Empanada Cultural
Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.
Subscriu-te al podcast
Oscars, crisi dels César i prèvia Berlinale; especial Capcom 40 anys amb Retromaniacs
Panorama general de l’episodi
Episodi coral centrat en cinema i videojocs: debat sobre els Oscars (amb el soroll pel doble guardó de la gran guanyadora), la crisi institucional dels Premis César i una breu prèvia de la Berlinale. A la segona part, especial Capcom 40 anys amb entrevista a Retromaniacs: història, sagues icòniques, e-sports, remakes/remasters, VR i l’escena indie local.
"Dimiten para honrar... recuperar la serenidad... y hacer que la fiesta del cine siga siendo una fiesta" — comunicat dels César, qualificat al programa de discurs polític poc clar.
Temes principals
Oscars: gran any i polèmiques
- Any de nivell altíssim amb repartiment considerat força just.
- Debat sobre el doble premi (millor pel·lícula i internacional) a la mateixa cinta: per alguns, mereixut; per altres, problemàtic per equitat entre categories.
- Netflix: percepció que ha quedat fora dels guardons més grans enguany.
Prèvia Berlinale i estrena de “Synonyms”
- S’apunta la Berlinale a punt de començar (cap al 20 de febrer).
- Es destaca l’estrena de “Synonyms” (Oso d’Or 2019, cineasta israelià), com a pont per parlar de línies editorials i premis europeus.
Crisi als Premis César (França)
- Dimissió en bloc de tota la direcció a pocs dies de la gala.
- Motius de fons: opacitat en comptes i estatuts, i falta de paritat a la institució.
- Polanski (12 nominacions) encén el debat i la protesta; ell mateix renuncia a presentar la gala; pressió d’associacions feministes.
- Discussió al programa sobre separar o no obra i autor; es defensa que la pel·lícula “El oficial y el espía” té valor cinematogràfic independentment del cas judicial.
Nova veu a l’estudi i recomanació
- S’incorpora la Roser (veu del públic) i es fa teaser del còmic “The Private Eye”: distopia d’actualitat, mig americana, mig espanyola.
Especial Capcom 40 anys (amb Retromaniacs)
- Repàs a l’historial de Capcom: de les recreatives a les grans sagues.
- Sagues clàssiques i modernes: Street Fighter, Mega Man, Ghosts ’n Goblins, 1942, Final Fight, Resident Evil, Devil May Cry, Monster Hunter, Ace Attorney, Okami, Onimusha.
- Capcom i el cinema: adaptacions (Street Fighter, Resident Evil) i nous projectes (sèries d’animació, possible reinici de pel·lícules; Devil May Cry a sèries).
- E-sports i llegat competitiu: Street Fighter II i l’era dels tornejos; innovació amb combos i balanç de personatges.
- Debat remakes/remasters:
- Pros: recuperar clàssics amb qualitat actual i portar-los a noves generacions. - Contres: preferència d’alguns per hardware/software original; al capdavall, és un negoci.
- VR: “Resident Evil 7” com a primer AAA funcional en VR; es veu la VR com a eina de futur si l’experiència d’immersió està ben resolta.
- Ecosistema indie i retorn al pixel art: equips petits que creen grans jocs inspirats en clàssics (ex.: projectes similars a Mega Man i Final Fight).
- Barcelona com a hub de desenvolupament de videojocs a Europa: talent present però poc visibilitzat.
- Videojoc com a cultura:
- Malentesos institucionals encara presents, però avenços notables. - La BNE preservarà els videojocs fets a Espanya com a patrimoni cultural (retroactiu i futur), on iniciatives com Retromaniacs seran clau.
"Un videojoc és cultura: creació, música, regles de joc i gràfica" — Elo Tortosa, Retromaniacs.
Idees clau
- Premis: bon repartiment als Oscars amb tensions al voltant de doble guardó i paper de plataformes.
- Institucions: els César evidencien problemes d’estructura (paritat, transparència) i legitimitat pública.
- Videojocs: Capcom exemplifica perennitat i innovació; l’escena indie i la preservació institucional apunten a un relat cultural consolidat.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Visca Corea La Buena! Visca els 6 milions d'espectadors menys d'aquest any! Moltes gràcies! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! De veritat, tu has guanyat molts premis, no, la vida? Estic acostumat-nos! Es nota una milió d'experiència, ja! De pujar a l'escenari... I fer el peli-pe! I va ser per una peli d'un adolescent, no? Bebé! effect a... Ah! Bebé! Edicte a les drogues ja! Veig que no l'has vist! Veig que no l'has vist, la meva pel·lícula! curtmetratge. És un llarg matratge. Si no, no hauríem donat tant de bo. No esperava menys de tu. Bueno, veig que aquí tothom està agafant un ritme amb les editorials que podem començar a escollir, no? Tenim l'editorial més poètica, més exagerada. La teva, bàsicament. Sí, no volia dir. La més cachondeito, no? El Ferran s'està sumant, també, aquesta... Sí, sí. L'última que va fer... Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Sí, sí, això és important. Comença rient i, a més, jo crec que no cal escollir, no? Bueno, com que ens hem alternat. Exacte. Total. A més, ja n'ha escollit uns altres. Què us sembla l'última... L'última... Com diríem això? Los últimos premios dados, la última elección... ¿Qué os parece? ¿De qué estamos hablando? Estem parlant dels Oscars. Sí, hombre, yo creo. Bueno, jo crec que ha estat un bon any. A veure, ha sigut un molt bon any de pel·lícules, això estava claríssim, però crec que les decisions que han sigut... Bueno, tu tens una mica ressel el tema que una pel·lícula hagi guanyat alhora millor pel·lícula i millor pel·lícula internacional, però jo crec que... És una pel·lícula que es mereix molt. Jo, si estem amb el menú, si això... Això és el menú. És un menú. Que serà un menú dilatat, no, Pol? Si estem amb el menú, jo després us parlaré... Perquè no és que... Jo veig que sóc un gran defensor d'aquesta pel·lícula, per a saïll. Ja, quan la vam anar a veure, vam parlar molt positivament i, de fet, si us recordeu, on la vaig deixar jo, amb el meu Top Five? Ai, hòstia. La segona. La segona. Sí, jo vaig dir que era la segona. Bueno, però la primera... I la primera ja perdem un cop, no? Sí, exacte. No, no, i també estava nominada. Ara, era molt... O sigui, estava molt clar que mai guanyaria. Però després us explicaré per què estic tan en contra d'això d'un doble premi. Però sí que és cert el que diu el Pol, no? Que hi havia un nivelazo aquest any. Aquest any, jo personalment... Hi havia molt bon cinema i era impossible contentar tothom. O sigui, estava clar que alguna queixa hi hauria i algun encert també, no? Sí. No, no, jo crec que està bastant ben repartit, eh? A part del que ha dit en el discurso de los Oscars que Netflix ha quedat fora, totalmente. I de hecho, ¿sabes dónde ha quedat fora totalmente Netflix? Donde incluso han incluït algunes películes americanas, estadounidenses, no? Que se han visto també en los Oscars nominades. Pues, precisamente, todas las de Netflix. I en los César. En los César. De hecho, estamos aquí que esto parece que nunca acaba, no? Empezamos con los Gaudí. Después los Goya. Les hicimos un poquito de menos caso. Los Oscars. Los Oscars se dilatan en el tiempo de una manera acojonante, ¿no? Y ahora, ¿a qué nos enfrentamos? A la Berlinale, que viene... Que le queda muy poquito. Creo que es 20 de febrero que empieza. De hecho, luego lo comentamos también en mi sección. ¿Eso os parece bien? Sí, tú parles d'això, eh? Sí, la idea es que parlem una miqueta de... Un pupurri. Del Oscars. Sí, una miqueta dels premis, del cinema, com sempre, evidentment. Però també parlar de la Berlinale, no tan per lo que ha de vindre, sinó perquè tot just s'acaba d'estrenar el divendres, una pel·lícula que es la que va guanyar, Los Dor, l'any passat, que es diu Sinónims, Sinónimos, d'un cineasta israelí. I, de fet, us volia parlar d'això, però també del César. I jo crec que del César no cal que esperem, perquè sabeu com està, ¿no? S'ha liat, ¿no?, una mica. O sigui, han dimitit en massa. En massa, toda la direcció. Tota la direcció dels premis. No les pagaban, y claro, aquí no. Esto es lo que me pasa a mí. Los responsables de la Academia de Cine Francesa, sin ninguna excepción, han renunciado de forma unánime i lo han hecho a cuantos días de la celebración? A res. La celebración es del 28 de febrero. Estamos hablando del 28 de febrero. Y creo que esto pasó el jueves o el miércoles. ¿Los motivos los conocéis? No, de hecho, los motivos los conocéis. Como el mobile. Y no le estoy hablando solo a los oyentes, ¿eh? Sí, podría ser. Sí, perquè avui no hi és el Ferran, però tenim una incorporació. Más de uno debe estar pensando, ¿y dónde está el Ferran? ¿Dónde está el Ferran? Después se os lo díam. Sí, tot sona fatal, es per mí, ¿vale? ¿Cómo? Si tot sona fatal, es per culpa meva. Però llavors... Aquí tenim avui, tenim un referent del públic. És a dir, és una collita feta pel públic per representar el públic al nostre programa. Sí, exacte. Perquè estan molt en contra de les nostres opinions, ¿no? Que venen avui a rebatre. De les músiques, principalment. A rebatre, a rebatre. De fet, jo simplement passava per aquí. Hola, Roser. Què tal? Bona tarda, Roser. Bona tarda. O bon dia, no? Bon dia, bon dia. Sí, d'aquests dies així. Doncs tu ens parlaràs d'això, de sinònim, i faràs una mica de pupurri festivalero. Això mateix. Jo us porto un còmic que es diu The Private Eye, que és mig americà, mig espanyol, ja veureu per què. I és una distopia que crec que... Molt actual, molt actualitzable, i a veure si us agrada, jo crec que us ho recomano. Jo crec que sí. Això de The Private Eye m'agrada molt. The Private Eye. Jo, com a títula, em sembla que llanyen. Però, bueno, que no us he dit, per què? Per què han dimitit? Que estem fent això de... De coronavirus, no? No, no, no, no, no. Tant a bo. Tant a bo, títulos. Què passa? A veure, què passa? A veure, perquè, doncs, seria un únic motiu per a varias suspensiones. Però, en aquest cas, no s'ha suspendit, eh? Les premies que siguen adelante. De hecho, ara ho que tenen és que correr, encontrar altra direcció. I segun ells mateixos han dit, dimiten, dimiten para honrar, literalment, eh? Para honrar a aquells que han hecho possible el cine en 2019, para recuperar la serenidad, parece que la gente está muy alterada, y hacer que la fiesta del cine siga siendo una fiesta. Es decir, esto es un discurso político que no te enteras de nada, ¿no? Es decir, mucha chicha y poca limona. ¿Cuál es el tema aquí? Que, ¿por qué no puede seguir siendo una fiesta? Y esto ya te lo digo yo, ¿no? Porque centenares de personalidades de la cultura durante todo el año han ido denunciando como parece ser que hay bastantes disfunciones en esta dirección, hay una pacidad en las cuentas, y no estamos hablando del movimiento independentista, y en los estatutos, mira, genial la palabra. Falta de paridad, y esto sí que es como el tema principal, falta de paridad de la institución, si habláramos de los porcentajes nos quedábamos aterrados, y encima, en paralelo a todo ello, que no forma parte del mismo conflicto, en paralelo a todo ello está Polanski ahí, en la sombra. Polanski ahora empieza a ser... Y las sevas 12 nominaciones, ¿no? Exacto. Bueno, aquí, algún oyente espero que recuerde como le dedicamos una sección, la parte de cine, a la película El oficial y la espía, ¿no? El oficial y el espía. Y... Jacuz, ¿no? Llamada en francés, y Jacuz. Vols que et posi la secció de cinema? Perquè veig que t'estan... No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Encara no, encara no. No m'ho anem a posar el bigoti del Ferran. No, és més... Sí, sí, això d'estar dintre del so és perillós per mi, és perillós. Hauré d'aprendre, hauré d'aprendre, llavors. Bueno, parlant del Ferran, què? No, no, 12 nominacions, els César... Que sigui el cabrón. Perquè, no, no, clar, collons, perquè la gent dirà ah, vale, així el Polanski, perquè és un matau, no, collons, perquè el Polanski encara té aquesta causa oberta als Estats Units, i tot i que durant moltes dècades, em sembla que aquest tio l'han deixat tranquil des de... Jo crec que mai acabarà això. No, no, no, s'està ficant molt més calent el tema. Perquè, clar, al Polanski ja li van oferir presentar la gala, el 28 de febrer. Però és que això sí que hauria sigut. No, ell mateix va dir, millor que no. No vull entrar al personal. I, de fet, perquè hi havia moltes associacions femenines que estaven exigint, no tant que no presentés, sinó la destitució. Llavors, ara que arriben aquestes dues nominacions, en paral·lel us podeu imaginar el rebombori que s'està fent, la direcció caiguda, i tothom en contra d'aquest oficial i l'espia, que jo haig de dir que, a part de si el Polanski... Bueno, això és un altre tema, no? És una mica com les discussions polítiques. No arribarem enlloc, però sí que és cert que trobo que aquesta pel·lícula està molt bé. Ja ho vam defensar aquí, no? L'oficial i l'espia. Bueno, tu, perquè crec que ni el Ferran ni jo l'hem vist, però... Bueno, si no lo defiendo yo, que estoy al cargo del cine. Es como si lo defendiera el programa. Y bueno, veo que tienes prisa por empezar, así que va, venga. Home, que volguem de mirar un chato. Venga, va, venga, va. No, no, més que jo, el Ferran, perquè no està aquí, però, com sempre, nos deja su regalito amb un enllacet. I aquest cop el que ha fet és parlar de Capcom, de la companyia Capcom de Videojocs, de la qual fa 3-4 setmanes vam fer una entrevista als de Retro Maniacs, que són els que organitzaven aquesta mena de festa, celebració, als 40 anys d'aquesta companyia. Així que ha fet un pupurri, crec, entre secció i entrevista. Collonut. Venga, suma bé. Comencem amb el mail o què? Comencem amb el mail. Va, vinga. Una de les companyies de videojocs més celebrades de la història, Capcom, està de celebració. Ha complert 40 anys. Bé, per ser exactes, fa 40 anys, en realitat 41, ja que va ser el maig de 1979, es va fundar el Japó IRM Corporation, especialitzada en fabricació i distribució de màquines recreatives a nivell internacional. I la seva secció nacional, anomenada Japan Capsule Computers Company, s'encarregava del mercat intern. De fet, no va ser fins a 1989, després de molts canvis de noms de les diferents branques de l'empresa, fusions i separacions, que s'adopta la breviatura Capcom que tots coneixem. En qualsevol cas, no és un event corporatiu el que volem celebrar, sinó l'excel·lent trajectòria d'una companyia de videojocs que, inclús a dia d'avui, no para de donar-nos alegries. Perquè tothom coneix Capcom. Durant aquests 40 anys, ens ha adonat molts dels jocs més coneguts, tant a recreatives com a consola. Ja sabeu, Street Fighter, Mega Man, Final Fight, o inclús abans amb clàssics com Bulbush, 1942 o Ghost and Goblins. Inclús té una historial d'èxit amb adaptacions de llicències cinematogràfiques o televisives a videojocs, com són DuckTales, Aladdin o tots els basats en Marvel. Però Capcom no només viu del passat. Ja que més endavant, ens trobem Resident Evil, Devil May Cry, Monster Hunter, Dead Rising, Ace Attorney, Okami, Onimusha... I la llista es faria infinita. Com dèiem, tot el món gamer està de celebració. I de fet, a casa nostra vam tenir un event organitzat per l'associació d'entusiastes dels videojocs Retromaniacs. Vam anar a parlar amb Elo Tortosa, un dels seus responsables, i millor que ens expliqui ell de què va tot plegat. Abans d'entrar en matèria més de Capcom, explica'ns què és Retromaniacs. Molt bé, us explico. Mira, Retromaniacs és una associació que ara ha complert 5 anys, tot just a finals de 2019. La vam fundar aproximadament el 23 d'octubre del 2014. I bé, el que fa Retromaniacs és... O sigui, el nostre leitmotiv és la preservació, la conservació i la difusió dels sistemes d'enteniment electrònics. Això comporta ben bé des dels anys 60 amb els pinballs, màquines electromecàniques, passant per tot el que seria el tema de videojocs a totes les seves manifestacions. Ens quedem més o menys en el segle XXI. Però avui en concret celebrem els 40 anys d'una de les grans companyies del sector, que és Capcom. Sí, senyor. Què ens pots dir tu de Capcom? Què va suposar Capcom en el món dels videojocs? Bé, Capcom és una de les companyies de referència, tot just juntament amb Sega, Konami... Són aquelles marques que tots tenim en el nostre imaginari, no?, dels videojocs. Si sabeu, aquest any, 2020, en els Jocs Olímpics de Tòquio, n'hi haurà un campionat de Street Fighter V, que té el suport d'Intel i de la pròpia de l'organització dels Jocs Olímpics. Vull dir que, bueno, que Capcom et pots trobar els primers videojocs dels anys 80 que tots recordem, i després te'n vas a l'altre extrem i veus que és una gent que continua innovant, que fins i tot ja està ficada de peus i potes en el món dels e-sports, no? I és que Capcom, efectivament, sempre ha volgut ser pionera. Amb el seu Street Fighter va introduir el concepte Combo. Ja sabeu, combinació de botons i enllaç de comandaments per executar atacs especials. I amb la segona part del joc, amb una alineació de personatges molt ben calibrats, va donar el tret de sortir del concepte e-sports tal com el coneixem ara. I més enllà dels videojocs, també ha sigut pionera. Per exemple, té l'honor, alguns dirien dubtors honor, de tenir diverses adaptacions cinematogràfiques de les seves IP. Van tenir clar el matrimoni aparentment obvi entre cinema i videojocs, i amb pel·lícules com Street Fighter o Resident Evil han aconseguit ser de les marques amb millor posicionament en quant a adaptacions. De fet, segueixen apostant per això i en aquesta època de Netflix i de cinema palomitero milionari s'han anunciat noves propostes. Ells van veure el filó. Van veure el filó, tenen el contingut dels seus videojocs i diguéssim que la temàtica dona molt de sí en el que seria l'espectre cinema. Tenim en compte que el cinema i videojocs venen molt de la mà. La idea que tenen ells de cap com, per la que nosaltres sàpiguem, però nosaltres no sabem, és que volen reiniciar la saga de Resident Evil, volen tornar a fer també sèries d'animació amb un nivell de qualitat bastant exigent, a més a més de la mà de Netflix, és un èxit que s'hi ve assegurat. Devil Mayer serà una sèrie, però n'hi ha més, n'hi ha sèries d'animació i n'hi ha sèries de personatges reials i també reinicis de pel·lícules que s'havien fet en un seu moment. I parlant precisament de reinicis, ens preguntàvem què en pensa una comunitat tan amant del software original com Retromaniacs sobre aquesta actual falera de remakes, remasters i actualitzacions de jocs antics. Aviam, és un tema pel·li agut i aquí n'hi ha tots corrents. Hi ha gent que li dóna molt que es facin remakes i és una manera de retornar aquell videojoc que vas jugant al seu dia amb un nivell de qualitat molt superior a la tecnologia actual i hi ha gent que s'estima més el hardware i el software original. Aquí està molt clar que la tecnologia va evolucionant. la potència de les màquines és bestial. O sigui, nosaltres estem parlant que, clar, nosaltres maneguem maquinari, diguéssim, des dels anys 70, les Ataris 2600 i no sé què que era puro pixel. A nosaltres que ens agrada el retro, bueno, la veritat és que el que ens agrada realment són els videojocs bons. Jo crec que de tota manera estem enhorabona a tots, perquè al final que les companyies mirin cap enrere i portin productes millorats de llocs que en el seu dia marcar-ho en una època. A mi em sembla una bona tendència, no? Independentment d'això al final no ens enganyem. O sigui, això és un negoci. És un negoci i les empreses no són ONG. Tot el trasiego i el món de la segona mà que es mou en el mundillo retro no els repercuteixen en negoci amb ells. Efectivament, tot plegat no deixa de ser un negoci. I si ara la gent vol recuperar el passat, doncs les companyies apostaran per rememorar-lo amb noves versions actualitzades a preu de novetat o recapitalitzant l'original a un preu mòdic, però sempre cobrant. De totes maneres, cap com no s'obsessiona amb el passat. Com ja hem comentat, és pionera en mons com per exemple a l'UBR, on amb Resident Evil 7 va donar-nos la primera versió realment funcional d'UBR amb una saga triple A. Apunta cap aquí al futur? Mireu, ara mateix en el tema de l'UBR el que estem vivint és que fins i tot les companyies estan mirant-lo com una eina de futur, una eina de generar ingressos i apostar fort. Jo que soc uno de los viejos del lugar, jo he viscut tres onades d'UBR. La primera va ser als anys 90 a principis, que eren unes gafes 3D bastant cotrilles i no sé què, però intentaven durar més o menys el pego, profunditat, no sé què, no sé quant. Després va vindre la segona onada i ara estem en la tercera. Darrerament, l'UBR que s'està fent, s'està fent molt bé. Si una cosa es fa bé i l'experiència d'immersió és total, no hi ha color. Però no cal anar al top tier tecnològic. De fet, gràcies a aquest retorn a lo retro, valgui la redundància, i al pixel, petites companyies poden desenvolupar amb equips molt petits i econòmics grans jocs. Què us sembla aquesta tendència a retromaniacs? Nosaltres estem donant suport a diverses companyies indie, de software indie. Tenim a Alex Roca, que té anar a Arcade i a Napoleón, que és d'anar a Pegames. I tots dos, els videojocs que estan surten, que estrella que estan posant-nos al mercat, són videojocs basats en videojocs antics, majoritàriament. Tenen la curva de prementatge i la manera de jugar-se d'aquests jocs dels anys 80. O sigui, Napoleón està fent, s'especialitant un joc de plataformes, diguéssim, molt semblant o basat per a lo que seria Megaman. i en Arcade, amb el Raval Rumble, està fent un joc molt semblant al Final Fight de Capcom. Barcelona és un hub de disseny de videojocs importantíssim, el més important d'Europa. Això no és massa a Vox Pop, però jo crec que li traiem poc profit a això, però estem en el mapa. O sigui, un dels millors desenvolupadors de videojocs estan aquí. Videos de tot tipus. Digues-se mòbil, digues-se consoles, ordinadors, el que sigui, no? Doncs, sentint això, que és cert, no se'n parla gaire i hauríem d'estar ben orgullosos, podríem pensar que el sector dels videojocs, en especial els indis i associacions culturals com Retromaniacs, deuen viure una mena d'idili amb l'administració pública, no? Quan t'apropes a segons quines institucions, sobretot als nostres inicis, el 2014, i dius que ets una associació cultural, fins aquí tot bé, però quan dius que ets una associació cultural de videojocs, ja quan poses la coletilla ja s'estropea tot, perquè el videojoc s'associa a hàbits no massa sants, pot ser a aquell nen que penja els estudis per estar jugant, no sé, té unes connotacions a vegades una mica fotudes, no? A vegades sembla que encara estiguem als 90 amb aquest tema, eh? Sí, sí, és bastant trist, però què passa? Al final, mireu, jo ho tinc molt clar, un videojoc és cultura des del punt de vista que tens una creació, és a dir, estem creant una cosa, crear és una manifestació de l'art, estàs creant música, estàs creant unes regles de lloc i estàs creant, diguéssim, uns gràfics específics, no? Clar que sí, Elo, nosaltres tampoc perdem l'esperança. Moltes gràcies per atendre'ns. El cert és que en els últims anys tant la gent com les institucions ja comencen a tenir el món dels videojocs com a un element cultural més. De fet, ha sigut notícia recentment que la Biblioteca Nacional Espanyola començarà a considerar patrimoni cultural immaterial els videojocs creats a Espanya i, per tant, en preservarà la seva existència i llegat en caràcter retroactiu i futur. Precisament, iniciatives com Retromaniacs seran un actor imprescindible per l'èxit d'aquesta empresa. I, mentrestant, tenim les grans companyies que any rere any ens donen títols memorables i, tampoc cal mentir, també fan alguna que altra atrastada en pos del capitalisme. Avui celebrem els 40 anys de Capcom, una de les més importants i consistents, però a mesura que passa el temps i mirem enrere, veiem com els videojocs ja formen part de la nostra història ja no només recent, sinó antiga. I que duri molts anys. cinéma. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit