Empanada Cultural del 1/2/2021 — Pares, mares i contradiccions: Edith Finch, el noir danès Cara a Cara i Las madres no
Sintonia, identificació d’emissora i crèdits del programa Empanada Cultural.
Monòleg inicial amb la metàfora musical (reggaeton vs don’t call me daddy), presentació del tema del dia i contradiccions socials i culturals.
Pressió per tenir fills vs opció de no tenir-ne; dades de creixement vegetatiu negatiu i caiguda de matrimonis; to crític amb la situació sociopolítica.
Sumari de seccions: videojocs (Edith Finch), sèries (Cara a Cara) i llibres (Las madres no).
Anàlisi del joc: casa-laberint, maledicció familiar, mentides protectores, ressonància ludonarrativa (seqüència de la conservera), premis i plataformes.
Noir danès en 24 hores i 8×25’; pare policia davant la mort de la filla; interrogatoris encadenats, estil neonoir, repartiment i notícia de T2 amb la perspectiva de la mare.
Assaig-novel·la sobre tabús de la maternitat i un cas real d’infanticidi; identitat, culpa, mitjans i judicis; lectures de Roser Bundó i referències culturals (Medea, Víctor Català).
Reestrena de The Kid (4K, centenari), El padre a Empanada Extra i reestrena de Crash.
Comiat del programa, últimes reflexions sobre decidir ser pare/mare.
Fragments fora de tema i soroll d’antena després del comiat.
Resum de l’episodi
Eix temàtic: maternitat i paternitat, els seus tabús i paradoxes, mirats a través de videojocs, sèries i literatura. El programa combina anàlisi cultural amb dades demogràfiques recents i un to crític, irònic i molt proper.
Editorial d’obertura: paradoxes de ser pare/mare avui
- Reggaeton i el llenguatge Papacito/Mamacita vs el rebuig del rol Daddy a la música jamaicana; metàfora per introduir contradiccions de la paternitat/maternitat.
- Debat sobre la pressió social per tenir fills i l’opció (legítima) de no tenir-ne.
- Dades recents: el suposat baby boom del confinament no s’ha confirmat; creixement vegetatiu negatiu el 1r semestre de 2020, matrimoni en caiguda. Crida a mirar el context social i econòmic abans de jutjar.
- Apunts crítics del moment: farmacèutiques i vacunes, censura selectiva a Disney, escàndols polítics… per emmarcar la pregunta central: quin món estem oferint a les noves generacions?
Punts clau per secció
Videojocs — What Remains of Edith Finch
- Walk simulator independent (2017) amb realisme màgic i un relat familiar que explora la protecció, la mentida “per amor” i el pes d’una suposada maledicció.
- Mecànica i tema van a l’una: exemple central de ressonància ludonarrativa amb la seqüència de la conservera (repetició mecànica que obre la porta a l’evasió imaginativa i al fatalisme del personatge).
- Imatge potent: la casa com a arbre genealògic vertical, habitacions segellades com altars del dol; la neta (Gen Z) torna a la llar per reconstruir la veritat oculta per àvia i mare.
- Idees fortes:
- Mentides protectores que volen evitar el dolor, però perpetuen el trauma.
- Ser pare és difícil; ser fill, també. La transparència familiar és clau.
- Reconegut per la crítica: premis a millor narrativa (The Game Awards, GDC) i BAFTA. Durada: curta (3–5 h). Disponible a PlayStation, Xbox, Switch i PC.
la mort és una certesa, però la vida és una sorpresa
Sèries — Cara a Cara (Forhøret)
- Noir danès de capítols breus (8×25’), disponible a Filmin. 24 hores en temps narratiu: un pare policia investiga la mort de la seva filla.
- Motor del thriller: el forense apunta a suïcidi; el pare ho rebutja i encadena interrogatoris que obren noves sospites (estructura de lianes, ritme vertiginós de muntatge, diàlegs freds i tensos).
- Posada en escena: neonoir nòrdic, enquadraments atípics (reflexos, picats/contrapicats), recorregut per dark web, corrupció, prostitució de luxe i poder.
- Repartiment i autoria:
- Protagonista: Ulrich Thomsen.
- Amb Lars Mikkelsen i Trine Dyrholm, entre d’altres.
- Direcció: Christoffer Boe (estil potent i accessible tot i l’arrel vanguardista de la seva filmografia).
- Notícia: Temporada 2 plantejada amb efecte Rashomon canviant el punt de vista cap a la mare.
Llibres — Las madres no (Katixa Aguirre)
- Assaig-novel·la que alterna investigació real (cas d’Alice Espanet, mare que va ofegar els seus bessons) i memòria personal de l’autora (noves maternitats, identitat, pressions i silencis). Amb lectura de fragments per Roser Bundó.
- Eixos temàtics:
- Tabús de la maternitat: culpa, avorriment, invisibilització, pèrdua de la pròpia identitat (la mare com a tot absorbent).
- Mitjans i llenguatge: eufemismes com “els fets” per esquivar la paraula assassinat; girs de relat per “explicar millor” al judici.
- Cultura i mites: Medea, tradició d’infanticidis i referències (Víctor Català, La infanticida) per aportar perspectiva històrica.
- No justifica, sinó que problematitza i convida a pensar què passa quan el relat social no admet l’ambivalència de l’experiència materna.
- Fragments llegits:
per a mi l’embaràs era una amenaça latent… disposada a acabar amb la vida tal com m’agradava
es fàcil matar nens… perquè són petits, dèbils, incapaços de rebel·lar-se i reclamar drets
- Lectures complementàries citades al programa: Dónde está mi tribu (Carolina del Olmo), sobre si la societat contemporània facilita realment la criança.
Agenda
- The Kid (1921) de Chaplin torna als cinemes restaurada en 4K pel seu centenari.
- El padre: ressenya del Carles a Empanada Extra.
- Crash (Cronenberg): reestrena en sales.
To i dinamisme del programa
- Mescla d’ironia i sensibilitat amb debat franc sobre paternitat/maternitat.
- Complicitat entre Pol, Adriano i Ferran; menció especial a l’absència de Carles i participació en agenda/extra.
- Advertiment útil: el sumari inicial no és l’inici real de cada tema; les seccions comencen quan comença el contingut de ple.

