Empanada Cultural
Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.
Subscriu-te
Empanada Cultural del 22/10/2022 — Nova Carn: Cronenberg i 'Crimes of the Future', Junji Ito i l’art de Witkin, Sherman i Giger — prèvia de Sitges
Promocions institucionals, programes de la casa i sintonia de Ràdio d’Esvern abans del programa.
Introducció del programa: to festiu i presentació de l’equip (Pol Dígler, Ferran Pujol, Adriana Caldero, Carles Martínez).
Monòleg sobre el concepte: cos abjecte, eros/thanatos, exemples de cinema i art (Cronenberg, Barker, Tsukamoto, Orlan, Sherman). Marc teòric i preguntes clau.
Presentació dels blocs del programa (cinema, manga, art) i to de la sessió; xarxes i formats (podcast/videocast).
Anàlisi del film: trama (performances d’extirpació d’òrgans), temes (cos-màquina, dolor, mutació), puntuació musical (Howard Shore) i debat crític (enumeració vs novetat, subtrames, to interpretatiu). Comparacions amb l’etapa 80–90 i mencions a Crash, Existenz i Dead Ringers.
Perfil de Junji Ito i repàs d’obres: Tomie (immortalitat i possessió), Uzumaki (maleïció de les espirals), Gyo (híbrids peix-màquina, por nuclear), Black Paradox (doppelgängers i suïcidi col·lectiu). Estètica del grotesc, bellesa i inquietant.
La fotografia abjecta de Witkin (caps seccionats, bodegons mortuoris, Carrot Cake), l’autoretrat performatiu de Cindy Sherman (discurs de gènere) i el biomecanisme sensual de Giger (Necronom V) com a eixos de nova carn en arts visuals.
Avanç del Festival de Sitges (dates, enfoc del pròxim especial) i possible diàleg amb obres del Cau Ferrat (Rusiñol).
Crèdits, sintonia i loop de comiat de la ràdio amb música i mencions d’altres programes.
Panorama general
Programa dedicat a la Nova Carn (new flesh): una mirada a la perversió estètica del cos, l’erotisme dislocat i la fusió cos-màquina en cinema, manga i art contemporani.
"Long live the new flesh" — Videodrome
Idees clau
- La nova carn com a estètica del cos abjecte: plaer i dolor, eros i tànatros, tecnologia i carn.
- Diàleg entre cinema (Cronenberg), manga (Junji Ito) i arts visuals (Witkin, Sherman, Giger) per cartografiar el caos interior.
- Debat crític: quan l’autor repeteix motius, aporta o enumera?
Tema central: què és la Nova Carn?
- Definició: estètica perversa del cos, representació obscena del real que frega allò que no es pot mostrar (tabú, mort, metamorfosi).
- Referents: Cronenberg (Videodrome, Shivers, The Fly), Clive Barker (Hellraiser), Tsukamoto (Tetsuo: The Iron Man), i artistes com Orlan, Carolee Schneemann i Cindy Sherman.
- Preguntes obertes:
- És reacció al porno i a la saturació d’imatges? - Reescriu la relació entre cos, desig i tecnologia?
"Let us not be afraid to map the chaos inside" — Crimes of the Future
Bloc 1 — Cinema: David Cronenberg i 'Crimes of the Future'
De què va
- Futur distòpic on Saul Tenser (Viggo Mortensen) i Caprice (Léa Seydoux) converteixen les seves mutacions i extirpacions d’òrgans en performances.
- Ecos temàtics: cos vs. màquina, dolor extingit, malaltia com a mutació evolutiva, sexualitat ambigus dolor/plaer, identitat i alliberament.
Punts forts
- Composició visual sobriament clàssica per mostrar horrors; música suggeridora de Howard Shore (ressons a Lynch/Twin Peaks).
- Recull el millor de l’etapa 80-90 (body horror i poètica distòpica).
Crítiques i debat
- Sensació de “greatest hits”: massa enumeració de motius, poc desenvolupament de llavors (p. ex. el fil del plàstic com a futur evolutiu).
- Alguns tons interpretatius (Kristen Stewart) trenquen la gravetat; subtrames que no culminen.
- Conclusió coral: valuosa com a catàleg i retorn del llenguatge, però sense el cop d’estómac de Crash/Existenz/Dead Ringers.
"La cirugía es el nuevo sexo" — (diàlegs de la pel·lícula)
Bloc 2 — Manga: Junji Ito i el body horror
Per què Junji Ito
- Mestre del terror gràfic i del body horror: busca la bellesa en el grotesc amb traç detallista i composició elegant.
Obres destacades
- Tomie (1987): femme fatale immortal que esclavitza desig i violència; regeneració, diabolisme i identitat fragmentada.
- Uzumaki (1998–99): poble maleït per espirals; obsessió que deforma cossos i natura. Metàfora absorbent del caos que tot ho espiralitza. Adaptació anime anunciada per Adult Swim.
- Gyo (2001–02): peixos amb potes metàl·liques guiats per l’“olor de mort” que hibriden peix-màquina-humà; subtext d’angoixa nuclear a la tradició Godzilla/Akira.
- Black Paradox (2014): quartet que planeja suïcidi col·lectiu; doppelgängers, identitats duplicades i tecnologia; la més accessible per començar.
Temes i to
- De l’inquietant lovecraftià a l’escatologia i la paròdia, sempre amb focus en el cos com a amenaça i el desconegut com a terror.
Bloc 3 — Art i fotografia: Joel-Peter Witkin, Cindy Sherman, H. R. Giger
Joel-Peter Witkin
- Fotografia de cossos mutilats, bodegons de natura morta literal, negatius rascats i àcids: una litúrgia de l’abjecte.
- Relectures irreverents (Velázquez, Venus de Botticelli) i imatges com Carrot Cake (cosos no normatius, desig i tabú) o el “petó” de caps seccionats.
Cindy Sherman
- Autoretrats com a eina d’autoconeixement i crítica de gènere: mutabilitat del rostre, rols femenins i identitats construïdes; connexions amb la nova carn per l’ús del cos com a camp de discurs.
H. R. Giger
- Necronom V (1976): síntesi de sensualitat biomecànica. La saga Alien hereta el terror però edulcora el component sexual subversiu de Giger.
Agenda i tancament
- Avanç del Festival de Sitges (6–16): pròxim programa especial; proposta d’enllaçar cinema fantàstic amb arts visuals locals (Cau Ferrat, Rusiñol – “La Morfina”).
Conclusions del programa
- La nova carn continua sent un llenguatge potent per pensar cos, tecnologia i desig.
- En cinema, Cronenberg torna amb ofici; en manga, Junji Ito expandeix el body horror amb imaginari únic; en art, Witkin/Sherman/Giger obren fronts polítics i sensibles sobre el cos.