Nova Carn: Cronenberg i 'Crimes of the Future', Junji Ito i l’art de Witkin, Sherman i Giger — prèvia de Sitges

Ràdio d'Esvern, 98.1, Ràdio d'Esvern, 98.1. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa a Sant Just passa per la justa. De dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Ràdio d'Esvern. Sabíeu que fer activitat física ens ajuda a viure més i millor? L'Organització Mundial de la Salut recomana fer activitat física cada dia. 30 minuts als adults i la gent gran i 60 minuts als infants i adolescents. Una vida activa disminueix l'ansietat, l'estrès, la depressió i prevé i controla malalties cardiovasculars i metabòliques. Mou-te i viuràs més i millor. Mésinformació a esport.gencat.cat. 012. La millor resposta. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades? Voleu conèixer quan i on van ser estrenades o a qui van estar dedicades? Si us agrada les sardanes i teniu curiositat, tot això i més ho trobareu al programa a l'audició que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o en les seves repeticions. Us hi esperem! Soc llavor, soc planta, soc flor. Soc la llavor que desperta el teu amor. Soc la llavor que està a prop teu. Soc la llavor del canvi i la transformació. Soc la llavor que em balleix i la que t'ajuda a viure. Soc llavor, soc la teva planta, soc la teva flor. Fem créixer el verd. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici sense edat. En Bici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Ara escoltes ràdio d'Esvern. Sintonitzes ràdio d'Esvern. La ràdio de Sant Just. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Repareu els pitets, que aquí comença l'empaig, l'embafada, el gran festí, la vacanà. Prepareu els pitets que aquí comença l'empaig, l'embafada, el gran festí, la bacanal radiofònica. Aquí comença Empanada Cultural. Un programa cuinat per Pol Dígler, Perran Pujol, Adriana Caldero, Carles Martínez, a Ràdio d'Esvern. Llarga vida a la nova carn, pronunciava James Woods a l'escena final de Videodrome, just abans de disparar-se un tret al cap, amb la seva mà en forma de pistola putrefacta. I per què comencem l'empanada amb una escena tan macabra? Doncs perquè de sobte s'ha convertit en una matèria de rabiosa actualitat. Torna David Cronenberg, torna la persona que, segons Martínez Corsese, defineix la fi del segle XX. I un cinema sobre el qual no exercim cap mena de control, en la mesura en què no tenim cap mena de control sobre la nostra pròpia destrucció. Però parlar de la nova carn no només és parlar del director de Videodrome. L'espera en la matèria, Antonio José Navarro, ens ho posa ben fàcil. La nova carn és una estètica perversa del cos, una representació obscena de la realitat que neix d'una mirada tràgica sobre l'existència. i entenem per obscena, impúdica, maldestra, que ve del llatí obscenos, allò que ofenen els sentits. O millor encara, allò que està fora d'escena, que no es pot mostrar. I per què no es pot mostrar? Doncs perquè guarda una relació amb la mort. Ens agrada i no, no encara és tabú. Avui parlem d'amor, però no com la fi d'un trajecte, sinó com un món que continua, que desafia els límits del que coneixem i d'un avant per fet. Un món on el cos expressa el seu propi inconscient, on l'esperit es desajusta i on l'erotisme es disloca. On el plaer es confora amb el dolor, el sexe amb el sadisme. Eros i tànatos ja no coincideixen sota aquella mirada harmònica sensual de l'ofèlia de Milé sexualitzada en aquell llac on estava submergida, sinó per delactar-se en les tenebres de la lletió, el cos abjecte. Penseu en la pistola fàl·lica de Wood, en els veïns infectats de Shivers, en el Jeff Goldblum de la mosca, que no en tenia prou amb el coit. Volia penetrar més enllà de la carn. Penseu en un món on tot és possible, mort, desig, però també pell i matall. Penseu en el Hellraiser de Cliff Barker, el seu Pinkhead amb el cap ple de claus, o el Tetsuo de Shinya Sukamoto, recorrent a ritme de música industrial als carrers d'una ciutat japonesa mentre cridava «El futur és el matall». La nova carn fins i tot dona per construir discursos de reivindicació. Cindy Sherman, l'artista de les Mil Cares, Orlan, les seves intervencions quirúrgiques, o fins i tot les orgíades de Carol Schneemann, on el sexe en grup es barrejava amb el menjar cru i amb els plàstics. Evidentment, Júlia Ducornau, Titan, potser la gran pel·lícula feminista de terror de tots els temps. Però per què tota aquesta metamorfosi grotesca del cos? Quina necessitat hi ha de tanta truculència? És que no n'hi ha prou amb les barbaritats que apareixen al Telenotícies? O potser és que el porno ha explotat tant el sexe que cinema i art s'han vist obligats a reinventar-se amb una mirada més fosca, més perversa, més simptomàtica del nostre temps. Però no ens enganyem, la perversió sempre ens ha acompanyat. Què us penseu que feien els espectadors del Cis Romà després de gaudir d'un espectacle de gladiadors decapitats? I ja uns devoren esclaus. S'anaven corrents al prostíbul a desfogar-se de valent. Avui intentarem desgranar una mica tot això. Alguns aspectes d'aquesta nova carn amb propostes molt suculentes. I ho fem amb aquest grupet d'aquí perquè el Black Alien que corre per Barcelona amb la pell negra al nas tallat avui no podia venir. Així que intentarem fer-ho el millor possible. Avís important, si acabeu de menjar, sisplau, espereu una mica abans de descobrir tot el que us tenim preparat. I com deia la Débora Harry de Videodrome, la mort només és el principi. Crims, amb Carles Martínez. Próximament, sí, i segurament des del grec. Des del grec, l'amfiliatre del grec. Sí, sí, sí. Declamando como un buen actor de verdad, eh. Projectant fins a l'última fila. Acabas de ver en el clavo perquè parlar de Nova Carna és parlar d'un teatre. Però amb sangre. Clavo, y sangre, sangre, vísceras, líquidos. O sigui, és parlar d'un teatre d'alapsur i d'alló grotesc. Muy potente, muy potente. Yo, de hecho, ya casi que me levanto. Sí, ya está todo dicho. Ya está todo dicho, señores. Esto es la nueva carne por Carles Martínez. Y, de hecho, me habías dicho que era una presentación larga, larga, pero con mucha chicha. Pero, claro, yo pensaba que era porque por fin íbamos a presentar al hombre de las cervezas. Este buen amigo nuestro que se va pasando... ¿Va a ser así ahora? Me mola, ¿a mí me prometisteis cerveza el primer día? ¿No me la disteis? ¿Sigamos aguado? No, pero esto no es cerveza. Porque te queremos sanar. Agua de morir. Te queremos sanar. Si poneu cervesa, seguiré venint aquí. De moment, ya me he après a dir a Pitchatón ver a ser tacón. ¡Eh, eh, eh! Ahora me falta ver las pelis. Ya puede ser del club. Ya puede ser del club de los empanados. Exacto. Me gusta la idea. Oye, vamos fuertes, entonces, hoy, ¿no? Muy fuertes. Muy fuertes. Pero yo creo que no hablemos tanto a ver si va a pasar como con la peli, ¿eh? A ver si va a pasar como con la peli que la ponemos muy arriba i después... Ara hem fet una presentació com molt èpica de la nova carne i de Cronenberg i després diré bueno, Cronenberg és una mierda. Bueno, potser ara, però abans, Déu-n'hi-do. És un tema que dóna molt de joc. Ara entrarem. Dóna molt de joc. No te dispares. No te dispares com la pistola aquesta de huesos. Anem al menú del dia que avui crec que és un menú bastant putrefacte així que prepareu prepareu les criatures, les amagueu o si no, si les feu escoltar que sapigueu que aprendran el racó fos d'Empanada. Així que ens anem menú del dia a veure què cuinem. Per favor. Ens podreu trobar a Facebook Empanada Cultural Twitter Empanada Cultura sense L Instagram Empanada Cultural Tots els podcasts a Spotify i els videocasts a YouTube. Menú del dia Me encanta esta variedad musical que tenemos en este programa. Tío, podríamos ser en sí mismas una radio station que va sacando cada noche nuevos temas repetidos pero en el fondo muy variados. Yo creo que... No apunten en la dirección que vamos hoy. No, no. Para nada, eh? M'ha vingut al cap que ara és com... Sabeu El Ollo? La pel·lícula que és El Jollo que va baixant la plataforma i al final que ja puc menjar està podrit. Vale, doncs aquest és avui el menú del dia és a la plataforma 230, ¿vale? Vale. O sea, empiezo yo que parece que voy muy fuerte pero no, pero no. Y conforme va avanzando el tema las secciones van adquiriendo un rollo mucho más putrefacto. Sí, porque yo empiezo de alguna manera con el maestro, ¿no? O con el gran referente de la nueva carne como bien ha explicado Carlas en su editorial porque acaba de estrenar acaba de estrenar una película que se llama Crímenes del futuro Crimes of the Future y bueno, parece que apele más al pasado que al futuro pero ya lo veremos pero ya lo veremos enseguida. Segon plat us porto un artista manga dic manga pero que podría ser sevillano, ¿no? Porque el Juanito Juanito Juanito Juanito Avui portem un dels mestres del terror pero sobretot més que del terror es de la nueva carne d'aquest body horror mangaka que estem parlant de Junjito un dels grans noms que a més mai hem portat res aquí vull dir que ja tocava portar a vegades hem portat poquet manga el que hem portat hem portat aquí era això però aquest cop ens anem a les profunditats de Japó per fer alguna cosa molt roncambulés és molt roncambulés ja ho posarem després doncs jo remato aquest itineret i m'alçat en abros putrit amb un fotògraf molt important artista americà que es diu Joel Peter Witkin suena muy bien suena muy bien però el Giger el deixarem al final però estan en un grup de Whatsapp té tal dominio este campeón que un dia dice tiro de Giger no, hasta la última hora es como un director antes de llegar a la escena me he vuelto loco mirando fotomontajes tengo la cabeza que me hierve de tanta putrefacción esto era algo previo que ha cobrado manifestación a través de los fotomontajes pero esto ya estaba ahí el mar de fondo la locura mar de fondo sortia a Tamara también voy no, no la fortis no, pero esta volvé porque esto es public gracias que le está haciendo fiscala a Rosy vale doncs va comencem comencem destapem aquesta nova carn amb el rei de la nova carn de new meat de new flesh de new flesh cinema it is time to stop seeing eso es lo que pensaba yo it is time to stop speaking it is time to listen si, si es time to listen es el momento de escuchar ya sabéis que a nosotros también nos podéis ver yo no voy a parar de hablar así que no hable pero así como esta voz nos ha recordado con este tonito un poco como imperativo así en pan penetrante ahora es momento de escuchar y no a Cronenberg sino a nosotros que tenemos cosas muy importantes que decir no vayáis al cine bien, bien la controversia está aquí ya está servida pero cachondeo aparte que conste que lo que acabáis de escuchar es un breve fragmento de la película de David Cronenberg Crimes of the Future su última película una peli muy esperada por cierto diremos que ciertamente impactante aunque para mi no tanto y creo que para algún otro compañero no tanto como se había dicho pero bueno por fin se puede ver en cines y es que Cronenberg además llevaba ocho años sin estrenar desde el 2014 con la peli Maps to the Star han pasado ocho años yo creo que todo el mundo tenía muy claro que el tío estaba ahí que seguía en el ruedo pero poca broma estamos hablando de un cineasta de 79 años de edad y se nota sí, un poquito un poquito pero ha dado guerra ha dado guerra y que le quiten lo bailado y en cierto modo como iremos viendo en esta sección la sigue dando al menos sigue dando que hablar y eso es muy importante ahora Cronenberg como decíamos vuelve al ruedo con Crimes of the Future to the Future una película que a pesar de su título parece más bien retomar el pasado como decía al principio un pasado creativo y no solo porque la película en sí recupere un título un título de los años 70 de un medio metraje de su segundo medio metraje con el que solo comparte eso no lo he visto pero por lo que he podido entender a través de ciertas lecturas solo comparte el título pero es que además de recuperar ese título lo que recupera es un guión y es un guión escrito hace 20 años así que sí de algún modo el pasado está ahí presente pero no solo eso el sentido distópico podría recuperar también la original quizá tiraba más hacia el tema de los cosméticos y la nueva en el fondo también está proyectando cierta crisis en la ecología los cosméticos sí, sí, sí dones que morían porque es bueno eso no es antiviral bueno antiviral justamente también té molt del Crimes of the Future del panel original no nos avancem creo que va ser una sección ciertamente atropellada pero lo importante lo importante es que tengamos en cuenta que sí evidentemente es Cronenberg y ese Cronenberg precursor ese Cronenberg iniciático pues evidentemente se fue desarrollando y ahora ya con un Cronenberg veterano es inevitable no poder establecer paralelismos sintonías pero como tal no es que sea un remake no es que vuelva a recuperar la película y a partir de ella quiera explorar explorar dentro del mismo argumento otras posibles variedades no es una peli diferente y además como os decía recupera el pasado por varias cuestiones pero entre ellas evidentemente porque es una peli que vuelve a apelar a esa gran etapa de Cronenberg Cronenberg hay muchos hemos vivido unos cuantos Cronenbergs a lo largo de estas décadas de cine y en el fondo si una época recupera es la de los 80 es la de los 90 es la de la nueva carne pero bueno lo importante es y voy a lanzar una pregunta que no vamos a responder aún es aporta algo nuevo aporta algo nuevo o se repite totalmente no o se repite y se queda en la nostalgia que no lo sé que no lo sé que no lo tengo claro ni yo quizás por lo que veo aquí muchos de vosotros sí no sé si se queda solo en la nostalgia o en la enumeración y si enumera ¿qué enumera? porque como veníamos diciendo hostia Cronenbergs hay varios y está claro que hay algunos mucho más importantes que otros pero bueno para que de algún modo todos podamos responder a estas preguntas mejor será que profundicemos un poquito más en el argumento de Crimes of the Future y ya luego con la película bien presentada haremos un pequeño repaso de la filmografía que seguro que hay que ayudar a más de un empanado que sigue empanado ¿no? entonces ¿a quién tenemos en esta nueva aportación de la nueva carne? pues por un lado a su musa del nuevo milenio a Vigo Mortensen que aquí hace de Saúl Tenser y a su lado al lado de la ficción ¿no? de Saúl Tenser tenemos a Lea Seydoux la actriz francesa quien da vida a Caprice tan demartístico evidentemente dentro y fuera de la pantalla pero dentro de la pantalla como Saúl y Caprice son una pareja de amantes que llevan al escenario la mutación maligna de los órganos de él y la posterior extirpación por parte de ella performance de un futuro distópico que revelan lo posible y para mí una relación tanto difícil de asumir la posibilidad de unión entre ciencia y arte él siempre artista referencial y ella una cirujana reciclada en el mundo de l'arte també la idea de l'espectacle en el sentit que tots aquests freaks de la pel·lícula Todd Browning que era aquest espectacle victorià d'exhibir la carn de forma d'alguna manera aquí es veu traslladat en el sentit de criticar certa cultura de l'espectacle i del consum l'espectacle en sus entrañas hay un punto también como de decir ostia mirad mirad lo que hacemos los artistas empieza mi crítica por así decirlo pero esto no es todo porque claro volviendo al argumento sigue Saúl es un artista referencial no solo no solo conjuga muy bien con Lea Sidou como Capri sino que va a ir atrayendo a toda una serie de secundarios variopintos tenemos revolucionarios que pretenden utilizar la fama de este gran artista para salir del ostracismo un agente de antivicio que perfila el significado del vicio en el fondo y de quien me molaría hablar porque sabéis que es el actor de Alexander Plats de la nueva versión o sea allí está muy bien utilizado ese acento no me parece que Cronenberg lo haya sabido utilizar es un tinguino que es guineano que es de guinea visual bueno la cuestión es que además de esto tenemos a madres lo diremos en plural cuando no es así madres que quieren dejar de serlo y tienen un camino muy rápido que es el asesinato o niños que no saben que lo son porque disfrutan muchísimo comiendo plástico o cinistas que se excitan ante el registro de órganos de nuevo esa sexualidad femenina difícil difícil de entender por parte de muchos de las manifestaciones de Cronenberg en películas anteriores pero sobre todo es tatuados que esto es una de las cosas que me dejó a cuadros si no ha quedado claro lo que hace realmente esta pareja de artistas es extirpar tumores o órganos que han ido mutando y que desde un cierto control desde el exterior al final consiguen sacarlos y acabar embalsamándolos en potes que son como trofeos en la casa pero todo esto en el fondo es una excusa para hablar de lo que venimos diciendo de esta nueva manera de afrontar la nueva carne como compendio final porque tiene algo casi de peli testamentaria parece un testamento hacia el va a ser el testamento sí pero lo hizo en forma de corto y de una manera muy anodina ahora marca paquete está bien aquel cos que había aprofitado de una serie una ifella de Adulén y era Ey Matej y es va a estirar el jit a mal cos de la réplica de Ey Matej que es súper interesante un trabajo así yo esto no lo he visto pero lo que sí puedo decir es que cuando vi esta película a pesar de no ser ni mucho menos un entendido en la nueva carne sentía esa idea como de testamento fílmico como si Cronenberg hubiera pretendido en Crimes to the Future resumir toda la carrera previa que ya veremos después del tráiler que parte de su carrera que de hecho vamos a poner voces imágenes un poquitito de tono de ese tonito tan particular que tiene Cronenberg y lo hagamos hagámoslo a través del tráiler por favor I can feel you pulling things around in there it's a brand new organ never before seen we've all felt that the body was empty empty of meaning and we've wanted to confirm that so that we could fill it with meaning the world is a much more dangerous place now that pain has all but disappeared I don't like what's happening with the body in particular what's happening with my body which is why I keep cutting it up what do you think they'd find inside it outer space let us not be afraid to map the chaos inside bueno pues ya lo veis ¿no? la nueva carne como arte performativo este tono de trágica melancolía ¿no? la civilización en ruinas aquellos que podáis eso sí eso es espectacular a mí me parece que la composición de esta pelea oye no te veo ahí no te veo a no veo a Paul diciéndome wow tú no sabes lo que ha stigmus hagan la lengua estoy generando un tumor dentro de mí para no parar eso es bien eso es lo que quería eso es lo que quería que no lo he invertido no es muy tallanga no no bien bien me gusta lo vamos a extirpar aquí podemos aprovechar para abrirlo lo sacamos y lo tatuamos bueno lo veis tenemos un poquito de todo aquello que hemos podido comentando que muchos de vosotros ya conocéis pero bueno por si hace falta sentar bases pues de nuevo ese el cuerpo y la máquina o el alma ¿no? con esas posibles asociaciones y disociaciones el deseo ¿no? siempre ahí navegando entre esas diversas realidades la enfermedad como posibilidad de cambio positivo esto es muy típico de Krohlenberg ¿no? como esa posible revolución al final es la revolución de tus células en tu propio cuerpo ¿no? como tú como revolucionario de una sociedad y esa sexualidad ¿no? que ya mencionaba antes ambigua, dolorosa pero también liberadora y en este caso también tecnológica y en definitiva ¿no? la búsqueda de identidad y la liberación todo esto está todo esto está y esto lo teníamos en otras películas evidentemente precursoras esto estaba ahí otra cosa es cómo está Kintrembach sonido de de bong de que empieza la guerra para que como veo que siempre nos va a llevar más tiempo vamos masticar la negatividad que mencionar lo positivo o sea algo muy positivo que nos ha venido acompañando durante toda la sección y también en el trailer Howard Shore ¿no? o sea el tío que está detrás de la música con quien colabora de hecho desde Cromosoma 3 hace muchísimos años y que desgraciadamente al menos para mi gusto también es el del Señor de los Anillos es un crack este tío y es un crack precisamente en esta peli me parece que desde una perspectiva musical sabe narrar muy bien la cançó base de la película la que ha sonat així de fons en el trailer tota l'estona que entrava em recordava molt la de Twin Peaks o sea la cançó clàssica de Twin Peaks no sé si té a veure bueno es que al final hay cierto diálogo ¿no? también al final de estos dos cineastas y de estos dos realidades que amb Lynch ¿no? amb David Lynch sí la nova carna els agrupa els dos totalmente de hecho no sé si lo sabéis pero él estaba como ahora me viene hostia evidentemente es otro director ¿no? pero me viene la época de los 80 finales ¿no? con desafío total una cosa que ¿no? que él estaba sí al final le acaba dirigiendo Paul Verhoeven porque de Laurentiis que es quien estaba en la producción parece ser que no acabaron entendiéndose en cómo querían el resultado visual pero decir que Cronenberg ha estado ¿no? con un pie siempre en lo comercial o ante la posibilidad de lo comercial a partir ¿no? de sus grandes hazañas que después llegará ¿no? después llegará y que es interesante ver cómo se ha intentado mantenerse lo máximo lo máximo digo alejado de esa comercialidad de ese circuito más de consumo a lo bestia está claro que también le habría sabido dar su tono a ese guión de desafío total y volviendo a lo positivo para mí lo que os decía la composición de la imagen esa capacidad que tiene Cronenberg de proyectarnos realidades totalmente anodinas ¿no? como si pudieras extrapolar lo que está sucediendo del terreno espacial es decir estamos ante ante secuencias ¿no? que por por otro lado huyen de lo teatral ¿no? que sería muy fácil a través de esa composición a través de ese discurso visual acabar cayendo en pequeñas secuencias teatrales excesivamente episodicas y yo creo que en eso al menos por mi parte sí que acierta o sea sí que sabe construir ¿no? esas imágenes que no solo destilan belleza sino que aportan en el significado y en el discurso que él nos quiere dar ¿el problema dónde está? para mi punto de vista exacto que hay una enumeración ¿no? es como si alguien que sabe que ya ha aportado ya ha desarrollado todas esas ideas ¿no? que veníamos comentando ahora no necesita más que enumerarlas ahora no necesita llevar eso a un terreno superior y es y para mí es decepcionante ¿no? porque en el fondo su discurso de los 80 sigue estando muy vigente con otros matices en el siglo XXI y esos matices afloran ¿no? o sea tenemos el tema que ya estaba evidentemente en los 80 también porque nos venimos dando cuenta de que nos estamos cargando el mundo hace bastantes años pero a la hora de la verdad ahora el futuro ya no es el metal y es el plástico y esto es un elemento súper interesante en la película ¿no? la idea de reflexionar sobre el plástico ¿qué hacemos con el plástico? pero es un apunte que hace y no lo desarrolla en ningún momento y muere a mí me da la sensación que hayan moltes llavos plantadas de molts temas pero en comptes de anar a la raga en poco a poco que eso cauría estem parlant que no és una peli és a dir no és curta no en el sentit que es posa el seu temps es prena el seu temps per desenvolupar teòricament molts temes diferents i què passa que ell a mí el que em da la sensació és que hi ha moments que aboca l'aigua directament perquè s'ofeguin les llavors o sigui no hi ha un punt de desenvolupament hi ha molta cosa tractada i al principi et sorpreim perquè els primers per dir-ho així 20 minuts són que a més són ho va dir crec que era a Kant que és on va estrenar va dir els primers crec que són 10 o 15 minuts o 20 seran al que la gent decidirà si marxa o no i clar ella ho va vendre no només bèstia sinó també de temàtiques és aquí el problema jo crec que moltes vegades llavors els primers minuts l'arranque quan et comencen a plantejar els temes dius hòstia vamos allá potent però clar després et dona una sensació que és una pel·lícula que si potser s'hagués transformat en una mena miniserie o al revés treu-me certs temes que més els has deixat penjats subtrames subtrames que no van enlloc i potser hagués sigut algú tampoc et dic molt novedós però dins d'una temàtica no va quedar en body horror així com tracta ell tractar un canvi climàtic per dir-ho així amb això només aquest tema hauria sigut molt canyero jo tinc la sensació és un guió de fa 20 anys ho he dit abans jo tinc la sensació que va anar a rodar la pel·li allò que fan els guionistes que es posen una paret plena de pòstits de colors com trames subtrames i tal i va anar i quan van entregar per rodar la pel·li va tropeçar va caure i li van caure a tots els pòstits barrejats i a partir d'aquí es va fer la pel·li i por otro lado no es una pel·li desordenada no me parece una pel·li desordenada te va guiando bien el problema és que no desarrolla però hi ha subtrames que piden un pes o una importància que no els hi dona al final estan allà de subfons estan en el anecdótico per crear tono o per encadenar seqüències que són les que pesen otra cosa que queria resaltar no tanto para celebrar la pel·li que t'ha agradat Carles a tu a mi m'ha molat a mi m'ha molat perquè em va deixar fet com una mica com una merda i jo crec que això també és la gràcia de la pel·lícula em va agradar com a catàleg dels horrors de tot el que hem trobat en la filmografia de David Cronenberg i seguint en això que acabes de comentar sobre l'ordre no és tan insisteixo per celebrar la pel·li sinó per destacar una cosa i és que que curiosa la forma que té Cronenberg de mostrar aquests horrors no els mostra amb un treball de càmera mogut distorsionat sinó que és superclàssic tu vas comentar Adri en una conversa que vam tenir quan vam sortir de la pel·lícula que et podia recordar el diàleg entre una persona allà amb els bueis oberts i un pla contraplà un pla contraplà i dius això és com Woody Allen això és com Woody Allen grava les converses i crec que és molt interessant per què? perquè hi ha una posada en escena molt clàssica a l'hora de mostrar aquests horrors i en aquest sentit hi ha una honestedat quasi diria formal és a dir a l'hora de mostrar els horrors penso per exemple en l'escena de l'almuerzo desnudo on Cronenberg adaptava a William Barrof on veus aquest protagonista que està conversant amb la seva màquina d'escriure que és com una mena d'insecte pla contra pla pla contra pla és superclàssic no cal fer virgueries amb la càmera perquè els continguts ja són prou virgueria ja són prou caòtics però entenc que en aquesta pel·li digue-li que ha posat el pilot automàtic o que potser no ha estat tan ambiciós abans Pol comentaves la tercera temporada de Twin Peaks i potser si tant de bo com el David Lynch de la tercera temporada de Twin Peaks tot i així és una pel·lícula que es gaudeix perquè tu ja saps el que vas a veure no no però potser el problema és que ja l'has vist aquesta pel·li exacte has vist perquè al final no ens enganyarem Crímenes ara repassaràs Adriano però jo ja en su tres pel·lis que bàsicament és un refrit de Crash de Existence i de Death Ringers Bueno, voy a recuperar un poquito el micrófono que habéis ido depositando cosas muy interesantes más que todo corrijo una cosa cuando te lo comparaba con Woody Allen y esto remite a otra de mis críticas sobre la pel·li hablaba concretamente no tanto del planteamiento visual o del lenguaje sino de la interpretación de la Kristen Stewart o sea la Kristen Stewart maneja un tono interpretativo en la pel·li que no encaja y de hecho es cierto que el tío ha insuflado esta nueva carne de una cierta comicidad de un tonito irónico de fondo que me hace recordar más Maps to the Star que no las películas que estés nombrando y ahí creo que tiene una cagada de tono que te saca y que a esa profundidad y ese discurso penetrante que pretende se pierde y era en esto que te decía tú sacas a la Kristen Stewart con esa interpretación que está continuamente entre la duda entre esas palabras que calle o que acaba pronunciando en silencio y esto te lo llevas a una película de Woody Allen y a ti encaja la perfección esa era mi crítica y ese mi paralelismo con Woody Allen cuando sin pensar en Woody Allen sí que es cierto lo que dices que la película tiene un discurso visual potente homogéneo coherente es decir a mí desde el apartado visual bueno es que incluso con esas imágenes también que pretenden molestar las disfruto o sea las disfruto como disfrutaría las películas que he mencionado el problema es a dónde me lleva esto porque te diría que en esa poética y en ese lirismo y sobre todo en esos diálogos que se exceden que ya los tienen en otras pelis como en Crash pero hostia sabe dar con la justa medida aquí a veces me recuerda hostia no sé es como si la nueva carne se hubiera encontrado con Terrence Malick en algún momento hay un punto como de relajemos la nueva carne es filosofía una estética perversa al cos es pura filosofía pero aquí posmoderna pero filosofía un moment Carlos ahora siguen ya no el puesto crítico de voy al contrario vuestro sino anem a espectadores el guió els diàlegs es un ñap no pero aquí no yo creo que no hi ha es decir cualsevol persona que escolti aquests diàlegs diu això es de tallatro la cirugía es el nuevo sexo claro porque es que si hay nueva carne hay un nuevo sexo es mi nueva cuál es el nuevo sexo el Vigo Mortensen lo digo algún momento es que yo no sé practicar el sexo antiguo yo era muy malo esto ya era slippers de Woody Allen el dormilón poca broma el Vigo Mortensen con las cejas ahí totalmente depiladas con la pinta que pretende ser el del séptimo sello pero en el fondo es un ninja echado a la droga con ardor de estómago tú veus la película Fred a Man i la peli o sea i en una escena escandalosa pero no de de malament tio o sea de malinterpretat porque ya em direu vosaltres las escenas del poli que ya em dirás tú también esto es lo que os estaba comentando este actor este es un actor que encaja muy bien en ese exotismo que él pretende discur como mostrar un exotismo y una variedad muy variopinto el discurso de ese futuro distópico pero que a la hora de verdad no está bien cogido o sea un detective de antivicio el más vicio el más viciado que no y que hostia y que no quiero que se atribuya a una cuestión racial pero es que si esa raza no viene acompañada de una manera de expresarse que pueda entrar en homogeneidad con el resto del escenario que estás mostrando ya no me sirve me sirve para Alexander Plach cae en el cliché de estas secuencias cuando están ellos dos solos de bueno aquí tenemos que meter un poquito de noir clásico estereotipado a Max y es Welket Bungue el actor es Welket Bungue que se hizo famoso por Berlín Alexander Plach la última versión oye y para no alargarnos muchísimo porque aquí podríamos estar en plan ping pong de un lado a otro durante horas está clarísimo simplemente para que también un poco el espectador el empanado más empanado pueda entender por qué hay ese punto también yo creo que es una peli que si la viéramos de un cineasta nuevo diríamos usted que bien ha sabido no ha sabido desarrollar pero que bien ha sabido recuperar temas ya sentados pero es que claro estamos hablando de un cineasta como Cronenberg que joder que tiene una etapa mucho más potente desde la molestia visual es decir que si lo que pretendía ser una peli impactante desde lo visual ya teníamos esa tendencia hacia lo desagradable con llagas pústulas organismos que se descomponen de los 70 con películas que seguramente vosotros habéis visto y que yo no he visto para nada como vinieron de dentro de o cual era la otra mítica rabia del 77 si no me equivoco de hecho Shivers ahora que lo dices vinieron de dentro de ese edificio donde los vecinos quedan encerrados es una película que se hizo mientras Ballard escribía su high rise que bonita casualidad y que curioso pues también esa mezcla de sexo y muerte porque cuando esas larvas parasitan a los vecinos de ese edificio les despiertan unas ganas de follar exacto bestiales pero claro ahí hay un punto es una idea interesante que igual no es necesario desarrollar muchísimo porque está enmarcado en un contexto diríamos no sé de blood explotation de hecho era un tío que parece ser que no se lo tomaban en serio porque solo bebían esa primera mascarada visual de lo desagradable y poco a poco fueron viendo que este tío tiene un discurso y tiene una filosofía detrás y que además empieza a cobrar una madurez ya con pelis como Videodrome o una peli que a mí me flipó pero porque la vi de niño que es La Mosca aterrado o películas posteriores como Crash y de hecho tengo que reconocerlo inseparables la vi hace nada precisamente para poder abordar esta película con mayor madurez y me dejó aterrado cada peli estas tres pelis que he mencionado en la niñez de Fly La Mosca ya en la adolescencia de Crash y ahora ya como adulto aunque tenga que recuperar una peli del 89 creo hostia inseparables acojonante y esto es lo que se echa en falta la madurez visual la madurez de discurso la capacidad de organizar de dirigir la orquesta como él sabe hacer eso es evidente pero por otro lado yo echo en falta esa sensación de salir del cine hostia con un impacto y ya no un impacto moral o visual no no en el estómago o sea es que es literal y esto no está aquí y voy a acabar con una anécdota que además tú te la conoces y es que hace no tanto porque yo sí que soy también un tío que aunque no dirijo me gusta utilizar el cine como una suerte de no de elemento inductor como de algo que penetra desde una perspectiva metafórica y te pueda hacer llegar a otro nivel de reflexión o a otro estado personal y me acuerdo cuando siendo niño mi hermano de 12 años lo puse a ver irreversible yo estaba yo estaba en la universidad en esa época y tenía algún trabajo que hacer y llega a mi casa porque ya vivía por separado y entonces no podía estar por él y le digo mira tranqui que te voy a poner una peli que vas a flipar cuando salió de la sala pobre Joel pero ya tenía 14 añitos pero cuando salió de la sala para los que no lo sàpiguen irreversible de Gaspar Noé es una película on potser l'escena más mítica es Mónica Bellucci mientras la violan a un túnel durante 12 minutos en la secuencia pero no es exclusivamente esto aunque esto acabó siendo a més es una peli muy compleja que las escenas están tiradas al final ya comienzas veient la última escena por dirlo así es muy compleja es una película que en muchas direcciones te toca te toca y era lo que pretendía con mi hermano claro quizás de manera excesivamente equivocada yo también era otro niño entonces cuando salió mi hermano de la sala me dijo pero estaba blanco y la había acabado se había quedado imantado con la pantalla pero cuando ya el imán desapareció sale y me dice pero Tete ¿por qué me pones esto? en plan y esto esta sensación no la hemos tenido ninguno de nosotros al salir de Crímenes del Futuro y en cambio la hemos tenido con otras pelis de Cronenberg es que parece que haya querido recuperar el cinturón de campeón de la nueva carne no la nueva carne la la inventé yo pero ves la película y parece un fanfiction de alguien que no es Cronenberg intentando hacer una peli de Cronenberg no la va inventar tampoc pero diguéssim que la paraula sí que ajuda a teixir tot pero es algo que desde la era victoriana pasando por las fotografías ahora en lo que entraremos ahora de fotomuntatge pero quiero decir realmente sí que es un gran exponent en cualsegual caso creo que es la fi del siglo XX com diu Martín Scorsese es él jo crec que és el seu fill el Brandon Cronenberg que ja porta dos pelis antiviral i possessor que té molta nova carne allà però sobretot mesclada amb un tio més jove òbviament si és el seu fill jo crec que David Cronenberg que ha dit que mi hijo que està triomfant amb això retorno del rei que se veís quien era el que lo ha trabajado llavors és el pare que fa si el fill s'està exhibint al parc i obre la gabardina per ensenyar el pare obre i són totes les carnes colgantes i diu ja no és el que era és un bus turístic aquí esvalutant la gallina és un bus turístic per la trajectòria de Cronenberg és un greatest hits és un greatest hits que poden disfrutar alguns de les amantes aneu-la a veure per criticar-la aneu-la a veure vinga guapo doneu-li diners a aquest home seguimos seguimos còmics i després d'aquesta acalorada discussió sobre Nova Carn home si portem Nova Carn i còmics podríem parlar abans a l'editorial Carles has dit molt bé és anomenat també Tetsuo podríem portar aquest nivell de pel·lícula molt càrnica metàl·lica podem portar Akira tot i que ja vam parlar d'Akira en el seu moment Black Hole Black Hole mira tindrà a veure amb alguna obra de les que porto avui però és que avui ens endinsem a un Japó obert per la meitat amb un bisturí traiem les entranyes d'un Japó que a veure tampoc us estic descobrint potser vosaltres sí però vull dir és un autor bastant famós el que portem avui estem parlant d'un maestro d'un maestro del mal rotllo un tòtem total d'aquesta Nova Carn però sobretot un terme que potser Nova Carn sí que s'associa amb certes coses però és podríem dir una Nova Carn amb body horror total que estem parlant de Julito Benegos estem parlant de Junji Ito Junji Ito és tan famós que ja es parla amb diminutiu us faig una mica d'on venim d'aquest home 63 per factura de Jifu òbviament com sempre portem de coses de manga o japos o orientales ho pronunciarem molt malament ja has dit body horror que jo m'he quedat com a body horror que és francès body horror no pronuncies la H a França hi ha tot el new French extremity però això són altres coses i si no ens aniríem a l'ultragore alemán ens aniríem a necromàntics i no obrirem aquest meló perquè si no ens estigui però està bé citar-ho està molt bé esmentar-ho estem parlant això un mangaka escriptor dibuixant aquests termes els hem comentat molts cops no farem l'enciclopèdia l'altre dia de videojocs que vam fer no cal no cal de tal però sí que prendrem bastants termes nous dins del manga que jo també he après perquè són d'aquestes coses que tenen ells un imaginari i vamos brutal estem parlant de l'autor Junji Ito de Tomie Uzumaki Gyo Black Paradox o sigui de moltes obres de fet en tinc algunes aquí si les voleu anar mirant per veure la magnitud de la tragèdia que portem avui de fet parlarem de totes elles digues Junji Ito siempre en anime ay perdona en manga alguna vez en anime sí sí sí anime tot adaptat tot adaptat i diverses vegades i estan fent un live fashion i ara exacte de fet estan fent dues coses una Netflix després ho parlarem però estem parlant perquè veieu que eren els premis Eisner que com sabeu són los Game Awards de los còmics que vol dir que són a vegades fem això los Oscars són los Eisner de los Game Awards recordando el plano este donde está metido ahí el Vigo Mortensen i le va abriendo el plan desafío total sí sí sí exacte pum pum pum vale doncs Premi Eisner 2021 el millor guió i artista ja després veurem per què però està clar que Junji Ito és mestre del terror dins del manga sobretot no només per aquestes històries rocambolesques anirem posant en imatge tot això que esteu mirant vosaltres aquí a l'estudi anirem posant al nivell de la tragèdia i de lo rocambolesc no només és per aquestes històries tan frenètiques i tan anesdolles sinó també per un traç perquè ell té un traç un art molt característic és molt fàcil conèixer la seva obra només mirant una vinyeta és a dir té aquest excés de línies grotesques sempre són de cop uns plans molt oberts diguéssim dins la vinyeta de veure aquests estats de bogeria de putrefacció i tal però amb un sentit molt estètic sempre hi ha una composició al darrere molt molt molt treballada llavors hi ha aquesta idea sempre que té de buscar la bellesa en allò grotesc allò que hi quits sempre hi ha aquesta vessant Junji Ito i llavors sobretot és que ell juga amb el més sòrdid possible estem parlant un tiu és un geni aquest tio que se'n va des del surrealisme al morbo amb allò inquietant amb la paròdia escatologia molts cops també però sobretot el terror a l'ho desconegut que això també ens sona molt Lovecraft aquest estil d'història que és allò que no es mostra o allò que no s'entén que ell juga molt amb allò que no s'entén i que és la gènese del terror mateix sí, sí, sí totalment allò el que se'n diu sempre al fora de camp en cinema el saber que està passant alguna cosa però no saps el què això en cinema es fa molt amb aquest fora de camp és a dir no mostrar però el personatge ho està vivint aquí sí que és molt més si estem parlant de Nova Carn i Body Horror estem parlant d'alguna cosa molt introspectiva que després acaba sent exterior però estem parlant que sí que és veritat que si molts cops el Body Horror o aquesta Nova Carn s'associa a quan el cos es converteix en una pròpia amenaça és a dir el propi cos és el que et genera un rebuig o sigui a vegades allò que diuen de transportament de cor el cor rebutja aquí estem parlant que és això però he hecho obra com el Tetsu de Tsukamoto una amenaça tòxica malaltissa llavors esteu preparats ja hem vingut de cronometre però és que ara el que deies tu Adriana al principi del programa ens anem endinsant a les entranyes a les vísceres d'un programa que bueno a veure què passarà i també de les imatges que ensenyarem que algunes són heavies el dibuixo permite una proyección del podior o del robencivismo terrible doncs parlem un moment dels seus inicis perquè aquest tio és molt curiós com va començar perquè abans o durant els primers bocetos que feia les primeres historietes aquest tio corrava una clínica dental imagineu-vos el panorama d'aquest tio a casa seva amb la llumeta anant dibuixant tot això i potser anava a la feina i deia ah mira pues he fet el nuestro cliente aquí muerto imagínate si la peña ya le tiene pavor a los dentistas si encima le dijeran mira este tío dibuja en sus ratos estas cositas de hecho vi una peli en los 90 que corría por el videoclub que era el dentista hi ha una escena que jo aquesta la recordo de veure bastant de petit que recordo l'escena del taladret com es diu això que tenen de les càries i veure una imatge super detall d'un queixal però explotant explotant líquid no estem parlant eren coses molt desagradables en el videoclub de la palma vale doncs el seu debut mentre això us dic que estava treballant en paral·lel també al dentista és Tomie Tomie és una història del 87 que va estar publicada mensualment a una revista que es deia monthly Halloween és a dir cada mes és Halloween que llavors ja et donava a entendre bastanta cosa també era un estil xoho aquí entrem en la psicopèdia del manga que és una categoria manga i anime dirigit a un públic normalment més adolescent femeni per exemple Sailor Moon aquest tipus d'estil això és el xoho xojo xojo xojo bueno després això potser és pronunciar xojo como se diga això del teu col·lega que l'altre dia el va venir a parlar i quan vam dir esto es muy kawaii i diu kawaii perdone va treure la katana ens va tallar un dit i ens va dir kawaii kawaii exacto aquí m'he informat i és Tomie llavors de què va Tomie kawakami és una persona després entraré més detall però és una persona immortal és a dir que es cura molt ràpidament i a partir de la seva bellesa esclavitza normalment persones sobretot homes però també dones a la seva voluntat entra el terror en aquesta història quan sabem que aquest personatge aquesta noia jove elegant maca en realitat és una diable és un ser de l'inframont que en realitat és una entitat que el que vol és el mal llavors és una sèrie que després òbviament el va recopilar però és un personatge grotesc no us l'he portat perquè aquest sí que no l'he pogut trobar però és un personatge sí, segur que posarem en imatges al programa però tu Adriano ja buscando yo estoy pinxando vale, vale és això persona molt angelical però con horribles conseqüències vale però a més ja comença una mica el món grotesc aquí és bastant bastant tràgic la història és bastant tràgica i en entrevistes ell diu que aquestes primeres històries li inspiraven les camíes aquí entra també la nova carn aquesta regeneració pàixer pel cos en el Jean Gardaix llavors és com una com una idea molt animal també té un vessant molt animal aquest còmic vale aquest manga ja no sé perquè a vegades diem còmic a vegades diem no veia la gràfica i és una mica però bueno ja veieu el TVO el TVO este TVO sí llavors amb aquesta primera obra ja va guanyar Premi Kazoo que segurament també està molt mal dit però Premi Kazoo que a més Kazoo és un autor que està considerat un dels pares per no dir el pare del terror manga a Japó perquè és com com guanyar no és com aquí que guanyes el Premi Gaudí quan Ray Dalgaudí no va fer massa cosa en el cinema com ha citat el nom del pare del terror manga Kazoo Kazoo Kazoo que us repeteixo que potser és Kazoo no ho sé o Katsuo jo què sé llavors ens anem a la segona obra que aquesta sí que l'he portat que la tenim aquí que és Uzumaki us dic que aquesta per mi és tranquil·lament la millor o sigui per mi eh personalment anirem posant imatges però és un o sigui Uzumaki no és sushi però és bastant cru això sí que us ho dic aquí de passem del Shoho al Seinen Seinen nou terme que aquest vol dir que és més enfocat a homes adults aquí jo no hi ha adolescentes homes adults tampoc diem una sauna paradise sinó estem parlant estem parlant de Berserk estem parlant de Monster que Monster el vam portar és un altre cop una serialització de vinyetes fetes del 98 al 99 aquest cop a la revista Big Comic Spirits i és una història que va triomfar tant al sortir però només al sortir que ja l'any següent la van adaptar al cinema sí que és veritat que moltes de les seves obres s'han adaptat en format OVA anime com vulgueu dir-li pel·lícules animades però també s'han adaptat en persones reals llavors us explico de què va perquè aquesta història de veritat que a mi és de la que més m'agrada perquè em sembla tan curiosa i tan icònica que és us explico de què va és Kiri Ego Shihua és un adolescent que viu en un poble de costa aquest poble està maleït i sabeu a la portada ja es veu una mica però està maleït amb espirals sí sí és que em sembla un concepte tan surrealista vale què vol dir amb espirals és que doncs per exemple els habitants d'aquest poble comencen a veure que les coses comencen a transformar a mutar arbres comencen a haver-hi molts tornados comencen a haver-hi tot el que comporti espiral natural o de forma antinatural per exemple el pare del protagonista s'obsessiona amb els espirals perquè va veient no para de veure cargols no para de veure coses que simplement estan mutant no cal les coses típiques que tenim en format espiral sinó que ell mateix s'obsessiona tant que hi ha un moment del còmic que es comença a crear espirals la seva llengua comença a espiralitzar clar con horribles conseqüències en el sentit d'un cos espiralitzat òbviament es trenca per tot arreu llavors comença és un còmic que jo crec que és la primera gran bogeria d'Hito perquè és o sigui jo us animo molt a llegir-ho perquè a més la història és tan curiosa buscant imàgenes de Uzumaki he visto que hay una o sea hay una inminente adaptación a l'anime que se ha retrasado estaba buscando imàgenes sí el 2021 deien ya que es volia fer o sea que realmente Uzumaki aún no se ha adaptado a l'anime no no no anime o sigui jo crec que l'anime sí és que moltes d'aquestes coses les podeu trobar a Youtube o sigui però de l'època que va sortir estem parlant de coses que potser es van adaptar als 2000 ara el que passa és que volen fer un refrito però amb noves tècniques o digues a mi em flipa és a dir treballar des de posada en escena podríem parlar de posada en vinyeta d'alguna manera però treballar la forma és a dir l'espiral i recordo que el Renacido d'Iñarritu es treballava també aquesta idea evidentment per res es portava cap a lo macabre cap a lo pervers que estem apuntant però hi havia aquesta idea i me sale en castellano de lo dextrógido dextrógido pero eso es vértigo ya esto es vértigo pero digo allà quedava com un apunt és aquell moment de l'I i aquí realment durant totes les vinyetas es va aprofundint i es va fingrant això d'una forma absolutament de maçó és un espiral que va consumint tota matèria i la va espiralitzant llavors per exemple hi ha persones que acaben sent persones cargol o sigui és un imaginari és una gran metàfora de la vida la traducció és pangolín pangolín i de fet just el que deies agafo això per dir el 2023 o sigui també s'ha anat movent però Adult Swim que ja és marca que algú bo es farà es farà a més amb anime volen fer una minissèrie de 4 episodis d'aquest cómic i jo us dic que això serà acollonant perquè aquesta història de veritat que a més la història mola molt després el traç tot però és que no us penseu que aneu a veure en animació entenc sí és que era això a lo que me referia era precisamente esta obra que hablaban los 4 episodios que se supone que nos vamos directamente al año 2023 per poder-ho disfrutar llavors aquesta història a més ja per acabar de de de tancar l'espiral no és que va ser nominada als Eisner un altre cop però aquí categoria millor edició americana de material estranger també ja sabeu que hi ha molts molts premis que són superconcrets però bueno mira com a mínim fer un homenatge a aquesta història així doncs està molt bé després següent així gros vale i jo crec que ja és un tancament una mena de Santíssima Trinidad Tranitoda no sé com dir-li que és Guio Gallo no sé com pronunciar això costa de veure la portada però és un peix costa de veure sobre la negra negra sobre la negra no el títol original de Guio li direm Guio és Guio Ugomeco Bukimi vale ahí nos quedamos què vol dir literalment peixos retorçant-se espantosament en forma d'espiral no l'espiral aquí el deixem de banda torna a ser Seinen que hem dit que és per adultos això per adultos no té mediana edat eh també va formar part d'aquesta revista com l'anterior Big Comic Spirits del 2001 al 2002 i agafeu-vos fora amb la sinopsi perquè és la següent una parella Tadashi i Kaori han de lluitar per sobreviure a una llaup de peixos amb potes metàl·liques que són propulsades per un olor conegut com l'olor de mort vale i amb aquesta història clar però és òbviament ara que follegeu això flipareu perquè és una història un altre cop rocambolesca aquí ja no veu color entonces ya si no veo color clar color no no no però me refiero que no veo color doncs como declaración de intenciones en forma de portada ah sí sí sembla un llibre però i bit com satànic totalment què passa amb aquests peixos que a l'hora que surten de l'aigua per anar a atacar tot el que troben doncs es van apoderant dels nous cossos generalment animals o persones sobretot llavors aquests humans es converteixen en una mena d'híbrid entre peix màquina és una cosa molt estranya i a més els cossos aquests a més es van degradant perquè a més són cossos mitjambifis que es van degradant per l'oxigen o sigui és una cosa molt aquella pel·lícula no sé si tu la vas arribar a veure Carles però una que van passar al Terror Molins fa uns 4, 5, 6 anys no me'n recordo que es deia Taranatomorfosis que la protagonista tenia una mena de malaltia que cada dia que passava s'anava putrefacte o sigui era com el seu cos s'anava pudrint però ella estava viva saps llavors té un rotllo així jo crec que tot això dibuixa una espècie de crisi de l'evolució en general sí, sí, sí sempre sent recordem una cosa a més estem que és com els peixos dels Simpsons de Tres Ulls al final hi ha molta de la cosa que és aquesta por de l'unuclear que també passa amb Godzilla o amb Akira o sigui al final tota la por a Japó de l'unuclear jo crec que justament aquest còmic que estem parlant a la Gio ho té molt, molt present exactament les pors les pors del fantasma atòmic Godzilla era el fantasma que no li podien posar una imatge real algo que fos racional havia de ser algo monstruoso perquè no es podia explicar algo tan bàrbara com l'atòmic l'evolució descontrolada i per tancar-hi amb aquest es va inspirar amb el tiburó de Spielberg i diu Spielberg va capturar magistralment l'essència de la por en forma d'un tauró menja humans jo vaig pensar que seria inclús millor capturar aquesta essència però amb un tauró menja humans que a més es mou igual de bé dins de de l'aigua com a fora llavors aquest és realment una anàdolla i tanquem la secció amb l'últim que és Black Paradox que també el teniu per aquí aquest potser és el més accessible dins de lo grotesque si algú hagués de començar de zero a llegir jo diria Black Paradox és de 2014 la versió espanyola diguéssim traduïda i són quatre personatges que contacten de forma anònima per internet amb uns pseudònims i que quan es reuneixen el que volen és fer una mena de suïcidi col·lectiu però de fet es diuen Taburo, Pitán, Barakshi segurament tots malament pronunciats i Barceo però dins d'aquest suïcidi col·lectiu comencen a dir qui és cada un comencen a treure secrets i realment és una història molt ben parida d'aquí no diré res més perquè realment és un guió molt sàdic i a més és un tema que preocupa molt a Japó és un tema del suïcidi és el gran tema i sobretot els últims no sé 20 anys és el gran tema i crec que ell va tocant diferents pals però aquí a Black Paradox ja us dic no us diré més però hi ha molt el terme aquest de doppelganger com es diu el del doble de tenir un doble el tema d'incluso robots la finalitat d'un robot bueno toca bastants pals esto se lo ha copiado Cronenberg está todo ligado está todo ligado però vaja que si no ens allarguem recordatori pregunta digues digues no no o sea me ha parecido genial este tío de hecho ya me lo habías mostrado en algunas imágenes me flipa hay algo más o sea es decir nos quedamos en esta capa así como muy potente desde lo visual muy grotesca pero evidentemente hay una carga no hay una historia de violencia no hay no o sea no té una etapa o sea es un tío que se mantingui muy firme muy firme con los ideales ahora que potser tiene tiras cúmicas a ver yo he portado estas cuatro obras que son muy emblemáticas pero que realmente es muy de tiras es decir después se han publicado juntas pero son de milivolums o publicaciones tiene relaciones curas por ejemplo pero tiene una mena que es digo que es algo rollo el circo de los horrores que también es muy chulo tiene todo de cosas que son mini historias de pocas páginas pero me refería tras esta capa grotesca y visualmente difícil de digerir pues siempre es lo típico realmente hay un discurso has mencionado ¿no? esos matices pues apocalípticos en el fondo que son propios del resultado de la Seguridad Guerra Mundial y a més hi ha parts de tesi o sea que yo creo que toca temáticas en cada un molt o sea desarrolla lo que apunta la pregunta sería desarrolla lo que apunta o enumera como cronema fem una cosa fem una cosa te'n vas a Can Fabra a la biblioteca o moltes ¿para qué? y te lo les tengo aquí bueno penseu una cosa això son o sea Uzumaki que son uns 7 o 8 o 10 volums ha traído el 9 i el 10 sí para joder-te bueno oye no lo hizo Winding Rep que enveja en el 3 y el 4 sí sí exacto bueno lo dicho estarem atents a les estrenes aquestes que de Taya i res tanquem la secció puxem una gran frase que hauríem de dir que és long life larga vida a la nova cana japonesa que ells en saben i bastant me gusta y ahora una planta abajo más ¿no? venga Carles tenc 5 minuts baixant graons Art que cambio eh sí és que escutxat escutxat escutxat eh estem ja ja hem arribat al pis de baix de tot ja d'aquest itinerari de la nova carn una galeria dels horrors que desemboca la mirada d'un autor d'un autor meravellós segurament l'autor de l'erotisme més cruel més refinat de l'art contemporani que ja ja hi arribarem però crec que és bo abans d'entrar en la primera imatge d'aquest fotògraf que és Joel Peter Witkin un dels grans exponents de la nova carn crec que és bo començar amb un diàleg amb una conversa entre dos obres que a simple vista no sembla que tinguin res a veure però que ens ajuda si tornes en un context artístic i pictòric que submergeix en aquesta boina de neocàrnica una mica comencem amb un cistei amb fruites cistei amb fruites de carabatjo un retrat precís a l'oli d'una natura morta aquesta still life que diuen els anglesos ple de llum no té res a veure amb aquest clar obscur tanabrós de l'artista i representa una època on la gent en pasta del segle XVI estava farta de figures divines i deia escolta jo vull temàtica profana jo vull que me decores aquí la colección privada que tengo con esto clar què passa quan arriba Joel Peter Witkin ara fem un viatge en el temps brutal ens situem en aquesta contemporaneitat en aquesta postmodernitat de sobte ens planta gent davant d'una altra natura morta en tots els sentits de la paraula en el sentit físic en el sentit radical en el sentit provocador i directament abjecte aquesta idea d'allò ups allò que està fora d'escena o que volem que estigui fora d'escena de sobte es queda davant la pantalla per horroritzar-nos amb el he de posar la imatge efectos posa-la com vulguis que va molt bé ostres aquest super videocast d'empanar un rostre d'una dona un bodegon exquisito muntatge fotogràfic com he dit de Peter Witkin un fotògraf de Brooklyn afincat a Nou Mèxit que sempre està molt polèmic sempre ha tingut aquest punt violent a través de l'art les seves obres parlen de la mutilació del cos d'un cos maltractat d'unes fotografies també maltractades perquè ell es dedica a rascar els negatius i fins i tot els tira àcid per provocar certes sensacions amb la fotografia que fa i no és casual que li obsessionin els caps tallats com podeu veure perquè de petit va presenciar una imatge horrible que evidentment el va marcar i és que va presenciar un brutal accident de trànsit on una nena va perdre el cap i el cap de la nena va acabar rodolant fins a acabar els peus pràcticament de Joel Peter Witkin jo crec que va veure hereditari és que clar hereditari té aquesta famosa escena que podria ser podria estar inspirada en aquesta infància traumàtica de Peter Witkin i deia ell que encara recordava la mirada perduda d'aquest cap de nena és una cosa molt bèstia clar ell no pot resistir-se a reescriure icones del passat i jo he d'apropar-se a l'essència per fer-se dinamitar el record d'aquesta memòria d'aquest passat llavors comencem amb les menines de Velázquez del 1656 emblema de l'art barroc espanyol obra mestra del barroc i tornem a agafar aquesta màquina del temps que ens porta a aquesta tan abrositat de Peter Witkin aquest self-portrait after Velázquez una foto de l'any 87 creada a partir de gelatina de plata sobre paper i on veiem aquesta mena de representació o sigui bàsicament Velázquez podria ser l'excusa per desplegar un col·legi grotesc horrorós sobre la carn com a subjecte antinormatiu és com el jardín de las delicias chunguíssim allò que et vas trobant vas mirant i a la que vas parant atenció a dalt a l'esquerra hi ha una historieta sí i fins i tot hi ha algunes cites al surrealisme perquè Joel Peter Witkin diguéssim que hi ha un vincle amb Dalí molt gran amb el surrealisme clar què més trobem en aquest diàleg que com dic estem buscant el passat i després tornem a una contemporaneïtat on ell diguéssim diu la seva a través d'una reescriptura malsana a nivell històric també podem establir aquest diàleg perquè Witkin proposa una lectura molt interessant que és perfecta per tota aquesta febre de l'aire Instagram llavors el famós grafiti del petó socialista el mur de Berlín aquell moment de germanor entre Honecker i Bresnev dels 30 anys de la RDA que es va convertir en grafiti del mur de Berlín un dels més visitats un dels més desgastats com a imatge de la cultura selfie juntament amb la torre de Pisa és a dir és una imatge que quasi s'hauria de prohibir ja n'hi ha prou clar per cert d'un artista rus Dimitri Brueble que desgraciadament va morir aquest agost l'autor del grafiti el famós grafiti que hi ha a Berlín i què passa què fa Peter Witkin davant d'una imatge com dic tan explotada per la cultura narcisista del nostre temps doncs proposa un petó entre dos caps que en realitat són un és una sola persona és un cap d'una sola persona tallada en dues parts que hi va treure d'un dipòsit de cadàvers per crear aquesta barbaritat necròfila que podeu veure aquí a veure si elaborar o no perquè a veure si YouTube ens saltarà i dirà ep això sí que no això sí que no ja ho veieu Joel Peter Witkin un artista amb el sa violent maleït podríem dir també artista certament maleït que trenca amb les convencions pensa a part de tot aquest trauma que he explicat d'infància ell prové d'un ambient religiós que mamava a casa de petit i tot això són factors que es poden evidentment interpretar com punts d'on parteix tot aquest imaginari monstruós també hem de dir una cosa de la mateixa manera que a l'altre programa quan vam parlar de mitologia grega amb Hades i tot això que hi ha paratges de mitologies que són xungos la Bíblia no s'està per hòsties no s'està per hòsties exactament és com un llibre de ciència-ficció que és gore l'antic testament és heavy metal exacte l'antic testament digueria el Mel Gibson m'agrada més l'antic que el nou perquè és més és més ciència-ficció d'aquí ens traslladem a un artista que d'alguna manera també pot establir un diàleg molt interessant amb Joel Peter Wittking i és Cindy Sherman per què? doncs perquè Joel Peter Wittking a través de tot aquest imaginari malsà i no diem putrefacte de format monstruós també ojo també ha servit per d'alguna manera estimular certs discursos sobre el gènere sobre la sexualitat i aquí hem de parlar clarament de Cindy Sherman Cindy Sherman té una imatge que mostrarem que són tot un seguit de fotos d'ella mateixa d'autorretrats d'aquesta gran artista nord-americana feminista del 70 i a través d'aquesta col·lecció per què estic ficant això ara? perquè connecta molt amb una part de l'art de Peter Wittking i és que aquests autorretrats de Sherman que es diuen sense títol d'alguna manera serveixen com a font d'autoconeixement com una eina per accedir a l'inconscient els nostres desitjos óculs però també formulen preguntes pertinents que penso que encara tenen vigència com el fet de què significa ser dona ara aquí ja no ens situem davant d'un panorama que d'alguna manera ens provoca una distància una lletió que ens aparta sinó que aquesta transformació aquesta mutabilitat del rostre com a discurs feminista d'empoderament de pensar en el rol de la dona també està molt vinculat a la nova carn també et dic una cosa això que estem veient de totes les seves fotos sembla de la primera a l'última semblen aquests vídeos de tiktok que posen la mà a la càmera i la treuen i ja és una altra i s'han maquillat jo crec que ella ho va treure de tiktok això és que tiktok s'ho ha acabat carregant tot és a dir jo crec que qualsevol cosa diguéssim que podem portar a nivell imatge que ha marcat no sabia que Cronenberg era tiktoker llavors jo estic entre dos imàgenes buscant-me les imàgenes de Witkin tu què has imaginat la Venus de Botticelli ostres no l'has vist la Venus de Botticelli no hemos comentado però podríem comentarla exactament és a dir la Venus de Botticelli en un és una reescriptura a veure gira'm-la pinxa-la pinxa-la per veure-la és una bèstia és interessant i amb tot això està treballant com deia aquesta idea que es pot interpretar no dic que ho defensi directament però es pot interpretar com un discurs queer com un discurs de reivindicació de cossos que no són normatius que no segueixen els models que imposa diguéssim la societat de consum i que ens venen dictats pels mitjans de comunicació llavors tornem a Peter Witkin perquè hi ha una obra que crec que és molt representativa doncs d'aquest cos que no és com l'art clàssic sempre ens ha representat i com els mitjans i la moda ens dicten que vol que sigui i tota la societat intenta apropar-se a això i és Carrot Cake un fotomuntatge del 1980 que apareix una dona masturbant-se amb una pastanaga i Carrot Cake i què més a dir? Bueno, és molt botero és molt botero això i podem posar-li en aquest cake a part de Carrot deu tenir alguna cosa en fi jo crec que és una obra que com dic va molt bé per parlar d'una mirada que entén el cos i la vida com a conceptes que poden escapar de la norma en una època com la d'avui tan narcisista ell de sobte mostra obres com aquestes de cossos obesos també cossos mutilats també de formes de talla baixa cossos que exalta com si fossin divins i que jo crec que intenten confessar cert desig ocult crec que Pol ara que estàs tenir endavant aquesta imatge d'aquesta dona obesa hi ha alguna cosa del Pieles d'Eduardo Casano aquest discurs inclusiu i de fet no us ho perdeu Jaume Balagueró confessa en una entrevista que li vaig fer fa molts anys que tant Sucamoto com especialment Joel Peter Whitkin aquest fotògraf nord-americà que per cert ara està a Mèxic està diguéssim el raspall de dents al T.Mèxic Jaume Balagueró es va inspirar molt Alícia exactament el curt matratge Alícia de Jaume Balagueró està molt inspirat aquell angel que per cert és un curt que tracta sobre certa esposa cada dos programes traiem Alícia tinc una sensació que tu desconectes una xica le viene la primera regla y entonces baja un submundo que és com una especie de lugar de tinieblas i en ese lugar de tinieblas acaben aflorando els miedos del subconsciente amb imàgenes que recordan molt a els 8 montajers de Peter Whitkin Con erótico resultado Culminem Después de erótico resultado culminar me parece algo interesante És com casi repetitiu En fi tanquem tanquem aquest raco ragut per l'amor las tanebras aquest autisme estrañ amb la que segurament és la millor representació de la feminitat monstruosa que ens ha donat la fi del segle XX que ens ha donat aquesta família Cronenberg que hem anat desplegant avui i que és Necronom 5 del pintor suís Hans Ruedi Jiger i que d'alguna manera concentra aquesta càrrega de sensualitat en una il·lustració de l'any 76 i que ojo no trobem a les pel·lícules de la saga Alien és a dir d'alguna manera aquí ens donem compte com el cine o més ben dit com l'art aquest gran teatre dels horrors que busca la bellesa dins la lletió que trenca tabús que no te pot acceptar les perversions que moltes vegades al cine no s'atreveix i es queda amb el terror pur potser això no es va veure Alien de Ridley Scott però potser a la subversió X això potser sí que es veia perquè allà sí que s'atreveixen exacte el cine té molts circuits però diguéssim que a vegades el cine que ens arriba a les sales no, molta gent va arribar a aquest cine no arriba a aquest nivell ara us contarem el que ens donen els còmics o el que ens dona la volta de l'esquina i otra vez volveremos no de Alicia però de Balagueró perquè inaugura inaugura con Venus y bueno pero antes de meternos en agendas menús vos ha acabat de alguna forma yo haciendo esta pirueta sexual os mola o no os mola la imáfora me parece muy potente y de hecho me parece mucho más adecuado y cercano al Cronenberg y a la nueva carne de Cronenberg que lo que nos has mostrado que es ciertamente interesante no conocí a Whitkin pero sí que es cierto que lo dejo más en el terreno de lo grotesco al final también es difícil que discursar con una fotografía es mucho más complejo que hacerlo con una película o con un cómic como Junji Ito pero bienvenido sean todas estas mentes que aparentemente están totalmente del revés es decir que están loquísimas y no porque después ves a Junji Ito y al menos en apariencia aparece un señor que puede ser contable y después son gente maquísima Cronenberg de hecho cuando lo oyes hablar lo podrías invitar a casa y después son mentes que desarrollan un imaginario perverso que en el fondo es lo que nos conviene y dan una apariencia de tranquilidad al mateix Cronenberg que es una persona que se ve muy tranquila y de sota toda esta apariencia relaxada y a un món absolutamente perverso que su padre no le pegaba y no exacto que parece que todo tenga que venir de una mente atrofiada tras la violencia infantil però bueno en qualsevol cas volia destacar una mica aquests exponents de la nova carn més fotogràfics perquè realment com dic serveixen per endinsar-nos en unes tenebres que molts cops el cine el cine de gran consum no té els ous d'atrevir-se a mostrar o sea Whitkin Sherman Cindy Sherman Cindy Sherman I Giger I Giger I Giger Yes Molt bé doncs ja per tancar anem a podem posar la despedida ja i anem comentant que jo crec que hi ha una gran cosa d'agenda òbvia no? Hi ha una gran cosa Una fiesta en mi casa estáis todos invitados Exacto Habrá cervesa ¿Está bien? Grande Grande Unes maratones bueno vosaltres ja deu estar en una agenda quadrada no? Bueno estem parlant òbviament del Festival de Sitges no fa falta dir Carles és un monstru És un monstru i això ho deixia Joaquim Vallet nostre col·lega valencià que dius que Sitges és un monstru i és això Al final tota la programació de festival és un monstru en el moment que quieres abordarlo desde todas las perspectivas és impossible tienes que acabar acotando un terreno de reflexión ya sea la sección oficial hostia o en el caso de Sitges novas visions etcétera etcétera pero sí sí se nos viene Sitges 10 días del 6 al 16 y está claro que el siguiente programa va a ser un especial que por cierto te quería comentar Carles vas a traer arte para el festival de Sitges sí a mi m'agradaria o sea te quieres desmarcar del mítico programa estaría bien perquè sempre acostumem a fer pels qui se ho han enganxat a aquesta temporada acostumem a fer una hora bueno una hora no una hora un programa de tertúlia però clar però què passa que no tots anem a Sitges o anem a molt poc és que vosaltres clar viviu a Sitges os apetece más traer un Sitges pero eligiendo peli obra jo ho comentava perquè se'm va ocórrer que ja hi ha una obra al museu del Cau Ferrat de Sitges de Santiago Rosinyol que es diu La Morfina i és una dona La Morfilla La Morfina aquests estats alterats de la consciència però ja vam portar la Morfina ja està ja és que jo crec que pot ser molt interessant perquè sí que connecta doncs amb cert imaginari del cinema terror i fantàstic també podríem portar algú que seran los espectadores que voten por favor votar perquè si no ens assengellarà empanada punt sí empanada punt no quan sigui tornarem amb algú òbviament relacionat amb Sitges però tornarem en breus està clar d'acord així que res fins al proper programa i a la nova Car la nova Car la nova Car ara escoltes Ràdio Desfer sintonitzes Ràdio Desfer la Ràdio de Sant Just durante 8.1 Ràdio Desfer 98.1 Ràdio Desfer 98.1 Ràdio Desfer 98.1 Ràdio Desfer Ràdio Desfer Ràdio Desfer Ràdio Desfer Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Pasa per la Justa! De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esvern! Carave! Un programa per a arqueòlegs de la música moderna! Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys! Música sense etiquetes ni dates de caducitat! Música sense etiquetes ni dates de caducitat! Et penses que a Ràdio d'Esvern et deixem les tardes lliures perquè t'avorreixis? Doncs no! Escolta de dilluns a divendres de 5 a 7 el programa de tardes La Rambla amb entrevistes d'actualitat, tertúlies esbojarrades i seccions variades! Aquí, la gent i les entitats de Sant Just en sou els protagonistes! I recupera tots els podcasts que vulguis a radiodesvern.com o al perfil arroba larambla981 d'Instagram i Twitter! Música Smooth Jazz Olympia Música Música Música Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!