Empanada Cultural

Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

No future? Los Reyes del Mundo, Patzó i un viatge musical de Sightless Pit a Sleaford Mods i Kali Malone

Panorama general

"No future for you."

Episodi travessat per la pregunta clau: tenim futur com a societat? A partir d’un to satíric i crític (aigua cara, opressió laboral, correcció de l’art, Sex Pistols), el programa articula tres blocs culturals —cinema, teatre i música— per explorar el no future i possibles vies d’escapament: la resistència, l’amistat i la contemplació.

Cinema: Los Reyes del Mundo (Laura Mora)

Context i antecedents

  • Directora: Laura Mora (Colòmbia), revelada amb Matar a Jesús (2017), peça semi-autobiogràfica sobre la impunitat a Medellín i el dol per l’assassinat del seu pare.
  • Mora treballa amb actors naturals i un to que oscil·la entre el documental i la poètica visual.

Sinopsi i temes

  • Protagonistes: Ra (Brian), Culebro, Sere, Winnie i Nano —cinc nois del carrer a Medellín.
  • Trama: viatge per recuperar una terra arrabassada a l’àvia —una Ítaca íntima que els dona sentit i horitzó.
  • Estructura per illes (segons la directora): ciutat, burdel (imatge de país), ermita, casa dels vells, terra promesa i el territori de l’ànima.
  • Temes: desobediència, dignitat i resistència, frontera difusa entre víctima i botxí, somni vs. realitat.

"Un viatge cap a la nada on passa tot."

Llenguatge i forma

  • Muntatge fractal, ritmes que s’expandeixen i es contreuen.
  • Realisme màgic i pulsió onírica; música de Leo Heiblum (també a Pájaros de Verano).
  • Paisatge colombià com a espai d’enigma i amenaça.

Producció i recepció

  • Coproducció: Colòmbia, Luxemburg, França, Mèxic, Noruega.
  • Estrena a Espanya en sales (17 de març); a Netflix LATAM ha funcionat molt bé.
  • Cara B: debat sobre el vampirisme del cinema social i els riscos reals per a actors no professionals; s’esmenta el cas de Carlos Andrés Castañeda (Ra) i les amenaces rebudes.
  • Referents i diàleg: Víctor Gaviria (La vendedora de rosas), Ciro Guerra, ecos d’Apichatpong (Memoria) i d’Aguirre, la cólera de Dios.

Teatre: Patzó (Fèlix Herzog, Sala Versus Glòries)

Fitxa bàsica

  • Autor: Fèlix Herzog. Direcció: Roberto G. Alonso.
  • Intèrprets: Jordi (pallasso veterà) i Adrián Grosser (pallasso jove).
  • Definició de l’autor: "petita opereta verbal i apocalíptica per a dos pallassos en clau de misèria i notes d’humor".

Sinopsi i espai

  • En Francesco i Darius viuen entre les restes d’un circ mític ara calcinat.
  • Herència i relleu generacional: el testimoni canvia de mans mentre cau la màscara —de l’individu i de la societat.
  • Escena immersiva: carpa desballestada, fum i proximitat; sensació d’espiar des de les bambolines.

Temes i to

  • Decadència vs. esperança: inversió de rols —el vell és l’innocent optimista; el jove, el cínic realista.
  • Drama de la subsistència artística i l’orgull de l’ofici; debat sobre mantenir o no l’esperança.
  • Escriptura sensible que troba llum dins la brutícia.
  • Direcció amb cuidat plàstic i coreogràfic; molta talking heads i silenci eloqüent.

"La bogeria és ser feliç en un entorn de desgràcia."

Música: tres camins cap al present

Sightless Pit — metal industrial sense guitarres

  • Barreja industrial/noise/doom amb traça d’hip-hop/dub.
  • Estètica dura i nihilista: vides en camí tancat, violent i dolorós. Un "metal modern" que prescindeix del canònic.

Sleaford Mods — post-punk minimalista, "punk hop" laboralista

  • Dúo britànic: spoken word ferotge sobre classe treballadora i austeritat; bases electròniques minimalistes.
  • Directe desacomplexat: portàtil i birra. Postura anti-postureig: "no fer el paripé" com a declaració política.

Kali Malone — ambient/drone i el poder de la contemplació

  • Peça immersiva de dues hores, centrada en harmònics i justa entonació.
  • Escolta que hipnotitza: apareixen microfreqüències i patrons d’interferència; experiència quasi meditativa.
  • Tesi final: la contemplació com a antídot natural contra el no future —en temps d’excés d’estímuls, menys és més.

"La nada és el tot" quan s’hi arriba a través de l’escolta profunda.

Agenda i remats finals

  • Recomanada: Sick of Myself (sàtira punyent del narcisime).
  • Cartellera/estrenes: Los Reyes del Mundo (en sales), Sam Mendes (Empire of Light), Ulrich Seidl (Rimini i Sparta).
  • Documental destacat: En el sótano (Seidl) —radiografia de l’intim sordid.
  • Òscars: celebració del risc de Everything Everywhere All at Once en el circuit mainstream.

Idees clau que queden

  • No future vs. present: potser el futur només existeix si ralentim i mirem.
  • L’art (cinema, teatre, música) com a espai on el no future es processa en dignitat, resistència i sentit.

"No hi ha futur perquè el futur és ara. Què en fas, d’aquest ara?"

Episode Sections

Obertura: la pregunta “Tenim futur?” i to satíric

Obertura: la pregunta “Tenim futur?” i to satíric

0:35

Arrencada amb preguntes existencials i crítica social (aigua, treball, art) sobre el “no future”, amb ecos punk (Sex Pistols) i humor negre.

Xarxes socials i menú del dia

Xarxes socials i menú del dia

4:03

Contactes del programa i presentació dels tres plats del dia: cinema (Colòmbia), teatre (pallassos i futur) i música (industrial/post‑punk/ambient).

Cinema – Entrada a Los Reyes del Mundo

Cinema – Entrada a Los Reyes del Mundo

8:22

Ambientació musical colombiana (Orquesta Narváez) i presentació de la directora Laura Mora i la seva mirada.

Context – Matar a Jesús i la impunitat

Context – Matar a Jesús i la impunitat

10:22

Antecedent clau de Mora: el dol i la impunitat a Medellín; treball amb actors no professionals i una energia naturalista.

Los Reyes del Mundo – sinopsi, estil i ‘illes’

Los Reyes del Mundo – sinopsi, estil i ‘illes’

15:45

Cinc nois del carrer emprenen un viatge per recuperar una terra; llenguatge docu‑poètic, realisme màgic i estructura per ‘illes’ (ciutat, burdel, ermita, vells, terra promesa, territori de l’ànima).

Estrena, Netflix i impacte sobre els actors

Estrena, Netflix i impacte sobre els actors

26:21

Estrena en sales a Espanya i èxit a Netflix LATAM; debat ètic sobre visibilitat i riscos per als actors, amb el cas de Carlos Andrés Castañeda; recomanació final.

Teatre – Patzó: plantejament i sinopsi

Teatre – Patzó: plantejament i sinopsi

32:58

Presentació de l’obra de Fèlix Herzog (Sala Versus Glòries): dos pallassos entre ruïnes d’un circ, herència i relleu generacional.

Patzó – temes, espai i to

Patzó – temes, espai i to

36:05

Escena immersiva i bruta; inversió de rols (vell optimista, jove cínic); debat esperança vs. realitat; humor com a bàlsam.

Patzó – desenvolupament i llenguatge escènic

Patzó – desenvolupament i llenguatge escènic

41:03

Procés cap al clímax, detalls de direcció i coreografia de Roberto G. Alonso; experiència íntima i recomanació.

Música – Sightless Pit

Música – Sightless Pit

51:58

Metal industrial sense guitarres amb capes de doom/hip‑hop/dub; visió nihilista i contundent del ‘no future’.

Música – Sleaford Mods

Música – Sleaford Mods

59:01

Dúo britànic de post‑punk minimalista i ‘punk hop’ laboralista; crítica a l’austeritat i directe desacomplexat (portàtil i actitud).

Música – Kali Malone i la contemplació

Música – Kali Malone i la contemplació

1:05:10

Ambient/drone de dues hores, exploració d’harmònics i justa entonació; defensa de la contemplació com a antídot al ‘no future’.

Agenda de cinema

Agenda de cinema

1:11:07

Recomanacions: Sick of Myself; estrenes de Los Reyes del Mundo, Sam Mendes (Empire of Light) i Ulrich Seidl (Rimini i Sparta); recordatori del doc En el sótano.

Òscars i tancament

Òscars i tancament

1:16:40

Comentari sobre Everything Everywhere All at Once i comiat del bloc de continguts.

Coda musical i comiat d’antena

Coda musical i comiat d’antena

1:21:55

Cançó final i loop radiofònic de ‘Fins demà!’ com a tancament de l’emissió.