Empanada Cultural del 16/2/2020 — Oscars, crisi dels César i prèvia Berlinale; especial Capcom 40 anys amb Retromaniacs

Panorama general de l’episodi

Episodi coral centrat en cinema i videojocs: debat sobre els Oscars (amb el soroll pel doble guardó de la gran guanyadora), la crisi institucional dels Premis César i una breu prèvia de la Berlinale. A la segona part, especial Capcom 40 anys amb entrevista a Retromaniacs: història, sagues icòniques, e-sports, remakes/remasters, VR i l’escena indie local.

"Dimiten para honrar... recuperar la serenidad... y hacer que la fiesta del cine siga siendo una fiesta" — comunicat dels César, qualificat al programa de discurs polític poc clar.

Temes principals

Oscars: gran any i polèmiques

Any de nivell altíssim amb repartiment considerat força just.
Debat sobre el doble premi (millor pel·lícula i internacional) a la mateixa cinta: per alguns, mereixut; per altres, problemàtic per equitat entre categories.
Netflix: percepció que ha quedat fora dels guardons més grans enguany.

Prèvia Berlinale i estrena de “Synonyms”

S’apunta la Berlinale a punt de començar (cap al 20 de febrer).
Es destaca l’estrena de “Synonyms” (Oso d’Or 2019, cineasta israelià), com a pont per parlar de línies editorials i premis europeus.

Crisi als Premis César (França)

Dimissió en bloc de tota la direcció a pocs dies de la gala.
Motius de fons: opacitat en comptes i estatuts, i falta de paritat a la institució.
Polanski (12 nominacions) encén el debat i la protesta; ell mateix renuncia a presentar la gala; pressió d’associacions feministes.
Discussió al programa sobre separar o no obra i autor; es defensa que la pel·lícula “El oficial y el espía” té valor cinematogràfic independentment del cas judicial.

Nova veu a l’estudi i recomanació

S’incorpora la Roser (veu del públic) i es fa teaser del còmic “The Private Eye”: distopia d’actualitat, mig americana, mig espanyola.

Especial Capcom 40 anys (amb Retromaniacs)

Repàs a l’historial de Capcom: de les recreatives a les grans sagues.
Sagues clàssiques i modernes: Street Fighter, Mega Man, Ghosts ’n Goblins, 1942, Final Fight, Resident Evil, Devil May Cry, Monster Hunter, Ace Attorney, Okami, Onimusha.
Capcom i el cinema: adaptacions (Street Fighter, Resident Evil) i nous projectes (sèries d’animació, possible reinici de pel·lícules; Devil May Cry a sèries).
E-sports i llegat competitiu: Street Fighter II i l’era dels tornejos; innovació amb combos i balanç de personatges.
Debat remakes/remasters:

- Pros: recuperar clàssics amb qualitat actual i portar-los a noves generacions. - Contres: preferència d’alguns per hardware/software original; al capdavall, és un negoci.

VR: “Resident Evil 7” com a primer AAA funcional en VR; es veu la VR com a eina de futur si l’experiència d’immersió està ben resolta.
Ecosistema indie i retorn al pixel art: equips petits que creen grans jocs inspirats en clàssics (ex.: projectes similars a Mega Man i Final Fight).
Barcelona com a hub de desenvolupament de videojocs a Europa: talent present però poc visibilitzat.
Videojoc com a cultura:

- Malentesos institucionals encara presents, però avenços notables. - La BNE preservarà els videojocs fets a Espanya com a patrimoni cultural (retroactiu i futur), on iniciatives com Retromaniacs seran clau.

"Un videojoc és cultura: creació, música, regles de joc i gràfica" — Elo Tortosa, Retromaniacs.

Idees clau

Premis: bon repartiment als Oscars amb tensions al voltant de doble guardó i paper de plataformes.
Institucions: els César evidencien problemes d’estructura (paritat, transparència) i legitimitat pública.
Videojocs: Capcom exemplifica perennitat i innovació; l’escena indie i la preservació institucional apunten a un relat cultural consolidat.