Empanada Cultural
Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.
Subscriu-te
Empanada Cultural del 22/2/2021 — Nou ordre, revolució i art: Delacroix, “Nuevo Orden”, Pablo Hasél i conspiracions terraplanistes
Crítica a la confusió entre lluita i violència i a la cooptació de la protesta per part de les elits. S’assenyalen arbitrarietats de les restriccions i el llenguatge de la “nova normalitat” com a símptomes de control estructural.
El cas Hasél s’exposa com a exemple de límits a la dissidència; es contraposa a la impunitat de la monarquia i la corrupció. Sonen talls amb elogis de Joan Carles a Franco com a context històric.
Discussió sobre apologia nazi a l’actualitat, el cas Cifuentes, i la idea de revolució vs violència. Es fixa el fil conductor del programa: el (suposat) nou ordre mundial.
Presentació de les seccions: pintura (Delacroix), cinema (Nuevo Orden) i un ‘macro-testimoni’ amb terraplanistes sobre el NWO. To distès abans d’entrar als blocs temàtics.
Anàlisi formal i històrica del quadre: mixtura de reportatge i al·legoria; figura de Marianne; composició piramidal; el vermell com a impacte. Context de les ‘tres glorioses’ i compra per Lluís Felip I. Reflexió sobre himnes i mitificació de la revolució.
Lectura política i estètica del film: present distòpic de control i desigualtat. Boda d’elit vs carrer en flames; color verd com a símbol; ús del fora de camp i el so; quadre inicial d’Omar Graham. Debat amb Haneke/Parasite i recepció crítica.
Mostra i lectura crítica de comentaris d’un grup terraplanista: Agenda 2030, control amb xips, Illuminati, satanisme, NASA com a ‘farsa’. Autocontradiccions i una veu final que demana rigo i dades.
Comiat amb recordatori de llibertats i peça musical de Pablo Hasél; to reivindicatiu i satíric abans del cortinatge de ràdio.
Visió general
Punts clau
- El programa gira al voltant del suposat nou ordre mundial i la seva traducció en desigualtats, control i violència.
- Es connecten política i cultura: de Delacroix i la Revolució Francesa a “Nuevo Orden” (Michel Franco) i l’actualitat de protestes i llibertats.
- Es contrasta la crítica social amb l’univers conspiranoic d’un grup terraplanista (Agenda 2030, xips, Illuminati, etc.).
Editorial i context
Revolta permanent i “nova normalitat”
- Denúncia de la confusió entre lluita i violència i de com les elits cooptin la protesta per perpetuar l’statu quo.
- Crítiques a les incoherències de restriccions i “nova normalitat”: control i arbitrarietat que erosionen llibertats.
Cas Pablo Hasél i monarquia
- El cas Hasél s’exposa com a prova que el sistema no tolera la dissidència real. Contrapunt amb la impunitat percebuda de la monarquia i la corrupció política.
- Àudio històric del rei Joan Carles elogiant Franco, usat com a peça de context.
Arts: pintura — Delacroix i la Revolució
“La llibertat guiant el poble” (1830)
- Quadre clau del romanticisme: entre reportatge (crònica de barricades, fum, morts) i al·legoria (Marianne com a ideal).
- Composició piramidal, Marianne musculada i terrenal (pits nus com a símbol de fertilitat), i el vermell com a color d’impacte.
- Context: les “tres glorioses” (27–29 juliol 1830) contra Carles X; compra posterior del quadre per Lluís Felip I (ironia del poder apropiant-se del relat revolucionari).
- Influències: de Delacroix a impressionistes i Picasso. Reflexió sobre la caducitat dels himnes (La Marsellesa) i la desmitificació contemporània de la revolució.
"La revolució també idealitza, però implica violència; ‘morir pels ideals’ és part del missatge al quadre."
Contrapunt cinematogràfic
- Referència a “Los profesionales” (Richard Brooks): mirada crepuscular que desmitifica la revolució.
"La revolución es como la más bella historia de amor... Al principio ella es una diosa... y con el tiempo ves que no es pura ni perfecta."
Arts: cinema — “Nuevo Orden” (Michel Franco)
De què parla
- Distopia molt propera: casament d’elit vs. ciutat en flames. El nou ordre no és promesa futura sinó present: control, vigilància, judicialització de la política i desigualtat creixent.
- Violència seca i incòmoda (no ‘divertida’): l’objectiu és fer pensar, no glorificar-la.
Forma i símbols
- Arrencada amb un quadre d’Omar Graham: “Només els morts han vist la fi de la guerra” — declaració d’intencions.
- Ús del color verd (bandera mexicana, ecologisme, lluites feministes) i del fora de camp sonor: el que no es veu inquieta encara més.
- Dinàmica visual: primers plans estàtics per a la cruesa i càmera en mà per al caos, construint un thriller polític.
Lectures i debats
- Comparacions amb “Parasite” (doble realitat, però aquí sense humor negre) i amb Haneke (incomoditat moral; aquí menys ‘joc’ i més anunci de col·lapse / cop d’estat).
- Crítica recurrent: empatia amb una protagonista rica; resposta del director: l’empatia exposa també la seva estupidesa i abús. Final que matisa qualsevol lectura victimitzadora.
Conspiracions terraplanistes i “nou ordre mundial”
Què diuen
- Agenda 2030 com a pla d’elit per destruir la classe mitjana; control amb xips; “globalismo esclavizante”; satànics, Illuminati, NASA com a “farsa”.
- Referències culturals llegides com a ‘proves’ simbòliques (anells maçònics, piràmides a pel·lícules, etc.).
- Tensió interna: alguna autocrítica a l’exageració i a la desinformació del propi col·lectiu.
Què posa en relleu
- Hi ha una base de realitat (poder, control, desigualtat), però el marc conspiratiu la desvia cap a un relat totalitzador i religiós (bé vs mal) que simplifica i desinforma.
Tancament
- Retorn a la llibertat d’expressió i al context de protesta (Hasél), amb to reivindicatiu i musical.
Conceptes clau
- Nou ordre mundial, revolució permanent, al·legoria, fora de camp, judicialització, distopia, Agenda 2030, Marianne.