Empanada Cultural del 23/3/2023 — No Future? Los Reyes del Mundo, Patzó i riffs electrònics: de Medellín al circ i del punk al dron

Resum general

"No future for you" — els Sex Pistols sonen d’inici, i la tertúlia desplega una mirada crítica i vitalista sobre el “no futur”. El programa teixeix un viatge cultural per cinema, teatre i música que qüestiona si realment no hi ha futur o si, com s’apunta al final, el futur és l’ara i cal aprendre a contemplar-lo.

Idees clau

• Eix temàtic: el “no futur” com a marc per parlar de desigualtats, memòria, resistència, decadència i esperança.

• Cinema (Laura Mora): "Los Reyes del Mundo" combina realitat urbana i lirisme oníric per seguir cinc nois de Medellín en una road movie cap a una itaca impossible; denúncia la impunitat i la violència estructural a Colòmbia amb actors no professionals.

• Teatre (Patzó): opereta verbal i apocalíptica per a dos pallassos en un circ calcinat. Relleu generacional, nostàlgia i dignitat enmig de la misèria; direcció coreogràfica i posada en escena immersiva.

• Música: triple ruta cap al present sonor del “no futur” —

- Sightless/Sideless Pit: metal sense guitarres amb pulsió industrial i hip-hop. - Sleaford Mods: punk hop minimalista per a la classe treballadora, actitud i diatriba contra l’austeritat. - Kali Malone: dron/minimalisme per a la contemplació; el “menys és més” com a antídot a la sobredosi d’estímuls.

• Tancament: agenda cinèfila i debat ràpid sobre Oscars i festivals; proposta de ralentir per reescriure el futur.

Cinema: Los Reyes del Mundo (Laura Mora)

De què va

• Cinc joves de carrer (Ra, Culebro, Sere, Winnie, Nano) emprenen un viatge per reclamar una terra arrabassada a l’àvia del líder.

• La pel·lícula transita entre realitat i deliri, amb actors naturals i un to poètic que alterna el ritme caòtic de la ciutat i l’abstracció onírica del paisatge.

"Un viaje hacia la nada donde pasa todo"

Capes de context

• Impunidad i violència: eco biogràfic de "Matar a Jesús" (2017), on Mora ja confrontava la impunitat i el dol personal.

• Isles dramatúrgiques: ciutat; burdel (metàfora de país); l’ermità; casa dels vells; terra promesa; i el territori de l’ànima.

• Coproducció (Colòmbia, Luxemburg, França, Mèxic, Noruega) i recorregut per festivals (San Sebastián).

Impacte i aristes ètiques

• Èxit a Netflix Llatinoamèrica i recorregut en sales; però: risc de vampirisme social i conseqüències per a intèrprets vulnerables (amenaces a Carlos Andrés Castañeda).

• Diàleg amb Víctor Gaviria (La vendedora de rosas), Ciro Guerra (Pájaros de Verano) i ecos de Herzog (Aguirre) i Weerasethakul (Memoria): realisme líric i realismo mágico contingut.

Per què importa

• Dignitat i resistència com a columna vertebral.

• Reubica el gènere social: víctimes i botxins difuminats, i la ínfima esperança com a motor.

Teatre: Patzó (Fèlix Herzog, Sala Versus Glòries)

Sinopsi i dispositiu

• Dos pallassos —Francesco (veterà) i Darius (jove)— viuen entre les restes d’un circ que va ser gran. Un detonant (una entrada venuda) els obliga a reactivar l’espectacle.

• Duo exclusiu a escena, sense tercers visibles: diàlegs, silencis i ensoñaciones articulen el conflicte.

Temes i to

• Relleu generacional, obsessions, nostàlgia i responsabilitat de l’herència.

• Gir interessant: el gran és l’optimista innocent; el jove, el cínic pragmàtic.

• Pessimisme de fons amb fissures de bellesa i humor necessari per respirar.

Posada en escena

• Direcció de Roberto G. Alonso amb pols coreogràfic: tempos, gest i plàstica molt neta.

• Sala a dues grades i escenografia immersiva (carpa desballestada, fum, sorolls de rates): el públic mira de costat l’acte final, com si fos entre bambolines.

"Què queda quan ja no queda res?" — la pregunta s’obre pas entre runes i rialles.

Música: tres mirades al “no futur”

1) Sightless/Sideless Pit — metal sense guitarres

• So industrial, hip-hop, dub i doom d’esperit, però electrònic: dens, arrossegat i atmosfèric.

• "Metal modern" que prescindeix de tòpics estètics del gènere i aposta per textures i berridos processats.

"Només si pensaves dormir... ja no dormiràs" — energia corrosiva i catàrtica.

2) Sleaford Mods — punk hop laboralista

• Dúo britànic: spoken word amb mala llet, bases minimalistes i actitud punk.

• Lletres sobre classe treballadora i polítiques d’austeritat; directe amb portàtil, play sense complexos: anti-postureig.

• "Música per a classe treballadora": etiqueta pròpia — radicalment honesta i efectiva.

3) Kali Malone — dron minimalista i contemplació

• Americana resident a Estocolm; peça immersiva de ~2 hores entre orgue, guitarra i violoncel; just intonation i harmònics en primer pla.

• Experiència hipnòtica: la repetició revela microvariacions i batiments que “apareixen” amb l’escolta atenta.

"Menys és més" — en temps de sobredosi d’estímuls, la contemplació esdevé antídot.

Conclusió: reescriure el futur, aquí i ara

• Paradoxa vital: parlar del "no futur" des de la vida — cinema, teatre i música com a exercicis de dignitat i present.

• Clau propositiva: ralentir, contemplar i crear — el futur només és abastable si fem espai al present.

"No hi ha futur perquè el futur és ara" — la síntesi que travessa el programa.