Empanada Cultural del 20/4/2023 — No future? Los Reyes del Mundo, Patzó i un viatge musical de Sightless Pit a Sleaford Mods i Kali Malone

Panorama general

"No future for you."

Episodi travessat per la pregunta clau: tenim futur com a societat? A partir d’un to satíric i crític (aigua cara, opressió laboral, correcció de l’art, Sex Pistols), el programa articula tres blocs culturals —cinema, teatre i música— per explorar el no future i possibles vies d’escapament: la resistència, l’amistat i la contemplació.

Cinema: Los Reyes del Mundo (Laura Mora)

Context i antecedents

• Directora: Laura Mora (Colòmbia), revelada amb Matar a Jesús (2017), peça semi-autobiogràfica sobre la impunitat a Medellín i el dol per l’assassinat del seu pare.

• Mora treballa amb actors naturals i un to que oscil·la entre el documental i la poètica visual.

Sinopsi i temes

• Protagonistes: Ra (Brian), Culebro, Sere, Winnie i Nano —cinc nois del carrer a Medellín.

• Trama: viatge per recuperar una terra arrabassada a l’àvia —una Ítaca íntima que els dona sentit i horitzó.

• Estructura per illes (segons la directora): ciutat, burdel (imatge de país), ermita, casa dels vells, terra promesa i el territori de l’ànima.

• Temes: desobediència, dignitat i resistència, frontera difusa entre víctima i botxí, somni vs. realitat.

"Un viatge cap a la nada on passa tot."

Llenguatge i forma

• Muntatge fractal, ritmes que s’expandeixen i es contreuen.

• Realisme màgic i pulsió onírica; música de Leo Heiblum (també a Pájaros de Verano).

• Paisatge colombià com a espai d’enigma i amenaça.

Producció i recepció

• Coproducció: Colòmbia, Luxemburg, França, Mèxic, Noruega.

• Estrena a Espanya en sales (17 de març); a Netflix LATAM ha funcionat molt bé.

• Cara B: debat sobre el vampirisme del cinema social i els riscos reals per a actors no professionals; s’esmenta el cas de Carlos Andrés Castañeda (Ra) i les amenaces rebudes.

• Referents i diàleg: Víctor Gaviria (La vendedora de rosas), Ciro Guerra, ecos d’Apichatpong (Memoria) i d’Aguirre, la cólera de Dios.

Teatre: Patzó (Fèlix Herzog, Sala Versus Glòries)

Fitxa bàsica

• Autor: Fèlix Herzog. Direcció: Roberto G. Alonso.

• Intèrprets: Jordi (pallasso veterà) i Adrián Grosser (pallasso jove).

• Definició de l’autor: "petita opereta verbal i apocalíptica per a dos pallassos en clau de misèria i notes d’humor".

Sinopsi i espai

• En Francesco i Darius viuen entre les restes d’un circ mític ara calcinat.

• Herència i relleu generacional: el testimoni canvia de mans mentre cau la màscara —de l’individu i de la societat.

• Escena immersiva: carpa desballestada, fum i proximitat; sensació d’espiar des de les bambolines.

Temes i to

• Decadència vs. esperança: inversió de rols —el vell és l’innocent optimista; el jove, el cínic realista.

• Drama de la subsistència artística i l’orgull de l’ofici; debat sobre mantenir o no l’esperança.

• Escriptura sensible que troba llum dins la brutícia.

• Direcció amb cuidat plàstic i coreogràfic; molta talking heads i silenci eloqüent.

"La bogeria és ser feliç en un entorn de desgràcia."

Música: tres camins cap al present

Sightless Pit — metal industrial sense guitarres

• Barreja industrial/noise/doom amb traça d’hip-hop/dub.

• Estètica dura i nihilista: vides en camí tancat, violent i dolorós. Un "metal modern" que prescindeix del canònic.

Sleaford Mods — post-punk minimalista, "punk hop" laboralista

• Dúo britànic: spoken word ferotge sobre classe treballadora i austeritat; bases electròniques minimalistes.

• Directe desacomplexat: portàtil i birra. Postura anti-postureig: "no fer el paripé" com a declaració política.

Kali Malone — ambient/drone i el poder de la contemplació

• Peça immersiva de dues hores, centrada en harmònics i justa entonació.

• Escolta que hipnotitza: apareixen microfreqüències i patrons d’interferència; experiència quasi meditativa.

• Tesi final: la contemplació com a antídot natural contra el no future —en temps d’excés d’estímuls, menys és més.

"La nada és el tot" quan s’hi arriba a través de l’escolta profunda.

Agenda i remats finals

• Recomanada: Sick of Myself (sàtira punyent del narcisime).

• Cartellera/estrenes: Los Reyes del Mundo (en sales), Sam Mendes (Empire of Light), Ulrich Seidl (Rimini i Sparta).

• Documental destacat: En el sótano (Seidl) —radiografia de l’intim sordid.

• Òscars: celebració del risc de Everything Everywhere All at Once en el circuit mainstream.

Idees clau que queden

• No future vs. present: potser el futur només existeix si ralentim i mirem.

• L’art (cinema, teatre, música) com a espai on el no future es processa en dignitat, resistència i sentit.

"No hi ha futur perquè el futur és ara. Què en fas, d’aquest ara?"