Empanada Cultural

Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

No Future? Los Reyes del Mundo, Patzó i riffs electrònics: de Medellín al circ i del punk al dron

Resum general

"No future for you" — els Sex Pistols sonen d’inici, i la tertúlia desplega una mirada crítica i vitalista sobre el “no futur”. El programa teixeix un viatge cultural per cinema, teatre i música que qüestiona si realment no hi ha futur o si, com s’apunta al final, el futur és l’ara i cal aprendre a contemplar-lo.

Idees clau

  • Eix temàtic: el “no futur” com a marc per parlar de desigualtats, memòria, resistència, decadència i esperança.
  • Cinema (Laura Mora): "Los Reyes del Mundo" combina realitat urbana i lirisme oníric per seguir cinc nois de Medellín en una road movie cap a una itaca impossible; denúncia la impunitat i la violència estructural a Colòmbia amb actors no professionals.
  • Teatre (Patzó): opereta verbal i apocalíptica per a dos pallassos en un circ calcinat. Relleu generacional, nostàlgia i dignitat enmig de la misèria; direcció coreogràfica i posada en escena immersiva.
  • Música: triple ruta cap al present sonor del “no futur” —

- Sightless/Sideless Pit: metal sense guitarres amb pulsió industrial i hip-hop. - Sleaford Mods: punk hop minimalista per a la classe treballadora, actitud i diatriba contra l’austeritat. - Kali Malone: dron/minimalisme per a la contemplació; el “menys és més” com a antídot a la sobredosi d’estímuls.

  • Tancament: agenda cinèfila i debat ràpid sobre Oscars i festivals; proposta de ralentir per reescriure el futur.

Cinema: Los Reyes del Mundo (Laura Mora)

De què va

  • Cinc joves de carrer (Ra, Culebro, Sere, Winnie, Nano) emprenen un viatge per reclamar una terra arrabassada a l’àvia del líder.
  • La pel·lícula transita entre realitat i deliri, amb actors naturals i un to poètic que alterna el ritme caòtic de la ciutat i l’abstracció onírica del paisatge.

"Un viaje hacia la nada donde pasa todo"

Capes de context

  • Impunidad i violència: eco biogràfic de "Matar a Jesús" (2017), on Mora ja confrontava la impunitat i el dol personal.
  • Isles dramatúrgiques: ciutat; burdel (metàfora de país); l’ermità; casa dels vells; terra promesa; i el territori de l’ànima.
  • Coproducció (Colòmbia, Luxemburg, França, Mèxic, Noruega) i recorregut per festivals (San Sebastián).

Impacte i aristes ètiques

  • Èxit a Netflix Llatinoamèrica i recorregut en sales; però: risc de vampirisme social i conseqüències per a intèrprets vulnerables (amenaces a Carlos Andrés Castañeda).
  • Diàleg amb Víctor Gaviria (La vendedora de rosas), Ciro Guerra (Pájaros de Verano) i ecos de Herzog (Aguirre) i Weerasethakul (Memoria): realisme líric i realismo mágico contingut.

Per què importa

  • Dignitat i resistència com a columna vertebral.
  • Reubica el gènere social: víctimes i botxins difuminats, i la ínfima esperança com a motor.

Teatre: Patzó (Fèlix Herzog, Sala Versus Glòries)

Sinopsi i dispositiu

  • Dos pallassos —Francesco (veterà) i Darius (jove)— viuen entre les restes d’un circ que va ser gran. Un detonant (una entrada venuda) els obliga a reactivar l’espectacle.
  • Duo exclusiu a escena, sense tercers visibles: diàlegs, silencis i ensoñaciones articulen el conflicte.

Temes i to

  • Relleu generacional, obsessions, nostàlgia i responsabilitat de l’herència.
  • Gir interessant: el gran és l’optimista innocent; el jove, el cínic pragmàtic.
  • Pessimisme de fons amb fissures de bellesa i humor necessari per respirar.

Posada en escena

  • Direcció de Roberto G. Alonso amb pols coreogràfic: tempos, gest i plàstica molt neta.
  • Sala a dues grades i escenografia immersiva (carpa desballestada, fum, sorolls de rates): el públic mira de costat l’acte final, com si fos entre bambolines.

"Què queda quan ja no queda res?" — la pregunta s’obre pas entre runes i rialles.

Música: tres mirades al “no futur”

1) Sightless/Sideless Pit — metal sense guitarres

  • So industrial, hip-hop, dub i doom d’esperit, però electrònic: dens, arrossegat i atmosfèric.
  • "Metal modern" que prescindeix de tòpics estètics del gènere i aposta per textures i berridos processats.

"Només si pensaves dormir... ja no dormiràs" — energia corrosiva i catàrtica.

2) Sleaford Mods — punk hop laboralista

  • Dúo britànic: spoken word amb mala llet, bases minimalistes i actitud punk.
  • Lletres sobre classe treballadora i polítiques d’austeritat; directe amb portàtil, play sense complexos: anti-postureig.
  • "Música per a classe treballadora": etiqueta pròpia — radicalment honesta i efectiva.

3) Kali Malone — dron minimalista i contemplació

  • Americana resident a Estocolm; peça immersiva de ~2 hores entre orgue, guitarra i violoncel; just intonation i harmònics en primer pla.
  • Experiència hipnòtica: la repetició revela microvariacions i batiments que “apareixen” amb l’escolta atenta.

"Menys és més" — en temps de sobredosi d’estímuls, la contemplació esdevé antídot.

Conclusió: reescriure el futur, aquí i ara

  • Paradoxa vital: parlar del "no futur" des de la vida — cinema, teatre i música com a exercicis de dignitat i present.
  • Clau propositiva: ralentir, contemplar i crear — el futur només és abastable si fem espai al present.

"No hi ha futur perquè el futur és ara" — la síntesi que travessa el programa.

Episode Sections

Obertura: plantejament del “No Future”, xarxes i menú

Obertura: plantejament del “No Future”, xarxes i menú

0:01

Presentació entre bromes i preguntes incòmodes (aigua cara, opressió del 1%, censura de l’humor). Marc temàtic del programa: "Tenim futur com a societat?". Promoció de xarxes i desplegament del menú (cinema a Colòmbia, teatre de pallassos i tres propostes musicals).

Cinema: Los Reyes del Mundo (Laura Mora)

Cinema: Los Reyes del Mundo (Laura Mora)

8:08

Anàlisi del film: actors naturals, to entre documental i oníric, estructura per "illes" (ciutat, burdel, ermita, casa dels vells, terra promesa i territori de l’ànima). Context d’impunitat a Colòmbia; èxit en festivals i streaming; debat sobre conseqüències per als intèrprets vulnerables i ecos de Gaviria, Guerra, Herzog i Weerasethakul.

Teatre: Patzó — opereta apocalíptica per a dos pallassos

Teatre: Patzó — opereta apocalíptica per a dos pallassos

32:41

Circ calcinat com a escenari de decadència i esperança. Relació invertida entre veterà optimista i jove pragmàtic; relleu generacional i pes de l’herència. Posada en escena immersiva (fum, carpa, laterals) i direcció amb pols coreogràfic de Roberto G. Alonso; humor com a bàlsam.

Música I: Sightless/Sideless Pit — metal industrial sense guitarres

Música I: Sightless/Sideless Pit — metal industrial sense guitarres

51:58

Sorollisme mesclat amb hip-hop i dub; tempos lents i contundents, textures esmolades i pulsió de metal electrònic. Energia corrosiva que casa amb el leitmotiv del "no futur".

Música II: Sleaford Mods — punk hop minimalista i obrer

Música II: Sleaford Mods — punk hop minimalista i obrer

58:58

Dúo britànic d’actitud punki, spoken word i bases minimalistes. Crítica social a l’austeritat i format de directe deliberadament "desacralitzat" (portàtil i play).

Música III: Kali Malone — dron, justa entonació i contemplació

Música III: Kali Malone — dron, justa entonació i contemplació

1:05:10

Peça immersiva de dues hores entre orgue, guitarra elèctrica i violoncel. Repetició i harmònics com a pràctica meditativa; defensa del "menys és més" com a antídot a la sobredosi d’estímuls i via per reconnectar amb el present.

Agenda, Oscars i tancament temàtic

Agenda, Oscars i tancament temàtic

1:11:08

Recomanacions (Sick of Myself, Los Reyes del Mundo, As bestas, estrenes de Sam Mendes i Ulrich Seidl) i comentari exprés sobre els Oscars. Conclusió coral: per recuperar futur cal **detenir-se i contemplar**.

Crèdits i acomiadament

Crèdits i acomiadament

1:18:20

Identificació d’emissora i comiat extens amb bucle de "Bona nit".