Empanada Cultural
Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.
Subscriu-te
Empanada Cultural del 30/3/2023 — No Future? Colòmbia, circ i punk: Los Reyes del Mundo, Pazzo i una travessa musical amb Sightless Pit, Sleaford Mods i Kali Malone
Plantejament satíric i punki sobre futur, crisi climàtica, escassedat d’aigua, desigualtat i cultura cancel·lada. Marc conceptual del capítol.
Avanç de continguts: cinema a Colòmbia (Los Reyes del Mundo), teatre (Pazzo) i música (industrial/post-punk/drone). Recordatori de xarxes i plataformes.
Anàlisi del film i del context colombià: actors del carrer, viatge per recuperar la terra, estil entre documental i oníric, impunitat sistèmica. Debat sobre el cost social de la visibilitat (amenaces a l’actor) i genealogia del nou cinema colombià.
Drama íntim i apocalíptic en un circ en ruïnes. Xoc generacional (optimisme ingenu vs cinisme exhaust), direcció coreogràfica i escenografia immersiva. El futur com a espera activa d’una possibilitat real.
Industrial/doom sense guitarres amb hip-hop i dab. Lletres sobre camins tancats i existències violentes: banda sonora del ‘no futur’.
Post-punk minimalista i spoken caustic: crítica a l’austeritat i retrat de classe. En directe, anti-postureig i actitud punk.
Drone/minimalisme per a una peça immersiva de 2 h. Estudi d’harmònics i justa entonació que convida a la contemplació.
‘Menys és més’: la contemplació com a antídot davant l’estrès i la distorsió informativa. El futur s’activa des del present.
Recomanacions i estrenes: Sick of Myself, Los Reyes del Mundo (en sales), As bestas (en cartellera), Sam Mendes (amb Olivia Colman), i el doblet d’Ulrich Seidl (Rimini, Sparta).
Cortinetes, música de sortida i repetició de l’eslògan ‘Fins demà!’ fins al tancament d’emissió.
Tema central: “No future?”
- El programa obre amb una editorial punki i irònica sobre el futur col·lectiu: crisi climàtica, precarietat, censura cultural i desigualtat.
"No future for you" (Sex Pistols)
- Tot el capítol dialoga amb aquesta idea: com imaginem el futur quan la realitat és hostil? La resposta ve des de tres mirades culturals: cinema, teatre i música.
Cinema — Los Reyes del Mundo (Laura Mora)
Sinopsi i eixos
- Road movie poètica sobre cinc nois del carrer de Medellín (Ra, Culebro, Sere, Winnie i Nano) que emprenen un viatge per recuperar una terra arrabassada a l’àvia del líder (
l’Ítaca del grup i única promesa de futur).
- Capas de realitat: violència urbana, desplaçaments forçats, impunitat estructural i la burocràcia com a mur.
Llenguatge i estil
- Barreja de naturalisme (actors no professionals) i lirisme oníric (temps fragmentat, càmera lenta, música expansiva): un realisme màgic que dialoga amb la realitat sense explicar-la didàcticament.
- El film avança per “illes” emocionals i d’espai (ciutat, burdel, ermita, casa dels vells, terra promesa, territori de l’ànima).
Context i genealogia
- Connexions amb el cinema colombià: Víctor Gaviria (La vendedora de rosas), Ciro Guerra (Pájaros de Verano), i la primera pel·lícula de Mora (Matar a Jesús).
El preu de la visibilitat
- L’èxit internacional contrasta amb la realitat dels intèrprets: amenaces de mort a Carlos Andrés Castañeda (Ra) i precarietat post-estrena.
"La cara de uno por ahí y uno chupando hambre"
- Pregunta incòmoda del programa: qui capitalitza l’èxit i qui assumeix el risc social?
Teatre — Pazzo (Fèlix Herzog)
De què va
- “Petita opereta verbal i apocalíptica per a dos pallassos” sobre herència, identitat, decadència i esperança.
- En Francesco (veterà) i en Darius (jove) habiten les ruïnes d’un circ mític i debaten si persistir o plegar veles.
Posada en escena i to
- Sala Versus Glòries convertida en carpa decadent: fum, brutícia, rates evocades i intimitat a dues bandes. Direcció de Roberto G. Alonso amb pulsió coreogràfica en gest i tempo.
- Paradoxa generacional: el vell és l’ingenu optimista; el jove, el cínic esgotat. El xoc revela els “grisos” d’una època sense garanties.
Per què connecta amb el “no futur”
- El futur només s’activa quan apareix un element-real possibilitat (una entrada venuda, una ocasió). Sense això, tot és no-res habitable.
Música — Travessa sonora del ‘no futur’
Sightless Pit — industrial/doom sense guitarres
- Metal contemporani amb ADN industrial, hip-hop i doom: parets de so i lírica sobre camins tancats i existències violentes. Perfecte mirall del No Future.
“Nuestras vidas están en un camino cerrado… incluso la existencia más simple es egoísta y violenta.”
Sleaford Mods — post-punk mínim, spoken i classe obrera
- Dúo britànic que fa “punk hop minimalista” per a la classe treballadora: beats austeros, spoken amb mala llet i crítica a les polítiques d’austeritat.
- En directe, anti-postureig: portàtil al play, cervesa a la mà i actitud.
Kali Malone — drone/minimalisme com a antídot
- Peça immersiva de dues hores amb orgue, guitarra i violoncel per explorar justa entonació i harmònics.
- Proposta de contemplació (menys és més) per contrarestar la voràgine: un present expandit que desafia la sensació de “no futur”.
Agenda ràpida
- Cinema: Sick of Myself (sàtira del narcisisme), Los Reyes del Mundo (estrena en cinemes aquí), As bestas (segueix forta en cartellera).
- Properes estrenes: Sam Mendes (història romàntica amb Olivia Colman), Ulrich Seidl amb doblet: Rimini i Sparta (sordidesa marca de la casa).
Idees clau que queden
- No hi ha futur sense possibilitats reals: els somnis necessiten un lloc on aterrar.
- La cultura com a cartografia de la precarietat: Colòmbia, el circ i la classe obrera britànica com a miralls.
- Contemplació com a resposta política i vital: reduir estímuls per recuperar el present.
“No hi ha futur, perquè el futur és ara. Què en fas, d’aquest ara?”