Empanada Cultural

Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

No Future? Colòmbia, circ i punk: Los Reyes del Mundo, Pazzo i una travessa musical amb Sightless Pit, Sleaford Mods i Kali Malone

Tema central: “No future?”

  • El programa obre amb una editorial punki i irònica sobre el futur col·lectiu: crisi climàtica, precarietat, censura cultural i desigualtat.

"No future for you" (Sex Pistols)

  • Tot el capítol dialoga amb aquesta idea: com imaginem el futur quan la realitat és hostil? La resposta ve des de tres mirades culturals: cinema, teatre i música.

Cinema — Los Reyes del Mundo (Laura Mora)

Sinopsi i eixos

  • Road movie poètica sobre cinc nois del carrer de Medellín (Ra, Culebro, Sere, Winnie i Nano) que emprenen un viatge per recuperar una terra arrabassada a l’àvia del líder (

l’Ítaca del grup i única promesa de futur).

  • Capas de realitat: violència urbana, desplaçaments forçats, impunitat estructural i la burocràcia com a mur.

Llenguatge i estil

  • Barreja de naturalisme (actors no professionals) i lirisme oníric (temps fragmentat, càmera lenta, música expansiva): un realisme màgic que dialoga amb la realitat sense explicar-la didàcticament.
  • El film avança per “illes” emocionals i d’espai (ciutat, burdel, ermita, casa dels vells, terra promesa, territori de l’ànima).

Context i genealogia

  • Connexions amb el cinema colombià: Víctor Gaviria (La vendedora de rosas), Ciro Guerra (Pájaros de Verano), i la primera pel·lícula de Mora (Matar a Jesús).

El preu de la visibilitat

  • L’èxit internacional contrasta amb la realitat dels intèrprets: amenaces de mort a Carlos Andrés Castañeda (Ra) i precarietat post-estrena.

"La cara de uno por ahí y uno chupando hambre"

  • Pregunta incòmoda del programa: qui capitalitza l’èxit i qui assumeix el risc social?

Teatre — Pazzo (Fèlix Herzog)

De què va

  • “Petita opereta verbal i apocalíptica per a dos pallassos” sobre herència, identitat, decadència i esperança.
  • En Francesco (veterà) i en Darius (jove) habiten les ruïnes d’un circ mític i debaten si persistir o plegar veles.

Posada en escena i to

  • Sala Versus Glòries convertida en carpa decadent: fum, brutícia, rates evocades i intimitat a dues bandes. Direcció de Roberto G. Alonso amb pulsió coreogràfica en gest i tempo.
  • Paradoxa generacional: el vell és l’ingenu optimista; el jove, el cínic esgotat. El xoc revela els “grisos” d’una època sense garanties.

Per què connecta amb el “no futur”

  • El futur només s’activa quan apareix un element-real possibilitat (una entrada venuda, una ocasió). Sense això, tot és no-res habitable.

Música — Travessa sonora del ‘no futur’

Sightless Pit — industrial/doom sense guitarres

  • Metal contemporani amb ADN industrial, hip-hop i doom: parets de so i lírica sobre camins tancats i existències violentes. Perfecte mirall del No Future.

“Nuestras vidas están en un camino cerrado… incluso la existencia más simple es egoísta y violenta.”

Sleaford Mods — post-punk mínim, spoken i classe obrera

  • Dúo britànic que fa “punk hop minimalista” per a la classe treballadora: beats austeros, spoken amb mala llet i crítica a les polítiques d’austeritat.
  • En directe, anti-postureig: portàtil al play, cervesa a la mà i actitud.

Kali Malone — drone/minimalisme com a antídot

  • Peça immersiva de dues hores amb orgue, guitarra i violoncel per explorar justa entonació i harmònics.
  • Proposta de contemplació (menys és més) per contrarestar la voràgine: un present expandit que desafia la sensació de “no futur”.

Agenda ràpida

  • Cinema: Sick of Myself (sàtira del narcisisme), Los Reyes del Mundo (estrena en cinemes aquí), As bestas (segueix forta en cartellera).
  • Properes estrenes: Sam Mendes (història romàntica amb Olivia Colman), Ulrich Seidl amb doblet: Rimini i Sparta (sordidesa marca de la casa).

Idees clau que queden

  • No hi ha futur sense possibilitats reals: els somnis necessiten un lloc on aterrar.
  • La cultura com a cartografia de la precarietat: Colòmbia, el circ i la classe obrera britànica com a miralls.
  • Contemplació com a resposta política i vital: reduir estímuls per recuperar el present.

“No hi ha futur, perquè el futur és ara. Què en fas, d’aquest ara?”

Episode Sections

Introducció editorial: “No future?”

Introducció editorial: “No future?”

0:51

Plantejament satíric i punki sobre futur, crisi climàtica, escassedat d’aigua, desigualtat i cultura cancel·lada. Marc conceptual del capítol.

Menú del dia i xarxes

Menú del dia i xarxes

4:32

Avanç de continguts: cinema a Colòmbia (Los Reyes del Mundo), teatre (Pazzo) i música (industrial/post-punk/drone). Recordatori de xarxes i plataformes.

Cinema: Los Reyes del Mundo (Laura Mora)

Cinema: Los Reyes del Mundo (Laura Mora)

8:03

Anàlisi del film i del context colombià: actors del carrer, viatge per recuperar la terra, estil entre documental i oníric, impunitat sistèmica. Debat sobre el cost social de la visibilitat (amenaces a l’actor) i genealogia del nou cinema colombià.

Teatre: Pazzo (Fèlix Herzog) — dos pallassos al límit

Teatre: Pazzo (Fèlix Herzog) — dos pallassos al límit

32:40

Drama íntim i apocalíptic en un circ en ruïnes. Xoc generacional (optimisme ingenu vs cinisme exhaust), direcció coreogràfica i escenografia immersiva. El futur com a espera activa d’una possibilitat real.

Música I — Sightless Pit

Música I — Sightless Pit

51:57

Industrial/doom sense guitarres amb hip-hop i dab. Lletres sobre camins tancats i existències violentes: banda sonora del ‘no futur’.

Música II — Sleaford Mods

Música II — Sleaford Mods

58:59

Post-punk minimalista i spoken caustic: crítica a l’austeritat i retrat de classe. En directe, anti-postureig i actitud punk.

Música III — Kali Malone

Música III — Kali Malone

1:05:12

Drone/minimalisme per a una peça immersiva de 2 h. Estudi d’harmònics i justa entonació que convida a la contemplació.

Reflexió final — Contemplació vs. voràgine

Reflexió final — Contemplació vs. voràgine

1:08:21

‘Menys és més’: la contemplació com a antídot davant l’estrès i la distorsió informativa. El futur s’activa des del present.

Agenda de cinema

Agenda de cinema

1:11:06

Recomanacions i estrenes: Sick of Myself, Los Reyes del Mundo (en sales), As bestas (en cartellera), Sam Mendes (amb Olivia Colman), i el doblet d’Ulrich Seidl (Rimini, Sparta).

Tancament i indicatius de ràdio

Tancament i indicatius de ràdio

1:18:12

Cortinetes, música de sortida i repetició de l’eslògan ‘Fins demà!’ fins al tancament d’emissió.