Empanada Cultural del 4/5/2023 — No Future? Los Reyes del Mundo, circ apocalíptic i punk minimalista: cinema, teatre i música (Sleaford Mods, Sightless Pit, Kali Malone)

Resum general de l’episodi

"No future for you" — amb els Sex Pistols de fons, el programa planteja la gran pregunta: tenim futur com a societat?

• Es presenta una empanada temàtica sobre el “no future” travessant tres àmbits: cinema, teatre i música.
• Tòtems de l’episodi:

- Cinema: Los Reyes del Mundo (Laura Mora) — amistat, dignitat i terres robades a Colòmbia, entre el real i l’oníric. - Teatre: Pazzo (Fèlix Herzog) — dos pallassos entre runes d’un circ, relleu generacional i esperança vs cinisme. - Música: del metal sense guitarres (Sightless Pit) al post-punk minimalista (Sleaford Mods) i l’ambient/drone contemplatiu (Kali Malone).

Introducció i editorial

• Ironia i sàtira per obrir melons socials: aigua cara, opressió laboral, censura de l’humor i el valor de la cultura.
• Presentació de xarxes i “menú del dia” amb els tres plats de l’episodi.

Cinema — Los Reyes del Mundo (Laura Mora)

De què va

• Cinc nois del carrer de Medellín (Ra, Culebro, Sere, Winnie i Nano) emprenen un viatge per reclamar la terra que van arrabassar a l’àvia d’un d’ells.
• Road movie de sobrevivència, amistat i dignitat en un país travessat per la impunitat.

"Un viatge cap al no-res on hi passa tot."

• ### Claus temàtiques (
• )
• -
• Desplaçament forçat de campesinat i conflicte per la terra (guerrilla, paramilitars, llei inoperant).
• -
• Impunidad sistèmica i absència d’estat de dret.
• -
• Línia fina entre víctima i botxí.
• -
• L’ítaca com a somni de futur possible.

• ### Estil i llenguatge (
• )
• -
• Punt de partida quasi documental que vira a lirisme oníric i moments de realisme màgic.
• -
• Estructura per “illes” (ciutat, burdel, ermita, casa dels vells, terra promesa, territori de l’ànima), amb música de Leo Heiblum i un muntatge que dilata i contrau el temps.

• ### Context i ecosistema cinematogràfic (
• )
• -
• Diàleg amb el cinema colombià: Matar a Jesús (de la mateixa Mora), La vendedora de rosas (Víctor Gaviria), Pájaros de Verano (Ciro Guerra). Contrasts amb distopies com Nuevo Orden o epopèies com Aguirre, la còlera de Déu.

• ### Recepció, estrena i reversos (
• )
• -
• Aplaudida a festivals (San Sebastià). A Espanya, estrena en cinemes; a Netflix Llatam ja ha funcionat molt.
• -
• Ombres del “vampirisme” del sistema: amenaces al protagonista Carlos Andrés Castañeda (confusió fama/poder; ser altaveu d’un conflicte et posa en el punt de mira).

Teatre — Pazzo (Fèlix Herzog, dir. Roberto G. Alonso)

"Una petita opereta verbal i apocalíptica per a dos pallassos, en clau de misèria i notes d’humor."

Setup

• Al Versus Glòries, amb Jordi Banacolocha (Francesco) i Adrián Grosser (Darius).
• Un circ calcinat i decadent com a casa comuna de dues ànimes en lluita: esperança obstinada vs realitat ferotge.

• ### Temes clau (
• )
• -
• Relleu generacional i testimoni: el jove no vol heretar les ruïnes; el vell defensa el valor de l’ofici i la memòria.
• -
• Atemporalitat: futur, passat i present es confonen en un apocalipsi íntim.
• -
• Tàndem emocional: paternofilial, companyonia i secret(s) que emergeixen al tram final.

• ### Forma i escena (
• )
• -
• Duo actoral pur (entrades/sortides mínimes), molta paraula i ritme de talking heads.
• -
• Escenografia immersiva de carpa desballestada, fum, olor imaginada de claveguera i coreografia precisa de moviments.
• -
• Final meta: fan l’espectacle “real” però el veiem de costat, com des de bambolines — l’espectador esdevé troupe.

Música — Tres mirades al “no future”

1) Sightless Pit — Metal industrial (sense guitarres)

• Metal modern de textures electròniques: industrial, hip hop, dub, ambient, ecos de doom — dens, nihilista i feridor.
• Estètica del malestar: crits, ritmes pesants, sons “esmolats” a l’estil Nine Inch Nails, però depurat i sense orgànic clàssic.

2) Sleaford Mods — Post-punk/electropunk minimalista

• Dúo britànic de spoken word amb mala llet i base mínima: “punk hop” per a classe treballadora.
• Directe desacomplexat: un canta, l’altre fa play al portàtil (anti-postureig i actitud). Lletres sobre austeritat i política.

3) Kali Malone — Ambient/drone i contemplació

• Peça llarga (fins a dues hores), minimalista i immersiva; col·laboren Stephen O’Malley (guitarra) i Lucy Railton (violoncel).
• Repte d’escolta profunda: harmònics, interferències i mantra sostingut que porten a un estat de contemplació.

Tesi musical

• En una època de sobredosi d’estímuls, el minimalisme és antídot: menys és més.

"No hi ha futur, perquè el futur és ara." — cal ralentir per poder reescriure’l.

Agenda ràpida i tancament

• Recomanacions cinema:
• -
• Sick of Myself (sàtira punxant sobre narcissisme i art; molt celebrada al programa).
• -
• Los Reyes del Mundo (estrena a sales; seguiment post-secció).
• -
• Sam Mendes (nova història romàntica amb Olivia Colman).
• -
• Ulrich Seidl: doblet amb Rimini i Sparta (sordidesa marca de la casa).
• -
• As Bestas segueix en cartell.
• -
• Oscars: menció de la guanyadora (Everything Everywhere All at Once), amb debat sobre la seva bogeria pop.

• Comiat amb cançó en català i id d’emissora. L’eco final: “Bona nit” repetit com un loop — un altre drone per fondre’s amb la nit.