Empanada Cultural

Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

No Future? Los Reyes del Mundo, circ apocalíptic i punk minimalista: cinema, teatre i música (Sleaford Mods, Sightless Pit, Kali Malone)

Resum general de l’episodi

"No future for you" — amb els Sex Pistols de fons, el programa planteja la gran pregunta: tenim futur com a societat?

  • Es presenta una empanada temàtica sobre el “no future” travessant tres àmbits: cinema, teatre i música.
  • Tòtems de l’episodi:

- Cinema: Los Reyes del Mundo (Laura Mora) — amistat, dignitat i terres robades a Colòmbia, entre el real i l’oníric. - Teatre: Pazzo (Fèlix Herzog) — dos pallassos entre runes d’un circ, relleu generacional i esperança vs cinisme. - Música: del metal sense guitarres (Sightless Pit) al post-punk minimalista (Sleaford Mods) i l’ambient/drone contemplatiu (Kali Malone).

Introducció i editorial

  • Ironia i sàtira per obrir melons socials: aigua cara, opressió laboral, censura de l’humor i el valor de la cultura.
  • Presentació de xarxes i “menú del dia” amb els tres plats de l’episodi.

Cinema — Los Reyes del Mundo (Laura Mora)

De què va

  • Cinc nois del carrer de Medellín (Ra, Culebro, Sere, Winnie i Nano) emprenen un viatge per reclamar la terra que van arrabassar a l’àvia d’un d’ells.
  • Road movie de sobrevivència, amistat i dignitat en un país travessat per la impunitat.

"Un viatge cap al no-res on hi passa tot."

  • ### Claus temàtiques (
  • )
  • -
  • Desplaçament forçat de campesinat i conflicte per la terra (guerrilla, paramilitars, llei inoperant).
  • -
  • Impunidad sistèmica i absència d’estat de dret.
  • -
  • Línia fina entre víctima i botxí.
  • -
  • L’ítaca com a somni de futur possible.
  • ### Estil i llenguatge (
  • )
  • -
  • Punt de partida quasi documental que vira a lirisme oníric i moments de realisme màgic.
  • -
  • Estructura per “illes” (ciutat, burdel, ermita, casa dels vells, terra promesa, territori de l’ànima), amb música de Leo Heiblum i un muntatge que dilata i contrau el temps.
  • ### Context i ecosistema cinematogràfic (
  • )
  • -
  • Diàleg amb el cinema colombià: Matar a Jesús (de la mateixa Mora), La vendedora de rosas (Víctor Gaviria), Pájaros de Verano (Ciro Guerra). Contrasts amb distopies com Nuevo Orden o epopèies com Aguirre, la còlera de Déu.
  • ### Recepció, estrena i reversos (
  • )
  • -
  • Aplaudida a festivals (San Sebastià). A Espanya, estrena en cinemes; a Netflix Llatam ja ha funcionat molt.
  • -
  • Ombres del “vampirisme” del sistema: amenaces al protagonista Carlos Andrés Castañeda (confusió fama/poder; ser altaveu d’un conflicte et posa en el punt de mira).

Teatre — Pazzo (Fèlix Herzog, dir. Roberto G. Alonso)

"Una petita opereta verbal i apocalíptica per a dos pallassos, en clau de misèria i notes d’humor."

Setup

  • Al Versus Glòries, amb Jordi Banacolocha (Francesco) i Adrián Grosser (Darius).
  • Un circ calcinat i decadent com a casa comuna de dues ànimes en lluita: esperança obstinada vs realitat ferotge.
  • ### Temes clau (
  • )
  • -
  • Relleu generacional i testimoni: el jove no vol heretar les ruïnes; el vell defensa el valor de l’ofici i la memòria.
  • -
  • Atemporalitat: futur, passat i present es confonen en un apocalipsi íntim.
  • -
  • Tàndem emocional: paternofilial, companyonia i secret(s) que emergeixen al tram final.
  • ### Forma i escena (
  • )
  • -
  • Duo actoral pur (entrades/sortides mínimes), molta paraula i ritme de talking heads.
  • -
  • Escenografia immersiva de carpa desballestada, fum, olor imaginada de claveguera i coreografia precisa de moviments.
  • -
  • Final meta: fan l’espectacle “real” però el veiem de costat, com des de bambolines — l’espectador esdevé troupe.

Música — Tres mirades al “no future”

1) Sightless Pit — Metal industrial (sense guitarres)

  • Metal modern de textures electròniques: industrial, hip hop, dub, ambient, ecos de doom — dens, nihilista i feridor.
  • Estètica del malestar: crits, ritmes pesants, sons “esmolats” a l’estil Nine Inch Nails, però depurat i sense orgànic clàssic.

2) Sleaford Mods — Post-punk/electropunk minimalista

  • Dúo britànic de spoken word amb mala llet i base mínima: “punk hop” per a classe treballadora.
  • Directe desacomplexat: un canta, l’altre fa play al portàtil (anti-postureig i actitud). Lletres sobre austeritat i política.

3) Kali Malone — Ambient/drone i contemplació

  • Peça llarga (fins a dues hores), minimalista i immersiva; col·laboren Stephen O’Malley (guitarra) i Lucy Railton (violoncel).
  • Repte d’escolta profunda: harmònics, interferències i mantra sostingut que porten a un estat de contemplació.

Tesi musical

  • En una època de sobredosi d’estímuls, el minimalisme és antídot: menys és més.

"No hi ha futur, perquè el futur és ara." — cal ralentir per poder reescriure’l.

Agenda ràpida i tancament

  • Recomanacions cinema:
  • -
  • Sick of Myself (sàtira punxant sobre narcissisme i art; molt celebrada al programa).
  • -
  • Los Reyes del Mundo (estrena a sales; seguiment post-secció).
  • -
  • Sam Mendes (nova història romàntica amb Olivia Colman).
  • -
  • Ulrich Seidl: doblet amb Rimini i Sparta (sordidesa marca de la casa).
  • -
  • As Bestas segueix en cartell.
  • -
  • Oscars: menció de la guanyadora (Everything Everywhere All at Once), amb debat sobre la seva bogeria pop.
  • Comiat amb cançó en català i id d’emissora. L’eco final: “Bona nit” repetit com un loop — un altre drone per fondre’s amb la nit.

Episode Sections

Introducció, editorial i menú del dia: el “no future” avui

Introducció, editorial i menú del dia: el “no future” avui

0:01

Obertura satírica sobre futur, opressió i cultura amb els Sex Pistols de fons; plug de xarxes i presentació dels plats del dia (cinema, teatre, música).

Cinema: Los Reyes del Mundo (Laura Mora)

Cinema: Los Reyes del Mundo (Laura Mora)

8:03

Crítica extensa: cinc nois del carrer viatgen per recuperar terres familiars a Colòmbia. Estil híbrid (documental-poètic), estructura per “illes”, temes d’impunitat i dignitat; comparatives amb Gaviria, Ciro Guerra i ecos de realisme màgic. Estrena a sales (Espanya) i èxit a Netflix Llatam. Debat sobre riscos socials per als actors no professionals.

Teatre: Pazzo — circ, misèria i esperança

Teatre: Pazzo — circ, misèria i esperança

32:40

Dos pallassos entre les ruïnes d’un circ. Relleu generacional, atemporalitat i batalla entre innocència (vell) i cinisme (jove). Dispositiu minimalista, immersiu i coreografiat; final meta vist des de bambolines.

Música I: Sightless Pit — metal sense guitarres

Música I: Sightless Pit — metal sense guitarres

51:52

Trencament de gèneres: industrial, hip hop, dub i ambient amb pes de doom; estètica i discurs nihilista que encaixa amb el leitmotiv “no future”.

Música II: Sleaford Mods — punk minimalista per a classe treballadora

Música II: Sleaford Mods — punk minimalista per a classe treballadora

59:00

Dúo britànic de spoken word corrosiu i beats mínims: “punk hop” laboralista, anti-postureig en directe (portàtil i actitud). Denúncia d’austeritat i decadència social.

Música III: Kali Malone — drone/ambient i l’antídot de la contemplació

Música III: Kali Malone — drone/ambient i l’antídot de la contemplació

1:05:11

Peça llarga i immersiva que explora harmònics i repetició com a via de contemplació. Tesi final: en temps d’excés d’estímuls, el minimalisme (menys és més) ajuda a reescriure el futur des del present.

Agenda ràpida de cinema i epíleg

Agenda ràpida de cinema i epíleg

1:11:07

Recomanacions: Sick of Myself, Los Reyes del Mundo (seguiment), nova de Sam Mendes, doblet d’Ulrich Seidl (Rimini i Sparta), As Bestas; comentari sobre la guanyadora dels Oscars (Everything Everywhere All at Once). Comiat de programa.

Tancament musical i id d’emissora

Tancament musical i id d’emissora

1:18:44

Cançó final en català i coda d’identificació d’emissora. Repetició de “Bona nit” com un loop hipnòtic que tanca l’episodi.