Empanada Cultural del 13/4/2023 — No Future? Los Reyes del Mundo, circs en ruïnes i un viatge musical del metal industrial al drone (Sightless Pit, Sleaford Mods, Kali Malone)

Resum general

"No future for you" — recordant el crit dels Sex Pistols, el programa obre amb una editorial que posa el dit a la nafra: aigua cara i limitada, opressió del treballador, censura de l’humor i la frivolitat de debats absurds. La pregunta central: tenim futur com a societat?

Des d’aquí, l’episodi articula el tema del “no futur” amb tres eixos culturals:

• -
• Cinema (Colòmbia): Laura Mora i Los Reyes del Mundo, una road movie poètica sobre cinc nois del carrer que busquen la seva Ítaca.
• -
• Teatre: Pazzo, una opereta apocalíptica de dos pallassos entre ruïnes de circ i herències impossibles.
• -
• Música: tres propostes que dialoguen amb el “no futur” des de l’energia i la contemplació: Sightless Pit (metal industrial sense guitarres), Sleaford Mods (post-punk obrer) i Kali Malone (drone minimalista).

Tanca amb una agenda ràpida de cinema i una reflexió final: potser el contrapunt al “no futur” és la contemplació — menys és més.

Cinema: Los Reyes del Mundo (Laura Mora)

Clau del film

• -
• Pel·lícula colombiana de Laura Mora (San Sebastià), hereva de la seva òpera prima Matar a Jesús.
• -
• Protagonitzada per cinc joves del carrer (actors no professionals) en un viatge iniciàtic per recuperar una terra usurpada a l’àvia d’un d’ells (Ra/Brian).
• -
• Estil entre docu-ficció i lirisme oníric (càmera lenta, música dilatada) amb moments de realisme màgic.

Temes

• -
• Impunitat sistèmica (de l’Estat i de tothom) i desplaçaments forçats al camp colombiano.
• -
• Amistat, dignitat i resistència davant l’absència d’oportunitats (el “no futur”).
• -
• Estructura en “illes” (ciutat, burdel, ermita, casa dels vells, terra promesa, territori de l’ànima), que marquen etapes vitals i tonals.

Context i ecos

• -
• Diàleg amb el cinema colombià de Víctor Gaviria (La vendedora de rosas) i Ciro Guerra (El abrazo de la serpiente, Pájaros de verano), però amb una poètica pròpia.
• -
• Coproducció internacional (Colòmbia, Luxemburg, França, Mèxic, Noruega). A LATAM és a Netflix; aquí s’estrena en sales.

"Un día todos los hombres se quedaron dormidos y los cercos de la tierra ardieron..." — memòria oficial del film, que sintetitza el to apocalíptic-poètic.

Notes humanes

• -
• El protagonista (Carlos Andrés Castañeda) denuncia amenaces i precarietat post-estrena: la fama puntual no aboleix la violència estructural.

Teatre: Pazzo (Fèlix Herzog, Sala Versus Glòries)

Sinopsi i to

• -
• "Petita opereta verbal i apocalíptica" per a dos pallassos: Francesco (veterà, antic amo del circ) i Darius (jove, fill del seu antic company Tonino), que malviuen a les restes calcinades d’un gran circ.
• -
• Atemporalitat i decadència amb punts d’humor: l’obra respira misèria però filtra escletxes de bellesa i tendresa.

Temes

• -
• Testimoni generacional i herència: hem de conservar el passat o acceptar que ha mort?
• -
• Esperança vs. cinisme: el gran és l’optimista ingenu; el jove, el realista exhaust.
• -
• Silencis i orgull: el que no es diu pesa tant com allò que es diu.

Posada en escena

• -
• Direcció de Roberto G. Alonso: molta cura plàstica i coreografia subtil en gestos i temps.
• -
• Escenografia immersiva: carpa bruta, fum, sensació de circ en ruïnes; el públic mira “des de bambolines” en el clímax.

"Quan ningú compra entrada, l’art és resistència; quan algú la compra, és miracle."

Música: tres camins al voltant del “no futur”

1) Sightless Pit — metal industrial sense guitarres

• -
• Barreja d’industrial, doom, ambient i hip hop/dub en una pared sonora crua.
• -
• Estètica de violència i dolor com a retrat d’un “camí tancat”.
• -
• Sensació: pesantor atmosfèrica, ritmes lents, textures punxants.

2) Sleaford Mods — post-punk obrer, spoken-word i actitud

• -
• Dúo britànic (Jason Williamson + Andrew Fearn): spoken word corrosiu sobre austeritat i classe treballadora.
• -
• Minimalisme electrònic amb bases de portàtil (sense postureig: “li dono al play i t’ho escupo a la cara”).
• -
• Autoetiqueta: "punk hop minimalista per a classe treballadora".

3) Kali Malone — drone minimalista i la contemplació com a antídot

• -
• Peça llarga, immersiva (orgue, guitarra elèctrica, violoncel): drone i just intonation.
• -
• Experiència d’hipnosi auditiva, capes d’armònics que apareixen amb l’escolta atenta.
• -
• Idea-força: en temps de sobredosi d’estímuls, la contemplació és resistència: menys és més.

"En uns temps de reacció i soroll, la contemplació és política." "El futur és ara: què en fas?"

Agenda exprés (cinema)

• -
• Sick of Myself — sàtira del narcisime i l’art contemporani (recomanadíssima).
• -
• Los Reyes del Mundo — estrena en sales.
• -
• Sam Mendes — història romàntica d’època amb Olivia Colman (Empire of Light).
• -
• Ulrich Seidl — doblet: Rimini i Sparta (sordidesa i veritat incòmoda).
• -
• As Bestas — continua en cartellera.

Idees clau

• -
• “No futur” no és final de trajecte sinó diagnòstic: cal obrir espais de possibilitat.
• -
• La cultura (cine, teatre, música) es converteix en mirall i antídot: lirisme per imaginar, humor per resistir, contemplació per reordenar el món interior.