Empanada Cultural del 10/11/2019 — Noir en 3 actes: Grim Fandango, la trilogia d’Altarriba i el (neo/neon) noir al cinema — de Welles a Winding Refn

Panorama general

Episodi temàtic dedicat al noir a través de tres mirades complementàries: videojocs, còmics i cinema. El programa combina anàlisi estètica, context històric i lectura social, amb una entrevista-orgia de tall clau a Antonio Altarriba i una revisió del pas del noir clàssic al neo/neon-noir.

• Eix comú: la representació de la foscor moral i la crítica social, amb humor i esperit lúdic quan toca.

• Tres blocs: videojocs (Grim Fandango), còmic noir (Altarriba/Keko) i cinema (de Welles a Winding Refn), més tancament amb agenda.

"El noir no només reflecteix el món: ens posa un mirall al davant." — Antonio Altarriba

Videojocs — Grim Fandango (LucasArts, 1998)

Punts clau

• Aventura gràfica que barreja art déco anys 30 amb folklore mexicà del Día de los Muertos (calacas, xolotl), en clau de noir paròdic i emotiu.

• Protagonista: Manny Calavera, agent de viatges de l’Inframón, que destapa una conspiració de classe: els virtuosos també reben el "bitllet de caminar". Trama d’odissea noir amb corrupteles, traïcions i femme fatale.

• Estil i so: visuals icònics, banda sonora amb sabor Big Band/Cotton Club.

"Si us fixeu, tots els personatges que fumen al joc estan morts."

• Homenatge a Casablanca: ciutat de Rubacava, smoking blanc i la línia "de tots els bars...".

• Tonalitat: humor LucasArts (descendent de Monkey Island), puzzles enginyosos i seqüències brillants (ex. visita al món dels vius en collage de revistes).

• Subtext: una visió mexicana de la mort —

"La mort no és el final, és un trànsit cap al descans merescut."

Connexions i ecos culturals

• Parallels amb The Good Place (sistema moral puntuat) i referències clàssiques (romans, Caront, memòria i necròpolis).
• Recomanat: remaster a Steam; accessible a no jugadors (ratolí i clic).

Còmics — Antonio Altarriba i la trilogia egoista (amb Keko)

Qui és i per què importa

• Antonio Altarriba: assagista, novel·lista, catedràtic i guionista premiat (El arte de volar, La rota). Impulsor dels Premis ARC i veu clau del còmic noir contemporani.

Orígens i tesis del còmic noir

• Dick Tracy (anys 30) com a primer gran referent de còmic noir —

"Lo mejor son los malos."

• El noir com a mirall social: dels baixos fons a l’actualitat, desmuntant hipocresies col·lectives.

La trilogia del "Jo" (egoista)

• Títols i eixos:
• Jo assassino: impostura de l’art i la impostura intel·lectual (acadèmia).
• Jo loco: poder de les corporacions, sobretot farmacèutiques.
• Jo mentiroso: complicitats entre partits i grups mediàtics (manipulació, compra d’info, perfils i vot).

• Codi cromàtic i llenguatge visual (amb Keko):
• Vermell (assassinat), groc (bogeria), verd (mentida).
• Blanc i negre molt contrastat, bicromia, sense grisos.
• Influències: Breccia, Will Eisner, Milton Caniff, Frank Miller.

• Procés creatiu: guió obert i diàleg constant guionista-dibuixant; quan la barreja és indistingible, la història és de tots dos.

"El còmic és el mitjà ideal per al noir": imatges estàtiques, elipsi entre vinyetes i lector com a motor del temps i el moviment.

• Exclusives: avanç de Jo mentiroso (lliurament previst a editorial el juny de 2020). Projecte paral·lel sobre warlords i nens soldats (ONG).

"Fins a quin punt... tots podríem convertir-nos en assassins?"

Cinema — Del noir clàssic al neo/neon-noir

Clàssic: culminació i crepuscle

• Touch of Evil (1958, Orson Welles) sovint considerada la darrera del noir clàssic: Quinlan com a símbol de destrucció moral (abús, mentida, corrupció).
• Context i etiqueta: Nino Frank (1946) encunya "film noir"; el clima social (Llei Seca, Gran Depressió, WWII) alimenta el gènere.
• Canònics: El halcón maltés, Perdición, Laura, The Woman in the Window, Perversidad, Desvío, The Big Sleep, The Lady from Shanghai, etc.

Revisions, hibridacions i mirades globals

• Nouvelle Vague: À bout de souffle (Godard) — homenatge i subversió (Marlowe/Bogart relecturats).
• Altres geografies: Kurosawa (High and Low, 1963) com a noir nipó amb pell americana; Altman (The Long Goodbye) en clau més lleugera; The Long Goodbye (2014, Japó) amb Tadanobu Asano (detectiu Mazusawa) i Koyuki com a femme fatale.

Neon-noir i present

• Nicolas Winding Refn com a referent actual: Drive, Only God Forgives, Too Old to Die Young — contrastos radicals, temps dilatat i paletes fúcsia/neó al servei de la foscor moral.

• Nota visual: del blanc-i-negre clàssic al color neó; el noir s’ha anat blanquejant en part per la lògica del star system, però ressorgeix en noves formes.

"On és més fort avui el gènere? A l’Àsia."

• Agenda viva: festivals (terror Molins, asiàtic, Filmoteca amb Ozu).

Tancament i agenda

• Xarxes d’Empanada Cultural i compromís de penjar l’entrevista completa d’Altarriba.
• Avanç d’agenda: Terror Molins, Festival de Cinema Asiàtic, retrospectiva Ozu a la Filmoteca.