb públic.
- -
- Criteri “metòdic i intuïtiu”: calendaritzen seguint estrenes o efemèrides, rastregen subcultures (Turquia, còpies sense drets, gore, etc.) i col·laboren amb festivals com Cutrecon o Berretina.
L’humor i els límits
- -
- Moderació “de còmics”: saben quan passar-se i quan no; el públic pot ser més “gamberro” i cal conduir.
- -
- Debat sobre censura en sessions i responsabilitats quan hi ha escenes sensibles (p. ex. violència sexual).
Del culte al mainstream
- -
- Cas The Room → The Disaster Artist: el “cine cutre” pot ser vehicle per arribar a Hollywood sense perdre l’afecte pel cinema.
Pitjor-pitjor vs millor-pitjor
- -
- “Pitjor-pitjor”: Lobsteroids — insuportable de reviure.
- -
- “Millor-pitjor” (plaer culpable): Superman/Rambo/Rocky turcs, el folklore delirant que “et premia”.
- -
- On trobar-los: Facebook, Instagram, Twitter; en època Covid han fet sessions online amb subtítols propis sovint.
Cinema asiàtic (Filmin / possibles sales) — A Dark, Dark Man (Kazakhstan, Adilkhan Yerzhanov)
Sinopsi i context
- -
- A la estepa kazaka, un policia de baix rang (el “lava gossos”) actua dins una policia-màfia que fabrica culpables per tancar casos.
- -
- L’arribada d’una periodista obliga a maquillar la veritat i desplegar una farsa que destapa la corrupció sistèmica.
To i influències
- -
- Humor negríssim i incomoditat a foc lent; ecos de Fargo, Memories of Murder o Mother — però amb personalitat autoral pròpia.
- -
- Treball formal: plans fixos dilatats, travelings imperceptibles, posada en escena estilitzada i música amb pes.
- -
- La neu llunyana com a miratge de “puresa” davant la nada de l’estepa; imatge potent i simbòlica.
- -
- On veure-la: al Asian Film Festival a Filmin (i possiblement a Cines Girona / sales comercials).
Cinema asiàtic — Buoyancy (Rodd Rathjen, Austràlia; rodat a Cambodja/Tailàndia)
Sinopsi i tema
- -
- En Chakra (14 anys), cambodjà, fuig per treballar a Bangkok però acaba esclavitzat en un vaixell pesquer: 20 h/dia, violència i invisibilitat.
- -
- Llengües: khmer i tailandès; interpretacions molt naturals (capità carismàtic i amenaçador; protagonista amb mirada potent).
Context social i to
- -
- Denúncia del neo-esclavisme al sud-est asiàtic; el film parteix d’entrevistes reals i evita la llàgrima fàcil amb un to contingut i de gènere (antiheroi a la deriva).
"La tortura ocurre cada día y las muertes por ella cada dos… No tienes papeles, nadie sabe que existes."
- -
- On veure-la: Filmin (i possiblement Cines Girona / sales).
Tancament i recomanacions
- -
- Plataforma clau: Filmin (Asian Film Festival, mostres virtuals).
- -
- Experiència col·lectiva: seguir Cine Masacre en línia i a sales quan es pugui.
- -
- Evitar la trampa del “todo mal / todo bien”: mirar les obres pel que són i com ho expliquen — ni tan bé ni tan mal.

